ingestion : accion d'introduire quicòm dins l'estomac.

ingloriós, -a : sens glòria.

ingloriosament : d'un biais ingloriós / sens glòria.

inglosable, -bla : que pòt pas èsser glosat, -ada. v. glòsa.

ingord, -a adj, cf Ubaud Dicort : « avide, glouton, onne, vorace, engoué, empressé, ée » TdF ‘engourd’

ingovernable, -bla : que pòt pas èsser governat, -ada.

ingraduable, -bla : que pòt pas èsser graduat.

ingrat, -a adj e n : qu'es pas reconeissent, -a ; penible, -a.

Un trabalh ingrat.

ingratament : d'un biais ingrat.

ingratitud nf (R. III, 505) : manca de reconeissença.

ingredient : çò que fa partida d'una mescla.

ingrès nm, cf Ubaud Dicort : « espace ou lieu par où l’on entre quelque part, v. intrada ; ce qui entre dans une caisse (vieux) » TdF

inguinal, -a : relatiu a l'engue (ligason del bacin e de la cuèissa)

ingurgitacion : accion o resulta d'ingurgitar.

ingurgitar (v. tr.) : engolir.

Inian (Sanch -) n pr : « Saint-Chinian » (Lengadòc, Erau 34) , cf Ubaud Dicort

inibicion : accion o resulta d'inibir o de s'inibir.

inibir / enebir (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘enebi’) (v. tr.) : impedir (empachar) q.q. d'intervenir per far quicòm ; paralisar (s.f.)

inibir (s') : s'interdire d'intervenir dins quicòm.

inibit / enebit, -ida : interdit, -a ; paralisat, -ada.

Es complètament inibit.

inibitòri, -a adj : qu'inibís / qu'amòda una inibicion.

inic, -a : complètament injust, -a.

inicament : d'un biais inic.

iniciacion : accion o resulta d'iniciar o de s'iniciar.

iniciador (abs. Dicort), -airitz : qu'inicia. (v. iniciaire e iniciator)

iniciaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « adj e n, initiateur, trice » TdF

inicial, -a : qu'es al començament o que lo marca.

iniciala : letra que comença un mot.

inicialament : al començament.

inicializacion : començament.

inicializar (v. tr.) : amodar las condicions d'una inicializacion.

iniciar (v. tr.) : començar quicòm ; ensenhar a q.q. los rudiments de quicòm.

iniciar (s') : aprene los rudiments de quicòm.

iniciat, -ada n  (v. Ubaud Dicort) : « initié, ée » TdF jos ‘inicia’

iniciatic, -a : relatiu, -iva a una iniciacion.

Rites iniciatics.

iniciativa : accion de q.q. qu'es lo primièr a propausar quicòm.

iniciator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « initiateur, -trice » (Sèrras-Ess.)

inimaginable, -bla : que pòt pas èsser imaginat, -ada.

inimistat nf, cf Ubaud Dicort : « inimitié » (Sèrras-Ess.)

inimitabilitat nf : que pòt pas èsser imitat, -ada.

inimitablament : d'un biais inimitable.

inimitable, -bla : que pòt pas èsser imitat ; de mal imitar.

inimprimible, -bla : que pòt pas èsser imprimit, -ida.

inimprovisable, -bla : que pòt pas èsser improvisat.

ininflamabilitat nf : qualitat de çò ininflamable.

ininflamable, -bla : que pòt pas èsser enflamat, -ada.

ininstaurable, -bla : que pòt pas èsser instaurat, -ada.

inintelligéncia : manca d'intelligéncia.

inintelligent, -a : qu'es pas intelligent, -a.

inintelligentament adv, cf Ubaud Dicort : « inintelligemment » (Per Noste)

inintelligibilitat nf : estat de çò inintelligible.

inintelligiblament : d'un biais inintelligible.

inintelligible, -bla : qu'es pas intelligible, -a.

ininterès nm, cf Ubaud Dicort : « désintérêt ; absence d’intérêt » (Sèrras-Ess.)

ininteressant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « inintéressant, -e » (Per Noste)

inintermitent, -a adj (abs. Dicort) : continuós, -osa. (v. ininterromput)

ininterpretable, -bla : que pòt pas èsser interpretat, -ada.

ininterromput, -uda : continuós, -osa.

ininterrompudament (abs. Dicort) : d'un biais ininterromput. (v. contunh (de -))

iniquitat nf : estat de çò inic (bravament injust) ; acte inic ; « infirmité, v. infirmitat » (v. TdF jos ‘iniqueta’).

iniquitós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « chargé d’infirmités, v. infirme ; nécessiteux, euse, v. paure » (v. TdF ‘iniquetous’)

injeccion : accion d'injectar ; liquid injectat.

injectable, -bla : que pòt èsser injectat, -ada.

injectar (v. tr.) : far intrar un liquid dins q. q. o dins quicòm.

injectar (s') : se remplir de sang.

Uèlhs injectats.

injectat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « injecté, -e » (Laus)

injector 1 nm : aparelh per injectar un liquid dins un mecanisme.

injector 2, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : « injecteur, -trice » (Laus)

injogable, -bla : que pòt pas èsser jogat, -ada.

injonccion [injoncion (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3)] nf (R. III, 599 ‘injunction’) : accion d'impausar quicòm a q.q.

injontiu, -iva adj (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3) : « injonctif, -ive » (v. Per Noste)

injúria : ofensa ; deterioracion.

Las injúrias del temps.

injuriar (v. tr.) : insolentar.

