interarmas adj (abs. Dicort) : comun, -a a doas armadas o mai, « interarmes » (Rapin, Per Noste).

interatomic, -a adj : situat, -ada entre los atòms ; que trabalha entre los atòms, « (quimia) interatomique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 370).

Forças interatomicas.

interbancari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « interbancaire » (Per Noste)

intercalable, -bla : que pòt èsser intercalat, -ada.

intercalacion nf, cf Ubaud Dicort : « intercalation » (Rapin)

intercalar (v. tr.) : metre quicòm mai dins una tièira, dins una frasa, dins un libre... ; inserir dins un ensemble.

intercalar (s') : s'inserir dins un ensemble.

intercalari, -ària adj e nm, cf Ubaud Dicort : « intercalaire » TdF

intercalat, -a : çò intercalat.

intercambi nm (abs. Dicort) : bescambi / escambi, « échange » (Laus).

intercambiable, -bla : que pòt èsser bescambiat, -ada.

intercambiar (v. tr.) : bescambiar / escambiar.

intercedir (v. intr.) [e v. tr. , cf Ubaud Dicort p. 153] : intervenir en favor de q.q ; « invoquer » TdF.

intercellular, -a : situat, -ada entre las cellulas.

intercepcion : accion o resulta d'interceptar.

interceptable, -bla : que pòt èsser interceptat, -ada.

interceptar (v. tr.) : arrestar quicòm o q.q. abans qu'arribe a destinacion.

interceptiu, -iva (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una intercepcion.

interceptor, -tritz adj e n (Laus ; abs. Dicort) : persona qu'intercèpta ; « nm (avion) intercepteur » (Rapin).

intercession : accion o resulta d'intercedir.

intercessor, -a n (cat.) : persona qu'intercedís.

interclassa nm, cf Ubaud Dicort : « interclasse » (Rapin)

intercompreension (abs. Dicort) : compreension recipròca, « intercompréhension » (Fettuciari). (v. entrecompreneson)

intercomunal,-a adj, v. Ubaud Dicort Errata web  : comun a doas comunas o mai.

Sindicat intercomunal.

intercomunalitat nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « intercommunalité » (v. intercomunal)

interconnectar : « v tr, interconnecter » (Sèrras-Ess.)

interconnexion nf, cf Ubaud Dicort : « interconnexion » (Per Noste)

intercontinental, -a : entre continents.

intercostal, -a : entre las còstas.

Dolor intercostala.

intercurrent, -a : qu'arriba pendent la durada de quicòm mai.

Malautiá intercurrenta.

intercutanèu, -a (abs. Dicort) : situat, -ada jos la pèl. (v. sotacutanèu)

interdental, -a : entre las dents.

Lo « th » anglés es un fonèma interdental.

interdepartamental, -a : comun, -a a dos departaments o mai.

interdependéncia : dependéncia recipròca.

interdependent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « interdépendant, -e » (Laus)

interdiccion : accion o resulta d'interdire.

interdich, / interdit [veire interdich], -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : çò interdich / interdit (defendut) ; senténcia d'empachament religiós.

interdiocesan, -a : comun,-a a mai d'una diocèsi.

interdire (v. tr.) : defendre / prohibir (R. II, 26).

interdisciplinari, -ària : comun, -a a mai d'una disciplina.

interdisciplinaritat nf, cf Ubaud Dicort : « interdisciplinarité » (Per Noste)

interdit, -a (adj. e subs.) (non preconizat Dicort) : v. interdich.

interès : çò avantatjós o profitable per q.q. ; çò util a quicòm ; sentiment egoïsta que buta a cercar lo profit.

interessadament (abs. Dicort) : d'un biais interessat (t. a.)

interèssament nm, cf Ubaud Dicort : « (participacion del personal als benificis) intéressement » (Laus)

interessant, -a : qu'interèssa.

interessar (v. tr.) : amodar (suscitar) l'interès ; associar q.q. al profit d'un negòci.

interessar (s') : prene interès a quicòm.

interessat, -ada : que pren interès a quicòm ; que se laissa mestrejar (dominar) pel profit.

interestellar, -a adj (abs. Dicort) : entre las estelas. (v. interstellar)

interetnic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « interethnique » (Per Noste)

interfàcia nf : (informatica) « interface » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 158)

interferéncia : fenomèn que ven de la superposicion de dos movements vibratòris de meteissa frequéncia ; influéncia recipròca de dos eveniments, de doas paraulas, de doas accions.

Las interferéncias del politic e del social.

interferencial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « interférentiel, elle » (Rapin)

interferent, -a : qu'interferís.

interferir (v. intr.) : s'influenciar mutualament en se superpausant.

interferomètre nm : (fisica) « interféromètre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 241)

interfoliada : dich d'una espina, d'una estipula... que naisson entre doas fuèlhas opausadas.

interfoliar (v. tr.) : intercalar entre los fuèlhs d'un libre de fuèlhs blancs per prene de nòtas.

interfoliat, -ada adj : intercalat, -ada entre los fuèlhs d'un libre.

interfoliatge : accion o resulta d'interfoliar.

interfòn nm, cf Ubaud Dicort : « interphone » (Rapin)

intergalactic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « intergalactique » (Per Noste)

intergetar (v. tr.) : demandar un segond jutjament.

interglacial ~ interglaciar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « interglaciaire » (v. Rapin)

 

intergovernamental, -a adj, cf Ubaud Dicort : « intergouvernemental, -e »

intergrop nm, cf Ubaud Dicort : « intergroupe » (Rapin)

interim nm (lat.) : temporada d'un emplec vacant assumit per un non-titular.

interimari 1, -ària n : persona qu'assumís un interim.

interimari 2, -ària adj : assumit, -ida pendent un interim.

interior 1 nm : endedins.

