irisar (v. tr.) (v. irisacion) : colorar de las colors de l’arcolan.

Irlanda : nom d’un país de lenga celtica coma Bretanha.

irlandés, -esa : sortit, -ida d’Irlanda ; fach en Irlanda ; lengatge celtic parlat en Irlanda.

iròl nm, cf Ubaud Dicort : « châtaigne rôtie, marron cuit sous la cendre » TdF jos ‘iròu 1’

iròla nf, cf Ubaud Dicort : « châtaigne rôtie » TdF

irolada nf, cf Ubaud Dicort : « les marrons qu’on fait rôtir à la fois » TdF

irolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire rôtir des marrons » (v. TdF)

ironda nf / aronda [veire ironda, (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘aroundo’)] : irondèla.

irondat nm, cf Ubaud Dicort : « arondelat, petit de l’hirondelle » TdF jos ‘iroundoun’

irondèl nm, cf Ubaud Dicort : v. irondat. (v. TdF jos ‘iroundoun’)

irondèla nf, cf Ubaud Dicort : « hirondelle, oiseau » (v. TdF ‘iroundello’)

irondeleta / irondeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite hirondelle, charmante hirondelle » (v. TdF jos ‘iroundeto’)

irondelon nm, cf Ubaud Dicort : v. irondat. (v. TdF jos ‘iroundoun’)

irondeta nf : v. irondeleta.

irondon nm / arondelat (abs. Dicort) : pichon de l’ironda. (v. irondat)

ironha nf, cf Ubaud Dicort : « excroissance sur le tronc d’un arbre, v. bodonha » (v. TdF)

ironia : biais de s’exprimir trufandièr.

ironic, -a : trufandièr, -ièira.

ironicament : d’un biais trufandièr.

ironisme (abs. Dicort) : accion d’ironizar.

ironista nm (abs. Dicort) : persona qu’a l’abitud d’ironizar, « ironiste » (Rapin).

ironizar (v. intr.) : se trufar (t.a.)

irós, -osa : irascible, -a.

irosta : festuc ; estarengla.

« irpa » e derivats : v. arpa.

irracional, -a : absurd, -a.

Paur irracionala.

irracionalament : d’un biais irracional.

irracionalisme : doctrina que fa pas passar en primièr la rason dins la coneissença.

irracionalista adj e n (m. e f.) (abs. Dicort) : adèpte, -a de l’irracionalisme, « irrationaliste » (Per Noste).

irracionalitat nf : estat de çò irracional.

irradiacion : accion o resulta d’irradiar o de s’irradiar.

irradiant, -a : qu’irradia.

irradiar (v. tr.) : emetre sus quicòm o q.q. de rais de lutz, de calor, de radioactivitat...

irradiar (s’) : trapar una descarga de radiacions.

irrasonablament : d’un biais irrasonable.

irrasonable, -bla : qu’es pas rasonable, -a.

irrasonat, -ada : qu’es pas rasonat, -ada.

Englag irrasonat.

irratrapable, -bla : que pòt pas èsser ratrapat, -ada.

irreal, -a : qu’es pas real, -a.

irrealisme : manca de realisme.

irrealista adj (m. e f.) : qu’es pas realista.

irrealitat nf : estat de çò irreal.

irrealizable, -bla : que pòt pas èsser realizat, -ada.

irrecebable, -bla : que pòt pas èsser recebut, -uda.

irrecobrable, -bla : que pòt pas èsser recobrat, -ada.

irreconciliablament : d’un biais irreconciliable.

Se son mancats irreconciliablament.

irreconciliable, -bla : que se vòl pas reconciliar ; que pòt pas èsser reconciliat, -ada.

irrecuperablament : d’un biais irrecuperable.

irrecuperable, -bla : que pòt pas èsser recuperat, -ada.

Una pèrdia irrecuperabla.

irrecusabilitat nf : estat de çò irrecusable.

irrecusablament : d’un biais irrecusable.

irrecusable, -bla : que pòt pas èsser recusat, -ada.

Pròva irrecusabla.

irredeimat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « non libéré, non racheté, asservi » (Brun Glossari Oc-Fr)

irredemptisme nm, cf Ubaud Dicort : « irrédentisme [v. irredentisme] » (Laus, Per Noste).

irredemptista adj e : « irrédentiste » (Per Noste)

irredent, -a adj (abs. Dicort) : jos dominacion estrangièira, « irrédent » (Rapin).

irredentisme (abs. Dicort) : movement de liberacion nacionalista. (v. irredemptisme)

irredentista adj e n (m. e f.) (abs. Dicort) : nacionalista (m. e f.) (v. irredemptista)

irredimible, -bla : que pòt pas èsser redimit, -ida (liberat, -ada en pagant un prètz)

irreductibilitat nf : estat de çò irreductible.

irreductiblament : d'un biais irreductible.

irreductible, -bla : incapable,-a d'èsser mestrejat, -ada (t.a.)

