|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
irisar (v. tr.) (v. irisacion) : colorar de las colors
de l’arcolan. Irlanda : nom d’un país de lenga celtica coma Bretanha. irlandés, -esa : sortit, -ida d’Irlanda ; fach en Irlanda ; lengatge celtic parlat en Irlanda. iròl nm, cf Ubaud Dicort :
« châtaigne rôtie, marron cuit sous la
cendre » TdF jos
‘iròu 1’ iròla nf, cf Ubaud Dicort :
« châtaigne rôtie » TdF irolada nf, cf Ubaud Dicort :
« les marrons qu’on fait rôtir à la
fois » TdF irolar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, faire rôtir des marrons » (v. TdF) ironda nf / aronda [veire
ironda, (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘aroundo’)] : irondèla. irondat nm, cf Ubaud Dicort :
« arondelat, petit de l’hirondelle »
TdF jos
‘iroundoun’ irondèl nm, cf Ubaud Dicort :
v. irondat. (v. TdF jos ‘iroundoun’) irondèla nf, cf Ubaud Dicort :
« hirondelle, oiseau »
(v. TdF ‘iroundello’) irondeleta / irondeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite
hirondelle, charmante hirondelle » (v.
TdF jos ‘iroundeto’) irondelon nm, cf Ubaud Dicort :
v. irondat. (v. TdF jos ‘iroundoun’) irondeta nf : v. irondeleta. irondon nm / arondelat (abs. Dicort) : pichon de l’ironda. (v. irondat) ironha nf, cf Ubaud Dicort :
« excroissance sur le tronc d’un arbre, v. bodonha » (v. TdF) ironia : biais de s’exprimir trufandièr. ironic, -a : trufandièr, -ièira. ironicament : d’un biais trufandièr. ironisme (abs. Dicort) : accion d’ironizar. ironista nm (abs. Dicort) : persona qu’a l’abitud d’ironizar, « ironiste » (Rapin). ironizar (v. intr.) : se trufar (t.a.) irós, -osa : irascible, -a. irosta : festuc ; estarengla. « irpa » e derivats : v. arpa. irracional, -a : absurd, -a. Paur irracionala. irracionalament : d’un biais irracional. irracionalisme : doctrina que fa pas passar en primièr la rason dins la coneissença. irracionalista adj e n (m. e f.) (abs. Dicort) : adèpte, -a de l’irracionalisme, « irrationaliste » (Per Noste). irracionalitat nf : estat de çò irracional. irradiacion : accion o resulta d’irradiar o de s’irradiar. irradiant, -a : qu’irradia. irradiar (v. tr.) : emetre sus quicòm o q.q. de rais de lutz, de calor, de radioactivitat... irradiar (s’) : trapar una descarga de radiacions. irrasonablament : d’un biais irrasonable. irrasonable, -bla : qu’es pas rasonable, -a. irrasonat, -ada : qu’es pas rasonat, -ada. Englag irrasonat. irratrapable, -bla : que pòt pas èsser ratrapat, -ada. irreal, -a : qu’es pas real, -a. irrealisme : manca de realisme. irrealista adj (m. e f.) : qu’es pas realista. irrealitat nf : estat de çò irreal. irrealizable, -bla : que pòt pas èsser realizat, -ada. irrecebable, -bla : que pòt pas èsser recebut, -uda. irrecobrable, -bla : que pòt pas èsser recobrat, -ada. irreconciliablament : d’un biais irreconciliable. Se son mancats irreconciliablament. irreconciliable, -bla : que se vòl pas reconciliar ; que pòt pas èsser reconciliat, -ada. irrecuperablament : d’un biais irrecuperable. irrecuperable, -bla : que pòt pas èsser
recuperat, -ada. Una pèrdia irrecuperabla. irrecusabilitat nf : estat de çò irrecusable. irrecusablament : d’un biais irrecusable. irrecusable, -bla : que pòt pas èsser recusat, -ada. Pròva irrecusabla. irredeimat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « non libéré,
non racheté, asservi » (Brun Glossari
Oc-Fr) irredemptisme nm, cf Ubaud Dicort :
« irrédentisme [v. irredentisme] » (Laus, Per Noste). irredemptista adj e n :
« irrédentiste » (Per Noste) irredent, -a adj (abs. Dicort) : jos dominacion estrangièira, « irrédent » (Rapin). irredentisme (abs. Dicort) : movement de liberacion nacionalista. (v. irredemptisme) irredentista adj e n (m. e f.) (abs. Dicort) : nacionalista (m. e f.) (v. irredemptista) irredimible, -bla : que pòt pas èsser redimit, -ida (liberat, -ada en pagant un prètz) irreductibilitat nf : estat de çò irreductible. irreductiblament : d'un biais irreductible. irreductible, -bla : incapable,-a d'èsser mestrejat, -ada (t.a.) Enemic irreductible. Tumor irreductibla. |
|
irreeligible, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt
pas èsser reelegit, -ida.
