|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
indelebil, -a : que pòt pas èsser escafat, -ada (suprimit, ida) Los sacraments de la Glèisa son indelebils indelebilament : d'un biais indelebil. indelebilitat nf : qualitat de çò indelebil. indelegable, -bla : que pòt pas èsser delegat, -ada. indeliberacion : manca de deliberacion. indeliberadament : d'un biais indeliberat. indeliberat, -ada : qu'es pas estat deliberat, -ada. indelicadament : d'un biais indelicat. indelicadesa : manca de delicadesa ; çò indelicat indelicat, -ada : que manca de delicadesa. indemne, -na : qu'a pas patit de cap de damatge. indemnitat nf : exempcion de tot damatge ; soma d'argent balhada per reparar un damatge o un inconvenient. indemnizable, -bla : que pòt èsser indemnizat, -ada. indemnizacion : accion e resulta d'indemnizar ; indemnitat. indemnizador, -airitz (adj. o subs.) (abs. Dicort) : qu'indemniza. indemnizar (v. tr.) : refar q.q. de sas despensas, de sos damatges. indemostrabilitat nf : caractèr de çò indemostrable. indemostrable, -bla : que pòt pas èsser demostrat, -ada. indenegable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : que pòt pas èsser denegat, -ada. independéncia : estat de q.q. d'independent ; estat de çò independent ; exempcion de dependéncia ; sobeiranetat politica après ocupacion o colonizacion. independent, -a : que depend pas dels autres ni de res. independentament : d'un biais independent. independentista adj e n (m. e f.) : persona que se bat per l'independéncia de son país. indeschifrable, -bla adj (v. TdF ; abs. Dicort ; mas v. deschifrar) : que pòt pas èsser deschifrat, -ada. (v. indechifrable) indescolablament : d'un biais desempegable. indescolable, -bla : que pòt pas èsser desempegat, -ada. (v. descolar 2) indescompausable , -bla adj : que pòt pas èsser descompausat, -ada. indescrassable, -bla : que pòt pas èsser descrassat, -ada. indescrespable, -bla : que pòt pas èsser descrespat, -ada. indescriptiblament : d'un biais indescriptible. indescriptible, -bla : que pòt pas èsser descrich, -a. Un acomolòfi indescriptible de camions e d'autòs. indescrotable, -bla : que pòt pas èsser descrotat, -ada (t.a.) Lo Fèliç es un fug-òbra indescrotable (incorregible) indesformable, -bla : que pòt pas èsser desformat, -ada. indesignable, -bla : que pòt pas èsser designat, -ada. indesirable, -bla : qu'es pas desirat, -ada. indesligable, -bla : que pòt pas èsser desligat , -ada. indesmalhable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « indémaillable » (Rapin) indespartible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « impartageable » (v. despartible e impartible) indesracinable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « indéracinable » (Sèrras-Ess.) indesreglable, -bla (v. desreglable) adj : « indéréglable » (Per Noste) indestituïble, -bla (v. destituible) : que pòt pas èsser destituït, -ïda. indestructibilitat nf : caractèr de çò indestructible. indestructible, -bla : que pòt pas èsser destruït, -ïda. indeterminabilitat nf : caractèr de çò indeterminable. indeterminable, -bla : qu'es pas determinable, -a. indeterminacion : manca de determinacion ; caractèr de çò indeterminat. indeterminadament : d'un biais indeterminat. indeterminat, -ada : qu'es pas determinat ; que compòrta mai d'una solucion. Eqüacion indeterminada. indeterminisme : doctrina filosofica que ditz que lo libre arbitre existís o en Dieu o en l'òme ; autra doctrina que ditz que lo determinisme existís pas dins la natura. indeterminista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a de l'indeterminisme. in-dètz-e-uèch adj invar e nm inv, cf Ubaud Dicort : « t. d’imprimerie, in-dix-huit » TdF ‘in-dès-e-vue’ indevinable, -bla : que pòt pas èsser endevinat, -ada. indevocion : manca de devocion. indevòt, -a : que manca de devocion. indevòtament adv, cf Ubaud Dicort : « indévotement » TdF indèx nm : guinhaire (det segond de la man ) ; taula alfabetica dels noms citats, dels tèmas tractats ; ancian catalòg dels libres autres còps enebits (defenduts) per la Glèisa. indexacion nf, cf Ubaud Dicort : « indexation » (Per Noste) indexar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, indexer » (Per Noste) indi 1 nm : (quimia) « indium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 367) indi 2 [~ indigo] (subs. m.) , cf Ubaud Dicort 2022 : blau-violet (blau que tira sul violet), « indigo » (Rapin) indi 3 adj (dels dos genres) (v. indi 2), índia : de color blava ; de color violeta, « indigo » (Lagarde). indi 4, -dia (d'India) adj, cf Ubaud Dicort : « indien, -enne » (Alibert) Índia : continent d'Asia meridionala.
