iodida : lesion cutanèa amodada per l'iòde.

iodidric, -a : « adj masc, iodhydrique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 371)

Acid iodidric ( H I )

iodisme : intoxicacion amb d'iòde.

IODO- : forma prefixada del mot « iòde »

iodobenzèn : derivat de substitucion iodat del benzèn.

iodofil, -a : que fa pròva d'iodofilia.

Bacteria iodofila.

iodofilia : afinitat per l'iòde d'unas cellulas o bacterias.

iodofòrme 1 (subs.m.) : compausat amodat per l'accion de l'iòde sus l'alcoòl, e utilizat coma antiseptic.

iodofòrme 2, -ma adj (abs. Dicort) : compausat, -ada d'iòde.

iodometria : dosatge de l'iòde.

iodometric, -a : relatiu, -iva al dosatge de l'iòde.

iodoterapia : tractament medical amb l'iòde o sos derivats.

iodur : sal de l'acid iodidric.

ioduracion : accion d' iodurar.

iodurar (v. tr.) : far embeure (impregnar) amb d' iodur.

iodurat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « ioduré, -e » (Laus)

iodurisme : accidents amodats per l'administracion dels iodurs e d'autres derivats iodats.

iogà [ioga ~ yoga] nm, cf Ubaud Dicort (del sanscrit yoga) : un dels sistèmas filosofics de las Índias utilizat per mestrejar lo còrs e l'esperit, e que fa consistir la perfeccion dins l'immobilitat absoluda, la contemplacion, l'extasi e las practicas asceticas.

iogort [ ~ yogort] nm (del turc yoghurt) : mena de calhada aromatizada o pas.

ioguí [iogui ~ yogi] nm, cf Ubaud Dicort (del sanscrit iogui) : persona que fa de iogà.

iòi adv : v. uèi, cf Ubaud Dicort

iòl 1 nm : v. uèlh, cf Ubaud Dicort

iòl 2 (del neerlandés jol) [iòla nf, cf Ubaud Dicort] : mena d'embarcacion d'espòrt.

iolar (abs. Dicort) (v. intr.) : vocalizar sens paraulas, a la tiroliana, « iouler » (Rapin).

ion nm (del grèc iòn, -tòs (que se desplaça)) : particula electrificada.

ionic, -a : de la natura d'un ion.

ionizable, -bla : que pòt èsser ionizat, -ada.

ionizacion : accion o resulta d'ionizar.

ionizar (v. tr.) : convertir en ions.

IONO- : forma prefixada del grèc iòn, -tòs. v. ion.

ionoforèsi : ionizacion terapeutica.

ionograma : resulta de l'estudi dels elements ionizats del plasmà sanguin.

ionomètre : aparelh basat sus l'ionizacion d'un gas, e utilizat per dosar los rais X.

ionosfèra : airal de l'atmosfèra que los gases i son ionizats.

ionoterapia : introduccion de remèdis dins lo còrs pel biais de corrents electrics.

iorta (< rus.) nf, cf Ubaud Dicort : « yourte » (Per Noste)

iòt (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « yacht » (Laus) (# iòd)

iotà [iòta nf/nm, cf Ubaud Dicort] : nom d'una letra grèca, Ι-ι ; quantitat infinitesimala.

iotacisme : evolucion de vocalas o de diftongs cap al son i.

iotizar (v. tr.) : fondre un son amb lo son i.

ipallatge nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « t. de rhétorique, hypallage » TdF ‘ipalage’

ipecacuana nf, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Cephaelis Ipecacuanha)

IPER- (del grèc huper (al dessús) : prefix d'intensitat.

