|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
intransfusible, -bla : que pòt pas èsser transfusit, -ida. intransigéncia : estat de q.q. d'intransigent. intransigent, -a : que se refusa a transigir. intransitable, -bla (abs. Dicort) : per ont es pas possible de transitar. intransitiu, -iva : qu'es pas transitiu, -iva. Aimar es un vèrb
transitiu. Rire es intransitiu. intransitivament : d'un biais intransitiu. intransmissibilitat nf : estat de çò intransmissible. intransmissiblament : d'un biais intransmissible. intransmissible, -bla : que pòt pas èsser transmés, -esa. intransmutabilitat nf : estat de çò intransmutable. intransmutable, -bla : que pòt pas èsser transmutat, -ada. intransparéncia : manca de transparéncia. intransportable, -bla : estat de çò que pòt pas èsser transportat, -ada. Malaut intransportable. intrant 1 nm : intrada ; començament ; element que dintra dins la produccion d'un ben (economia) A l'intrant del mes. intrant 2, -a adj : « entrant, ante » ; insinuant, -a ; presentièr, -ièira (comunicatiu, -iva) (v. TdF) Es gaire intrant, il est timide. (v. TdF) Solelh intrant, soleil couchant. (v.
TdF jos ‘intrant 1’) A solelh intrant : a primalba « au coucher du soleil » (v. Lagarde : a solelh dintrant). intraocular, -a : qu'es endedins de l'uèlh. intrar / dintrar (los 2, preconizats Dicort) (v. tr.) : penetrar endacòm ; començar ; prene possession ; introduire ; relevar una femna en jasilhas. Acabatz d'intrar ! (occ.) : intratz ! intra-salís nm, cf Ubaud Dicort : « bruit des gens qui entrent
et qui sortent » TdF ‘intro-salis’ intratge nm : « action d’entrer, entrée » ; portisson / introduccion ; « importation » (v. TdF). intratropical, -a : dins los tropics. intra-uterin, -a adj (v. p. 20, N.B. 2.) (abs. Dicort) (intrauterin, v. CLO § 11.3.7.d) :
endedins de l'utèr. intravacós,
-osa adj, cf Ubaud Dicort : « diffcile à
débrouiller, inextricable »
TdF ‘entravacous’ intravaginal, -a : dins la vagina (lat.) intravascular, -a : dins las venas o las artèrias. intravenós, -osa : dins una vena. Injeccion intravenosa. intrencable, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt pas èsser trencat, -ada, « incassable » (Laus). in-trenta-dos adj invar e nm invar, cf Ubaud Dicort (v. p. 20, 1°/ e.) : fuèlh d'impression plegat cinc còps, çò que fa 32 fuèlhs o 64 paginas. intrepid [ ~ intrepide], -da adj : que crenta pas lo malparat (perilh). intrepidament : d'un biais intrepid. intrepiditat nf : qualitat de q.q. d'intrepid. intrés (vent -) nm, cf Ubaud Dicort : « vent du nord, à
Béziers » (v. TdF ‘intres (vènt)’) ; « vent qui souffle entre le nord-ouest
et le pic Saint-Loup, sur le littoral de l’Hérault » (v. TdF jos ‘vent’) intrevista nf (abs. Dicort) :
convèrsa oficiala amb una persona, en vista d'una difusion. (v. entrevista) intrevistar (abs. Dicort) (v. tr.) : accion o resulta de far una entrevista. (v. entrevistar) intricacion nf, cf Ubaud Dicort :
« intrication » (Rapin) intricadament (abs. Dicort) : d'un biais intricat. intricat, -ada (abs. Dicort) : enrambolhat qu'enrambolhat. intriga : manòbra secreta (t. a.) ; encadenament dels eveniments
que forman lo nos de l'accion dins un drama, un roman... Intriga amorosa. Intriga politica. intrigaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : persona que maquina d'intrigas. intrigant, -a (adj. e subs.) : causa o persona qu'intriga. intrigar (v. tr. e intr.) : maquinar d'intrigas ; far question. intrigós, -osa (abs. Dicort) : industriós, -osa. (v. entrigós) intrinsec [intrinsèc], -a adj, cf Ubaud Dicort : inerent, -a (que fa partida de l' èsser de la persona o de la causa) intrinsecament [intrinsècament] adv : d'un biais intrinsec. INTRO- : forma prefixada del latin intro (endedins) v. introspeccion - introversion. introbable, -bla : que pòt pas èsser trobat, -ada. introduccion : accion o resulta d'introduire o de s'... introductiu, -iva adj : que servís a introduire. introductor, -tritz n : qu'introdutz. introductòri, -a adj (abs. Dicort) : que servís a introduire, « introductoire » (Rapin). introduire / introdusir (v. tr.) : far intrar ; presentar ; ocasionar. introduire / introdusir (s') : intrar / dintrar. introït nm : pregària (cantada o pas) d'introduccion a la messa. |
|
introjeccion nf, cf Ubaud Dicort :
(psychan.) « introjection » (Per
Noste) intromission : accion d'introduire un còrs dins un autre. intronizacion : accion d'intronizar q.q. Intronizacion d'un evesque. intronizar (v. tr.) : installar q.q. sus un tron (L. 374 - R. VI, 533). (v. entronizar) intròrs, -a adj, cf Ubaud Dicort : (botan.)
