intransfusible, -bla : que pòt pas èsser transfusit, -ida.

intransigéncia : estat de q.q. d'intransigent.

intransigent, -a : que se refusa a transigir.

intransitable, -bla (abs. Dicort) : per ont es pas possible de transitar.

intransitiu, -iva : qu'es pas transitiu, -iva.

Aimar es un vèrb transitiu.

Rire es intransitiu.

intransitivament : d'un biais intransitiu.

intransmissibilitat nf : estat de çò intransmissible.

intransmissiblament : d'un biais intransmissible.

intransmissible, -bla : que pòt pas èsser transmés, -esa.

intransmutabilitat nf : estat de çò intransmutable.

intransmutable, -bla : que pòt pas èsser transmutat, -ada.

intransparéncia : manca de transparéncia.

intransportable, -bla : estat de çò que pòt pas èsser transportat, -ada.

Malaut intransportable.

intrant 1 nm : intrada ; començament ; element que dintra dins la produccion d'un ben (economia)

A l'intrant del mes.

intrant 2, -a adj : « entrant, ante » ; insinuant, -a ; presentièr, -ièira (comunicatiu, -iva) (v. TdF)

Es gaire intrant, il est timide. (v. TdF)

Solelh intrant, soleil couchant. (v. TdF jos ‘intrant 1’)

A solelh intrant : a primalba « au coucher du soleil » (v. Lagarde : a solelh dintrant).

intraocular, -a : qu'es endedins de l'uèlh.

intrar / dintrar (los 2, preconizats Dicort) (v. tr.) : penetrar endacòm ; començar ; prene possession ; introduire ; relevar una femna en jasilhas.

Acabatz d'intrar ! (occ.) : intratz !

intra-salís nm, cf Ubaud Dicort : « bruit des gens qui entrent et qui sortent » TdF ‘intro-salis’

intratge nm : « action d’entrer, entrée » ; portisson / introduccion ; « importation » (v. TdF).

intratropical, -a : dins los tropics.

intra-uterin, -a adj (v. p. 20, N.B. 2.) (abs. Dicort) (intrauterin, v. CLO § 11.3.7.d) : endedins de l'utèr.

intravacós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « diffcile à débrouiller, inextricable » TdF ‘entravacous’

intravaginal, -a : dins la vagina (lat.)

intravascular, -a : dins las venas o las artèrias.

intravenós, -osa : dins una vena.

Injeccion intravenosa.

intrencable, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt pas èsser trencat, -ada, « incassable » (Laus).

in-trenta-dos adj invar e nm invar, cf Ubaud Dicort (v. p. 20, 1°/ e.) : fuèlh d'impression plegat cinc còps, çò que fa 32 fuèlhs o 64 paginas.

intrepid [ ~ intrepide], -da adj : que crenta pas lo malparat (perilh).

intrepidament : d'un biais intrepid.

intrepiditat nf : qualitat de q.q. d'intrepid.

intrés (vent -) nm, cf Ubaud Dicort : « vent du nord, à Béziers » (v. TdF ‘intres (vènt)’)  ; « vent qui souffle entre le nord-ouest et le pic Saint-Loup, sur le littoral de l’Hérault » (v. TdF jos ‘vent’)

intrevista nf (abs. Dicort) : convèrsa oficiala amb una persona, en vista d'una difusion. (v. entrevista)

intrevistar (abs. Dicort) (v. tr.) : accion o resulta de far una entrevista. (v. entrevistar)

intricacion nf, cf Ubaud Dicort : « intrication » (Rapin)

intricadament (abs. Dicort) : d'un biais intricat.

intricat, -ada (abs. Dicort) : enrambolhat qu'enrambolhat.

intriga : manòbra secreta (t. a.) ; encadenament dels eveniments que forman lo nos de l'accion dins un drama, un roman...

Intriga amorosa.

Intriga politica.

intrigaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : persona que maquina d'intrigas.

intrigant, -a (adj. e subs.) : causa o persona qu'intriga.

intrigar (v. tr. e intr.) : maquinar d'intrigas ; far question.

intrigós, -osa (abs. Dicort) : industriós, -osa. (v. entrigós)

intrinsec [intrinsèc], -a adj, cf Ubaud Dicort : inerent, -a (que fa partida de l' èsser de la persona o de la causa)

intrinsecament [intrinsècament] adv : d'un biais intrinsec.

INTRO- : forma prefixada del latin intro (endedins) v. introspeccion - introversion.

introbable, -bla : que pòt pas èsser trobat, -ada.

introduccion : accion o resulta d'introduire o de s'...

introductiu, -iva adj : que servís a introduire.

introductor, -tritz n : qu'introdutz.

introductòri, -a adj (abs. Dicort) : que servís a introduire, « introductoire » (Rapin).

introduire / introdusir (v. tr.) : far intrar ; presentar ; ocasionar.

introduire / introdusir (s') : intrar / dintrar.

introït nm : pregària (cantada o pas) d'introduccion a la messa.

