indelebil, -a : que pòt pas èsser escafat, -ada (suprimit, ida)

Los sacraments de la Glèisa son indelebils

indelebilament : d'un biais indelebil.

indelebilitat nf : qualitat de çò indelebil.

indelegable, -bla : que pòt pas èsser delegat, -ada.

indeliberacion : manca de deliberacion.

indeliberadament : d'un biais indeliberat.

indeliberat, -ada : qu'es pas estat deliberat, -ada.

indelicadament : d'un biais indelicat.

indelicadesa : manca de delicadesa ; çò indelicat

indelicat, -ada : que manca de delicadesa.

indemne, -na : qu'a pas patit de cap de damatge.

indemnitat nf : exempcion de tot damatge ; soma d'argent balhada per reparar un damatge o un inconvenient.

indemnizable, -bla : que pòt èsser indemnizat, -ada.

indemnizacion : accion e resulta d'indemnizar ; indemnitat.

indemnizador, -airitz (adj. o subs.) (abs. Dicort) : qu'indemniza.

indemnizar (v. tr.) : refar q.q. de sas despensas, de sos damatges.

indemostrabilitat nf : caractèr de çò indemostrable.

indemostrable, -bla : que pòt pas èsser demostrat, -ada.

indenegable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : que pòt pas èsser denegat, -ada.

independéncia : estat de q.q. d'independent ; estat de çò independent ; exempcion de dependéncia ; sobeiranetat politica après ocupacion o colonizacion.

independent, -a : que depend pas dels autres ni de res.

independentament : d'un biais independent.

independentista adj e n (m. e f.) : persona que se bat per l'independéncia de son país.

indeschifrable, -bla adj (v. TdF) : que pòt pas èsser deschifrat, -ada.

indescolablament : d'un biais desempegable.

indescolable, -bla : que pòt pas èsser desempegat, -ada. (v. descolar 2)

indescompausable , -bla adj : que pòt pas èsser descompausat, -ada.

indescrassable, -bla : que pòt pas èsser descrassat, -ada.

indescrespable, -bla : que pòt pas èsser descrespat, -ada.

indescriptiblament : d'un biais indescriptible.

indescriptible, -bla : que pòt pas èsser descrich, -a.

Un acomolòfi indescriptible de camions e d'autòs.

indescrotable, -bla : que pòt pas èsser descrotat, -ada (t.a.)

Lo Fèliç es un fug-òbra indescrotable (incorregible)

indesformable, -bla : que pòt pas èsser desformat, -ada.

indesignable, -bla : que pòt pas èsser designat, -ada.

indesirable, -bla : qu'es pas desirat, -ada.

indesligable, -bla : que pòt pas èsser desligat , -ada.

indesmalhable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « indémaillable » (Rapin)

indespartible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « impartageable » (v. despartible e impartible)

indesracinable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « indéracinable » (Sèrras-Ess.)

indesreglable, -bla (v. desreglable) adj : « indéréglable » (Per Noste)

indestituïble, -bla (v. destituible) : que pòt pas èsser destituït, -ïda.

indestructibilitat nf : caractèr de çò indestructible.

indestructible, -bla : que pòt pas èsser destruït, -ïda.

indeterminabilitat nf : caractèr de çò indeterminable.

indeterminable, -bla : qu'es pas determinable, -a.

indeterminacion : manca de determinacion ; caractèr de çò indeterminat.

indeterminadament : d'un biais indeterminat.

indeterminat, -ada : qu'es pas determinat ; que compòrta mai d'una solucion.

Eqüacion indeterminada.

indeterminisme : doctrina filosofica que ditz que lo libre arbitre existís o en Dieu o en l'òme ; autra doctrina que ditz que lo determinisme existís pas dins la natura.

indeterminista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a de l'indeterminisme.

in-dètz-e-uèch adj invar e nm inv, cf Ubaud Dicort : « t. d’imprimerie, in-dix-huit » TdF ‘in-dès-e-vue’

indevinable, -bla : que pòt pas èsser endevinat, -ada.

indevocion : manca de devocion.

indevòt, -a : que manca de devocion.

indevòtament adv, cf Ubaud Dicort : « indévotement » TdF

indèx : guinhaire (det segond de la man ) ; taula alfabetica dels noms citats, dels tèmas tractats ; ancian catalòg dels libres autres còps enebits (defenduts) per la Glèisa.

indexacion nf, cf Ubaud Dicort : « indexation » (Per Noste)

indexar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, indexer » (Per Noste)

indi 1 nm : (quimia) « indium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 367)

indi 2 (subs. m.) : blau-violet (blau que tira sul violet), « indigo » (Rapin)

indi 3 adj (dels dos genres) (v. indi 2), índia : de color blava ; de color violeta, « indigo » (Lagarde).

indi 4, -dia adj, cf Ubaud Dicort : « indien, -enne » (Alibert)

Índia : continent d'Asia meridionala.