|
|
indian 1, -a (d’Índia), cf Ubaud Dicort (adj. e subs.) : « indien, -enne », persona sortida d'Índia. (v. indi 4) indian 2, -a (d’America) adj, cf Ubaud Dicort : « indien, -enne » (v. amerindi ~ amerindian) indiana nf : mena d'estòfa, « toile peinte » (v. TdF) indianaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, fabricant d’indienne, indienneur » TdF indianat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « peint comme les indiennes » TdF ‘indiana’ Fichú indianat. (v. TdF) indica nf, cf Ubaud Dicort : « indication, renseignement » TdF ‘endico’ ; « recette, méthode, système, secret, moyen, procédé » (Bessou Brès p. 164 ‘endico’). indicacion (R. III, 558) : accion e resulta d'indicar. indicador 1 nm, -airitz (abs. Dicort) : persona qu'indica. (v. indicaire, indicator) indicador 2, -doira adj : « indicateur, -trice » (Laus). (v. indicatiu 1) indicaire nm : « indicateur (de la police) » (Laus). (v. indicator 1) indicar (v. tr.) (R. III, 558) : mostrar amb lo det ; èsser signe de quicòm ; esboçar (expausar o dessenhar brèvament) indicatiu 1, -iva adj, cf Ubaud Dicort : indicador, -airitz (que servís per indicar), « indicatif, -ive » (Laus) Mòde indicatiu (R. III, 558) (tèrme de gramatica) indicatiu 2 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de grammaire, indicatif » TdF ‘endicatiéu’ indicator 1 nm : « celui qui fait connaître, qui dénonce un coupable, v. denonciator ; en général, celui qui indique » (Honnorat) ; « indicateur » (Lagarde) Indicator de las carièras d’una vila, indicateur des rues d’une ville. Indicator dels camins de fèrre, indicateur des chemins de fer. Indicator de direccion, indicateur de direction. (Rapin) indicator 2, -tritz adj : « indicateur, -trice » (v. Fettuciari). (v. indicador 2) indiccion : convocacion d'un sinòde o d'un concili. indici nm : signe que permet de pressentir, de prevéser quicòm amb qualque fondament ; t. tecn. de mat. ; nombre qu'exprimís un rapòrt entre doas grandors. Aquel acte es l'indici de q.q. de coratjós. Indici d'octana d'un carburant. Indici de refraccion. indicial, -a adj : (matematica) « indiciel, elle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 93) indiciari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « indiciaire » (Per Noste) indiciblament : d'un biais indicible. indicible, -bla : que se pòt pas dire. indiferéncia : estat de çò indiferent, de çò qu'es pas o que sembla pas important ; manca d'interès ; abséncia de sentiment per o contra quicòm o q.q. indiferenciacion nf (v. indiferenciat) : « indifférenciation » (Sèrras-Ess.) indiferenciat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « indifférencié, -e » (Per Noste, Rapin) indiferent, -a : pas interessat, -ada en quicòm ; qu'es pas ni per ni contra ; qu'a pas cap d'interès. indiferentament : d'un biais indiferent. indiferentisme : indiferéncia venguda sistèma en politica o religion. L'indiferentisme es un mal de defugir. indigèna (adj. e subs.) (dels dos genres) : natiu, -iva d'un país e que i demòra. indigéncia : condicion de q.q. d'indigent. L'indigéncia desvaloriza lo que ne patís. indigent, -a : fainós, -osa (que manca de çò necessari) indigerible, -bla adj (v. digerible) (abs. Dicort) : que pòt pas èsser digerit, -ida. (v. indigestible) indigèst, -a : de mal digerir (t. a.) Un libre indigèst. indigestibilitat nf (R. III, 48 e TdF) : proprietat de çò indigerible. indigestible, -bla adj (v. digestible) : indigerible, -a. v. çaisús. indigestion : digestion dificila ; manca de digestion. indignacion : accion de s'indignar. indignament adv, cf Ubaud Dicort : « indignement » (Rapin) indignant, -a (abs. Dicort) : qu'indigna. indignar (v. tr.) : revoltar ; escandalizar. (# endinhar) indignar (s') : s'escandalizar ; s'irritar bravament contra quicòm o q.q. ; se revoltar contra quicòm o q.q. indignat, -ada : bravament irritat, -ada / fòrt encolerit, -ida. indigne, -gna : qu'es pas digne de quicòm o de q.q. (# endenhe) Comportament indigne. Paraula indigna. indignitat nf : manca de dignitat ; çò indigne. « indigò » (port.) [indigo, cf Ubaud Dicort] nm : v. indi 2. indigotièr nm, cf Ubaud Dicort : « (botanique) indigotier » (Rapin) indigotina : blau d'indi. indirèctament (R. V, 73) : d'un biais indirècte. indirècte, -ta (R. V, 73) : que mena pas tot drech a una fin o a un resultat ; que resulta pas dirèctament de quicòm mai. Complement indirècte. indiscernibilitat nf : proprietat de çò indiscernible. indiscerniblament : d'un biais indiscernible. indiscernible, -bla : que pòt pas èsser discernit, -ida. indisciplina : manca de disciplina. indisciplinable, -bla : que pòt pas èsser disciplinat, -ada. indisciplinat, -ada : que manca de disciplina.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|