interpolable, -bla : que pòt èsser interpolat, -ada.

interpolacion : accion o resulta d'interpolar (d'ajustar quicòm a un tèxt original) ; tèrme de matematicas.

interpoladament (abs. Dicort) : amb una interpolacion.

interpolador, -lairitz (abs. Dicort) : persona qu'interpòla. (v. interpolaire)

interpolaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « interpolateur, -trice » (v. interpolar 1)

interpolar 1 (v. tr.) : ajustar quicòm a un tèxt original.

Interpolar una glòsa dins un tèxte, interpoler une glose dans un texte. (Rapin)

interpolar 2, -a adj (abs. Dicort) : situat, -ada entre dos pòls, « interpolaire » (v. Rapin).

interpolatiu, -iva : relatiu, -iva a una interpolacion.

interpolator, -tritz : « interpolateur, -trice » (Laus, Rapin). (v. interpolaire)

interposicion : accion o resulta d'interpausar o de s'interpausar.

interprèt, -a : pòrtaparaula (m. e f.) ; comentador, -airitz / exegèta (m. e f.) ; persona que revira oralament çò que se ditz, d'una lenga dins una autra ; persona qu'executa una òbra musicala, vocala, instrumentala, teatrala...

interpretable, -bla : que pòt èsser interpretat, -ada.

interpretacion : accion o resulta d'interpretar.

interpretador, -tairitz (abs. Dicort) : persona qu'explica, qu'explicita quicòm. (v. interpretaire)

interpretaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui interprète » TdF, « nm, interprète » (Rapin)

interpretar (v. tr.) : explicar quicòm d'escur, d'ambigú ; balhar a quicòm tala o tala significacion ; jogar un ròtle al teatre, al cinemà... ; executar una òbra musicala.

Interpretar un drama de Calderon, de Shakespeare...

interpretariat nm, cf Ubaud Dicort : « interprétariat » (Rapin)

interpretatiu, iva : explicatiu, -iva.

interprofessional, -a adj, cf Ubaud Dicort : « interprofessionnel, -elle » (Laus)

interprovincial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « interprovincial, ale » TdF

interracial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « interracial, -e » (Sèrras-Ess.). (v. interetnic)

interregional, -a adj, cf Ubaud Dicort : « interrégional, -e » (Sèrras-Ess.)

interrègne : temporada compresa entre lo règne de dos reis.

interrogacion : accion o resulta d'interrogar.

Punt d'interrogacion / ?

interrogador adj (abs. Dicort), -gairitz : qu'interròga. (v. interrogator)

interrogaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « interrogateur, trice » TdF

interrogar (v. tr.) : pausar de questions / questionar.

interrogar (s') : se pausar de questions.

interrogat nm, cf Ubaud Dicort : « t. de jurisprudence, interrogat, interrogatoire » TdF

interrogatiu, -iva : qu'implica o denòta una interrogacion.

Frasa interrogativa.

interrogativament : d'un biais interrogatiu.

interrogator, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : « interrogateur, -trice » (Laus, Rapin)

interrogatòri nm : cordelada de questions.

interrompre (v. tr.) : copar lo fil (fial) de quicòm (t. a.)

interrompre (s') : plegar de parlar.

interrupcion : accion o resulta d'interrompre o de s'interrompre.

interruptor 1, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : « adj e n, interrupteur, -trice » (Laus) ; persona que còpa lo fial (fil) d'una conversacion, d'un discors... (t. a.)

interruptor 2 nm : aplech per copar o restablir un corrent electric.

intersason nf, cf Ubaud Dicort : « intersaison » (Sèrras-Ess.)

intersecar (s') (abs. Dicort) : se copar un a l'autre. (v. secar)

interseccion : punt comun de doas causas que se còpan.

intersectat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « intersecté, -e » (Per Noste)

intersexuat, -ada adj / intersexual, -a (abs. Dicort) : entre mascle e feme.

intersexualitat nf (abs. Dicort) : estat intermediari entre mascle e feme, « intersexualité » (Per Noste).

intersideral, -a : entre los astres.

Espandi intersideral.

intersindical, -a : comun, -a a mai d'un sindicat.

intersindicala nf, cf Ubaud Dicort : « intersyndicale » (Sèrras-Ess.)

interstellar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « interstellaire » (Laus)

interstici nm : espaci minim entre doas causas.

intersticial, -a : relatiu, -iva als intersticis.

intersubjectivitat nf, cf Ubaud Dicort : « intersubjectivité » (Per Noste)

intertextualitat nf : relacions entre de tèxtes.

intertítol nm, cf Ubaud Dicort : « intertitre » (Per Noste)

intertropical, -a : situat,-ada entre los tropics ; relatiu, -iva als airals entre los tropics.

interurban, -a : que va d'una vila a una autra.

interval nm : « (matematica) intervalle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 95) ; espaci entre doas causas ; espaci de temps ; diferéncia de ton entre doas nòtas (mus.)