(Los tèrmes scientifics de medecina formats amb « iper- » son plan tròp nombroses per èsser totes mençonats dins un diccionari non-medical.)

iperaciditat nf, cf Ubaud Dicort : « hyperacidité » (Per Noste)

iperacosia : sensibilitat excessiva al bruch e al son.

iperactiu, -iva : qualitat de q.q. de fòrt actiu ; persona que patís d'una iperactivitat patologica.

iperactivitat nf : estat d'activitat granda ; estat patologic d'activitat constanta e d'instabilitat de comportament.

iperalbuminemia : augmentacion de la quantitat d'albumina dins lo plasmà sanguin.

iperaldosteronuria : preséncia de tròp d'aldosteròna dins las urinas.

iperalgia nf / iperalgesia (abs. Dicort) : exageracion patologica de la sensibilitat a la dolor.

iperallergia : exageracion de la facultat de reaccion a una substància.

iperastenia : astenia grèva.

Iperastenia psicologica. (e non pas « stress » (angl.) (v. estrès)

iperbat nf, cf Ubaud Dicort : v. iperbatòn.

iperbatòn (m.) (v. Rapin ‘hyperbate’ ; abs. Dicort) : figura d'estil que l'òrdre normal de la construccion de la frasa i es inversat. Aquí cascalheja un riu de montanha. (v. iperbat)

iperbòla : figura d'estil que l'emplec d'un tèrme o d'una expression i es bravament exagerat ; t. tecn. de geometria.

Titanesc, gigantesc son plan sovent d'iperbòlas.

iperbolic, -a : relatiu a l'iperbòla (t.a.) : en forma d'iperbòla.

Miralh iperbolic.

Laus iperbolic.

iperbolicament : d'un biais iperbolic.

iperboloïde nm : (matematica) « hyperboloïde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 92)

iperboreal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hyperboréen, enne » TdF jos ‘iperboureau’ ; « hyperboréal, -e » (Sèrras-Ess.)

iperborèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « hyperboréen, -enne » (Laus)

ipercapnia : excès de gas carbonic dins lo sang.

iperclororidria nf : (méd.) « hyperchlorhydrie » (Rapin)

ipercolia : augmentacion de la secrecion biliara.

ipercorreccion nf, cf Ubaud Dicort : « hypercorrection » (Rapin)

ipercrinia : augmentacion de las secrecions de las glandolas.

ipercròm, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hyperchrome » (v. çai jos)

ipercromia : pigmentacion exagerada de la pèl.

 

 

iperemotivitat nf : emotivitat tròp granda.

iperestesia : sensibilitat exagerada.

iperfocal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hyperfocal, -e » (Laus)

iperfocala nf, cf Ubaud Dicort : « hyperfocale » (Per Noste)

iperfrequéncia nf, cf Ubaud Dicort : « (électron.) hyperfréquence »

ipergenèsi nf, cf Ubaud Dicort : « (pathol.) hypergenèse » (Rapin)

ipergenitalisme / ipergonadisme : estat d'una persona que sas glandolas genitalas an una secrecion exagerada.

iperglicemia : quantitat tròp granda de glucòsa dins lo sang.

iperglicistia : acomolòfi de glucòsa dins los teissuts dels diabetics.

iperinsulinia : lo tròp d'insulina dins l'organisme.

iperita ~ yperita nf, cf Ubaud Dicort : « (gaz asphyxiant) ypérite » (Per Noste)

iperlipidemia nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) hyperlipidémie »

ipermèdia adj e nm : (informatica) « hypermédia » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 157)

ipermenorrèa nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) hyperménorrhée »

ipermercat : magazin fòrt grand de libre servici, de venda al detalh a de prèses competitius de tot un fum de produits de consomacion.

ipermetròp, -a adj e n : persona que patís d'ipermetropia.

ipermetropia : anomalia de la vision.

ipernerviós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « hypernerveux, -euse » (Per Noste)

iperonim nm, cf Ubaud Dicort : « (ling.) hyperonyme »

iperplasia nf, cf Ubaud Dicort : « (pathol.) hyperplasie »

iperrealisme nm, cf Ubaud Dicort : « hyperréalisme » (Per Noste)

iperrealista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « hyperréaliste » (Per Noste)

ipersecrecion nf, cf Ubaud Dicort : « (physiol.) hypersécrétion »

ipersensiblilitat nf, cf Ubaud Dicort : « hypersensibilité » (Per Noste)

ipersensible, -a : fòrt sensible, -a.