L'interior d'un ostal.

Ministre de l'interior.

interior 2, -a adj : çò en dedins de quicòm.

interiorament : d'un biais interior.

interioritat nf : qualitat de çò interior.

interiorizacion : accion o resulta d'interiorizar.

interiorizar (v. tr.) : manifestar pas sos sentiments.

interjeccion : mot que manifèsta un sentiment d'un biais concís e energic. È ben !... Ailàs !...

interjeccional, -a : de la natura d'una interjeccion.

interjectiu, -iva adj : qu'enclaus una interjeccion.

Locucion interjectiva, locution interjective. (Rapin)

interjectivament : d'un biais interjectiu.

interlineari, -ària [interlinear, -a] adj, cf Ubaud Dicort : entre las linhas.

interlinha nm o nf, cf Ubaud Dicort : « interligne » TdF

interlinhar (v. tr.) : separar amb una interlinha las regas d'una composicion.

interlinhatge nm, cf Ubaud Dicort : « interlignage » (Laus)

interlocutor, -tritz n, cf Ubaud Dicort : persona que pren part a una convèrsa. (v. entreparlaire)

interlocutòri, -a adj, cf Ubaud Dicort (R. IV, 100) : que prepara la solucion d'un afar.

Jutjament interlocutòri : jutjament provisòri.

interludi nm / intermèdi (v. intermèdi) : « interlude » (Basic), improvisacion a l'orguena ; mena d'entracte (t. a.)

intermèdi nm, cf Ubaud Dicort : « intermède » (Basic)

intermediari, -ària adj e n : que se tròba entre dos tèrmes, entre doas causas ; mediator, mediatritz.

interminablament : d'un biais interminable.

interminable, -bla : que perdura, perdura que perduraràs.

interministerial, -a : comun, -a a mai d'un ministèri.

intermission : interrupcion provisòria de quicòm.

intermiténcia : estat de çò intermitent.

intermitent, -a : que s'arrèsta e que torna començar.

intermitentament (abs. Dicort) : d'un biais intermitent.

intermolecular, -a adj : (quimia) « intermoléculaire » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 370)

intermuscular, -a adj, cf Ubaud Dicort : « intermusculaire » (Rapin)

intèrn [intèrne], -na (adj. e subs.) : situat,-ada endedins de quicòm mai ; que trabalha dins un espital, que viu dins una escòla...

internacional, -a adj e nm : que se passa entre mai d'una nacion.

Internacionala : cant revolucionari dels internacionalistas.

internacionalisme : caractèr de çò internacional. ; doctrina d'unes internacionalistas revolucionaris.

internacionalista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a de l'internacionalisme.

internacionalitat nf, cf Ubaud Dicort : « internationalité » (Rapin)

internacionalizacion nf, cf Ubaud Dicort : « internationalisation » (Rapin)

internacionalizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, internationaliser » (Laus)

internament [intèrnament] nm : accion o resulta d'internar.

internar (v. tr.) : embarrar dins un establiment especializat.

internar (s’) v pron : « s’enfoncer » TdF jos ‘interna’

internat 1, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « interné ; enfoncé, ée » TdF jos ‘interna’

internat 2 nm : escòla que sos escolans i demòran jorn e nuèch.

internauta n (dels dos genres) : (informatica) « internaute » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 159)

intèrne, -na adj e n, cf Ubaud Dicort : v. intèrn.

internèt [Internet] nm, cf Ubaud Dicort (angl.) : malhum internacional d'informacion ultra rapida.

internonci (m.) : ministre pontifical que fa fonccion de nonci dins un país qu'a pas de nonciatura.

internonciatura : carga d'internonci ; airal que i demòra e que i trabalha un internonci.

interoceanic, -a : que concernís dos oceans o mai.

interocular, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (anat.) interoculaire » (Per Noste)

interossós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « (anat.) interosseux » (Per Noste)

interparlamentari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « interparlementaire » (Per Noste)

interpausar (v. tr.) : metre quicòm entre doas causas.

interpausar (s') : se metre entremièg ; servir d'intermediari.

interpausat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « interposé, -e » (v. Rapin)

interpelacion : accion o resulta d'interpelar.

interpelaire, -aira n , cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui interpelle » TdF

interpelar (v. tr.), cf Ubaud Dicort : adreçar la paraula a q.q. per li demandar quicòm ; exigir una responsa. [Per Noste : interpellar]

interpelator, -tritz (abs. Dicort) : persona que fa una interpellacion. (v. interpelaire)

L'interpelatritz la faguèron montar a la tribuna.

interpenetracion nf, cf Ubaud Dicort : « interpénétration » (Rapin)

interpenetrar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’interpénétrer » (Rapin)

interplanetari, -ària : entre las planetas.

Viatge interplanetari.