 

 

 

intervencion : accion o resulta d'intervenir.

intervencionisme : sistèma que preconiza l'intervencion de l'Estat dins los afars socials ; politica que preconiza l'intervencion d'un país dins los afars d'un autre.

intervencionista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a de l'intervencionisme.

intervenent, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « intervenant, -e » (Laus)

intervenir (v. intr.) : prene part a quicòm ; prene part dins un afar ; prene part a una convèrsa,

interversion : accion o resulta d'intervertir.

intervertebral, -a : entre doas vertèbras.

intervertir (v. tr.) : cambiar l'òrdre natural de doas causas.

Intervertir dóas letras dins un mot.

interview e derivats (angl.) : v. entrevista.

intestat 1 (ab -) (lat.) : sens testament.

A defuntat ab intestat.

intestat 2, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « intestat (inv.) » (v. Laus e) TdF

intestin 1 nm : ensemble dels budèls de la digestion.

L'intestin prim.

L'intestin gròs.

intestin 2, -a adj : intèrn, -a.

Luchas intestinas.

intestinal, -a : relatiu als intestins.

Problèmas intestinals.

intifada nf, cf Ubaud Dicort : « intifada » (Sèrras-Ess.)

intim, -a adj e n : prigond, -a ; personal, -a ; secret, -a ; privat, -ada.

Amic intim.

Coneissença intima.

Diurnal intim.

Relacions intimas.

intimacion : accion o resulta d'intimar.

intimament : d'un biais intim.

intimar (v. tr.) : citar en justícia ; comandar imperativament ; convocar.

Intimar un concili.

intimidable, -bla : que pòt èsser intimidat, -ada.

intimidacion : accion o resulta d'intimidar.

intimidar (v. tr.) : far crenta (impressionar)

intimista adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « intimiste » (Laus)

intimitat nf : qualitat de çò intim ; amistat.

intitulacion : accion d'intitular.

intitular [(sab), entitolar (pop), cf Ubaud Dicort] (v. tr.) (los 2, R. V, 366) : entitolar.

intocable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « intouchable » (Rapin)

intolerabilitat nf : estat de çò intolerable.

intolerable, -bla : insuportable , -a.

intolerància : manca de tolerància.

Cal defugir tota intolerància.

intolerant, -a : que manca de tolerància.

intolerantisme : sistèma que preconiza l'intolerància.

intonacion (del lat. intonare) : movement melodic de la paraula ; biais d'entonar ; debuta de cant.

intoxicacion : accion o resulta d'intoxicar o de s' intoxicar.

intoxicant, -a : qu'intoxica.

Propaganda intoxicanta.

intoxicar (v. tr.) : empoisonar (s .p. e s. f.)

intoxicar (s') : s'empoisonar.

intoxicat, -ada : empoisonat, -ada.

Intoxicat per la television.

INTRA- (del prefix latin intra que vòl dire (dins / endins)

intra-abdominal, -a (v. p. 20 N.B. 2.) (abs. Dicort) (intraabdominal, v. CLO 11.3.7.c) : dins l'abdomèn.

Dolor intra-abdominala.

intracellular, -a : dins las cellulas.

intractable, -bla : que pòt pas èsser rasonat, -ada ; que vòl pas entendre res.

intrada nf (L. 215) : accion d'intrar endacòm ; arribada ; accès ; çò de pagar per intrar endacòm ; airal que i se intra ; començament ; mot en gras, explicat dins un diccionari.

intradermic, -a : dins l'espessor del dèrma.

Injeccion intradermica.

intradermoreaccion : reaccion inflamatòria cutanèa.

intradós (abs. Dicort) (intradòs nm  (Rapin)) : « (arq.) intrados » (Laus), superficia interiora e concava d'un arc, d'una vòuta, d'un ala d'avion.

intradusible, -bla : que pòt pas èsser revirat.

Jòc de mots intradusible.

Idiotisme intradusible.

intralhas (L. 215) / intralias (R. III, 568) nf pl (los 2, abs. Dicort) : entralhas / ventralha. (v. entralhas)

intramolecular [, -a] adj (abs. Dicort) : dins las moleculas, « intramoléculaire » (Per Noste).

intramural (abs. Dicort) : (t. tecn. de med.) nom de l'uretèri quand travèrsa las parets de la botariga.

intra muros (v. p. 20, 2° d.) (lat.) [intra-muros (v. Ubaud Dicort e TdF ‘intra-muros’)] loc adv : dins (las parets de) la vila.

intramuscular, -a : dins l'espessor del teissut muscular.

Injeccion intramusculara.

intrandolable, -bla : imbrandable, -a ; inamovible, -a.

intransferible, -bla : que pòt pas èsser transferit, -ida.

intransformable, -bla : que pòt pas èsser transformat, -ada.