|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
imenèu (m.) : tèrme poetic per matrimòni / maridatge. imenomicèt : mena de fonge (R. III, 358). imenoptèr, -a : insècte de las alas membranosas. imenoptèrs (m. pl.) : òrdre d'insèctes de las alas membranosas. imidazòle (m.) : basa quimica aromatica anti-infecciosa. IMINO- : radical quimic de formula NH. imitablament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une manière imitable » TdF imitable, -bla : que pòt èsser imitat, -ada. imitacion : accion o resulta d'imitar quicòm o q.q. imitador (abs. Dicort), -airitz (adj. e subs.) : qu'imita q.q. o quicòm ; artista (m. e f.) que son trabalh es d'imitar los autres, lèumens las personas celèbras. (v. imitaire e imitator) imitaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui imite, imitateur, trice » TdF imitar (v. tr.) : far çò meteis qu'un autre ; prene per modèl quicòm o q.q. ; presentar l'aspècte de quicòm. imitatiu, -iva : qu'imita quicòm. Armonia imitativa. Fiular es un mot imitatiu. imitativament (abs. Dicort) : d'un biais imitatiu. imitator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « imitateur, -trice » (Laus ; v. TdF jos ‘imitadou’) immaculat, -ada : sens cap de taca. v. concepcion. immadur, -a (abs. Dicort) (t. tecn. medical) : pas madur, -a ( persona qu'es pas arribada a son plen desvolopament del punt de vista intellectual, afectiu o psicologic.). ( v. immatur) immancablament : d'un biais immancable. immancable, -bla : que pòt pas èsser mancat, -ada. immanejable, -bla : que pòt pas èsser manejat, ada. immanéncia : qualitat de çò immanent. immanent, -a : qu'existís de per se ; essencial a l'èsser. Dieu es immanent. Justícia immanenta. immanjable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « immangeable » TdF ‘inmanjable’ immarcescible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « immarcescible » (Rapin) immarcit, -ida adj : « [contrari de marcit ‘flétri, fané’] dans tout l’éclat de sa beauté » (v. Ubaud Dicort Errata web) immaridable, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser maridat, -ada, « immariable » (Rapin). immaterial, -a : qu'es pas material, -a. L'esperit es immaterial. immaterialament : d'un biais immaterial. immaterialisme nm, cf Ubaud Dicort : « immatérialisme » (Rapin) immaterialitat nf : qualitat de çò immaterial. Immaterialitat d'una trèva. immatriculacion : accion o resulta d'immatricular quicòm o q.q. immatricular [ ~ matricular] (v. tr.) : inscriure sus una matricula ; far inscriure sus una matricula. v. matricula. Ai facha immatricular ma veitura en Roergue. immatur, -a adj, cf Ubaud Dicort : « immature » (Laus). immatur (angl. [ima 'tjuər]) : v. immadur (abs. Dicort) - prematurat. immaturitat nf : estat de q.q. o de quicòm qu'es pas madur. immediat, -a adj e nm : qu'arriba sens intermediari ; qu'arriba subran. immediatament : sens esperar / sulcòp / còpsec / sulpic. immediatesa nf, cf Ubaud Dicort : « immédiateté » (Rapin) immemorial, -a : que la memòria de son origina s'es perduda. Una costuma immemoriala. immens, -a : que pòt pas èsser mesurat, -ada ; de dimensions fòra nòrmas. immensament adv, cf Ubaud Dicort : « immensément » TdF‘inmensamen’ Immensament grand. immensitat nf : estat de çò immens ; al gra pus extrèm. L'immensitat de la mar. immergible, -bla [-mergible, coma submergible] adj (abs. Dicort) : que pòt èsser immergit, -ida. immergir (v. tr.) : enfonzar quicòm dins un liquid. immergir (s') : s'enfonzar dins l'aiga. Lo sosmarin s'immergiguèt. immergit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « immergé, -e » (Per Noste) immeritat, -ada : qu'es pas meritat, -ada. Una punicion immeritada. immeritòri, -a (abs. Dicort) : que se merita pas estima o recompensa. immersion : accion o resulta d'immergir o de s'immergir. Immersion d'un cable telefonic. Baptisme per immersion. immersiu, -iva : fach, -a per immersion. immesurabilitat nf : estat de çò immesurable. immesurablament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une manière incommensurable » TdF ‘inmesurablamen’ immesurable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : que pòt pas èsser mesurat, -ada, « incommensurable » TdF ‘inmesurable’. |
