|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ileum (lat.) [ilèum nm] / ileon (el.) (abs. Dicort) : partida terminala de l'intestin prim en seguida del jejunum (lat.) e que se tròba en connexion (R. IV, 330) amb lo caecum (lat.) ileus (abs. Dicort) (m.) (lat. med.) : oclusion intestinala. -ILH -ILHA -ILHON : diminutius occitans. Cordilh, cordilha, cordilhon. Faucilh, faucilha, faucilhon. Lo gardilh : l'enfant del garda. « ilhauç » - « ilhauçar » : v. eslhauç - eslhauçar. iliac, -a : relatiu, -iva a la partida laterala de las ancas. Os iliac. Fòssa iliaca. Iliade (f.) : poèm epic atribuit a Omèr. ilion nm (gallés ILION) : un dels tres elements de l'òs iliac. iliti (f.) (abs. Dicort) : inflamacion de l'articulacion sacro-iliaca. v. ileïti. illa nf,
cf Ubaud Dicort :
« île ; pâté de maison ;
alluvion »
(Alibert) (v. iscla). illa : v. isla (non preconizat Dicort). illegal, -a : quicòm qu'es contra la lei. illegalament : d'un biais illegal. illegalitat nf : estat de çò illegal. illegalizable, -bla : que pòt pas èsser legalizat, -ada. illegibilitat nf : estat de çò illegible. illegiblament adv, cf Ubaud Dicort :
« illisiblement » (Fettuciari) illegible, -bla : que pòt pas èsser legit ; de fòrt mal legir. illegitim, -a : qu'es pas legitim. Enfant illegitim : bastard (pej.) illegitimament : d'un biais illegitim. illegitimitat nf : natura de çò illegitim. illenc, -a (abs. Dicort) : insular, -a (relatiu, -iva a una illa ; que viu dins una illa) illeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite
île, charmante île » TdF
‘ileto’ illetrat, -ada adj e n : que sap pas legir ; qu'a pas cap de coneissença intellectuala. Illetrats o sèm totes sus un punt o sus un autre. illetrisme nm, cf Ubaud Dicort :
« illettrisme » (Per Noste) illicit, -a : qu'es pas permés. illicitament : d'un biais illicit. illico (lat.) : sens esperar / sulcòp. illimitable, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt pas èsser limitat, -ada, « illimitable » (Laus, Rapin). illimitat, -ada : sens limits. illocalizable, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser localizat, -ada. illogic, -a : que manca de logica. illogicament : d'un biais illogic. illogisme nm, cf Ubaud Dicort :
« illogisme » (Rapin) illon / illòt nm : illa fòrt pichonèla ; ensemble d'ostals enrodat de carrièiras. illona nf, cf Ubaud Dicort :
v. illòta. (v. TdF jos ‘ilouno’) illòta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite île » TdF jos ‘ilouno’ (# ilòta) illotatge nm, cf Ubaud Dicort :
« ilotage [v. illotièr] » (Sèrras-Ess.). illotièr [, -ièira] n, cf Ubaud Dicort : policièr cargat d'un illòt d'ostals. illuminable, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt èsser illuminat, -ada, « illuminable » (Rapin). illuminacion : accion o resulta d'illuminar ; inspiracion. illuminada nf : v. lumenada. illuminador (abs. Dicort), -airitz : qu'illumina. (v. illuminaire) illuminaire, -aira [~ -airitz] adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF ‘iluminaire’) : persona qu'illumina. illuminar (v. tr.) (R. IV, 105) : esclairar d'una viva lusor (t. a.) illuminar (s') : venir luminós (t.a.) S'illuminar d'un sorire. illuminat, -ada (adj. e subs.) : que crei aver de visions ; persona d'una sècta trucaluna. illuminatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « illuminatif, ive, propre à
illuminer, à éclairer » TdF illuminisme : cresença en una illuminacion divina. illusion : farfantèla (error de percepcion que fa prene l'aparéncia per realitat) ; fals esper. Quand te fas illusion o sabes pas. Illusion d'optica. illusionable, -bla (abs. Dicort) : que se pòt illusionar, « illusionnable » (Rapin). illusionar (v. tr.) : enganar amb d'illusions. Cerquèt en van de nos illusionar. illusionar (s') : se far d'illusions. illusionisme : sistèma que pretend que lo mond es illusòri ; tendéncia a se far d'illusions ; procediment de prestidigitacion basat sus l'illusion. illusionista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : partidari de l'illusionisme ; prestidigitator. illusir (v. tr.) : illusionar v. pus naut. illusir (s') : s'illusionar. illusòri [, -a adj, cf Ubaud Dicort] : qu'es pas qu'una illusion. Se conflar (s.f.) es illusòri. illustracion : accion o resulta d'illustrar o de s'illustrar. illustrador (abs. Dicort), -airitz :
persona qu'illustra quicòm. (v. illustraire) illustraire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui illustre, illustrateur » TdF (v. illustrator) illustrar (v. tr.) : adornar un tèxt, un libre... ; esclairar amb un exemple, un comentari... ; far venir illustre. |
|
illustrar (s') : far un espet ; venir illustre. illustrat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « illustré,
