|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
interarmas adj (abs. Dicort) : comun, -a a doas armadas o mai, « interarmes » (Rapin, Per Noste). interatomic, -a adj : situat,
-ada entre los atòms ; que trabalha entre los atòms, « (quimia)
interatomique »
(v. Ubaud Dicc. scient. p. 370).
Forças interatomicas. interbancari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « interbancaire » (Per
Noste) intercalable, -bla : que pòt èsser intercalat, -ada. intercalacion nf, cf Ubaud Dicort :
« intercalation » (Rapin) intercalar (v. tr.) : metre quicòm mai dins una tièira, dins una frasa, dins un libre... ; inserir dins un ensemble. intercalar (s') : s'inserir dins un ensemble. intercalari, -ària adj e nm, cf Ubaud Dicort :
« intercalaire » TdF intercalat, -a : çò intercalat. intercambi nm (abs. Dicort) : bescambi / escambi, « échange » (Laus). intercambiable, -bla : que pòt èsser bescambiat, -ada. intercambiar (v. tr.) : bescambiar / escambiar. intercedir (v. intr.) [e v. tr. , cf Ubaud Dicort p. 153] : intervenir en favor de q.q ; « invoquer » TdF. intercellular, -a : situat, -ada entre las cellulas. intercepcion : accion o resulta d'interceptar. interceptable, -bla : que pòt èsser interceptat, -ada. interceptar (v. tr.) : arrestar quicòm o q.q. abans qu'arribe a destinacion. interceptiu, -iva (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una intercepcion. interceptor, -tritz adj e n (Laus ; abs. Dicort) : persona qu'intercèpta ; « nm (avion) intercepteur » (Rapin). intercession : accion o resulta d'intercedir. intercessor, -a n (cat.) : persona qu'intercedís. interclassa nm, cf Ubaud Dicort :
« interclasse » (Rapin) intercompreension (abs. Dicort) : compreension
recipròca,
« intercompréhension » (Fettuciari). (v. entrecompreneson) intercomunal,-a adj, v. Ubaud Dicort Errata web : comun a doas comunas o mai. Sindicat intercomunal. intercomunalitat nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « intercommunalité » (v. intercomunal) interconnectar v : « v tr, interconnecter » (Sèrras-Ess.) interconnexion nf, cf Ubaud Dicort :
« interconnexion » (Per Noste) intercontinental, -a : entre continents. intercostal, -a : entre las còstas. Dolor intercostala. intercurrent, -a : qu'arriba pendent la durada de quicòm mai. Malautiá intercurrenta. intercutanèu, -a
(abs. Dicort) : situat, -ada
jos la pèl. (v.
sotacutanèu) interdental, -a : entre las dents. Lo « th » anglés es un fonèma interdental. interdepartamental, -a : comun, -a a dos departaments o mai. interdependéncia : dependéncia recipròca. interdependent,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« interdépendant, -e » (Laus) interdiccion : accion o resulta d'interdire. interdich, / interdit [veire interdich], -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : çò interdich / interdit (defendut) ; senténcia d'empachament religiós. interdiocesan, -a : comun,-a a mai d'una diocèsi. interdire (v. tr.) : defendre / prohibir (R. II, 26). interdisciplinari, -ària : comun, -a a mai d'una disciplina. interdisciplinaritat nf, cf Ubaud Dicort :
« interdisciplinarité » (Per
Noste) interdit, -a (adj. e subs.) (non preconizat Dicort) : v. interdich. interès : çò avantatjós o profitable per q.q. ; çò util a quicòm ; sentiment egoïsta que buta a cercar lo profit. interessadament (abs. Dicort) : d'un biais interessat (t. a.) interèssament nm, cf Ubaud Dicort : « (participacion del
personal als benificis) intéressement » (Laus) interessant, -a : qu'interèssa. interessar (v. tr.) : amodar (suscitar) l'interès ; associar q.q. al profit d'un negòci. interessar (s') : prene interès a quicòm. interessat, -ada : que pren interès a quicòm ; que se laissa mestrejar (dominar) pel profit. interestellar, -a adj (abs. Dicort) : entre las estelas. (v. interstellar) interetnic,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« interethnique » (Per Noste) interfàcia nf :
(informatica) « interface » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 158) interferéncia : fenomèn que ven de la superposicion de dos movements vibratòris de meteissa frequéncia ; influéncia recipròca de dos eveniments, de doas paraulas, de doas accions. Las interferéncias del politic e del social. interferencial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « interférentiel,
elle » (Rapin) interferent, -a : qu'interferís. interferir (v. intr.) : s'influenciar mutualament en se
superpausant. interferomètre
nm : (fisica)
« interféromètre » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 241) interfoliada : dich d'una espina, d'una estipula... que naisson entre doas fuèlhas opausadas. interfoliar (v. tr.) : intercalar entre los fuèlhs d'un libre de fuèlhs blancs per prene de nòtas. interfoliat, -ada adj : intercalat, -ada entre los fuèlhs d'un libre. interfoliatge : accion o resulta d'interfoliar.
interfòn nm, cf Ubaud Dicort : « interphone » (Rapin) intergalactic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « intergalactique » (Per
Noste) intergetar (v. tr.) : demandar un segond jutjament. interglacial ~
interglaciar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « interglaciaire » (v.
