indiscrecion : manca de discrecion ; çò indiscrèt ; accion indiscrèta.

indiscrèt, -a : que manca de discrecion.

indiscrètament : d'un biais indiscret.

indiscriminabilitat nf : proprietat de çò indiscriminable.

indiscriminable, -bla : que pòt pas èsser discriminat, -ada.

indiscriminacion : non-discriminacion.

indiscriminat, -ada  : qu'es pas discriminat, -ada.

indisculpable, -bla : que pòt pas èsser disculpat, -ada.

indiscutiblament : d'un biais indiscutible.

Sèm indiscutiblament marginalizats.

indiscutible, -bla : que pòt pas èsser discutit, -ida.

indispausar (v. tr.) : amodar un desrengament dins la santat ; metre q.q. dins un estat pauc favorable.

indispausat, -ada : momentanèament malautís, -issa ; malcontent, -a.

indispensabilitat nf : qualitat de çò indispensable.

indispensablament : d'un biais indispensable.

indispensable, -bla adj e nm : absoludament necessari, -ària.

indisponible, -bla : qu'es pas disponible, -a.

indisposicion : malaise ; malcontentament.

indisputabilitat nf : qualitat de çò indisputable.

indisputablament : d'un biais indisputable.

indisputable, -bla : qu'admet pas de disputa « indisputable » (Rapin).

indissociable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « indissociable » (Rapin)

indissolubilitat nf (v. indissoluble) : qualitat de çò indissoluble, -a (de confondre pas amb nullitat. v. nullitat).

indissolublament : d'un biais indissoluble.

indissoluble, -bla : que pòt pas èsser destruit, -ida.

Lo maridatge catolic es indissoluble (quand lo consentament es estat nul, per una rason o per una autra, i a pas jamai maridatge, mas nullitat [v. jos nullitat de maridatge].)

indistinccion (indistincion (v distinccion)) nf : manca de distinccion, de discriminacion.

indistinct (R. IV, 14) [indistint (v distinct)], -a adj, cf Ubaud Dicort : qu'es pas distinct, -a.

indistinctament [indistintament (v. çai sus)] adv, cf Ubaud Dicort  : d'un biais indistinct.

indistinguibilitat nf: proprietat de çò indistinguible.

indistinguible, -bla : qu'es pas distinguible, -a.

« indistint, -a » (indistint adj) e derivats (l.p.) : v. indistinct (non preconizat Dicort).

individú (subs. m.) : cada èsser organizat (animal o vegetal) segon son espècia.

individual, -a : relatiu, -iva a un individú ; pròpri d'un individú ; fach per un sol individú.

individualament : d'un biais individual.

individualisme : tendéncia a s'ocupar pas dels autres ; non-conformisme ; sistèma filosofic.

individualista adj e n (m. e f.) : que s'ocupa pas dels autres ; adèpte, -a de l'individualisme.

individualitat nf : çò que constituís un individú ; la soma de las caracteristicas d'un individú.

individualizacion : accion o resulta d'individualizar.

individualizar (v. tr.) : particularizar.

indivís, -a adj (R. III, 39) : que pòt pas èsser divisit, -ida, « indivis, ise » TdF.

indivisable, -bla adj (v. R. VI, 213 divizable) (abs. Dicort) : que pòt pas èsser divisat, -ida.  (v. indivisible)

indivisament : d'un biais indivís.

indivisibilitat nf : qualitat de çò indivisible.

indivisiblament : d'un biais indivisible.

indivisible, -bla adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : que pòt pas èsser divisit.

indivision nf, cf Ubaud Dicort : « indivision » (Rapin)

indivulgable, -bla : que pòt pas èsser divulgat.

indó [, -doa] adj (v. Ubaud Dicort) : « hindou » (Rapin) (v. indoïsme) ; relatiu, -iva a Índia ; sortit, -ida d' Índia [v. indi 4).

indoblidable, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser doblidat, -ada. (v. inoblidable)

indochinés, -esa : sortit, -ida d'Indochina ; relatiu, -iva a Indochina.

indocil, -a : pauc o pas ges dispausat, -ada a èsser ensenhat,-ada, governat, -ada... ; que manca de docilitat.

Son professor se planh qu'es indocil que jamai.

indocilament : d'un biais indocil.

