|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
iodida : lesion cutanèa amodada per l'iòde. iodidric, -a : « adj masc, iodhydrique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 371) Acid iodidric ( H I ) iodisme : intoxicacion amb d'iòde. IODO- : forma prefixada del mot « iòde » iodobenzèn : derivat de substitucion iodat del benzèn. iodofil, -a : que fa pròva d'iodofilia. Bacteria iodofila. iodofilia : afinitat per l'iòde d'unas cellulas o bacterias. iodofòrme 1 (subs.m.) : compausat amodat per l'accion de l'iòde sus l'alcoòl, e utilizat coma antiseptic. iodofòrme 2, -ma adj (abs. Dicort) : compausat, -ada d'iòde. iodometria : dosatge de l'iòde. iodometric, -a : relatiu, -iva al dosatge de l'iòde. iodoterapia : tractament medical amb l'iòde o sos derivats. iodur : sal de l'acid iodidric. ioduracion : accion d' iodurar. iodurar (v. tr.) : far embeure (impregnar) amb d' iodur. iodurat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « ioduré, -e » (Laus) iodurisme : accidents amodats per l'administracion dels iodurs e d'autres derivats iodats. iogà [ioga ~ yoga] nm, cf Ubaud Dicort (del sanscrit yoga) : un dels sistèmas filosofics de las Índias utilizat per mestrejar lo còrs e l'esperit, e que fa consistir la perfeccion dins l'immobilitat absoluda, la contemplacion, l'extasi e las practicas asceticas. iogort [ ~ yogort] nm (del turc yoghurt) : mena de calhada aromatizada o pas. ioguí [iogui ~ yogi] nm, cf Ubaud Dicort (del sanscrit iogui) : persona que fa de iogà. iòi adv : v. uèi, cf Ubaud Dicort iòl 1 nm : v. uèlh, cf Ubaud Dicort iòl 2 (del neerlandés jol) [iòla nf, cf Ubaud Dicort] : mena d'embarcacion d'espòrt. iolar (abs. Dicort) (v. intr.) : vocalizar sens paraulas, a la tiroliana, « iouler » (Rapin). ion nm (del grèc iòn, -tòs (que se desplaça)) : particula electrificada. ionic, -a : de la natura d'un ion. ionizable, -bla : que pòt èsser ionizat, -ada. ionizacion : accion o resulta d'ionizar. ionizar (v. tr.) : convertir en ions. IONO- : forma prefixada del grèc iòn, -tòs. v. ion. ionoforèsi : ionizacion terapeutica. ionograma : resulta de l'estudi dels elements ionizats del plasmà sanguin. ionomètre : aparelh basat sus l'ionizacion d'un gas, e utilizat per dosar los rais X. ionosfèra : airal de l'atmosfèra que los gases i son ionizats. ionoterapia : introduccion de remèdis dins lo còrs pel biais de corrents electrics. iorta (< rus.) nf, cf Ubaud Dicort : « yourte » (Per Noste) iòt (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « yacht » (Laus) (# iòd) iotà [iòta nf/nm, cf Ubaud Dicort] : nom d'una letra grèca, Ι-ι ; quantitat infinitesimala. iotacisme : evolucion de vocalas o de diftongs cap al son i. iotizar (v. tr.) : fondre un son amb lo son i. ipallatge nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « t. de rhétorique, hypallage » TdF ‘ipalage’ ipecacuana nf, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Cephaelis Ipecacuanha) IPER- (del grèc huper (al dessús) : prefix d'intensitat. (Los tèrmes scientifics de medecina formats amb iper- son plan tròp nombroses per èsser totes mençonats dins un diccionari non-medical.) iperaciditat nf, cf Ubaud Dicort : « hyperacidité » (Per Noste) iperacosia : sensibilitat excessiva al bruch e al son. iperactiu, -iva : qualitat de q.q. de fòrt actiu ; persona que patís d'una iperactivitat patologica. iperactivitat nf : estat d'activitat granda ; estat patologic d'activitat constanta e d'instabilitat de comportament. iperalbuminemia : augmentacion de la quantitat d'albumina dins lo plasmà sanguin. iperaldosteronuria : preséncia de tròp d'aldosteròna dins las urinas. iperalgia nf / iperalgesia (abs. Dicort) : exageracion patologica de la sensibilitat a la dolor. iperallergia : exageracion de la facultat de reaccion a una substància. iperastenia : astenia grèva. Iperastenia psicologica. (e non pas « stress » [v. estrès] (angl.)) iperbat nf, cf Ubaud Dicort : v. iperbatòn. iperbatòn (m.) (v. Rapin ‘hyperbate’) (abs. Dicort) : figura d'estil que l'òrdre normal de la construccion de la frasa i es inversat. Aquí cascalheja un riu de montanha. (v. iperbat) iperbòla [ ? / iperbòle, cf Ubaud Dicort 2022] : figura d'estil que l'emplec d'un tèrme o d'una expression i es bravament exagerat ; t. tecn. de geometria. Titanesc, gigantesc son plan sovent d'iperbòlas. iperbolic, -a : relatiu a l'iperbòla (t.a.) : en forma d'iperbòla. Miralh iperbolic. Laus iperbolic. iperbolicament : d'un biais iperbolic. iperboloïde nm : (matematica) « hyperboloïde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 92) iperboreal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hyperboréen, enne » TdF jos ‘iperboureau’ ; « hyperboréal, -e » (Sèrras-Ess.) iperborèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « hyperboréen, -enne » (Laus) ipercapnia : excès de gas carbonic dins lo sang. ipercloridria nf : (méd.) « hyperchlorhydrie » (Rapin) ipercolia : augmentacion de la secrecion biliara. ipercorreccion nf, cf Ubaud Dicort : « hypercorrection » (Rapin) ipercrinia : augmentacion de las secrecions de las glandolas. ipercròm, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hyperchrome » (v. çai jos)
|
|