(v. reelegible) irreemboçable, -bla : que pòt pas èsser reemboçat, -ada (mar.) irreflexion : manca de reflexion. irreformable, -bla : que pòt pas èsser reformat, -ada. irrefragabilitat nf : estat de çò irrefragable. irrefragablament : d'un biais irrefragable. irrefragable, -bla : que pòt pas èsser combatut, -uda, ni mai contradich, -a. Me'n podètz donar una pròva irrefragabla ? irrefrenable, -bla : que pòt pas èsser refrenat, -ada. irrefutabilitat nf : qualitat de çò irrefutable, -a. irrefutablament : d'un biais irrefutable. irrefutable, -bla : que pòt pas èsser refutat, -ada. irregular,-a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : contra la règla, la lei, la costuma... irregularament adv (v. Ubaud Dicort e Rapin) : d'un biais irregular. irregularitat nf : estat de çò irregular. irregulièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « irrégulier,
ière » TdF. (v. irregular) irregulièirament adv, cf Ubaud Dicort :
« irrégulièrement » TdF. (v. irregularament) irreligion : manca de religion. irreligiós, -osa : qu'a pas brica de religion ; que fa la
contra a la religion. Òme irreligiós. irreligiosament : d'un biais irreligiós. irreligiositat nf : estat de çò irreligiós. irremborsable, -bla : que pòt pas èsser remborsat, -ada. irremediablament : d'un biais irremediable. irremediable, -bla : sens remèdi. irremissibilitat nf : estat de çò irremissible. irremissiblament : d'un biais irremissible. irremissible, -bla : que pòt pas èsser perdonat, -ada. Fauta irremissibla. irremplaçable, -bla : que pòt pas èsser remplaçat, -ada. Una ajuda irremplaçabla. irremunerat, -ada : non pagat, -ada. Trabalh irremunerat. irreparablament : d'un biais irreparable. irreparable, -bla : que pòt pas èsser reparat, -ada. irrepreensiblament (irreprensiblament (v. çai jos)) : d'un biais irrepreensible. irrepreensible (v. repreensible) [irreprensible (v. Ubaud Dicort e TdF)], -bla adj : que merita pas d'èsser blaimat, -ada (t.a.) Acte irrepreensible. irrepressiblament adv (abs. Dicort) : d'un biais irrepressible. (v. çai jos) irrepressible, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt pas èsser reprimit, -ida, « irrépressible » (Rapin, Laus). Rire irrepressible. irreprimible, -bla (abs. Dicort) : que pòt
pas èsser reprimit, -ida,
« irrépressible » (Rapin).
(v. irrepressible) Plors irreprimibles. irreprochablament : d'un biais irreprochable. irreprochable, -bla : que pòt pas èsser brica blaimat, -ada. Conduita irreprochabla. irresistibilitat nf : qualitat de çò irresistible. irresistiblament : d'un biais irresistible. irresistible, -bla : que i se pòt pas resistir. Sorire irresistible. irresolgut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « (embarrassat) irrésolu,
-e » (Laus) ; « (problème)
irrésolu, -e » (v. Lagarde, Rapin) irresolucion : estat de q.q. que se pòt pas decidir. irresoludament (abs. Dicort) : d'un biais irresolut. irresolut, –uda adj (TdF ; abs. Dicort) : que se pòt pas decidir. (v. irresolgut) irrespècte nm, cf Ubaud Dicort : « irrespect » (Rapin) irrespectuós, -osa : que manca de respècte. Responsa irrespectuosa. irrespectuosament : d'un biais irrespectuós. irrespirabilitat nf : estat de çò irrespirable. irrespirable, -bla : qu'es pas de bon respirar ; que fa pas bon respirar. irresponsabilitat nf : manca de responsabilitat. irresponsablament : d'un biais irresponsable. irresponsable, -bla : qu'es pas responsable ; incapable, -a de tota responsabilitat. irrestrechibilitat nf (abs. Dicort) : qualitat de çò irrestrechible. irrestrechible, -bla adj (abs. Dicort, mas v. restrechir (se)) : que pòt pas retirar (restrechir) irretractabilitat nf : qualitat de çò irretractable. irretractablament : d'un biais irretractable. irretractable, -bla : que pòt pas èsser retractat,
-ada. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|