 

 

indocilitat nf : estat de q.q. d'indocil.

indòctament adv (abs. Dicort) : d'un biais indòcte, « indoctement » (Rapin).

indòcte, -a adj (abs. Dicort) : que manca d'instruccion, « indocte » (Rapin) ; que se pren pas per q.q.

indocumentat, -ada : sens documents fisables.

Fa mal far d'èsser indocumentat.

indoeuropèu 1 (subs. m.) : ensemble de lengas parladas en Euròpa e en Asia, e qu'an una parentat relativa.

indoeuropèu 2, -ea [, -èa, cf Ubaud Dicort] (adj.) : relatiu, -iva a l'indoeuropèu.

indoïsme nm, cf Ubaud Dicort : « hindouïsme » (Rapin). (v. indó)

indoïsta adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « hindouïste » (Sèrras-Ess.)

indol nm (abs. Dicort) : compausat de l'indi.

indoléncia : inchalhença.

indolent, -a : inchalhent, -a.

indolentament : d'un biais indolent.

indolòr, -a adj, cf Ubaud Dicort : « indolore » (Rapin)

indomdable, -bla : que pòt pas èsser domdat, -ada.

indomdat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « indompté, ée » (Laus)

indomesticable, -bla adj (abs. Dicort) (v. domesticable) : que pòt pas èsser domesticat, -ada.

Indostan : nom de país mai o mens sinonim d' Índia.

indostanic, -a [indostani adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort] : sortit, -ida d'Indostan ; relatiu, -iva a Indostan.

indotacion (abs. Dicort) : manca de dotacion.

indotat, -ada (abs. Dicort) : persona qu'es pas estada dotada.

in-dotze nm : fuèlh d'estampariá de 4 plecs que fan 12 fulhets.

Indra [Indre] n pr m  : (ribièira) , cf Ubaud Dicort ; departament que i se parla tanben occitan. v. p. 1053.

indubitablament : d'un biais indubitable.

indubitable, -bla : qué l'òm ne pòt pas dobtar.

induccion : accion d'induir ; accion d'amodar q.q. a far quicòm o a s'enganar ; rasonament que va del particular al general , de l'efècte a la causa ; produccion d'un corrent dins un circuit.

induch, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. induit.

Corrent induch, courant induit. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 239)

inductància nf : (fisica) « inductance » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 239)

inductiu, -iva : que procedís per induccion ; relatiu, iva a l'induccion electrica.

inductivament : d'un biais inductiu.

inductomètre : aparelh per mesurar l'induccion electrica.

inductor, -tritz adj e nm, cf Ubaud Dicort : qu'amòda una induccion (t.a.)

induible, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser induit, ida.

induire (Alibert) / indusir (v. tr.) (los 2, v. Ubaud Dicort) : amodar q.q. a far quicòm ; rasonar per induccion.

induit, -ida [veire induch, -a, cf Ubaud Dicort] adj : amodat per induccion (t.a.)

indulgéncia (R. III, 558) : qualitat de q.q. d'indulgent ; remission que fa la Glèisa de las penas degudas als pecats.

indulgenciar (v. tr.) : concedir una indulgéncia.

indulgent, -a : que perdona aisidament.

indulgentament : d'un biais indulgent.

indulina nf (abs. Dicort) : nom generic d'una tièira de colorants blaus, « induline » (Rapin).

indult nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : poder acordat pel Papa de concedir d'unes beneficis de Glèisa ; remission d'una obligacion o d'una pena.

indultar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, indulter » (v. çai sus)

indultari nm, cf Ubaud Dicort : « (dr. canonique) indultaire » (v. çai sus)

indument (abs. Dicort) : d'un biais illegitim. (v. indegudament)

induracion nf (abs. Dicort) : mena de grossor dura al tocar, « (méd.) induration » (Rapin).

indusir v : v. induire.

industria : ensemble d'activitats qu'an per tòca de fabricar quicòm a partir de matèrias primièiras ; abiletat.

industrial 1 nm : proprietari d'una usina (t.a.)

industrial 2, -a adj : relatiu, -iva a l'industria (t.a.)

industrialament : d'un biais industrial.

industrialisme : sistèma que ten l'industria per la tòca primièira de l'òme en societat.

industrialista (m. e f.) : adèpte, -a de l'industrialisme.

industrializacion : accion d'industrializar.