 

 

indian 1, -a (d’Índia), cf Ubaud Dicort (adj. e subs.) : « indien, -enne », persona sortida d'Índia. (v. indi 4)

indian 2, -a (d’America) adj, cf Ubaud Dicort : « indien, -enne » (v. amerindi ~ amerindian)

indiana nf : mena d'estòfa, « toile peinte » (v. TdF). (v. endiana)

indianaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, fabricant d’indienne, indienneur » TdF

indianat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « peint comme les indiennes » TdF ‘indiana’

Fichú indianat. (v. TdF)

indica nf, cf Ubaud Dicort : « indication, renseignement » TdF ‘endico’ ; « recette, méthode, système, secret, moyen, procédé » (Bessou Brès p. 164 ‘endico’).

indicacion (R. III, 558) : accion e resulta d'indicar.

indicador 1 nm, -airitz (abs. Dicort) : persona qu'indica. (v. indicaire, indicator)

indicador 2, -doira adj : « indicateur, -trice » (Laus). (v. indicatiu 1)

indicaire nm : « indicateur (de la police) » (Laus). (v. indicator)

indicar (v. tr.) (R. III, 558) : mostrar amb lo det ; èsser signe de quicòm ; esboçar (expausar o dessenhar brèvament)

indicatiu 1, -iva adj, cf Ubaud Dicort : indicador, -airitz (que servís per indicar), « indicatif, -ive » (Laus)

Mòde indicatiu (R. III, 558) (tèrme de gramatica)

indicatiu 2 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de grammaire, indicatif » TdF ‘endicatiéu’

indicator 1 nm : « celui qui fait connaître, qui dénonce un coupable, v. denonciator ; en général, celui qui indique » (Honnorat) ; « indicateur » (Lagarde)

Indicator de las carièras d’una vila, indicateur des rues d’une ville.

Indicator dels camins de fèrre, indicateur des chemins de fer.

Indicator de direccion, indicateur de direction. (Rapin)

indicator 2, -tritz adj : « indicateur, -trice » (v. Fettuciari). (v. indicador 2)

indiccion : convocacion d'un sinòde o d'un concili.

indici nm : signe que permet de pressentir, de prevéser quicòm amb qualque fondament ; t. tecn. de mat. ; nombre qu'exprimís un rapòrt entre doas grandors.

Aquel acte es l'indici de q.q. de coratjós.

Indici d'octana d'un carburant.

Indici de refraccion.

indicial, -a adj : (matematica) « indiciel, elle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 93)

indiciari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « indiciaire » (Per Noste)

indiciblament : d'un biais indicible.

indicible, -bla : que se pòt pas dire.

indiferéncia : estat de çò indiferent, de çò qu'es pas o que sembla pas important ; manca d'interès ; abséncia de sentiment per o contra quicòm o q.q.

indiferenciacion nf (v. indiferenciat) : « indifférenciation » (Sèrras-Ess.)

indiferenciat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « indifférencié, -e » (Per Noste, Rapin)

indiferent, -a : pas interessat, -ada en quicòm ; qu'es pas ni per ni contra ; qu'a pas cap d'interès.

indiferentament : d'un biais indiferent.

indiferentisme : indiferéncia venguda sistèma en politica o religion.

L'indiferentisme es un mal de defugir.

indigèna (adj. e subs.) (dels dos genres) : natiu, -iva d'un país e que i demòra.

indigéncia : condicion de q.q. d'indigent.

L'indigéncia desvaloriza lo que ne patís.

indigent, -a : fainós, -osa (que manca de çò necessari)

indigerible, -bla adj (v. digerible) (abs. Dicort) : que pòt pas èsser digerit, -ida. (v. indigestible)

indigèst, -a : de mal digerir (t. a.)

Un libre indigèst.

indigestibilitat nf (R. III, 48 e TdF) : proprietat de çò indigerible.

indigestible, -bla adj (v. digestible) : indigerible, -a. v. çaisús.

indigestion : digestion dificila ; manca de digestion.

indignacion : accion de s'indignar.

indignament adv, cf Ubaud Dicort : « indignement » (Rapin)

indignant, -a (abs. Dicort) : qu'indigna.

indignar (v. tr.) : revoltar ; escandalizar. (# endinhar)

indignar (s') : s'escandalizar ; s'irritar bravament contra quicòm o q.q. ; se revoltar contra quicòm o q.q.

indignat, -ada : bravament irritat, -ada / fòrt encolerit, -ida.

indigne, -gna : qu'es pas digne de quicòm o de q.q. (# endenhe)

Comportament indigne.

Paraula indigna.

indignitat nf : manca de dignitat ; çò indigne.

« indigò » (port.) [indigo, cf Ubaud Dicort] nm : v. indi 2.

indigotièr nm, cf Ubaud Dicort : « (botanique) indigotier » (Rapin)

indigotina : blau d'indi.

indirèctament (R. V, 73) : d'un biais indirècte.

indirècte, -ta (R. V, 73) : que mena pas tot drech a una fin o a un resultat ; que resulta pas dirèctament de quicòm mai.

Complement indirècte.

indiscernibilitat nf : proprietat de çò indiscernible.

indiscerniblament : d'un biais indiscernible.

indiscernible, -bla : que pòt pas èsser discernit, -ida.

indisciplina : manca de disciplina.

indisciplinable, -bla : que pòt pas èsser disciplinat, -ada.

indisciplinat, -ada : que manca de disciplina.