|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
inopinadament : d'un biais inopinat. inopinat, -ada : qu'arriba sens èsser estat,-ada previst, -a. inoportun, -a : qu'arriba plan mal a propaus. inoportunament : d'un biais inoportun. inoportunitat nf : estat de çò inoportun. inordenadament (abs. Dicort) : desordenadament. inordenat, -ada (abs. Dicort) : desordenat, -ada. inorganic, -a : mineral, -a ; non-organizat, -ada. inorganicament : d'un biais inorganic. inorganizable, -bla : que pòt pas èsser organizat, -ada. inorganizacion : manca d'organizacion. inorganizat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « inorganisé, -e » (Per Noste) inospitalièirament adv : « inhospitalièrement » (Rapin) inospitalièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « (personne) inhospitalier, -ière » (Laus) inospitalitat nf : « inhospitalité » (Rapin) inoxidable, -bla : que se pòt pas oxidar. in pace 1 (lat.) loc adv : en patz ; Vade in pace (lat.) : vai-te'n en patz. in-pace 2 nm invar, cf Ubaud Dicort : croton de convent, « oubliettes » (v. TdF). in partibus (in partibus infidelium) (lat.) : en país pagan. Evesque in partibus. in petto (it.) / in pectore (lat.) : secretament (v. L. 337). in plano (lat.) [in-plano adj invar e nm, cf Ubaud Dicort] : fuèlh d'impression que fa doas paginas. input nm (angl.) (abs. Dicort) : « input » ; ensemble d'informacions (tèrme d'informatica), inqualificablament : d'un biais inqualificable. inqualificable, -bla : que pòt pas èsser qualificat, -ada (t.a.) inquant nm, cf Ubaud Dicort : venta publica a qui paga mai. (v. enquant) inquantar (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : vendre a l'inquant. (v. enquantar) in quarto (lat.) [in-quarto adj invar e nm, cf Ubaud Dicort] : fuèlh d'impression plegat dos còps e que fa uèch paginas. inquestionablament (abs. Dicort) : d'un biais inquestionable. inquestionable, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser mes, -a en question. inquet [veire anquet, cf Ubaud Dicort] nm : espillon (am pichonèl) inquièt [ ~ inquiet], -a adj e n : que se pausa fòrça questions ; en colèra. inquietador, -oira (abs. Dicort) : qu'inquièta bravament. (v. inquietant) inquietant, -a adj : qu'inquièta. inquietar (v. tr.) : amodar l'inquietud de q.q. o d'un animal ; laissar pas tranquil. inquietar (s') : èsser pas tranquil ; se metre en colèra. inquietet, -a / inquieton, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu inquiet, ète » (v. TdF jos ‘inquietet’) inquietós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « porté à l’inquiétude » TdF inquietud nf : estat de q.q. d'inquièt. inquisicion : enquèsta (enquista) adamantina e sovent arbitrària. Inquisicion fiscala. Inquisicion : vergonhable tribunal eclesiastic de l'Edat mejana per luchar contre l'eresia. inquisidor 1 nm (abs. Dicort) : jutge del tribunal de l'Inquisicion, « inquisiteur » (Rapin). (v. inquisitor) inquisidor 2, -doira adj : « inquisiteur, -trice » (Rapin). (v. enquesidor 2) inquisitiu, -iva (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una inquisicion, « inquisitif » (Rapin). inquisitor, -tritz n, cf Ubaud Dicort : persona que fa una inquisicion, « nm, inquisiteur » (Lagarde). inquisitorial, -a : relatiu, -iva a l'Inquisicion, « inquisitorial, -e » (Sèrras-Ess., Rapin). inquisitorialament : d'un biais inquisitorial. I. N. R. I. : inicialas de Jèsus Nazarenus Rex Iudeorum (lat.) (Jèsus de Nazarèt rei dels Josieus) inracontable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « inracontable » (Rapin) insabut, -uda adj (abs. Dicort) : qu'es pas sabut, « ignoré, -e ; (littér.) inconnu, -e » (Per Noste). (v. dessauput) A mon insabuda (nf) : sens que ieu o sàpia. (v. dessaupuda (a la -)) insaciabilitat nf : estat de q.q. d'insaciable. insaciablament adv, cf Ubaud Dicort : « insatiablement » (Rapin) insaciable, -bla : que pòt pas èsser repasimat, -ada (rassasiat, -ada) insadolable, -bla : que pòt pas èsser assadolat, -ada. insadolat, -ada adj : « inassouvi, -e » (Laus, Rapin) insalivacion nf (abs. Dicort) : accion o resulta d'insalivar, « insalivation » (Rapin). insalivar (v. tr.) (abs. Dicort) : impregnar de saliva. insalubre, -bra : malsan, -a (qu'es pas salubre, -a) insalubritat nf : estat de çò insalubre. insanable, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser garit, -ida. (v. ingarible) insanament (abs. Dicort) : d'un biais malsan. insaniá nf (R. V, 150) (abs. Dicort) : alienacion mentala. insanitat nf : estat de çò que truca la rason, « insanité » (Per Noste). insarmentat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « insermenté, ée » (v. TdF e Littré) insasible, -bla : que pòt pas èsser sasit, -ida. |
