invariant, -a adj e nm : (tèrme de matematicas) invariable, -a.

invariat, -ada : qu'a pas cambiat, -ada, « inchangé,-e » (Per Noste).

invasion : accion o resulta d'envasir.

invasiu, -iva (abs. Dicort) adj : qu'a tendéncia a envasir ; relatiu, -iva a una invasion, « invasif, -ive » (Per Noste, Rapin). (v. envasiu)

invectiva : insult (L. 215) veement / injúria veementa.

invectivar (v. tr.) : insolentar veementament.

invectivar (s') : s'insolentar veementament.

invencibilitat nf : qualitat de q.q. d'invencible.

invenciblament : d'un biais invencible.

invencible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : que pòt pas èsser mestrejat, -ada. (v. invincible)

Dificultat invencibla.

invencion : tròba / descobèrta.

invencit, -ida adj, cf Ubaud Dicort (v. vencit) : « invaincu, -e » (Laus, Rapin)

invencut, -uda (abs. Dicort) : qu'es pas jamai estat, -ada mestrejat, -ada. (v. invencit)

invendable, -bla : que pòt pas èsser vendut, -uda.

inventaire, -aira (~ -airiz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui invente, v. inventor » (v. TdF ‘enventaire’)

inventar (v. tr. e intr.) : trobar / descobrir ; « supposer, controuver, v. alevar ; répandre des calomnies, v. patricolejar » (v. TdF jos ‘enventa 1’)

inventari nm : denombrament.

inventiu, -iva : qu'a de qualitats d'invencion.

inventivitat nf, cf Ubaud Dicort : « inventivité » (Per Noste)

inventor, -tritz [, -tora n, cf Ubaud Dicort] : persona que fa de tròbas, de descobèrtas ; « calomniateur » (v. TdF ‘enventour’)

L'inventor d'un tesaur.

inventoriar (v. tr.) : denombrar / recensar (R. II, 388). 

inverificable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « invérifiable » (Rapin)

invèrs, -a : opausat, -ada ric-a-ric (d'a fons) (t. a.)

invèrsament : d'un biais invèrs.

inversar (v. tr.) : cambiar ric-a-ric la direccion, l'òrdre, la relacion, la resulta, la posicion... de quicòm.

inversar (s') : s'enversar.

v. enversar - s'enversar.

inversemblablament : d'un biais inversemblable.

inversemblable, -bla : que sembla pas verai.

inversemblança : manca de versemblança.

inversion : accion o resulta d'invertir ; invertiment

inversor : aplech (dispositiu), aparelh qu'invertís.

invertasa : enzim capable d'invertir la sacaròsa.

invertebrat, -ada adj e nm : qu'a pas de vertèbras. (s. p. e s. f.)

invertibilitat nf (abs. Dicort) : qualitat de çò invertible.

invertible, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt èsser invertit, -ida.

invertina nf : invertasa v. pus naut.

invertir (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : inversar simetricament ; desdoblar la sacarina en glucòsa e levulòsa.

Un miralh invertís los images.

investidura nf, cf Ubaud Dicort : « investiture » (Laus). (v. envestidura  e envestir 1)

investigable, -bla : que pòt èsser investigat, -ada.

investigacion : accion o resulta d'investigar.

Faguèron d'investigacions que demorèron bufècas.

investigador, -gairitz adj (abs. Dicort) : qu'investiga (t. a.) (v. investigator)

Un agach investigador.

investigaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « investigateur » (Rapin)

investigar (v. tr.) : cercar a descobrir o a conéisser quicòm.

investigator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « adj e n, investigateur, -trice » (Laus)

investiment 1 nm (v. TdF ‘envestimen’) : accion d'investir un airal, un castèl... (v. assètjament)

investiment 2 nm, cf Ubaud Dicort : « investissement (d’argent) » (v. Rapin, Per Noste)

investir 1 (v. tr.) (atacar, cf Ubaud Dicort) : enrodar un airal, un castèl, una vila... ; ne far lo sètge [v. assetjar] ;

investir 2 (v. tr.) : plaçar son argent ;

investir (s') : se donar a fons per far quicòm.

investir 3 (v. tr.) (abs. Dicort) : metre solemnialament q.q. en possession d'una dignitat. (v. envestir 1)

investitura  (abs. Dicort) : accion o resulta d'investir, « investiture » (Per Noste). (v. investidura)

inveteradament (abs. Dicort) : d'un biais inveterat.

inveterar (s') : se far vièlh.

inveterat, -ada : vièlh, -a ; enracinat, -ada ; maquinal, -a.

Abitud inveterada.

Gèst inveterat.

Pintonejaire inveterat.