ipersonic, -a adj : (fisica) « hypersonique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 238)

iperstatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (phys.) hyperstatique »

iperstenia nf, cf Ubaud Dicort : « (pathol.) hypersthénie »

ipertendut, -uda adj e n, cf Ubaud Dicort : « hypertendu, -e » (Per Noste)

ipertension : augmentacion de la tension.

ipertensiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.) hypertensif, -ive »

ipertermia nf, cf Ubaud Dicort : « hyperthermie » (Per Noste)

ipertèxt ~ ipertèxte nm :  (informatica) « hypertexte » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 157)

ipertiroïdisme : exageracion de las secrecions tiroïdianas.

ipertonia nf, cf Ubaud Dicort : « hypertonie » (Laus)

ipertonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hypertonique » (Laus)

ipertrofia : desvolopament excessiu d'un organ ; desvolopament excessiu de quicòm en general.

Ipertrofia del fetge, de la mèlsa, del còr...

Ipertrofia de la sensibilitat, d'una vila...

ipertrofiar (s') : se desvolopar excessivament.

ipertrofiat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « hypertrophié, ée » (Sèrras-Ess.)

ipervitaminòsi nf, cf Ubaud Dicort : « hypervitaminose » (Per Noste)

ipic, -a : relatiu, -iva als cavals, a l'equitacion.

ipisme : ensemble d'espòrts que lo caval i es rei.

IPNO-  IPNÒ- : formas prefixadas del grèc hupnòs (sòm).

ipnoanestesia : anestesia generala pel sòm.

ipnologia : branca de la fisiologia qu'estúdia lo sòm.

ipnòsi (f.) : estat de sòm incomplèt amodat artificialament.

ipnotic 1 (m.) : remèdi que son absorcion amòda lo sòm.

ipnotic 2, -a adj : tot çò qu'amòda un sòm artificial.

ipnotisaire, -aira (abs. Dicort) : persona qu'ipnotisa q.q. mai. (v. ipnotizaire)

ipnotisar (v. tr.) (abs. Dicort) : amodar l'ipnòsi ; obnubilar. (v. ipnotizar)

ipnotisar [ipnotizar] (s') v pron : s'obnubilar sus quicòm.

ipnotisme : ensemble dels fenomèns qu'amòdan l'ipnòsi.

ipnotizaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, hypnotiseur » (Sèrras-Ess.)

ipnotizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, hypnotiser » (Sèrras-Ess.)

IPO- : forma prefixada del grèc hupò (dejós)

ipocaloric, -a : que conten pauc de calorias.

Per demorar linja, fa un regim ipocaloric.

ipocamp nm (peis) : caval marin (l.p.) (Syngnathus hippocampus)

ipocentre nm, cf Ubaud Dicort : « (géol.) hypocentre » (Laus)

ipocicloïda nf : (matematica) « hypocycloïde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 92)

ipoclorit nm : (quimia) « hypochlorite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 369)

ipoclorós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : (quimia) « hypochloreux, euse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 369)

ipocolia : diminucion de la secrecion biliara.

ipocondre [ipocòndri, cf Ubaud Dicort] (m.) : caduna de las partidas lateralas de la region superiora del ventre, jos las còstas.

ipocondria : inquietud continuosa a propaus de sa santat, amodada per una perturbacion psiquica benigna (anxietat) o grèva (psicòsi) ; tristum e comportament renós amodats per aquel estat d'inquietud.

ipocondriac, -a : que patís d'ipocondria ; relatiu, -iva a l'ipocondria.

ipocoristic, -a adj e nm : que conten una intencion afectuosa.

ipocràs nm, cf Ubaud Dicort : « hypocras,  breuvage fait avec du vin, du sucre, de la cannelle, etc. ; vin parfumé chanté par les troubadours, v. vin caud » (v. TdF)