ipercromia : pigmentacion exagerada de la pèl. iperemotivitat nf : emotivitat tròp granda. iperestesia : sensibilitat exagerada. iperfocal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hyperfocal, -e » (Laus) iperfocala nf, cf Ubaud Dicort : « hyperfocale » (Per Noste) iperfrequéncia nf, cf Ubaud Dicort : « (électron.) hyperfréquence » ipergenèsi nf, cf Ubaud Dicort : « (pathol.) hypergenèse » (Rapin) ipergenitalisme / ipergonadisme : estat d'una persona que sas glandolas genitalas an una secrecion exagerada. iperglicemia : quantitat tròp granda de glucòsa dins lo sang. iperglicistia : acomolòfi de glucòsa dins los teissuts dels diabetics. iperinsulinia : lo tròp d'insulina dins l'organisme. iperita ~ yperita nf, cf Ubaud Dicort : « (gaz asphyxiant) ypérite » (Per Noste) iperlipidemia nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) hyperlipidémie » ipermèdia adj e nm : (informatica) « hypermédia » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 157) ipermenorrèa nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) hyperménorrhée » ipermercat : magazin fòrt grand de libre servici, de venda al detalh a de prèses competitius de tot un fum de produits de consomacion. ipermetròp, -a adj e n : persona que patís d'ipermetropia. ipermetropia : anomalia de la vision. ipernerviós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « hypernerveux, -euse » (Per Noste) iperonim nm, cf Ubaud Dicort : « (ling.) hyperonyme » iperplasia nf, cf Ubaud Dicort : « (pathol.) hyperplasie » iperrealisme nm, cf Ubaud Dicort : « hyperréalisme » (Per Noste) iperrealista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « hyperréaliste » (Per Noste) ipersecrecion nf, cf Ubaud Dicort : « (physiol.) hypersécrétion » ipersensiblilitat nf, cf Ubaud Dicort : « hypersensibilité » (Per Noste) ipersensible, -a : fòrt sensible, -a. ipersonic, -a adj : (fisica) « hypersonique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 238) iperstatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (phys.) hyperstatique » iperstenia nf, cf Ubaud Dicort : « (pathol.) hypersthénie » ipertendut, -uda adj e n, cf Ubaud Dicort : « hypertendu, -e » (Per Noste) ipertension : augmentacion de la tension. ipertensiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.) hypertensif, -ive » ipertermia nf, cf Ubaud Dicort : « hyperthermie » (Per Noste) ipertèxt ~ ipertèxte nm : (informatica) « hypertexte » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 157) ipertiroïdisme : exageracion de las secrecions tiroïdianas. ipertonia nf, cf Ubaud Dicort : « hypertonie » (Laus) ipertonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hypertonique » (Laus) ipertrofia : desvolopament excessiu d'un organ ; desvolopament excessiu de quicòm en general. Ipertrofia del fetge, de la mèlsa, del còr... Ipertrofia de la sensibilitat, d'una vila... ipertrofiar (s') : se desvolopar excessivament. ipertrofiat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « hypertrophié, ée » (Sèrras-Ess.) ipervitaminòsi nf, cf Ubaud Dicort : « hypervitaminose » (Per Noste) ipic, -a : relatiu, -iva als cavals, a l'equitacion. ipisme : ensemble d'espòrts que lo caval i es rei. IPNO- IPNÒ- : formas prefixadas del grèc hupnòs (sòm). ipnoanestesia : anestesia generala pel sòm. ipnologia : branca de la fisiologia qu'estúdia lo sòm. ipnòsi (f.) : estat de sòm incomplèt amodat artificialament. ipnotic 1 (m.) : remèdi que son absorcion amòda lo sòm. ipnotic 2, -a adj : tot çò qu'amòda un sòm artificial. ipnotisaire, -aira (abs. Dicort) : persona qu'ipnotisa q.q. mai. (v. ipnotizaire) ipnotisar (v. tr.) (abs. Dicort) : amodar l'ipnòsi ; obnubilar. (v. ipnotizar) ipnotisar [ipnotizar] (s') v pron : s'obnubilar sus quicòm. ipnotisme : ensemble dels fenomèns qu'amòdan l'ipnòsi. ipnotizaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, hypnotiseur » (Sèrras-Ess.) ipnotizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, hypnotiser » (Sèrras-Ess.) IPO- : forma prefixada del grèc hupò (dejós) ipocaloric, -a : que conten pauc de calorias. Per demorar linja, fa un regim ipocaloric. ipocamp nm (peis) : caval marin (l.p.) (Syngnathus hippocampus) ipocentre nm, cf Ubaud Dicort : « (géol.) hypocentre » (Laus) ipocicloïda nf : (matematica) « hypocycloïde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 92) ipoclorit nm : (quimia) « hypochlorite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 369) ipoclorós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : (quimia) « hypochloreux, euse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 369) ipocolia : diminucion de la secrecion biliara. ipocondre [ipocòndri, cf Ubaud Dicort] (m.) : caduna de las partidas lateralas de la region superiora del ventre, jos las còstas. ipocondria : inquietud continuosa a propaus de sa santat, amodada per una perturbacion psiquica benigna (anxietat) o grèva (psicòsi) ; tristum e comportament renós amodats per aquel estat d'inquietud. ipocondriac, -a : que patís d'ipocondria ; relatiu, -iva a l'ipocondria. ipocoristic, -a adj e nm : que conten una intencion afectuosa. ipocràs nm, cf Ubaud Dicort : « hypocras, breuvage fait avec du vin, du sucre, de la cannelle, etc. ; vin parfumé chanté par les troubadours, v. vin caud » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|