« ie » 1 adv (l.p.) en plaça de i (v. Alibert Dict. ie) : « y »

« ie vau » en lòc de i vau.

ie 2 pron pers (l.p.) : v. li  (v. Ubaud Dicort e Alibert Dict. ie) ; « lui »

« ie dise » en lòc de li dise.

« diga-ie » en lòc de diga-li.

« ièira » nf : v. aiguièira.

ièis (m.) : camin que mena pels camps.

« ièli » /» ièri » / « eli » : v. liri e v. èli 1, cf Ubaud Dicort.

iemal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hiémal, -e » (Laus)

ien nm, cf Ubaud Dicort : « yen » (Laus) (v. yen)

ièna : mamifèr carnassièr (Hyaena)

I. E. O. [IÈO, cf Ubaud Dicort] : sigla d'Institut d'estudis occitans.

ièr adv : lo jorn abans lo jorn que sèm.

ièr al ser loc adv, cf Ubaud Dicort : « hier au soir » (Alibert)

ièr arser (abs. Dicort) (v. R. III, 526 ‘arser’) : ièr al ser (v. çai sus) / ièr ser / ièr de ser... (v. arser)

ièr (de) matin loc adv, cf Ubaud Dicort : « hier au matin » TdF jos ‘ièr’

ièr de ser loc adv, cf Ubaud Dicort : « hier au soir » TdF jos ‘sèr 2’

ièr delà [ ~ delà ièr] loc adv : lo jorn abans lo de ièr.

ièr delà (al) matin loc adv, cf Ubaud Dicort : « avant-hier matin »

ièr delà ser [ / ièr delà (al) ser] loc adv, cf Ubaud Dicort :  : ièr delà al ser, « avant-hier au soir » (Alibert).

ièr nuèit loc adv, cf Ubaud Dicort : « hier au soir » (Alibert)

ièr passat loc adv : v. passat ièr.

ièr sera loc adv, cf Ubaud Dicort : « hier soir » TdF jos ‘ièr’

ièra [veire aira, cf Ubaud Dicort] nf : aira / sòl (airal per batre lo cerealum, autres còps) ; enclutge de dalhaire d'autres còps.

ierarquia : òrdre de subordinacion dins las dignitats, los poders, las fonccions.

Ierarquia de valors.

Ierarquia militara.

ierarquic, -a : relatiu, -iva a la ierarquia.

La via ierarquica.

ierarquicament : d'un biais ierarquic.

ierarquizacion nf, cf Ubaud Dicort : « hiérarchisation » (Rapin)

ierarquizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, hiérarchiser » (Laus)

ieratic, -a : que concernís las causas sacradas ; de la forma d'una tradicion liturgica.

Postura ieratica.

ieraticament : d'après las costumas sacradas.

ieratisme nm, cf Ubaud Dicort : « hiératisme » (Per Noste)

ierofania nf, cf Ubaud Dicort : « (relig.) hiérophanie »

ierofanta nm, cf Ubaud Dicort : « hiérophante » (Rapin)

ieroglif (m.) : cadun dels signes de l'escriptura dels ancians egipcians ; tot sistèma d'escriptura qu'utiliza de figuras ; escriptura de fòrt mal legir.

Los ieroglifs d'un mètge (medecin)

ieroglific, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hiéroglyphique » (Rapin)

ieti ~ yeti (< chinés) nm, cf Ubaud Dicort : « yéti » (Sèrras-Ess., Basic)

ieu 1 (pr. pers. subjècte) : refortiment de la primièira persona ; subjècte d'un vèrb a l'infinitiu ; subjècte d'una proposicion.

Ieu te disi que...

Ieu, demandar ? Jamai !

E ieu de córrer !

ieu (pr. pers. atribut) :

Siái (soi) ieu qu'o te disi.

ieu (pr. pers. compl.) :

A partit sens ieu.

Me compta pas dins lo nombre, a ieu.

A pas oblidat mon fraire ni mai ieu.

Qual vegèt alara ? Ieu !

ieu (pr. pers., dins loc.) :

A ieu ! A ieu ! A ieu !...

A part ieu.

De tu a ieu.

Quant a ieu.

Ieu meteis. (v. çai jos) 

ieu meteis, ieu meteissa pron pers sing (v. Ubaud Dicort e Alibert Gram. oc. p. 62) : « moi-même » (v. meteis)

ieu 2( en psicanalisi) nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « Lo ieu, le moi » (Laus)

-IFIC : forma sufixada del latin -ificus (relatiu a) v. scientific - onorific - pacific.

-IFICAR : forma sufixada del lat. -ficare (idèa de far) v. pacificar - modificar - clarificar -unificar.

iga : embosenament marescatjós ; tomple / bolidor ; robina curada per l'aiga.

igada : abausament / avalencament / esbodenament.

igar (s') : s'abausar / s'avalencar / s'esbodenar.

igarèla : iga pichonèla.

igiafòn nm, cf Ubaud Dicort : « hygiaphone » (Rapin)

igièna nf : partida de la medecina que s'ocupa de preservar la santat ; aplicacion d'aqueles principis per totòm.

igienic, -a : relatiu, -iva a l'igièna.

igienicament adv, cf Ubaud Dicort : « hygiéniquement » (Per Noste)

igienista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « hygiéniste » (Per Noste)

iglajar (v. intr.) [veire egajar, cf Ubaud Dicort] : v. regajar / regaginar.

igloo [igló] nm, cf Ubaud Dicort (mot esquimal)  : abric redond en blòcs de nèu que s'acaba en forma de copola.

