|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
invariant, -a adj e nm : (tèrme de matematicas) invariable, -a. invariat, -ada : qu'a pas cambiat, -ada, « inchangé,-e » (Per Noste). invasion : accion o resulta d'envasir. invasiu, -iva (abs. Dicort) adj : qu'a
tendéncia a envasir ; relatiu, -iva a una invasion, « invasif, -ive » (Per Noste, Rapin). (v. envasiu) invectiva : insult (L. 215) veement / injúria veementa. invectivar (v. tr.) : insolentar veementament. invectivar (s') : s'insolentar veementament. invencibilitat nf : qualitat de q.q. d'invencible. invenciblament : d'un biais invencible. invencible, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
que pòt pas èsser mestrejat, -ada. (v. invincible) Dificultat invencibla. invencion : tròba / descobèrta. invencit, -ida adj, cf Ubaud Dicort (v. vencit) : « invaincu, -e » (Laus, Rapin) invencut, -uda (abs. Dicort) : qu'es pas jamai estat, -ada
mestrejat, -ada. (v. invencit) invendable, -bla : que pòt pas èsser vendut, -uda. inventaire, -aira (~ -airiz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui invente, v.
inventor » (v. TdF ‘enventaire’) inventar (v. tr. e intr.) : trobar / descobrir ; « supposer, controuver, v. alevar ; répandre des calomnies, v. patricolejar » (v. TdF jos ‘enventa 1’) inventari nm : denombrament. inventiu, -iva : qu'a de qualitats d'invencion. inventivitat nf, cf Ubaud Dicort :
« inventivité » (Per Noste) inventor, -tritz [, -tora n, cf Ubaud Dicort] : persona que fa de tròbas, de descobèrtas ; « calomniateur » (v. TdF ‘enventour’) L'inventor d'un tesaur. inventoriar (v. tr.) : denombrar / recensar (R. II, 388). inverificable, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
« invérifiable »
(Rapin) invèrs, -a : opausat, -ada ric-a-ric (d'a fons) (t. a.) invèrsament : d'un biais invèrs. inversar (v. tr.) : cambiar ric-a-ric la direccion, l'òrdre, la relacion, la resulta, la posicion... de quicòm. inversar (s') : s'enversar. v. enversar - s'enversar. inversemblablament : d'un biais inversemblable. inversemblable, -bla : que sembla pas verai. inversemblança : manca de versemblança. inversion : accion o resulta d'invertir ; invertiment inversor : aplech (dispositiu), aparelh qu'invertís. invertasa : enzim capable d'invertir la sacaròsa. invertebrat, -ada adj e nm : qu'a pas de vertèbras. (s. p. e s. f.) invertibilitat nf (abs. Dicort) : qualitat de çò invertible. invertible, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt èsser invertit, -ida. invertina nf : invertasa v. pus naut. invertir (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : inversar simetricament ; desdoblar la sacarina en glucòsa e levulòsa. Un miralh invertís los images. investidura nf, cf Ubaud Dicort :
« investiture » (Laus). (v. envestidura e envestir 1) investigable, -bla : que pòt èsser investigat, -ada. investigacion : accion o resulta d'investigar. Faguèron d'investigacions que demorèron bufècas. investigador, -gairitz adj (abs. Dicort) : qu'investiga (t. a.) (v. investigator) Un agach investigador. investigaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « investigateur » (Rapin) investigar (v. tr.) : cercar a descobrir o a conéisser quicòm. investigator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « adj e n, investigateur, -trice » (Laus) investiment 1 nm (v. TdF ‘envestimen’) : accion d'investir un airal, un castèl... (v. assètjament) investiment 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« investissement (d’argent) » (v. Rapin, Per Noste) investir 1 (v. tr.) (atacar, cf Ubaud Dicort) : enrodar un airal, un castèl, una vila... ; ne far lo sètge [v. assetjar] ; investir 2 (v. tr.) : plaçar son argent ; investir (s') : se donar a fons per far quicòm. investir 3 (v. tr.) (abs. Dicort) : metre solemnialament q.q. en possession d'una dignitat. (v. envestir 1) investitura (abs. Dicort) : accion o resulta
d'investir, « investiture » (Per Noste). (v. investidura) inveteradament (abs. Dicort) : d'un biais inveterat. inveterar (s') : se far vièlh. inveterat, -ada : vièlh, -a ; enracinat, -ada ; maquinal, -a. Abitud inveterada. Gèst inveterat. Pintonejaire inveterat. |