Rapin) |
|
intergovernamental, -a adj, cf Ubaud Dicort : « intergouvernemental,
-e » intergrop nm, cf Ubaud Dicort :
« intergroupe » (Rapin) interim nm (lat.) : temporada d'un emplec vacant assumit per un non-titular. interimari 1, -ària n : persona qu'assumís un interim. interimari 2, -ària adj : assumit, -ida pendent un interim. interior 1 nm :
endedins. L'interior d'un ostal. Ministre de l'interior. interior 2, -a adj : çò en dedins de quicòm. interiorament : d'un biais interior. interioritat nf : qualitat de çò interior. interiorizacion : accion o resulta d'interiorizar. interiorizar (v. tr.) : manifestar pas sos sentiments. interjeccion : mot que manifèsta un sentiment d'un biais concís e energic. È ben !... Ailàs !... interjeccional, -a : de la natura d'una interjeccion. interjectiu, -iva adj : qu'enclaus una interjeccion. Locucion interjectiva, locution interjective. (Rapin) interjectivament : d'un biais interjectiu. interlineari, -ària [interlinear, -a] adj, cf Ubaud Dicort : entre las linhas. interlinha nm o nf, cf Ubaud Dicort : « interligne » TdF interlinhar (v. tr.) : separar amb una interlinha las regas d'una composicion. interlinhatge nm, cf Ubaud Dicort :
« interlignage » (Laus) interlocutor, -tritz n, cf Ubaud Dicort : persona que
pren part a una convèrsa. (v. entreparlaire) interlocutòri, -a adj, cf Ubaud Dicort (R. IV, 100) : que prepara la solucion d'un afar. Jutjament interlocutòri : jutjament provisòri. interludi nm / intermèdi (v. intermèdi) : « interlude » (Basic), improvisacion a l'orguena ; mena d'entracte (t. a.) intermèdi nm, cf Ubaud Dicort : « intermède » (Basic) intermediari, -ària adj e n : que se tròba entre dos tèrmes, entre doas causas ; mediator, mediatritz. interminablament : d'un biais interminable. interminable, -bla : que perdura, perdura que perduraràs. interministerial, -a : comun, -a a mai d'un ministèri. intermission : interrupcion provisòria de quicòm. intermiténcia : estat de çò intermitent. intermitent, -a : que s'arrèsta e que torna començar. intermitentament (abs. Dicort) : d'un biais intermitent. intermolecular, -a adj :
(quimia) « intermoléculaire » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 370) intermuscular, -a adj, cf Ubaud Dicort : « intermusculaire » (Rapin) intèrn [intèrne], -na (adj. e subs.) : situat,-ada endedins de quicòm mai ; que trabalha dins un espital, que viu dins una escòla... internacional, -a adj e nm : que se passa entre mai d'una nacion. Internacionala : cant revolucionari dels internacionalistas. internacionalisme : caractèr de çò internacional. ; doctrina d'unes internacionalistas revolucionaris. internacionalista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a de l'internacionalisme. internacionalitat nf, cf Ubaud Dicort :
« internationalité » (Rapin) internacionalizacion nf, cf Ubaud Dicort : « internationalisation » (Rapin) internacionalizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, internationaliser » (Laus) internament [intèrnament] nm : accion o resulta d'internar. internar (v. tr.) : embarrar dins un establiment especializat. internar (s’) v pron : « s’enfoncer » TdF jos ‘interna’ internat 1, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort :
« interné ; enfoncé, ée » TdF jos ‘interna’ internat 2 nm : escòla que sos escolans i demòran jorn e nuèch. internauta n (dels dos genres) : (informatica)
« internaute » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 159) intèrne, -na adj e n, cf Ubaud Dicort : v. intèrn.
internèt [Internet] nm, cf Ubaud Dicort (angl.) : malhum internacional d'informacion ultra rapida. internonci (m.) : ministre pontifical que fa fonccion de nonci dins un país qu'a pas de nonciatura. internonciatura : carga d'internonci ; airal que i demòra e que i trabalha un internonci. interoceanic, -a : que concernís dos oceans o mai. interocular, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (anat.)
interoculaire » (Per Noste) interossós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « (anat.)
interosseux » (Per Noste) interparlamentari, -ària adj, cf Ubaud Dicort :
« interparlementaire » (Per Noste) interpausar (v. tr.) : metre quicòm entre doas causas. interpausar (s') : se metre entremièg ; servir d'intermediari. interpausat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « interposé, -e » (v. Rapin) interpelacion : accion o resulta d'interpelar. interpelaire, -aira n , cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui
interpelle » TdF interpelar (v. tr.), cf
Ubaud Dicort :
adreçar la paraula a q.q. per li demandar quicòm ; exigir una
responsa. [Per Noste : interpellar] interpelator, -tritz (abs. Dicort) : persona que fa una interpellacion. (v. interpelaire) L'interpelatritz la faguèron montar a la tribuna. interpenetracion nf, cf Ubaud Dicort :
« interpénétration » (Rapin) interpenetrar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort :
« s’interpénétrer » (Rapin) interplanetari, -ària : entre las planetas. Viatge interplanetari. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|