|
immetodic, -a adj (abs. Dicort) : qu'es pas metodic, -a, « imméthodique » (Rapin). immetodicament adv (abs. Dicort) : sens cap de metòde, « imméthodiquement » (Rapin). immigracion : accion o resulta d'immigrar. immigrant, -a adj e n : persona qu'immigra dins un país d'acuèlh. immigrar (v. intr.) : se venir establir dins un país d'acuèlh. immigrat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « immigré, -e » (Laus) immigratòri, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'immigracion. Movements immigratòris. imminéncia : estat de çò imminent. L'imminéncia d'un malparat. imminent, -a : que va arribar sens esperar mai. Un perilh imminent. imminentament adv (abs. Dicort) : d'un biais imminent, « imminemment » (Rapin). immiscir (s') v pron, v. Ubaud Dicort Errata web : metre son nas aquí ont cal pas. Se cal pas immiscir dins los afars d'autrú. immixcion (v. mixcion) nf : « immixtion » (Laus, Per Noste) immixion (abs. Dicort) : accion o resulta de s'immiscir. (v. immixcion) immobil, -a : que bolega pas. immobilament adv, cf Ubaud Dicort : « immobilement » immobiliari, -ària adj e nm : relatiu, -iva als bens immòbles. immobilisme : oposicion sistematica a tota innovacion ; politica d'espèra d'unes governaments de coalicion. L'immobilisme mena pas a res. immobilista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « immobiliste » (Rapin) immobilitat nf : estat de çò immobil o immòble. immobilizacion : accion o resulta d'immobilizar o de s'immobilizar. immobilizar (v. tr.) : far venir o far demorar immobil, -a. immobilizar (s') : venir o demorar immobil. immòble [, -bla] adj e nm, cf Ubaud Dicort : que pòt pas èsser desplaçat, -ada (ostal, terren...) immoderacion nf (abs. Dicort) : manca de moderacion, « immodération » (Rapin). Son immoderacion lo perdèt. immoderadament : sens moderacion. immoderat, -ada : que manca de moderacion. Amor immoderat de l'argent. immodèst, -a : que manca de modestia, de retenguda. immodèstament : d'un biais immodèst (t. a.) immodestia : manca de modestia, de retenguda. (t. a.) immodificable, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt pas èsser modificat, -ada, « immodifiable » (Rapin). immodulable, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser modulat, -ada. immodulat, -ada adj (abs. Dicort) : pas modulat, -ada, « immodulé » (Rapin). immolable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qui doit ou qui peut être immolé, ée » TdF ‘inmoulable’ immolacion : accion o resulta d'immolar o de s'immolar. immolar (v. tr.) : sacrificar (tuar una persona o un animal per l'ofrir en sacrifici a una divinitat) immolar (s') : se sacrificar publicament per una divinitat o una causa, mai que mai per cremacion. En Índia, las veusas s'immolavan pel fuòc. immond, -a adj : impur, -a ; ignòble, -a ; sordid, -ida. immondícias (f. pl.) : descai de tota natura (escobilhas / escombralhas / rafatum / rafatalha...) immoral, -a : contra la morala. Un libre immoral. Una persona immorala. immoralament : d'un biais immoral. immoralisme : doctrina que refusa l'obligacion morala ; mesprètz de la morala convencionala. immoralista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « immoraliste » (Rapin) immoralitat nf : manca de morala ; çò contrari a la morala. immortal, -a : que pòt pas morir ; perdurable, -a a tot jamai dins la memòria dels òmes. L'anma [v. anma] (arma) es immortala. Mistral es immortal. immortala nf, cf Ubaud Dicort : « immortelle, gnaphale d’Orient, plante et fleur » (v. TdF ‘inmourtalo’) immortala blanca nf, cf Ubaud Dicort : « xéranthème, plante » TdF immortala jauna nf, cf Ubaud Dicort : « immortelle jaune, hélichryse, plante » (v. TdF) immortala roja nf, cf Ubaud Dicort : « immortelle rouge, amaranthine, plante » TdF immortala salvatja nf, cf Ubaud Dicort : « immortelle sauvage, plante » TdF immortalament : d'un biais immortal. immortalitat nf : estat de çò que pòt pas morir. L'immortalitat de l'anma / arma. immortalizacion nf, cf Ubaud Dicort : « immortalisation » (Rapin) immortalizar (v. tr.) : far perdurar a tot jamai dins la memòria de l'umanitat. immortificacion (abs. Dicort) : manca de mortificacion. |
|
|
|
|
|
|