ileum (lat.) [ilèum nm] / ileon (el.) (abs. Dicort) : partida terminala de l'intestin prim en seguida del jejunum (lat.) e que se tròba en connexion (R. IV, 330) amb lo caecum (lat.)

ileus (abs. Dicort) (m.) (lat. med.) : oclusion intestinala.

-ILH  -ILHA  -ILHON : diminutius occitans.

Cordilh, cordilha, cordilhon.

Faucilh, faucilha, faucilhon.

Lo gardilh : l'enfant del garda.

« ilhauç » - « ilhauçar » : v. eslhauç - eslhauçar.

iliac, -a : relatiu, -iva a la partida laterala de las ancas.

Os iliac.

Fòssa iliaca.

Iliade (f.) : poèm epic atribuit a Omèr.

ilion nm (gallés ILION) : un dels tres elements de l'òs iliac.

iliti (f.) (abs. Dicort) : inflamacion de l'articulacion sacro-iliaca. v. ileïti.

illa nf, cf Ubaud Dicort : « île ; pâté de maison ; alluvion » (Alibert) (v. iscla). illa  : v. isla (non preconizat Dicort).

illegal, -a : quicòm qu'es contra la lei.

illegalament : d'un biais illegal.

illegalitat nf : estat de çò illegal.

illegalizable, -bla : que pòt pas èsser legalizat, -ada.

illegibilitat nf : estat de çò illegible.

illegiblament adv, cf Ubaud Dicort : « illisiblement » (Fettuciari)

illegible, -bla : que pòt pas èsser legit ; de fòrt mal legir.

illegitim, -a : qu'es pas legitim.

Enfant illegitim : bastard (pej.)

illegitimament : d'un biais illegitim.

illegitimitat nf : natura de çò illegitim.

illenc, -a (abs. Dicort) : insular, -a (relatiu, -iva a una illa ; que viu dins una illa)

illeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite île, charmante île » TdF ‘ileto’

illetrat, -ada adj e n : que sap pas legir ; qu'a pas cap de coneissença intellectuala.

Illetrats o sèm totes sus un punt o sus un autre.

illetrisme nm, cf Ubaud Dicort : « illettrisme » (Per Noste)

illicit, -a : qu'es pas permés.

illicitament : d'un biais illicit.

illico (lat.) : sens esperar / sulcòp.

illimitable, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt pas èsser limitat, -ada, « illimitable » (Laus, Rapin).

illimitat, -ada : sens limits.

illocalizable, -bla (abs. Dicort) : que pòt pas èsser localizat, -ada.

illogic, -a : que manca de logica.

illogicament : d'un biais illogic.

illogisme nm, cf Ubaud Dicort : « illogisme » (Rapin)

illon / illòt nm : illa fòrt pichonèla ; ensemble d'ostals enrodat de carrièiras.

illona nf, cf Ubaud Dicort : v. illòta. (v. TdF jos ‘ilouno’)

illòta nf, cf Ubaud Dicort  : « petite île » TdF jos ‘ilouno’ (# ilòta)

illotatge nm, cf Ubaud Dicort : « ilotage [v. illotièr] » (Sèrras-Ess.).

illotièr [, -ièira] n, cf Ubaud Dicort : policièr cargat d'un illòt d'ostals.

illuminable, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt èsser illuminat, -ada, « illuminable » (Rapin).

illuminacion : accion o resulta d'illuminar ; inspiracion.

illuminada nf : v. lumenada.

illuminador (abs. Dicort), -airitz : qu'illumina.  (v. illuminaire)

illuminaire, -aira [~ -airitz] adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF ‘iluminaire’) : persona qu'illumina.

illuminar (v. tr.) (R. IV, 105) : esclairar d'una viva lusor (t. a.)

illuminar (s') : venir luminós (t.a.)

S'illuminar d'un sorire.

illuminat, -ada (adj. e subs.) : que crei aver de visions ; persona d'una sècta trucaluna.

illuminatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « illuminatif, ive, propre à illuminer, à éclairer » TdF

illuminisme : cresença en una illuminacion divina.

illusion : farfantèla (error de percepcion que fa prene l'aparéncia per realitat) ; fals esper.

Quand te fas illusion o sabes pas.

Illusion d'optica.

illusionable, -bla (abs. Dicort) : que se pòt illusionar, « illusionnable » (Rapin).

illusionar (v. tr.) : enganar amb d'illusions.

Cerquèt en van de nos illusionar.

illusionar (s') : se far d'illusions.

illusionisme : sistèma que pretend que lo mond es illusòri ; tendéncia a se far d'illusions ; procediment de prestidigitacion basat sus l'illusion.

illusionista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : partidari de l'illusionisme ; prestidigitator.

illusir (v. tr.) : illusionar v. pus naut.

illusir (s') : s'illusionar.

illusòri [, -a adj, cf Ubaud Dicort] : qu'es pas qu'una illusion.

Se conflar (s.f.) es illusòri.

illustracion : accion o resulta d'illustrar o de s'illustrar.

illustrador (abs. Dicort), -airitz : persona qu'illustra quicòm. (v. illustraire)

illustraire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui illustre, illustrateur » TdF (v. illustrator)

illustrar (v. tr.) : adornar un tèxt, un libre... ; esclairar amb un exemple, un comentari... ; far venir illustre.

