imenèu (m.) : tèrme poetic per matrimòni / maridatge.

imenomicèt : mena de fonge (R. III, 358). 

imenoptèr, -a : insècte de las alas membranosas.

imenoptèrs (m. pl.) : òrdre d'insèctes de las alas membranosas.

imidazòle (m.) : basa quimica aromatica anti-infecciosa.

IMINO- : radical quimic de formula NH.

imitablament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une manière imitable » TdF

imitable, -bla : que pòt èsser imitat, -ada.

imitacion : accion o resulta d'imitar quicòm o q.q.

imitador (abs. Dicort), -airitz (adj. e subs.) : qu'imita q.q. o quicòm ; artista (m. e f.) que son trabalh es d'imitar los autres, lèumens las personas celèbras. (v. imitaire e imitator)

imitaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui imite, imitateur, trice » TdF

imitar (v. tr.) : far çò meteis qu'un autre ; prene per modèl quicòm o q.q. ; presentar l'aspècte de quicòm.

imitatiu, -iva : qu'imita quicòm.

Armonia imitativa.

Fiular es un mot imitatiu.

imitativament (abs. Dicort) : d'un biais imitatiu.

imitator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « imitateur, -trice » (Laus ; v. TdF jos ‘imitadou’)

immaculat, -ada : sens cap de taca. v. concepcion.

immadur, -a (abs. Dicort) : pas madur, -a (persona qu'es pas arribada a son plen desvolopament del punt de vista intellectual, afectiu o psicologic. (t. tecn. medical)). ( v. immatur)

immancablament : d'un biais immancable.

immancable, -bla : que pòt pas èsser mancat, -ada.

immanejable, -bla : que pòt pas èsser manejat, ada.

immanéncia : qualitat de çò immanent.

immanent, -a : qu'existís de per se ; essencial a l'èsser.

Dieu es immanent.

Justícia immanenta.

immanjable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « immangeable » TdF ‘inmanjable’

immarcescible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « immarcescible » (Rapin)

immarcit, -ida adj : « dans tout l’éclat de sa beauté [contrari de marcit ‘flétri, fané’] » (v. Ubaud Dicort Errata web)

immaridable, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser maridat, -ada, « immariable » (Rapin).

immaterial, -a : qu'es pas material, -a.

L'esperit es immaterial.

immaterialament : d'un biais immaterial.

immaterialisme nm, cf Ubaud Dicort : « immatérialisme » (Rapin)

immaterialitat nf : qualitat de çò immaterial.

Immaterialitat d'una trèva.

immatriculacion : accion o resulta d'immatricular quicòm o q.q.

immatricular [ ~ matricular] (v. tr.) : inscriure sus una matricula ; far inscriure sus una matricula. v. matricula.

Ai facha immatricular ma veitura en Roergue.

immatur, -a adj, cf Ubaud Dicort : « immature » (Laus). immatur (angl. [ima 'tjuər]) : v. immadur (abs. Dicort) - prematurat.

immaturitat nf : estat de q.q. o de quicòm qu'es pas madur.

immediat, -a adj e nm : qu'arriba sens intermediari ; qu'arriba subran.

immediatament : sens esperar / sulcòp / còpsec / sulpic.

immediatesa nf, cf Ubaud Dicort : « immédiateté » (Rapin)

immemorial, -a : que la memòria de son origina s'es perduda.

Una costuma immemoriala.

immens, -a : que pòt pas èsser mesurat, -ada ; de dimensions fòra nòrmas.

immensament adv : « immensément » TdF‘inmensamen’

Immensament grand.

immensitat nf : estat de çò immens ; al gra pus extrèm.

L'immensitat de la mar.

immergible, -bla [-mergible, coma submergible] adj (abs. Dicort) : que pòt èsser immergit, -ida.

immergir (v. tr.) : enfonzar quicòm dins un liquid.

immergir (s') : s'enfonzar dins l'aiga.

Lo sosmarin s'immergiguèt.

immergit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « immergé, -e » (Per Noste)

immeritat, -ada : qu'es pas meritat, -ada.

Una punicion immeritada.

immeritòri, -a (abs. Dicort) : que se merita pas estima o recompensa.

immersion : accion o resulta d'immergir o de s'immergir.

Immersion d'un cable telefonic.

Baptisme per immersion.

immersiu, -iva : fach, -a per immersion.

immesurabilitat nf : estat de çò immesurable.

immesurablament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une manière incommensurable » TdF ‘inmesurablamen’

immesurable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : que pòt pas èsser mesurat, -ada, « incommensurable » TdF ‘inmesurable’.

