|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
indiscrecion : manca de discrecion ; çò indiscrèt ; accion indiscrèta. indiscrèt, -a : que manca de discrecion. indiscrètament : d'un biais indiscret. indiscriminabilitat nf : proprietat de çò indiscriminable. indiscriminable, -bla : que pòt pas èsser discriminat, -ada. indiscriminacion : non-discriminacion. indiscriminat, -ada : qu'es pas discriminat, -ada. indisculpable, -bla : que pòt pas èsser disculpat, -ada. indiscutiblament : d'un biais indiscutible. Sèm indiscutiblament marginalizats. indiscutible, -bla : que pòt pas èsser discutit, -ida. indispausar (v. tr.) : amodar un desrengament dins la santat ; metre q.q. dins un estat pauc favorable. indispausat, -ada : momentanèament malautís, -issa ; malcontent, -a. indispensabilitat nf : qualitat de çò indispensable. indispensablament : d'un biais indispensable. indispensable, -bla adj e nm : absoludament necessari, -ària. indisponible, -bla : qu'es pas disponible, -a. indisposicion : malaise ; malcontentament. indisputabilitat nf : qualitat de çò indisputable. indisputablament : d'un biais indisputable. indisputable, -bla : qu'admet pas de disputa « indisputable » (Rapin). indissociable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « indissociable » (Rapin) indissolubilitat nf (v. indissoluble) : qualitat de çò indissoluble, -a (de confondre pas amb nullitat. v. nullitat). indissolublament : d'un biais indissoluble. indissoluble, -bla : que pòt pas èsser destruit, -ida. Lo maridatge catolic es indissoluble (quand lo consentament es estat nul, per una rason o per una autra, i a pas jamai maridatge, mas nullitat [v. jos nullitat de maridatge].) indistinccion (indistincion (v distinccion)) nf : manca de distinccion, de discriminacion. indistinct (R. IV, 14) [indistint (v distinct)], -a adj, cf Ubaud Dicort : qu'es pas distinct, -a. indistinctament [indistintament (v. çai sus)] adv, cf Ubaud Dicort : d'un biais indistinct. indistinguibilitat nf: proprietat de çò indistinguible. indistinguible, -bla : qu'es pas distinguible, -a. « indistint, -a » (indistint adj) e derivats (l.p.) : v. indistinct (non preconizat Dicort). individú (subs. m.) : cada èsser organizat (animal o vegetal) segon son espècia. individual, -a : relatiu, -iva a un individú ; pròpri d'un individú ; fach per un sol individú. individualament : d'un biais individual. individualisme : tendéncia a s'ocupar pas dels autres ; non-conformisme ; sistèma filosofic. individualista adj e n (m. e f.) : que s'ocupa pas dels autres ; adèpte, -a de l'individualisme. individualitat nf : çò que constituís un individú ; la soma de las caracteristicas d'un individú. individualizacion : accion o resulta d'individualizar. individualizar (v. tr.) : particularizar. indivís, -a adj (R. III, 39) : que pòt pas èsser divisit, -ida, « indivis, ise » TdF. indivisable, -bla adj (v. R. VI, 213 divizable) (abs. Dicort)
: que pòt pas èsser divisat, -ida. (v. indivisible) indivisament : d'un biais indivís. indivisibilitat nf : qualitat de çò indivisible. indivisiblament : d'un biais indivisible. indivisible, -bla adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : que pòt pas èsser divisit. indivision nf, cf Ubaud Dicort :
« indivision » (Rapin) indivulgable, -bla : que pòt pas èsser divulgat. indó [, -doa] adj (v. Ubaud Dicort) : « hindou » (Rapin) (v. indoïsme) ; relatiu, -iva a Índia
; sortit, -ida d' Índia [v. indi
4). indoblidable, -bla (abs. Dicort) : que pòt
pas èsser doblidat, -ada. (v. inoblidable) indochinés, -esa : sortit, -ida d'Indochina ; relatiu, -iva a Indochina. indocil, -a : pauc o pas ges dispausat, -ada a èsser ensenhat,-ada, governat, -ada... ; que manca de docilitat. Son professor se planh qu'es indocil que jamai. indocilament : d'un biais indocil. |
|