ée » TdF jos
‘ilustra’ illustrat 2 (m.) : revista amb de fotòs o de dessenhs ; « (dignité d’illustre) illustrat » (Rapin). illustratiu, -iva (abs. Dicort) : que servís a illustrar quicòm. illustrator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « illustrateur,
-trice » (Laus) illustre, -tra adj (R. IV, 110 ‘illustri’) : de brave renom. illustrissim, -a adj : bravament illustre, -a. ilòta (m. e f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : esclau, -ava ; persona sens cap de drech e
redusida a l'abjeccion pus granda. (# illòta) ilotisme : condicion d'ilòta. IM- : varianta de in- davant d'unas consonantas. v. IN- ; particula privativa que marca lo contrari del mot modificat per ela, per ex. « immesurable » ; forma prefixada que marca l’inclusion, per ex. dins « immersion ». ima : frescor de l'aiga ; vent fresc ; temps freg e umid. image (m.) (R. III, 554 - L. 215 : nf) e non pas « imatge » (cat.) [ (arc.), veire imatge nm, cf Ubaud Dicort (v. CLO § 10.2)] : dessenh, film, fotografia... de quicòm o de q.q. ; reproduccion de quicòm per refraccion o reflexion ; representacion dins l'esperit o la memòria ; semblança. « imagenar » e derivats : v. imaginar e derivats. imaginable, -bla : que pòt èsser imaginat, -ada. imaginablament adv, cf Ubaud Dicort :
« d’une façon imaginable » TdF imaginacion (R. III, 555) : facultat d'imaginar. imaginaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui imagine, inventeur, créateur, trice, v. inventor ;
personne chimérique, v. somjafèsta » (v. TdF) imaginar (v. tr.) (R. III, 555) : se representar quicòm dins l'esperit ; concebre, inventar quicòm. imaginar (s') : se pensar, se figurar. imaginari 1, -ària adj : qu'existís pas qu'en imaginacion. imaginari 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« rêveur » TdF jos imaginàri’ imaginàriament (abs. Dicort) : d'un biais imaginari. imaginatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « imaginatif, ive » TdF imaginativa nf, cf Ubaud Dicort :
« imaginative, imagination » TdF imago nm o nf, cf Ubaud Dicort : « (entom.)
imago » (Laus) imajaire [imatjaire, v. image], -aira n : persona que fa o que vend d'images. imajar (e non pas imatjar) [imatjar, v. image] (v. tr.) : adornar amb d'images. imajariá [imatjariá, v. image] nf : ensemble d'images ; art, fabricacion, comèrci d'images ; tecnica per obténer d'images (t. a.) imam nm / iman (abs. Dicort) : responsable o dignitari religiós musulman. « imant » - « imantar » (barb.) : v. aimant - aimantar. imatge nm (v. Ubaud Dicort
e C.L.O. § 10.2) : v. image. imatgièr,
-ièira n, cf
Ubaud Dicort : « imager,
ère ; marchand d’images ou d’estampes » TdF ‘imagié’. imatjaire,
-aira n, cf
Ubaud Dicort : v. imajaire. imatjar v, cf Ubaud Dicort : v. imajar. imatjariá nf, cf Ubaud Dicort :
v. imajariá. imatjós,
-osa adj, cf Ubaud Dicort : « imagé,
ée » TdF ‘imajous’, « expressif » (Brun Glossari Oc-Fr) imbarbut
1, -uda adj,
cf Ubaud Dicort : « imberbe,
v. blancbèc » (v. TdF). (v. imbèrbe) imbarbut 2
nm, cf Ubaud Dicort :
« poisson de mer du genre des donzelles » TdF ‘imbarbu 2’. imbatabilitat (abs. Dicort) : qualitat de
çò imbatable, de q.q. d'imbatable. (v.
invencibilitat) imbatable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : que pòt pas èsser batut, -uda (crestat, -ada). (v. invencible) imbecil, -a [, -illa adj e n, cf Ubaud Dicort] : bèstia (m. e f.) / piòt, -a ; feble, -a d'esperit. imbecilament [imbecillament] adv : d'un biais imbecil. imbecilitat [imbecillitat] nf : estat de q.q. d'imbecil o de çò imbecil. imbecillon / imbecillòt, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit
imbécile » TdF jos ‘imbecilot’ imbèrbe (adj. m.) [, -ba adj, cf Ubaud Dicort] : jovent qu'a pas encara de pel a la cara, « imberbe » (Laus, Basic). imbevable, -bla adj (v. bevable) : que se pòt pas beure. imbrandablament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une façon
inébranlable » TdF imbrandable, -bla : que pòt pas èsser bolegat, -ada. imbricacion : disposicion qu'amòda una brava coeréncia. Imbricacion dels teules d'una
teulada. Imbricacion d'idèas, d'alveòls, de sisas... imbricar (v. tr.) : dispausar d'elements de biais que se cavalegen, que sián estrechament solidarizats. imbricar (s') : en parlant de dos elements o mai, se solidarizar estrechament o se cavalejar imbricat, -ada : se ditz d'elements que se cavalejan o que son estrechament solidarizats. imbrogliò (it.) : v. enrambolh. ime 1,
-ma adj : umid, -a ;
doç, -a al tocar ; onchós, -osa. ime 2 nm : veire eime, cf Ubaud Dicort. IMEN- IMENO- : formas prefixadas del grèc
humèn (membrana) imèn : membrana vaginala d'una filha verge. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|