Enemic irreductible.

Tumor irreductibla.

 

 

irreeligible, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt pas èsser reelegit, -ida. (v. reelegible)

irreemboçable, -bla : que pòt pas èsser reemboçat, -ada (mar.)

irreflexion : manca de reflexion.

irreformable, -bla : que pòt pas èsser reformat, -ada.

irrefragabilitat nf : estat de çò irrefragable.

irrefragablament : d'un biais irrefragable.

irrefragable, -bla : que pòt pas èsser combatut, -uda, ni mai contradich, -a.

Me'n podètz donar una pròva irrefragabla ?

irrefrenable, -bla : que pòt pas èsser refrenat, -ada.

irrefutabilitat nf : qualitat de çò irrefutable, -a.

irrefutablament : d'un biais irrefutable.

irrefutable, -bla : que pòt pas èsser refutat, -ada.

irregular,-a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : contra la règla, la lei, la costuma...

irregularament adv (v. Ubaud Dicort e Rapin) : d'un biais irregular.

irregularitat nf : estat de çò irregular.

irregulièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « irrégulier, ière » TdF. (v. irregular)

irregulièirament adv, cf Ubaud Dicort : « irrégulièrement » TdF. (v. irregularament)

irreligion : manca de religion.

irreligiós, -osa : qu'a pas brica de religion ; que fa la contra a la religion.

Òme irreligiós.

irreligiosament : d'un biais irreligiós.

irreligiositat nf : estat de çò irreligiós.

irremborsable, -bla : que pòt pas èsser remborsat, -ada.

irremediablament : d'un biais irremediable.

irremediable, -bla : sens remèdi.

irremissibilitat nf : estat de çò irremissible.

irremissiblament : d'un biais irremissible.

irremissible, -bla : que pòt pas èsser perdonat, -ada.

Fauta irremissibla.

irremplaçable, -bla : que pòt pas èsser remplaçat, -ada.

Una ajuda irremplaçabla.

irremunerat, -ada : non pagat, -ada.

Trabalh irremunerat.

irreparablament : d'un biais irreparable.

irreparable, -bla : que pòt pas èsser reparat, -ada.

irrepreensiblament (irreprensiblament (v. çai jos)) : d'un biais irrepreensible.

irrepreensible (v. repreensible)  [irreprensible (v. Ubaud Dicort e TdF)], -bla adj : que merita pas d'èsser blaimat, -ada (t.a.)

Acte irrepreensible.

irrepressiblament adv (abs. Dicort) : d'un biais irrepressible. (v. çai jos)

irrepressible, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt pas èsser reprimit, -ida, « irrépressible » (Rapin, Laus).

Rire irrepressible.

irreprimible, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser reprimit, -ida, « irrépressible » (Rapin). (v. irrepressible)

Plors irreprimibles.

irreprochablament : d'un biais irreprochable.

irreprochable, -bla : que pòt pas èsser brica blaimat, -ada.

Conduita irreprochabla.

irresistibilitat nf : qualitat de çò irresistible.

irresistiblament : d'un biais irresistible.

irresistible, -bla : que i se pòt pas resistir.

Sorire irresistible.

irresolgut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « (embarrassat) irrésolu, -e » (Laus) ; « (problème) irrésolu, -e » (v. Lagarde, Rapin)

irresolucion : estat de q.q. que se pòt pas decidir.

irresoludament (abs. Dicort) : d'un biais irresolut.

irresolut, –uda adj (TdF ; abs. Dicort) : que se pòt pas decidir. (v. irresolgut)

irrespècte nm, cf Ubaud Dicort : « irrespect » (Rapin)

irrespectuós, -osa : que manca de respècte.

Responsa irrespectuosa.

irrespectuosament : d'un biais irrespectuós.

irrespirabilitat nf : estat de çò irrespirable.

irrespirable, -bla : qu'es pas de bon respirar ; que fa pas bon respirar.

irresponsabilitat nf : manca de responsabilitat.

irresponsablament : d'un biais irresponsable.

irresponsable, -bla : qu'es pas responsable ; incapable, -a de tota responsabilitat.

irrestrechibilitat nf (abs. Dicort) : qualitat de çò irrestrechible.

irrestrechible, -bla adj (abs. Dicort, mas v. restrechir (se)) : que pòt pas retirar (restrechir)

irretractabilitat nf : qualitat de çò irretractable.

irretractablament : d'un biais irretractable.

irretractable, -bla : que pòt pas èsser retractat, -ada.