|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
« ie » 1 adv (l.p.) en plaça de i (v. Alibert Dict. ie)
: « y » « ie vau » en lòc de i vau. ie 2 pron pers (l.p.) : v. li
(v. Ubaud Dicort e Alibert Dict. ie) ; « lui » « ie dise » en lòc de li dise. « diga-ie »
en lòc
de diga-li. « ièira » nf : v. aiguièira. ièis (m.) : camin que mena pels camps. « ièli » /» ièri » / « eli » : v. liri e v. èli 1, cf Ubaud Dicort. iemal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« hiémal, -e » (Laus) ien nm, cf Ubaud Dicort :
« yen »
(Laus) (v. yen) ièna : mamifèr carnassièr (Hyaena) I. E. O. [IÈO, cf Ubaud Dicort] : sigla d'Institut d'estudis occitans. ièr adv : lo jorn abans lo jorn que sèm. ièr al ser loc adv, cf Ubaud Dicort : « hier au soir » (Alibert) ièr arser (abs. Dicort) (v. R. III, 526 ‘arser’) : ièr
al ser (v. çai sus) /
ièr ser / ièr de ser... (v. arser) ièr (de) matin loc adv, cf Ubaud Dicort : « hier au matin » TdF jos ‘ièr’ ièr
de ser loc adv, cf Ubaud Dicort : « hier au
soir » TdF jos
‘sèr 2’ ièr delà [ ~ delà ièr] loc adv : lo jorn abans lo de ièr. ièr delà (al) matin loc adv, cf Ubaud Dicort : « avant-hier
matin » ièr delà ser [ / ièr delà (al) ser] loc adv, cf Ubaud Dicort : : ièr delà al ser, « avant-hier au soir » (Alibert). ièr
nuèit loc adv, cf Ubaud Dicort : « hier au
soir » (Alibert) ièr
passat loc adv : v. passat
ièr. ièr sera loc adv, cf Ubaud Dicort : « hier soir » TdF jos ‘ièr’ ièra [veire aira, cf Ubaud Dicort] nf : aira / sòl (airal per batre lo cerealum, autres còps) ; enclutge de dalhaire d'autres còps. ierarquia : òrdre de subordinacion dins las dignitats, los
poders, las fonccions. Ierarquia de valors. Ierarquia militara. ierarquic, -a : relatiu, -iva a la ierarquia. La via ierarquica. ierarquicament : d'un biais ierarquic. ierarquizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« hiérarchisation » (Rapin) ierarquizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, hiérarchiser » (Laus) ieratic, -a : que concernís las causas sacradas ; de la
forma d'una tradicion liturgica. Postura ieratica. ieraticament : d'après las costumas sacradas. ieratisme nm, cf Ubaud Dicort :
« hiératisme » (Per Noste) ierofania nf, cf Ubaud Dicort :
« (relig.) hiérophanie » ierofanta nm, cf Ubaud Dicort :
« hiérophante » (Rapin) ieroglif (m.) : cadun dels signes de l'escriptura dels ancians egipcians ; tot sistèma d'escriptura qu'utiliza de figuras ; escriptura de fòrt mal legir. Los ieroglifs d'un mètge (medecin) ieroglific, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« hiéroglyphique » (Rapin) ieti ~ yeti (< chinés) nm, cf Ubaud Dicort :
« yéti » (Sèrras-Ess., Basic) ieu 1 (pr. pers. subjècte) : refortiment de la primièira persona ; subjècte d'un vèrb a l'infinitiu ; subjècte d'una proposicion. Ieu te disi que... Ieu, demandar ? Jamai ! E ieu de córrer ! ieu (pr. pers. atribut) : Siái (soi) ieu qu'o te disi. ieu (pr. pers. compl.) : A partit sens ieu. Me compta pas dins lo nombre,
a ieu. A pas oblidat mon fraire ni
mai ieu. Qual vegèt alara ? Ieu ! ieu (pr. pers., dins loc.) : A ieu ! A ieu ! A ieu !... A part ieu. De tu a ieu. Quant a ieu. Ieu meteis. (v. çai jos) ieu meteis, ieu
meteissa pron pers sing (v. Ubaud Dicort e Alibert Gram. oc.