|
insatisfaccion nf, cf Ubaud Dicort : « insatisfaction » (Rapin) insatisfach, -a adj, cf Ubaud Dicort : « insatisfait, -e » (Laus) insaturablament : d'un biais insaturable. insaturable, -bla : que pòt pas èsser saturat, -ada. insaturat, -ada adj : (quimia) « insaturé, ée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 370) inscrich, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (en général ; géom.) inscrit, -e » (v. Rapin) inscripcion : accion d'inscriure o de s'inscriure ; çò inscrit. inscriptible, -bla : que pòt èsser inscrit, -a (incrich, -a) inscriptor, -tritz adj (abs. Dicort) : persona qu'inscriu, « inscripteur » (v. Rapin). Aparelh inscriptor, appareil inscripteur. (Rapin) inscriure (v. tr.) : engravar quicòm sus pèira, bronze... ; metre lo nom de q.q. dins una lista, un registre... inscriure (s') : se far metre sus una lista (t.a.) ; se far marcar (l.p.) insecabilitat nf : estat de çò insecable. insecable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : que pòt pas èsser copat, -ada. insècte : animal invertebrat. insecticid, -a (adj.) [insecticida 1 adj (dels dos genres)] : que tua los insèctes. insecticida 2 nm : potinga per tuar los insèctes. insectifug, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « insectifuge » [Rapin, Per Noste : insectifugue] insectivòr, -a adj e nm : que s'avida d'insèctes. insectona nf, cf Ubaud Dicort : « petit insecte » (Brun Glossari Oc-Fr) insegmentat, -ada (abs. Dicort) : qu'es pas segmentat, -ada. inseguible, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser seguit, -ida. insegur, -a (abs. Dicort) : qu'es pas segur, -a ; que manca de seguretat. inseguretat nf, cf Ubaud Dicort : estat de ço que manca de seguretat. inseminacion : accion o resulta d'inseminar una feme. inseminar (v. tr.) : fecondar une feme per inseminacion artificiala. inseminator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « inséminateur, -trice » (v. Sèrras-Ess. e Per Noste) insensadament : d'un biais insensat ; falordament. insensat, -ada adj : inocent, -a / fòl, -a / caluc, -uga (t.a.) insensibilitat nf : manca de sensibilitat. insensibilizacion : accion d'insensibilizar. insensibilizador, -airitz (abs. Dicort) : qu'insensibiliza. insensibilizar (v. tr.) : far venir insensible. insensibilizar (s') : venir insensible. insensiblament : d'un biais insensible ; pauc a pauc. insensible, -bla : que sentís pas res ; que manca de sensibilitat. inseparabilitat nf : qualitat de çò inseparable. inseparablament : d'un biais inseparable. inseparable, -bla : que pòt pas èsser separat, -ada. insercion : accion o resulta d'inserir (t. a.) inserible, -bla : que pòt èsser inserit, -ida. inseriment nm, cf Ubaud Dicort : « insertion » (Rapin) inserir (v. tr.) : far qu'una causa siá contenguda dins una autra. inserit, -ida adj : p.p. d'inserir, « inséré, ée » (v. TdF jos ‘enseri’). in-setze (v. p. 20, 1°/ e) adj invar e nm invar : fuèlh d'impression plegat 4 còps e que fa 16 paginas. insidiós, -osa : rusat, -ada ; sornarut, -uda ; enganaire, -a. Demanda insidiosa. Malautiá insidiosa. insidiosament : d'un biais insidiós. insignament (abs. Dicort) : d'un biais insigne. insigne 1 nm, cf Ubaud Dicort : « insigne, marque, indice » (v. TdF ‘ensigne 1’). (v. ensenha) insigne 2, -gna adj : remarcable,-a entre totes, -as. insignificança : estat de quicòm sens valor, sens importància. insignificant, -a : sens valor ; sens importància. insincèr, -a adj, cf Ubaud Dicort : « insincère » (Rapin) insinceritat nf, cf Ubaud Dicort : « insincérité » (Rapin) insinuable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser insinuat, -ada (t.a.) insinuacion : accion d'insinuar o de s'insinuar. insinuant, -a : que s'insinua. insinuar (v. tr.) : far comprene sens o dire exprèssament ; enregistrar un acte (lo sometre a insinuacion) insinuar (s') : s'engulhar endacòm pauc a pauc. insinuatiu, -iva adj (abs. Dicort) : qu'a tendéncia a s'insinuar ; qu'implica una insinuacion, « insinuatif » (Rapin). insipid [ ~ insipide], -da adj : sens sabor. L'aiga blosa es insipida. insipidament : d'un biais insipid. insipiditat nf (R. V, 130) : estat de çò insipid. insisténcia : accion d'insistir. insistent, -a : qu'insistís. insistentament : d'un biais insistent. insistir (v. intr.) : metre l'accent sus ; perseverar a dire, far, demandar quicòm... in situ (v. p. 20, 2°/ d) (lat.) : dins son airal natural.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|