 

immetodic, -a adj (abs. Dicort) : qu'es pas metodic, -a, « imméthodique » (Rapin).

immetodicament  adv (abs. Dicort) : sens cap de metòde, « imméthodiquement » (Rapin).

immigracion : accion o resulta d'immigrar.

immigrant, -a adj e n : persona qu'immigra dins un país d'acuèlh.

immigrar (v. intr.) : se venir establir dins un país d'acuèlh.

immigrat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « immigré, -e » (Laus)

immigratòri, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'immigracion.

Movements immigratòris.

imminéncia : estat de çò imminent.

L'imminéncia d'un malparat.

imminent, -a : que va arribar sens esperar mai.

Un perilh imminent.

imminentament adv (abs. Dicort) : d'un biais imminent, « imminemment » (Rapin).

immiscir (s') v pron, v. Ubaud Dicort Errata web  : metre son nas aquí ont cal pas.

Se cal pas immiscir dins los afars d'autrú.

immixcion (v. mixcion) nf : « immixtion » (Laus, Per Noste)

immixion (abs. Dicort) : accion o resulta de s'immiscir. (v. immixcion)

immobil, -a : que bolega pas.

immobilament adv, cf Ubaud Dicort : « immobilement »

immobiliari, -ària adj e nm : relatiu, -iva als bens immòbles.

immobilisme : oposicion sistematica a tota innovacion ; politica d'espèra d'unes governaments de coalicion.

L'immobilisme mena pas a res.

immobilista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « immobiliste » (Rapin)

immobilitat nf : estat de çò immobil o immòble.

immobilizacion : accion o resulta d'immobilizar o de s'immobilizar.

immobilizar (v. tr.) : far venir o far demorar immobil, -a.

immobilizar (s') : venir o demorar immobil.

immòble [, -bla] adj e nm, cf Ubaud Dicort : que pòt pas èsser desplaçat, -ada (ostal, terren...)

immoderacion nf (abs. Dicort) : manca de moderacion, « immodération » (Rapin).

Son immoderacion lo perdèt.

immoderadament : sens moderacion.

immoderat, -ada : que manca de moderacion.

Amor immoderat de l'argent.

immodèst, -a : que manca de modestia, de retenguda.

immodèstament : d'un biais immodèst (t. a.)

immodestia : manca de modestia, de retenguda. (t. a.)

immodificable, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt pas èsser modificat, -ada, « immodifiable » (Rapin).

immodulable, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser modulat, -ada.

immodulat, -ada adj (abs. Dicort) : pas modulat, -ada, « immodulé » (Rapin).

immolable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qui doit ou qui peut être immolé, ée » TdF ‘inmoulable’

immolacion : accion o resulta d'immolar o de s'immolar.

immolar (v. tr.) : sacrificar (tuar una persona o un animal per l'ofrir en sacrifici a una divinitat)

immolar (s') : se sacrificar publicament per una divinitat o una causa, mai que mai per cremacion.

En Índia, las veusas s'immolavan pel fuòc.

immond, -a adj : impur, -a ; ignòble, -a ; sordid, -ida.

immondícias (f. pl.) : descai de tota natura (escobilhas / escombralhas / rafatum / rafatalha...)

immoral, -a : contra la morala.

Un libre immoral.

Una persona immorala.

immoralament : d'un biais immoral.

immoralisme : doctrina que refusa l'obligacion morala ; mesprètz de la morala convencionala.

immoralista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « immoraliste » (Rapin)

immoralitat nf : manca de morala ; çò contrari a la morala.

immortal, -a : que pòt pas morir ; perdurable, -a a tot jamai dins la memòria dels òmes.

L'anma [v. anma] (arma) es immortala.

Mistral es immortal.

immortala nf, cf Ubaud Dicort : « immortelle, gnaphale d’Orient, plante et fleur » (v. TdF ‘inmourtalo’)

immortala blanca nf, cf Ubaud Dicort : « xéranthème, plante » TdF

immortala jauna nf, cf Ubaud Dicort : « immortelle jaune, hélichryse, plante » (v. TdF)

immortala roja nf, cf Ubaud Dicort : « immortelle rouge, amaranthine, plante » TdF

immortala salvatja nf, cf Ubaud Dicort : « immortelle sauvage, plante » TdF

immortalament : d'un biais immortal.

immortalitat nf : estat de çò que pòt pas morir.

L'immortalitat de l'anma / arma.

immortalizacion nf, cf Ubaud Dicort : « immortalisation » (Rapin)

immortalizar (v. tr.) : far perdurar a tot jamai dins la memòria de l'umanitat.

immortificacion (abs. Dicort) : manca de mortificacion.