 

 

invincibilitat nf, cf Ubaud Dicort : « invincibilité » (Sèrras-Ess.)

invinciblament adv, cf Ubaud Dicort : « invinciblement » (Per Noste)

invincible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « invincible » (Sèrras-Ess.)

inviolabilitat nf : qualitat de çò inviolable.

inviolablament : d'un biais inviolable.

inviolable, -bla : que pòt pas o deuriá pas èsser violat, -ada.

Asil inviolable.

Pacte inviolable.

inviolat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « inviolé, -e » (Laus)

invisibilitat nf : estat de çò invisible.

invisiblament : d'un biais invisible.

invisible, -bla adj e nm : qu'escapa a la vista.

invit nm, cf Ubaud Dicort : « invite nf » (Sèrras-Ess., Rapin)

invitacion : accion o resulta d'invitar ; carta d'invitacion.

invitador, -airitz n (TdF ‘ envitadou’ ; abs. Dicort) : persona qu'invita, que convida. (v. convidaire)

invitar (v. tr.) : convidar ; pregar q.q. de far quicòm.

M'a invitada a son maridatge.

M'a invitat a trabalhar mens.

invitar (s') v pron : « s’inviter » (v. TdF jos ‘envita’)

Me soi invitada sens faiçons.

invitatòri nm : antifòna cantada que servís de repic.

in vitro (loc. adv. lat. que vòl dire « dins lo veire ») : dins una probeta (esproveta)

Fecondacion in vitro.

in vivo (v. p.20, 2°/ d) : loc. adv. lat. que vòl dire « dins çò viu » :

In vivo es lo contrari de in vitro.

invocable, -bla : que pòt èsser invocat, -ada (t. a.)

invocacion : accion d'invocar ; las paraulas per o far.

Las invocacions de Glèisa foguèron lo pus primièr emplec oficial de la lenga novèla sortida del latin de glèisa : òm tròba To illo livira (desliura-lo) en lòc del latin Libera eum tre lo sègle VIII (B.N. 13 246, foliò 253 versò) ; òm tròba tanben To lo juva en lòc de Tu illum adjuva dins las Litanias carolinas del sègle VIII. v. manuscrit p. 580. (Ms. H. 409, B.U. de Montpelhièr)

invocador 1, -airitz n (abs. Dicort e TdF) : persona qu'invòca. (v. invocaire)

invocador 2, -doira n (abs. Dicort e TdF) : formula o tèrme per invocar.

invocaire, -aira : « invocateur, -trice » (v. Rapin)

invocar (v. tr.) : demandar l'ajuda de Dieu o d'un sant ; allegar .

Invocar las musas.

Invocar la bontat de q.q.

Invocar sa lassièira, son vielhum...

invocatiu, -iva (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una invocacion.

invocatòri, -a adj : que conten una invocacion.

involontari, -ària : qu'escapa a la volontat.

Movement involontari : movement primo primi (lat.)

involontàriament : d'un biais involontari.

involucèl (m.) [involucèla nf, cf Ubaud Dicort] : involucre de las plantas ombelifèras.

involucion nf (abs. Dicort) : dificultat / complicacion ; anequeliment, « involution » (Laus, Per Noste).

involucral, -a : relatiu, -iva a un involucre.

involucre (m.) : corona de bractèas (menas de fuèlhas) qu'enròda lo nos d'ont partisson los pecols florals d'una planta ombelifèra.

involutat, -ada : rotlat en dedins (dins lo borron,, per exemple, las fuèlhas del perièr son involutadas)

involutiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « involutif, -ive » (Per Noste) ; que s'anequelís amb lo vielhum.

invulnerabilitat nf : qualitat de çò invulnerable.

invulnerablament : d'un biais invulnerable.

invulnerable, -bla : que pòt pas èsser atacat, nafrat, ni mai mestrejat, -ada.

invulnerat, -ada (abs. Dicort) : qu'es pas estat nafrat, -ada, ni mai mestrejat, -ada.

(I a una sensfin d'autres tèrmes que son prefixats en « in-», mas la tièira complèta seriá estada tròp longa. Lo legeire, de se remembrar que « in- » vòl dire « contrari de », comprendrà los que son pas enclauses çaisús.)

IO- : forma prefixada que servís a formar de tèrmes scientifics derivats del mot iòde.

ioca ~ yucca nf, cf Ubaud Dicort : v. yucca.

iòch adj num : v. uèch, cf Ubaud Dicort

iòd nm (de l'ebrèu yòd) : semiconsonanta constrictiva sonòra.

iodacion : esterilizacion, de mercé d'iòde, de las aigas de beure.

iodar (v. tr.) : impregnar ( far embeure) amb d'iòde.

iodat 1 nm : sal de l'acid iodic.

iodat 2, -ada adj : embegut, -uda (impregnat, -ada) amb d'iòde.

iòde : còrs simple 53.

iodemia : preséncia e taus d'iòde dins lo sang.

iodic, -a : relatiu, -iva a l'iòde.

Acid iodic.