|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ingestion : accion d'introduire quicòm dins l'estomac. ingloriós, -a : sens glòria. ingloriosament : d'un biais ingloriós / sens glòria. inglosable, -bla : que pòt pas èsser glosat, -ada. v. glòsa. ingord, -a adj, cf Ubaud Dicort : « avide, glouton, onne, vorace, engoué, empressé, ée » TdF ‘engourd’ ingovernable, -bla : que pòt pas èsser governat, -ada. ingraduable, -bla : que pòt pas èsser graduat. ingrat, -a adj e n : qu'es pas reconeissent, -a ; penible, -a. Un trabalh ingrat. ingratament : d'un biais ingrat. ingratitud nf (R. III, 505) : manca de reconeissença. ingredient : çò que fa partida d'una mescla. ingrès nm, cf Ubaud Dicort : « espace ou lieu par où l’on entre quelque part, v. intrada ; ce qui entre dans une caisse (vieux) » TdF inguinal, -a : relatiu a l'engue (ligason del bacin e de la cuèissa) ingurgitacion : accion o resulta d'ingurgitar. ingurgitar (v. tr.) : engolir. Inian (Sanch -) n pr : « Saint-Chinian » (Lengadòc, Erau 34) , cf Ubaud Dicort inibicion : accion o resulta d'inibir o de s'inibir. inibir / enebir (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘enebi’) (v. tr.) : impedir (empachar) q.q. d'intervenir per far quicòm ; paralisar (s.f.) inibir (s') : s'interdire d'intervenir dins quicòm. inibit / enebit, -ida : interdit, -a ; paralisat, -ada. Es complètament inibit. inibitòri, -a adj : qu'inibís / qu'amòda una inibicion. inic, -a : complètament injust, -a. inicament : d'un biais inic. iniciacion : accion o resulta d'iniciar o de s'iniciar. iniciador (abs. Dicort), -airitz : qu'inicia. (v. iniciaire e iniciator) iniciaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « adj e n, initiateur, trice » TdF inicial, -a : qu'es al començament o que lo marca. iniciala : letra que comença un mot. inicialament : al començament. inicializacion : començament. inicializar (v. tr.) : amodar las condicions d'una inicializacion. iniciar (v. tr.) : començar quicòm ; ensenhar a q.q. los rudiments de quicòm. iniciar (s') : aprene los rudiments de quicòm. iniciat, -ada n (v. Ubaud Dicort) : « initié, ée » TdF jos ‘inicia’ iniciatic, -a : relatiu, -iva a una iniciacion. Rites iniciatics. iniciativa : accion de q.q. qu'es lo primièr a propausar quicòm. iniciator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « initiateur, -trice » (Sèrras-Ess.) inimaginable, -bla : que pòt pas èsser imaginat, -ada. inimistat nf, cf Ubaud Dicort : « inimitié » (Sèrras-Ess.) inimitabilitat nf : que pòt pas èsser imitat, -ada. inimitablament : d'un biais inimitable. inimitable, -bla : que pòt pas èsser imitat ; de mal imitar. inimprimible, -bla : que pòt pas èsser imprimit, -ida. inimprovisable, -bla : que pòt pas èsser improvisat. ininflamabilitat nf : qualitat de çò ininflamable. ininflamable, -bla : que pòt pas èsser enflamat, -ada. ininstaurable, -bla : que pòt pas èsser instaurat, -ada. inintelligéncia : manca d'intelligéncia. inintelligent, -a : qu'es pas intelligent, -a. inintelligentament adv, cf Ubaud Dicort : « inintelligemment » (Per Noste) inintelligibilitat nf : estat de çò inintelligible. inintelligiblament : d'un biais inintelligible. inintelligible, -bla : qu'es pas intelligible, -a. ininterès nm, cf Ubaud Dicort : « désintérêt ; absence d’intérêt » (Sèrras-Ess.) ininteressant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « inintéressant, -e » (Per Noste) inintermitent, -a adj (abs. Dicort) : continuós, -osa. (v. ininterromput) ininterpretable, -bla : que pòt pas èsser interpretat, -ada. ininterromput, -uda : continuós, -osa. ininterrompudament (abs. Dicort) : d'un biais ininterromput. (v. contunh (de -)) iniquitat nf : estat de çò inic (bravament injust) ; acte inic ; « infirmité, v. infirmitat » (v. TdF jos ‘iniqueta’). iniquitós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « chargé d’infirmités, v. infirme ; nécessiteux, euse, v. paure » (v. TdF ‘iniquetous’) injeccion : accion d'injectar ; liquid injectat. injectable, -bla : que pòt èsser injectat, -ada. injectar (v. tr.) : far intrar un liquid dins q. q. o dins quicòm. injectar (s') : se remplir de sang. Uèlhs injectats. injectat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « injecté, -e » (Laus) injector 1 nm : aparelh per injectar un liquid dins un mecanisme. injector 2, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : « injecteur, -trice » (Laus) injogable, -bla : que pòt pas èsser jogat, -ada. injonccion [injoncion (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3)] nf (R. III, 599 ‘injunction’) : accion d'impausar quicòm a q.q. injontiu, -iva adj (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3) : « injonctif, -ive » (v. Per Noste) injúria : ofensa ; deterioracion. Las injúrias del temps. injuriar (v. tr.) : insolentar.