 

 

 

introjeccion nf, cf Ubaud Dicort : (psychan.) « introjection » (Per Noste)

intromission : accion d'introduire un còrs dins un autre.

intronizacion : accion d'intronizar q.q.

Intronizacion d'un evesque.

intronizar (v. tr.) : installar q.q. sus un tron (L. 374 - R. VI, 533).  (v. entronizar)

intròrs, -a adj, cf Ubaud Dicort : (botan.) « introrse » (Per Noste)

introspeccion : analisi de sos pròpris sentiments.

introspectiu, -iva : relatiu, -iva a l'introspeccion.

introversion : replec sus se.

introvertit, -ida adj e n : replegat, -ada sus se.

Lo contrari d'introvertit es extravertit.

intrús, -usa adj e n : que s'introdutz endacòm sens drech.

intrusion : accion de s'introduire endacòm sens drech.

intubacion : introduccion d'una canula dins la garganta.

intubar (v. tr.) : « intuber » (Sèrras-Ess.) (v. intubacion)

Intubar un malaut.

intuïcion [intuicion] nf : coneissença dirècta sens analisi ni rasonament.

intuicionisme nm, cf Ubaud Dicort : (philos.) « intuitionnisme » (Per Noste)

intuicionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « intuitionniste » (v. çai sus)

intuïtiu [intuitiu, cf Ubaud Dicort], -iva (adj. e subs.) : qu'a lo caractèr de l'intuïcion ;persona que l'intuïcion es sa facultat mèstra.

Una femna es pus intuïtiva que non pas un òme.

intuïtivament [intuitivament, cf Ubaud Dicort] adv : d'un biais intuïtiu.

intuitu personae (lat) : en consideracion de la persona.

intumescéncia : accion o resulta de se conflar.

intumescent, -a : enfle, -a (conflat, -ada)

intussuscepcion : introduccion (dins un còrs organizat) d'un chuc, d'una substància que lo fa créisser ; invaginacion (t. tecn. de med.) v. pus luènh.

inula nf : (plt.) (Inula), « inule » (v. Rapin)

inula campana nf, cf Ubaud Dicort : « aulnée, œil-de-cheval, plante, v. èrba ronhièira » (v. TdF)

inulasa : enzim capable de mudar l'inulina en fructuòsa.

inulina : substància que se tròba dins de plantas.

inumacion : accion o resulta d'inumar (d'enterrar)

inuman, -a : que manca d'umanitat.

inumanament : d'un biais inuman.

inumanitat nf : manca d'umanitat.

inumar (v. tr.) : enterrar.

inurban, -a (abs. Dicort) : que manca d'urbanitat.

inusable, -bla : que s'usa pas aisidament.

inusitadament (abs. Dicort) : d'un biais inusitat.

inusitat, -ada : d'un emplec nul o rarissim.

inusual, -a adj, cf Ubaud Dicort : « inusuel, elle »

in utero  (v. p. 20, 2°/ d) (lat.) [in utèro loc adv, cf Ubaud Dicort] : dins l'utèr.

Infeccion in utero.

Baptisme in utero.

inutil, -a : que fa pas besonh.

inutilament : sens besonh.

inutilitat nf : estat de çò inutil.

inutilizable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « inutilisable » (Rapin)

inutilizacion (abs. Dicort) : manca d'utilizacion.

inutilizat, -ada : qu'es pas utilizat, -ada.

invaginacion : replec sus se coma un det de gand revirat.

Invaginacion intestinala.

invaginar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « (biol.) s’invaginer » (v. çai sus)

invalid [ ~ invalide], -da adj e n : sens ges de fòrça / sens vigor ; estropiat, -ada ; sens valor.

Invalid de vielhum.

Soldat invalid.

Maridatge invalid.

Donacion invalida.

invalidacion : accion o resulta d'invalidar (t. a.)

invalidament : d'un biais invalid.

Se maridar invalidament.

invalidant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.) invalidant, -e » (v. invalid)

invalidar (v. tr.) : declarar que quicòm es estat nul.

Invalidar un matrimòni, una eleccion...

invaliditat nf : estat de q.q. d'invalid ; estat de ço invalid.

invalorable, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser valorat, -ada (estimat, ada) (v. inestimable)

invariabilitat nf : qualitat de çò invariable.

invariablament : d'un biais invariable.

invariable, -bla : constant, -a (que càmbia pas)

invariància : qualitat de çò invariant.