 

 

injuriassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse injure » TdF

injuriós, -osa : insolentaire, -a.

Paraulas injuriosas.

injuriosament : d'un biais insolentaire.

injust, -a : qu'es pas just, -a (t.a.)

injustament : d'un biais injust.

injustícia : manca de justícia ; acte contrari a la justícia.

injustificablament (abs. Dicort) : d'un biais injustificable.

injustificable, -bla : que pòt pas èsser justificat, -ada.

injustificadament (abs. Dicort) : d'un biais injustificat.

injustificat, -ada : qu'es pas justificat, -ada.

inlassablament adv, cf Ubaud Dicort : « inlassablement » (Per Noste)

inlassable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « inlassable » (Rapin, Basic)

innat, -ada adj e nm : que se tròba dins q.q. a sa naissença.

innavigable, -bla : que i se pòt pas navigar dessús.

innecessari, -ària (abs. Dicort) : que fa pas besonh.

innecessàriament (abs. Dicort) : d'un biais que fa pas besonh.

innegablament (abs. Dicort): d'un biais incontestable.(v. incontestablament)

innegable, -bla (abs. Dicort) : incontestable, -a.

innegociable, -bla : que pòt pas èsser negociat, -ada.

innervacion : distribucion dels nèrvis dins un organ.

innervar (v. tr.) : donar l'influx nerviós.

innòblament (abs. Dicort) : d'un biais innòble. (v. ignòblament)

innòble, -bla (abs. Dicort) : que manca de noblesa o de dignitat morala. (v. ignòble)

innocéncia : condicion de q.q. qu'a pas fach res de mal o que coneis pas lo mal.

innocent, -a adj e n : qu'a pas fach res de mal, « innocent, ente ; ingénu, ue, naïf, ïve ; niais, aise, idiot, ote » TdF ‘innoucent’. (v. inocent)

innocentadas nf pl : badinadas que se fasián dins las comunitats religiosas lo jorn dels sants innocents.

innocentament : d'un biais innocent.

innocentar (v. tr.) : lavar q.q. de tota fauta.

innocentariá nf, cf Ubaud Dicort : v. innocentisa. (v. TdF jos ‘innoucentiso’)

innocentàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « très innocent, ente ; grand niais, benêt, agnès, v. neciàs ; bedigàs, bedigassa » (v. TdF)

innocentisa nf, cf Ubaud Dicort : « simplicité, niaiserie, nigauderie » TdF

innocenton, -ona adj e n, cf Ubaud Dicort : « jeune innocent, fillette ingénue, v. neciet » (v. TdF)

innocuitat nf : qualitat de çò qu'es pas nosible.

innombrablament : d'un biais innombrable.

innombrable, -bla : que pòt pas èsser denombrat, -ada.

innomenable, -bla : que pòt pas èsser nomenat.

innomenat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. innommat.

innominat, -ada (abs. Dicort) : qu'a pas de nom, « (anat.) innominé » (Laus).

innommable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « innommable » (v. innommat)

innommat / innomenat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « innommé, -e » (v. Rapin)

innovacion : accion o resulta d'innovar.

innovador, -airitz (abs. Dicort) : persona qu'innòva. (v. innovator)

innovant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « innovant, -e » (Per Noste)

innovar (v. tr.) : amodar quicòm de nòu.

innovarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « innovateur, novateur, -trice » (Sèrras-Ess.) (v. TdF jos ‘ennouvaire’)

innovator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « innovateur, novateur, -trice » (Fettuciari)

innumerable, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser comptat, -ada. (v. innombrable)

innutricion (abs. Dicort) : manca de nutricion. (v. desnutricion)

innutritiu, -iva (abs. Dicort) : qu'es pas nutritiu / que noirís pas.

inobediéncia (R. IV, 353) : manca d'obediéncia religiosa.

inobedient, -a : non-subordinat, -ada a un poder religiós.

inobjectable, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser objectat, -ada.

inoblidable, -bla : que pòt pas èsser oblidat, -ada.

inobservable, -bla : que pòt pas èsser observat, -ada.

inobservacion : non-observança.

inobservança : manca d'observança d'una prescripcion.

inobservant, -a : qu'observa pas una prescripcion religiosa.

inocent, -a (abs. Dicort) (doblet popular amb càmbiament de sens) : fòl, -a / caluc, -uga. (v. innocent)

in-octavo nm, cf Ubaud Dicort : « t. d’imprimerie, in-octavo » TdF

inoculable, -bla : que pòt èsser inoculat, -ada.

inoculacion : accion o resulta d'inocular.

inoculador (abs. Dicort), -airitz adj : qu' inocula. [Rapin inoculaire ‘inoculateur’]

inocular (v. tr.) : comunicar a q.q. una malautiá.

inocupat, -ada adj (abs. Dicort) : desocupat, -ada, « inoccupé, -e » (Per Noste).

inodòr, -a : sens odor.

L'aiga blosa es inodòra.

inofensiu, -iva : incapable, -a de far de mal a q.q.

inofensivament : d'un biais inofensiu.

inondable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « inondable » (Rapin)

inondacion : aigat.

inondar (v. tr.) : negar / subrondar / asondar.

inopausabilitat nf, cf Ubaud Dicort : « inopposabilité » (v. çai jos)

inopausable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : (droit) « inopposable » (Per Noste)

inoperable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « inopérable » (Rapin)

inoperant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « inopérant, -e » (v. Rapin)