indocilitat nf : estat de q.q. d'indocil. indòctament adv (abs. Dicort) : d'un biais indòcte, « indoctement » (Rapin). indòcte, -a adj (abs. Dicort) : que manca d'instruccion, « indocte » (Rapin) ; que se pren pas per q.q. indocumentat, -ada : sens documents fisables. Fa mal far d'èsser indocumentat. indoeuropèu 1 (subs. m.) : ensemble de lengas parladas en Euròpa e en Asia, e qu'an una parentat relativa. indoeuropèu 2, -ea [, -èa, cf Ubaud Dicort] (adj.) : relatiu, -iva a l'indoeuropèu. indoïsme nm, cf Ubaud Dicort :
« hindouïsme » (Rapin). (v. indó) indoïsta
adj
e n
(dels dos genres), cf
Ubaud Dicort :
« hindouïste » (Sèrras-Ess.) indol nm (abs. Dicort) :
compausat de l'indi. indoléncia : inchalhença. indolent, -a : inchalhent, -a. indolentament : d'un biais indolent. indolòr, -a adj, cf Ubaud Dicort : « indolore » (Rapin) indomdable, -bla : que pòt pas èsser domdat, -ada. indomdat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« indompté, ée » (Laus) indomesticable, -bla adj (abs. Dicort) (v. domesticable) : que pòt pas
èsser domesticat, -ada. Indostan : nom de país mai o mens sinonim d' Índia. indostanic, -a [indostani adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort] : sortit, -ida d'Indostan ; relatiu, -iva a Indostan. indotacion (abs. Dicort) : manca de dotacion. indotat, -ada (abs. Dicort) : persona qu'es pas estada dotada. in-dotze nm : fuèlh d'estampariá de 4 plecs que fan 12 fulhets. Indra [Indre] n pr m : (ribièira) , cf Ubaud Dicort ; departament que i se parla tanben occitan. v. p. 1053. indubitablament : d'un biais indubitable. indubitable, -bla : qué l'òm ne pòt pas dobtar. induccion : accion d'induir ; accion d'amodar q.q. a far quicòm o a s'enganar ; rasonament que va del particular al general , de l'efècte a la causa ; produccion d'un corrent dins un circuit. induch, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. induit. Corrent
induch, courant induit. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 239) inductància nf :
(fisica) « inductance »
(v. Ubaud Dicc. scient. p. 239) inductiu, -iva : que procedís per induccion ; relatiu, iva a l'induccion electrica. inductivament : d'un biais inductiu. inductomètre : aparelh per mesurar l'induccion electrica. inductor, -tritz adj e nm, cf Ubaud Dicort : qu'amòda una induccion (t.a.) induible, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser induit, ida. induire (Alibert) / indusir (v. tr.) (los 2, v. Ubaud Dicort) : amodar q.q. a far quicòm ;
rasonar per induccion. induit, -ida [veire induch, -a, cf Ubaud Dicort] adj : amodat per induccion (t.a.) indulgéncia (R. III, 558) : qualitat de q.q. d'indulgent ; remission que fa la Glèisa de las penas degudas als pecats. indulgenciar (v. tr.) : concedir una indulgéncia. indulgent, -a : que perdona aisidament. indulgentament : d'un biais indulgent. indulina nf (abs. Dicort) : nom generic d'una tièira de colorants blaus, « induline » (Rapin). indult nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : poder acordat pel Papa de concedir d'unes beneficis de Glèisa ; remission d'una obligacion o d'una pena. indultar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, indulter » (v. çai sus) indultari nm, cf Ubaud Dicort :
« (dr. canonique) indultaire » (v.
çai sus) indument (abs. Dicort) : d'un biais illegitim.
(v. indegudament) induracion nf (abs. Dicort) : mena de grossor dura al tocar, « (méd.) induration » (Rapin). indusir v : v. induire. industria : ensemble d'activitats qu'an per tòca de fabricar quicòm a partir de matèrias primièiras ; abiletat. industrial 1 nm : proprietari d'una usina (t.a.) industrial 2, -a adj : relatiu, -iva a l'industria (t.a.) industrialament : d'un biais industrial. industrialisme : sistèma que ten l'industria per la tòca primièira de l'òme en societat. industrialista (m. e f.) : adèpte, -a de l'industrialisme. industrializacion : accion d'industrializar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|