|
|
injuriassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse injure » TdF injuriós, -osa : insolentaire, -a. Paraulas injuriosas. injuriosament : d'un biais insolentaire. injust, -a : qu'es pas just, -a (t.a.) injustament : d'un biais injust. injustícia : manca de justícia ; acte contrari a la justícia. injustificablament (abs. Dicort) : d'un biais injustificable. injustificable, -bla : que pòt pas èsser justificat, -ada. injustificadament (abs. Dicort) : d'un biais injustificat. injustificat, -ada : qu'es pas justificat, -ada. inlassablament adv, cf Ubaud Dicort : « inlassablement » (Per Noste) inlassable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « inlassable » (Rapin, Basic) innat, -ada adj e nm : que se tròba dins q.q. a sa naissença. innavigable, -bla : que i se pòt pas navigar dessús. innecessari, -ària (abs. Dicort) : que fa pas besonh. innecessàriament (abs. Dicort) : d'un biais que fa pas besonh. innegablament (abs. Dicort): d'un biais incontestable. (v. incontestablament) innegable, -bla (abs. Dicort) : incontestable, -a. innegociable, -bla : que pòt pas èsser negociat, -ada. innervacion : distribucion dels nèrvis dins un organ. innervar (v. tr.) : donar l'influx nerviós. innòblament (abs. Dicort) : d'un biais innòble. (v. ignòblament) innòble, -bla (abs. Dicort) : que manca de noblesa o de dignitat morala. (v. ignòble) innocéncia : condicion de q.q. qu'a pas fach res de mal o que coneis pas lo mal. innocent, -a adj e n : qu'a pas fach res de mal, « innocent, ente ; ingénu, ue, naïf, ïve ; niais, aise, idiot, ote » TdF ‘innoucent’. (v. inocent) innocentadas nf pl : badinadas que se fasián dins las comunitats religiosas lo jorn dels sants innocents. innocentament : d'un biais innocent. innocentar (v. tr.) : lavar q.q. de tota fauta. innocentariá nf, cf Ubaud Dicort : v. innocentisa. (v. TdF jos ‘innoucentiso’) innocentàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « très innocent, ente ; grand niais, benêt, agnès, v. neciàs ; bedigàs, bedigassa » (v. TdF) innocentisa nf, cf Ubaud Dicort : « simplicité, niaiserie, nigauderie » TdF innocenton, -ona adj e n, cf Ubaud Dicort : « jeune innocent, fillette ingénue, v. neciet » (v. TdF) innocuitat nf : qualitat de çò qu'es pas nosible. innombrablament : d'un biais innombrable. innombrable, -bla : que pòt pas èsser denombrat, -ada. innomenable, -bla : que pòt pas èsser nomenat. innomenat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. innommat. innominat, -ada (abs. Dicort) : qu'a pas de nom, « (anat.) innominé » (Laus [v. Littré]). innommable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « innommable » (v. innommat) innommat / innomenat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « innommé, -e » (v. Rapin) innovacion : accion o resulta d'innovar. innovador, -airitz (abs. Dicort) : persona qu'innòva. (v. innovator) innovant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « innovant, -e » (Per Noste) innovar (v. tr.) : amodar quicòm de nòu. innovarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « innovateur, novateur, -trice » (Sèrras-Ess.) (v. TdF jos ‘ennouvaire’) innovator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « innovateur, novateur, -trice » (Fettuciari) innumerable, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser comptat, -ada. (v. innombrable) innutricion (abs. Dicort) : manca de nutricion. (v. desnutricion) innutritiu, -iva (abs. Dicort) : qu'es pas nutritiu / que noirís pas. inobediéncia (R. IV, 353) : manca d'obediéncia religiosa. inobedient, -a : non-subordinat, -ada a un poder religiós. inobjectable, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser objectat, -ada. inoblidable, -bla : que pòt pas èsser oblidat, -ada. inobservable, -bla : que pòt pas èsser observat, -ada. inobservacion : non-observança. inobservança : manca d'observança d'una prescripcion. inobservant, -a : qu'observa pas una prescripcion religiosa. inocent, -a (abs. Dicort) (doblet popular amb càmbiament de sens) : fòl, -a / caluc, -uga. (v. innocent) in-octavo nm, cf Ubaud Dicort : « t. d’imprimerie, in-octavo » TdF inoculable, -bla : que pòt èsser inoculat, -ada. inoculacion : accion o resulta d'inocular. inoculador (abs. Dicort), -airitz adj : qu' inocula. [Rapin inoculaire ‘inoculateur’] inocular (v. tr.) : comunicar a q.q. una malautiá. inocupat, -ada adj (abs. Dicort) : desocupat, -ada, « inoccupé, -e » (Per Noste). inodòr, -a : sens odor. L'aiga blosa es inodòra. inofensiu, -iva : incapable, -a de far de mal a q.q. inofensivament : d'un biais inofensiu. inondable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « inondable » (Rapin) inondacion : aigat. inondar (v. tr.) : negar / subrondar / asondar. inopausabilitat nf, cf Ubaud Dicort : « inopposabilité » (v. çai jos) inopausable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : (droit) « inopposable » (Per Noste) inoperable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « inopérable » (Rapin) inoperant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « inopérant, -e » (v. Rapin) |
|
|
|
|
|
|