p. 62) :
« moi-même » (v. meteis) ieu 2( en psicanalisi) nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « Lo
ieu, le moi »
(Laus) -IFIC : forma sufixada del latin -ificus (relatiu a) v. scientific - onorific - pacific. -IFICAR : forma sufixada del lat. -ficare (idèa de far) v. pacificar - modificar - clarificar -unificar. iga : embosenament marescatjós ; tomple / bolidor ; robina curada per l'aiga. igada : abausament / avalencament / esbodenament. igar (s') : s'abausar / s'avalencar / s'esbodenar. igarèla : iga pichonèla. igiafòn nm, cf Ubaud Dicort :
« hygiaphone » (Rapin) igièna nf : partida de la medecina que s'ocupa de preservar la santat ; aplicacion d'aqueles principis per totòm. igienic, -a : relatiu, -iva a l'igièna. igienicament adv, cf Ubaud Dicort :
« hygiéniquement » (Per Noste) igienista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« hygiéniste » (Per Noste) iglajar (v. intr.) [veire egajar, cf Ubaud Dicort] : v. regajar / regaginar. igloo [igló] nm, cf Ubaud Dicort (mot esquimal) : abric redond en blòcs de nèu que s'acaba en forma de copola. Ignaci : prenom. igname nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) igname »
(Sèrras-Ess.) |
|
ignar, -a adj : que sap pas res. Sèm totes ignars en fòrça especialitats. ignèu, -èa adj : en fuòc ; amodat, -ada per l'accion de la calor. IGNI- : forma prefixada del latin ignis (fòc / fuòc) ignicion (f.) : estat d'un còrs en combustion viva. ignicòla (m. e f.) : adorador, -airitz del
fuòc / fòc. ignicolòr, -a : color de fuòc / fòc. ignifèr, -a : que produtz de fuòc. ignifug, -a adj e nm : qualitat d'una substància que fa venir ininflamabla una matèria combustibla. ignifugacion : accion d'ignifugar quicòm d'inflamable. ignifugar (v. tr.) : enduire o impregnar d'una substància ignifuga ; far venir ininflamable. Ignifugar lo fustam d'un ostal. ignipunctura (ignipontura, coma. acupontura) nf : metòde (m.) de cauterizacion amb una agulha calfada a blanc. ignòblament adv, cf Ubaud Dicort : « ignoblement » (v. Fettuciari) ignòble, -bla : òrre, -a / afrós, -a / abjècte, -a ; infame, -a (al pus darrièr gra de l'abaissament) ignominia : abjeccion (estat de q.q. qu'a perduda tota reputacion per aver fach quicòm d'infame) ignominiós, -osa : infamant, -a. ignominiosament : d'un biais ignominiós. ignorància : estat de q.q. d'ignorant. Ignorància crassa : ignorància totala e colpabla. ignorant, -a : que sap pas res en general ; que sap pas res d'una causa. ignorantament adv, cf Ubaud Dicort :
« ignoramment » TdF jos ‘ignourentament’ ignorantàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très ignorant, grand
ignorant, ante » TdF jos ‘ignourentas’ ignorantin adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « assez ignorant, un peu
ignorant, ante » TdF ’ignourentin’ Los fraires ignorantins, les frères ignorantins. (v. TdF e
Littré) ignorantisme : obscurantisme. ignorar (v. tr.) : saber pas. ignorar (s') : fa pas compte un de l'autre, los uns dels autres. IGRO- : forma prefixada del grèc
hugròs (umid) igrofil, -a : que recèrca l'umiditat. igrofit (m.) : planta igrofila. igrofòb, -a : que crenta l'umiditat. igrofòr nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) hygrophore » igròma (m.) : inflamacion de las borsas serosas. Un igròma del coide, del genolh... igromètre : aparelh per mesurar l'umiditat de l'aire. igrometria : partida de la meteorologia qu'estúdia la quantitat de vapor de l'aire. igrometric, -a : relatiu, -iva a l'igrometria. igroscòpi (m.) : instrument que mòstra l'umiditat de l'aire. igroscopia : igrometria. igroscopic, -a : relatiu, -iva a l'igroscopia ; capable, -a d'absorbir rapidament l'umiditat atmosferica. igroscopicitat (f.) : qualitat de çò idroscopic. igrostat (m.) : aparelh per manténer una umiditat constanta. igrotropisme : tropisme amodat per l'umiditat. iguana nf, cf Ubaud Dicort :
« (zool.) iguane nm » (Laus) iguanodònt nm, cf Ubaud Dicort :
« iguanodon » (Laus) ikastòla
nf, v. Ubaud Dicort Errata web (< basc) : « L'ikastola est une école de statut associatif du Pays
basque, dont l'enseignement est majoritairement pratiqué en
basque »
(Wikipédia)
IL- : particula de sens privatiu o negatiu. v. illegal e tèrmes seguents. IL- : forma prefixada del gallés ILION (anca) v. iliac. -IL : sufix utilizat per la nomenclatura quimica : v. carboxil - fenil - tionil. ila / isola [los 2, veire illa (v. Ubaud Dicort e Alibert] / isla (L.
215 ; abs. Dicort) nf : tèrra enrodada d'aiga ; ensemble d'ostals
enrodats d'una circulada. (v. iscla) ilar 1, -a adj :
(relatiu a l’ile), cf
Ubaud Dicort, « hilaire » ilar 2, -a (abs. Dicort)
: que se ritz, ritz-te que te riràs ; que fa mòstra d'un
contentament grand. (v. ilari) Ilar es lo contrari d'enfronhat (d'entufat, de morrut) ilarant, -a : qu'amòda lo rire. Gas ilarant. ilari,
-ària (riserèl) adj, cf Ubaud Dicort :
« hilare » (Sèrras-Ess.) Ilari - Ilarian : prenoms. del latin Hilarius. ilaritat nf : estat d'una persona ilara. ILE- : forma prefixada del latin ileus (obstruccion intestinala) ile (cicatritz sus una grana) nm, cf Ubaud Dicort :
« hile » (Per Noste) ileïti / iliti (los 2, abs. Dicort) (f.) : inflamacion de l'ileum (lat.) / ileòn (el.) -ILÈN : sufix utilizat per formar de noms scientifics : v. acetilèn - etilèn. ILEO- : forma prefixada del latin ileus (obstruccion intestinala) ileocecal, -a : relatiu, -iva a l'ileum (lat.) e al caecum (lat.) ileocolostomia : connexion (R. IV, 330) de l'intestin prim amb lo colon. ileospinal, -a : relatiu, -iva a l'ileum (lat.) e a l'espina iliaca. ileostomia : creacion d'un anus (lat.) artificial al nivèl de l'ileum (lat.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|