« introrse » (Per Noste) introspeccion : analisi de sos pròpris sentiments. introspectiu, -iva : relatiu, -iva a l'introspeccion. introversion : replec sus se. introvertit, -ida adj e n : replegat, -ada sus se. Lo contrari d'introvertit es extravertit. intrús, -usa adj e n : que s'introdutz endacòm sens drech. intrusion : accion de s'introduire endacòm sens drech. intubacion : introduccion d'una canula dins la garganta. intubar (v. tr.) : « intuber » (Sèrras-Ess.) (v. intubacion) Intubar un malaut. intuïcion [intuicion] nf : coneissença dirècta sens analisi ni
rasonament. intuicionisme nm, cf Ubaud Dicort :
(philos.) « intuitionnisme » (Per
Noste) intuicionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« intuitionniste » (v. çai sus) intuïtiu [intuitiu, cf Ubaud Dicort], -iva (adj. e subs.) : qu'a lo caractèr de l'intuïcion ;persona que l'intuïcion es sa facultat mèstra. Una femna es pus intuïtiva que non pas un òme. intuïtivament [intuitivament, cf Ubaud Dicort] adv : d'un biais intuïtiu. intuitu personae (lat) : en consideracion de la persona. intumescéncia : accion o resulta de se conflar. intumescent, -a : enfle, -a (conflat, -ada) intussuscepcion : introduccion (dins un còrs organizat) d'un chuc, d'una substància que lo fa créisser ; invaginacion (t. tecn. de med.) v. pus luènh. inula nf : (plt.) (Inula), « inule » (v. Rapin) inula campana nf, cf Ubaud Dicort :
« aulnée, œil-de-cheval, plante, v. èrba ronhièira » (v. TdF) inulasa : enzim capable de mudar l'inulina en fructuòsa. inulina : substància que se tròba dins de plantas. inumacion : accion o resulta d'inumar (d'enterrar) inuman, -a : que manca d'umanitat. inumanament : d'un biais inuman. inumanitat nf : manca d'umanitat. inumar (v. tr.) : enterrar. inurban, -a (abs. Dicort) : que manca d'urbanitat. inusable, -bla : que s'usa pas aisidament. inusitadament (abs. Dicort) : d'un biais inusitat. inusitat, -ada : d'un emplec nul o rarissim. inusual, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« inusuel, elle » in utero (v. p. 20, 2°/ d) (lat.) [in utèro loc adv, cf Ubaud Dicort] :
dins l'utèr. Infeccion in utero. Baptisme in utero. inutil, -a : que fa pas besonh. inutilament : sens besonh. inutilitat nf : estat de çò inutil. inutilizable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « inutilisable » (Rapin) inutilizacion (abs. Dicort) : manca d'utilizacion. inutilizat, -ada : qu'es pas utilizat, -ada. invaginacion : replec sus se coma un det de gand revirat. Invaginacion intestinala. invaginar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort :
« (biol.) s’invaginer » (v.
çai sus) invalid [ ~ invalide], -da adj e n : sens ges de fòrça / sens vigor ; estropiat, -ada ; sens valor. Invalid de vielhum. Soldat invalid. Maridatge invalid. Donacion invalida. invalidacion : accion o resulta d'invalidar (t. a.) invalidament : d'un biais invalid. Se maridar invalidament. invalidant,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) invalidant, -e » (v. invalid) invalidar (v. tr.) : declarar que quicòm es estat nul. Invalidar un matrimòni, una eleccion... invaliditat nf : estat de q.q. d'invalid ; estat de ço invalid. invalorable, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas
èsser valorat, -ada (estimat, ada) (v. inestimable) invariabilitat nf : qualitat de çò invariable. invariablament : d'un biais invariable. invariable, -bla : constant, -a (que càmbia pas) invariància : qualitat de çò invariant. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|