 

 

 

illustrar (s') : far un espet ; venir illustre.

illustrat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « illustré, ée » TdF jos ‘ilustra’

illustrat 2 (m.) : revista amb de fotòs o de dessenhs ; « (dignité d’illustre) illustrat » (Rapin).

illustratiu, -iva (abs. Dicort) : que servís a illustrar quicòm.

illustrator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « illustrateur, -trice » (Laus)

illustre, -tra adj (R. IV, 110 ‘illustri’) : de brave renom.

illustrissim, -a adj : bravament illustre, -a.

ilòta (m. e f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : esclau, -ava ; persona sens cap de drech e redusida a l'abjeccion pus granda. (# illòta)

ilotisme : condicion d'ilòta.

IM- : varianta de in- davant d'unas consonantas. v. IN- ; particula privativa que marca lo contrari del mot modificat per ela, per ex. « immesurable » ; forma prefixada que marca l’inclusion, per ex. dins « immersion ».

ima : frescor de l'aiga ; vent fresc ; temps freg e umid.

image (m.) (R. III, 554 - L. 215 : nf)  e non pas « imatge » (cat.) [ (arc.), veire imatge nm, cf Ubaud Dicort (v. CLO § 10.2)] : dessenh, film, fotografia... de quicòm o de q.q. ; reproduccion de quicòm per refraccion o reflexion ; representacion dins l'esperit o la memòria ; semblança.

« imagenar » e derivats : v. imaginar e derivats.

imaginable, -bla : que pòt èsser imaginat, -ada.

imaginablament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une façon imaginable » TdF

imaginacion (R. III, 555) : facultat d'imaginar.

imaginaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui imagine, inventeur, créateur, trice, v. inventor ; personne chimérique, v. somjafèsta » (v. TdF)

imaginar (v. tr.) (R. III, 555) : se representar quicòm dins l'esperit ; concebre, inventar quicòm.

imaginar (s') : se pensar, se figurar.

imaginari 1, -ària adj : qu'existís pas qu'en imaginacion.

imaginari 2 nm, cf Ubaud Dicort : « rêveur » TdF jos imaginàri’

imaginàriament (abs. Dicort) : d'un biais imaginari.

imaginatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « imaginatif, ive » TdF

imaginativa nf, cf Ubaud Dicort : « imaginative, imagination » TdF

imago nm o nf, cf Ubaud Dicort : « (entom.) imago » (Laus)

imajaire [imatjaire, v. image], -aira n : persona que fa o que vend d'images.

imajar (e non pas imatjar) [imatjar, v. image] (v. tr.) : adornar amb d'images.

imajariá [imatjariá, v. image] nf : ensemble d'images ; art, fabricacion, comèrci d'images ; tecnica per obténer d'images (t. a.)

imam nm / iman (abs. Dicort) : responsable o dignitari religiós musulman.

« imant » - « imantar » (barb.) : v. aimant - aimantar.

imatge nm (v. Ubaud Dicort e C.L.O. § 10.2) : v. image.

imatgièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « imager, ère ; marchand d’images ou d’estampes » TdF ‘imagié’.

imatjaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. imajaire.

imatjar v, cf Ubaud Dicort : v. imajar.

imatjariá nf, cf Ubaud Dicort : v. imajariá.

imatjós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « imagé, ée » TdF ‘imajous’, « expressif » (Brun Glossari Oc-Fr)

imbarbut 1, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « imberbe, v. blancbèc » (v. TdF). (v. imbèrbe)

imbarbut 2 nm, cf Ubaud Dicort : « poisson de mer du genre des donzelles » TdF ‘imbarbu 2’.

imbatabilitat (abs. Dicort) : qualitat de çò imbatable, de q.q. d'imbatable. (v. invencibilitat)

imbatable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : que pòt pas èsser batut, -uda (crestat, -ada). (v. invencible)

imbecil, -a [, -illa adj e n, cf Ubaud Dicort] : bèstia (m. e f.) / piòt, -a ; feble, -a d'esperit.

imbecilament [imbecillament] adv : d'un biais imbecil.

imbecilitat [imbecillitat] nf : estat de q.q. d'imbecil o de çò imbecil.

imbecillon / imbecillòt, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit imbécile » TdF jos ‘imbecilot’

imbèrbe (adj. m.) [, -ba adj, cf Ubaud Dicort] : jovent qu'a pas encara de pel a la cara, « imberbe » (Laus, Basic).

imbevable, -bla adj (v. bevable) : que se pòt pas beure.

imbrandablament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une façon inébranlable » TdF

imbrandable, -bla : que pòt pas èsser bolegat, -ada.

imbricacion : disposicion qu'amòda una brava coeréncia.

Imbricacion dels teules d'una teulada.

Imbricacion d'idèas, d'alveòls, de sisas...

imbricar (v. tr.) : dispausar d'elements de biais que se cavalegen, que sián estrechament solidarizats.

imbricar (s') : en parlant de dos elements o mai, se solidarizar estrechament o se cavalejar

imbricat, -ada : se ditz d'elements que se cavalejan o que son estrechament solidarizats.

imbrogliò (it.) : v. enrambolh.

ime 1, -ma adj : umid, -a ; doç, -a al tocar ; onchós, -osa.

ime 2 nm : veire eime, cf Ubaud Dicort.

IMEN-  IMENO- : formas prefixadas del grèc humèn (membrana)

imèn : membrana vaginala d'una filha verge.