|
invincibilitat nf, cf Ubaud Dicort :
« invincibilité » (Sèrras-Ess.) invinciblament adv, cf Ubaud Dicort :
« invinciblement » (Per Noste) invincible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « invincible » (Sèrras-Ess.) inviolabilitat nf : qualitat de çò inviolable. inviolablament : d'un biais inviolable. inviolable, -bla : que pòt pas o deuriá pas èsser violat, -ada. Asil inviolable. Pacte inviolable. inviolat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« inviolé, -e » (Laus) invisibilitat nf : estat de çò invisible. invisiblament : d'un biais invisible. invisible, -bla adj e nm : qu'escapa a la vista. invit nm, cf Ubaud Dicort :
« invite nf » (Sèrras-Ess., Rapin) invitacion : accion o resulta d'invitar ; carta d'invitacion. invitador, -airitz n (TdF
‘ envitadou’ ; abs. Dicort)
: persona qu'invita, que convida. (v. convidaire) invitar (v. tr.) : convidar ; pregar q.q. de far quicòm. M'a invitada a son maridatge. M'a invitat a trabalhar mens. invitar (s') v pron : « s’inviter »
(v. TdF jos ‘envita’) Me soi invitada sens faiçons. invitatòri nm : antifòna cantada que servís de repic. in vitro (loc. adv. lat. que
vòl dire « dins lo veire ») : dins una probeta
(esproveta) Fecondacion in vitro. in vivo (v. p.20, 2°/ d) : loc. adv. lat. que vòl dire « dins çò viu » : In vivo es lo contrari de in vitro. invocable, -bla : que pòt èsser invocat, -ada (t. a.) invocacion : accion d'invocar ; las paraulas per o
far. Las
invocacions de Glèisa foguèron lo pus primièr emplec
oficial de la lenga novèla sortida del latin de glèisa :
òm tròba To illo livira (desliura-lo) en
lòc del latin Libera eum tre lo sègle VIII (B.N. 13 246,
foliò 253 versò) ; òm tròba tanben To lo
juva en lòc de Tu illum adjuva dins las Litanias
carolinas del sègle VIII. v. manuscrit p. 580. (Ms. H. 409, B.U. de Montpelhièr) invocador 1, -airitz n (abs. Dicort e TdF) : persona qu'invòca. (v. invocaire) invocador 2, -doira n (abs. Dicort e TdF) : formula
o tèrme per invocar. invocaire, -aira n :
« invocateur, -trice » (v. Rapin) invocar (v. tr.) : demandar l'ajuda de Dieu o d'un sant ; allegar . Invocar las musas. Invocar la bontat de q.q. Invocar sa lassièira, son vielhum... invocatiu, -iva (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una invocacion. invocatòri, -a adj : que conten una invocacion. involontari, -ària : qu'escapa a la volontat. Movement involontari : movement primo primi (lat.) involontàriament : d'un biais involontari. involucèl (m.) [involucèla nf, cf Ubaud Dicort] : involucre de las plantas ombelifèras. involucion nf (abs. Dicort) : dificultat / complicacion ; anequeliment, « involution » (Laus, Per Noste). involucral, -a : relatiu, -iva a un involucre. involucre (m.) : corona de bractèas (menas de fuèlhas) qu'enròda lo nos d'ont partisson los pecols florals d'una planta ombelifèra. involutat, -ada : rotlat en dedins (dins lo borron,, per exemple, las fuèlhas del perièr son involutadas) involutiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « involutif, -ive » (Per Noste) ; que s'anequelís amb lo vielhum. invulnerabilitat nf : qualitat de çò invulnerable. invulnerablament : d'un biais invulnerable. invulnerable, -bla : que pòt pas èsser atacat, nafrat, ni mai mestrejat, -ada. invulnerat, -ada (abs. Dicort) : qu'es pas estat nafrat, -ada, ni mai mestrejat, -ada. (I a una sensfin d'autres
tèrmes que son prefixats en « in-», mas la tièira complèta seriá
estada tròp longa. Lo legeire, de se remembrar que « in-
» vòl dire « contrari de », comprendrà los
que son pas enclauses çaisús.) IO- : forma prefixada que servís a formar de tèrmes scientifics derivats del mot iòde. ioca ~ yucca nf, cf Ubaud Dicort :
v. yucca. iòch adj num : v. uèch,
cf Ubaud Dicort iòd nm (de l'ebrèu yòd) : semiconsonanta constrictiva sonòra. iodacion : esterilizacion, de mercé d'iòde, de las aigas de beure. iodar (v. tr.) : impregnar ( far embeure) amb
d'iòde. iodat 1 nm : sal de l'acid iodic. iodat 2, -ada adj : embegut, -uda (impregnat, -ada) amb d'iòde. iòde : còrs simple 53. iodemia : preséncia e taus d'iòde dins lo sang. iodic, -a : relatiu, -iva a l'iòde. Acid iodic. |
|
|
|
|
|
|