Ignaci : prenom.

igname nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) igname » (Sèrras-Ess.)

 

 

ignar, -a adj : que sap pas res.

Sèm totes ignars en fòrça especialitats.

ignèu, -èa adj : en fuòc ; amodat, -ada per l'accion de la calor.

IGNI- : forma prefixada del latin ignis (fòc / fuòc)

ignicion (f.) : estat d'un còrs en combustion viva.

ignicòla (m. e f.) : adorador, -airitz del fuòc / fòc.

ignicolòr, -a : color de fuòc / fòc.

ignifèr, -a : que produtz de fuòc.

ignifug, -a adj e nm : qualitat d'una substància que fa venir ininflamabla una matèria combustibla.

ignifugacion : accion d'ignifugar quicòm d'inflamable.

ignifugar (v. tr.) : enduire o impregnar d'una substància ignifuga ; far venir ininflamable.

Ignifugar lo fustam d'un ostal.

ignipunctura (ignipontura, coma. acupontura) nf : metòde (m.) de cauterizacion amb una agulha calfada a blanc.

ignòblament adv, cf Ubaud Dicort : « ignoblement » (v. Fettuciari)

ignòble, -bla : òrre, -a / afrós, -a / abjècte, -a ; infame, -a (al pus darrièr gra de l'abaissament)

ignominia : abjeccion (estat de q.q. qu'a perduda tota reputacion per aver fach quicòm d'infame)

ignominiós, -osa : infamant, -a.

ignominiosament : d'un biais ignominiós.

ignorància : estat de q.q. d'ignorant.

Ignorància crassa : ignorància totala e colpabla.

ignorant, -a : que sap pas res en general ; que sap pas res d'una causa.

ignorantament adv, cf Ubaud Dicort : « ignoramment » TdF jos ‘ignourentament’

ignorantàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très ignorant, grand ignorant, ante » TdF jos ‘ignourentas’

ignorantin adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « assez ignorant, un peu ignorant, ante » TdF ’ignourentin’

Los fraires ignorantins, les frères ignorantins. (v. TdF e Littré)

ignorantisme : obscurantisme.

ignorar (v. tr.) : saber pas.

ignorar (s') : fa pas compte un de l'autre, los uns dels autres.

IGRO- : forma prefixada del grèc hugròs (umid)

igrofil, -a : que recèrca l'umiditat.

igrofit (m.) : planta igrofila.

igrofòb, -a : que crenta l'umiditat.

igrofòr nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) hygrophore »

igròma (m.) : inflamacion de las borsas serosas.

Un igròma del coide, del genolh...

igromètre : aparelh per mesurar l'umiditat de l'aire.

igrometria : partida de la meteorologia qu'estúdia la quantitat de vapor de l'aire.

igrometric, -a : relatiu, -iva a l'igrometria.

igroscòpi (m.) : instrument que mòstra l'umiditat de l'aire.

igroscopia : igrometria.

igroscopic, -a : relatiu, -iva a l'igroscopia ; capable, -a d'absorbir rapidament l'umiditat atmosferica.

igroscopicitat (f.) : qualitat de çò idroscopic.

igrostat (m.) : aparelh per manténer una umiditat constanta.

igrotropisme : tropisme amodat per l'umiditat.

iguana nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) iguane nm » (Laus)

iguanodònt nm, cf Ubaud Dicort : « iguanodon » (Laus)

ikastòla nf, v. Ubaud Dicort Errata web (< basc) : « L'ikastola est une école de statut associatif du Pays basque, dont l'enseignement est majoritairement pratiqué en basque » (Wikipédia)

IL- : particula de sens privatiu o negatiu. v. illegal e tèrmes seguents.

IL- : forma prefixada del gallés ILION (anca) v. iliac.

-IL : sufix utilizat per la nomenclatura quimica : v. carboxil - fenil - tionil.

ila / isola [los 2, veire illa (v. Ubaud Dicort e Alibert] / isla  (L. 215 ; abs. Dicort) nf : tèrra enrodada d'aiga ; ensemble d'ostals enrodats d'una circulada. (v. iscla)

ilar 1, -a adj : (relatiu a l’ile), cf Ubaud Dicort, « hilaire »

ilar 2, -a (abs. Dicort) : que se ritz, ritz-te que te riràs ; que fa mòstra d'un contentament grand. (v. ilari)

Ilar es lo contrari d'enfronhat (d'entufat, de morrut)

ilarant, -a : qu'amòda lo rire.

Gas ilarant.

ilari, -ària (riserèl) adj, cf Ubaud Dicort : « hilare » (Sèrras-Ess.)

Ilari - Ilarian : prenoms. del latin Hilarius.

ilaritat nf : estat d'una persona ilara.

ILE- : forma prefixada del latin ileus (obstruccion intestinala)

ile (cicatritz sus una grana) nm, cf Ubaud Dicort : « hile » (Per Noste)

ileïti / iliti (los 2, abs. Dicort) (f.) : inflamacion de l'ileum (lat.) / ileòn (el.)

-ILÈN : sufix utilizat per formar de noms scientifics : v. acetilèn - etilèn.

ILEO- : forma prefixada del latin ileus (obstruccion intestinala)

ileocecal, -a : relatiu, -iva a l'ileum (lat.) e al caecum (lat.)

ileocolostomia : connexion (R. IV, 330) de l'intestin prim amb lo colon.

ileospinal, -a : relatiu, -iva a l'ileum (lat.) e a l'espina iliaca.

ileostomia : creacion d'un anus (lat.) artificial al nivèl de l'ileum (lat.)