identificar (v. tr.) : provar l'identitat d'una causa amb una autra ; reconéisser que quicòm o q.q. es realament tal o tala causa o tala o tala persona.

identificar (s') : s'endevenir exactament en gostes, en idèas, en tot... amb q.q. ; venir identic, -a a quicòm mai.

identitat nf : qualitat de çò identic ; estat civil de q.q. ; tot çò que fa l'unicitat d'una persona, d'un grop.

IDEO- : forma prefixada del lat. o del grèc idea (idèa)

ideogenia : sciéncia de l'origina de las idèas.

ideogenic, -a : relatiu, -iva a l'ideogenia.

ideografia : representacion dirècta de las idèas per de signes, e non pas per de sons.

ideografic, -a : relatiu, -iva a l'ideografia.

Escriptura ideografica.

ideograma (m.) : cada signe utilizat en escriptura ideografica.

ideològ, -a : persona qu'es a l'origina de la doctrina d'un grop ; (pej.) persona somiaira / persona trucaluna.

ideologia : sistèma d'idèas ; sciéncia de las ideas.

ideologic, -a : relatiu, -iva a una ideologia.

ideologicament : d'un biais ideologic.

ideós, -osa adj : qu'a tot un fum de projèctes ; fantasiós, -osa ; trucaluna (m. e f.) ; capriciós, -osa.

ides nf pl o nm pl, cf Ubaud Dicort : « ides, division du mois romain » TdF ide’

idilli (m.) : pichon poèma pastoral ; amor tendre, pur e ingenú.

idillic, -a : de la natura d'un idilli.

IDIO- : forma prefixada del grèc idiòs (personal / pròpri)

idioblast (m.) : cellula complètament diferenta de las autras.

idiocia (t. tecn. med.) : arreiracion mentala de las pus grèvas ; (per extension) estupiditat / acte, paraula estupids.

idioglossia : alteracion patologica del lengatge.

idiolatria : amor exagerat de sa pròpria persona.

idiolècte (m. s.) : biaisses de parlar pròpris a una persona.

idiòma (m.) : parlar particular d'una nacion o d'una region.

Idiòma es un sinonim de lenga.

idiomatic, -a : pròpri, -a a una lenga, e de mal revirar dins una autra lenga.

Expression idiomatica (idiotisme)

idiomòrf, -a : se ditz dels cristals que, dins las ròcas, an totas lors fàcias desvolopadas, e que son dotats d'una forma pròpria.

idiopatia : malautiá qu'a son existéncia pròpria e qu'es pas la consequéncia de cap d'autra.

idiopatic, -a : relatiu, -iva a una idiopatia.

idiosincrasia : reaccion individuala pròpria a cada persona ; sensibilitat particulara d'un individú a tal o tal agent toxic.

idiosincratic [idiosincrasic], -a adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a l'idiosincrasia.

Comportament idiosincratic.

idiòt, -a adj e n (t. tecn. med.) : que patís d'idiocia.

idiotisme : construccion o locucion idiomatica.

« Acabatz d'intrar » es un idiotisme occitan. « Estudiar de medecin » n'es un autre.  v. a « de » e a « occitanisme »

idne nm, cf Ubaud Dicort : « (mycol.) hydne » (Per Noste)

« idol » - « idolar » : v. udol - udolar.

idola (m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : fug-òbra (m. e f.) ; paucval (m. e f.) ; imbecil, -a.

idòla nf (R. III, 553) : falsa divinitat ; persona o causa qu'es objècte d'un culte extraordinari.

idolassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande ou mauvaise idole » TdF

idolatra adj e n (m. e f.) : persona qu'adòra d'idòlas ; persona qu'a un culte per q.q. o per quicòm.

idolatrar (v. tr.) (R. III, 554) : adorar d'idòlas ; estimar excessivament quicòm o q.q.

idolatria : adoracion d'idòlas ; culte excessiu de quicòm o de q.q.

idolatric, -a : relatiu, -iva a l'idolatria.

idolatricament : excessivament ; d'un biais idolatric.

IDOLO- : forma prefixada del grèc eidòlòn (image)

idoloclasta (m. e f.) : persona que fa la contra a las idòlas, al sens pròpri e al sens figurat.

idonèament : d'un biais idonèu.

idoneïtat : qualitat de çò idonèu.

idonèu, -èa adj : qu'a las qualitats necessàrias per quicòm.

idor nf, cf Ubaud Dicort : « hideur, en Limousin, v. afre » (v. TdF)

idós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « hideux, euse, v. descarat, òrre » (v. TdF)

idosament adv, cf Ubaud Dicort : « hideusement, v. orriblament » (v. TdF)

IDR-  IDRO- : formas prefixadas del mot grèc hudor : aiga.

idra (f.) : mostre mitologic de tot un fum de caps ; mal que sembla se renovelar e se multiplicar a proporcion que l'òm assaja de lo combatre.

L'idra del sidà.

idracid(e) nm : (quimia) « hydracide » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 366)

idrat nm : combinason d'un còrs amb una (o mai d'una) molecula d'aiga.

idrat de carbòni nm : (quimia) « hydrate de carbone » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 366)

idratable, -bla : que pòt èsser idratat, -ada.

 

 

 

idratacion : accion o resulta d'idratar o de s'idratar.

idratant, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « hydratant, -e » (Per Noste)

idratar (v. tr.) : combinar un còrs amb l'aiga.

idratar (s') : se combinar amb l'aiga ; beure.

idraulic, -a adj : relatiu, -iva a l'aiga ; que foncciona de mercé l'aiga ; que durcís dins l'aiga.

Fren idraulic.

Ròda idraulica.

Mortièr idraulic.

idraulica nf, cf Ubaud Dicort : « hydraulique » (Rapin)

idraulician, -a : especialista (m. e f.) en idraulica.

idravion nm : avion aplechat de flotadors per èsser capable de se pausar sus l'aiga.

idric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hydrique » (Rapin)

idrocarbonat 1 nm : carbonat basic idratat.

idrocarbonat 2, -ada adj : (quimia) « hydrocarboné, ée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 367)

idrocarbur : tot compausat de carbòni e d'idrogèn.

idrocefal, -a adj e n : que patís d'idrocefalia.

idrocefalia : idropisia del cap.

idrocèla (f.) [idrocèle nf, cf Ubaud Dicort Errata web] : idropisia de las borsas (scrotum) (lat.), « hydrocèle » (v. Rapin) o de la vagina.

idroclorat nm : clorat idratat.

idrocortisona [idrocortisòna (v. cortisòna)] nf : ormona naturala.

idrocotil (plt.) : escudeleta (Hydrocotyle vulgaris)

idrocucion : estavaniment dins una aiga tròp freja ; mòrt subta consecutiva a aquel estavaniment.

idrodinamic, -a adj : relatiu, -iva al movement dels liquids.

idrodinamica nf : partida de la dinamica qu'estúdia lo movement dels liquids.

idroelectric, -a : relatiu, -iva a la produccion d'electricitat per la fòrça de l'aiga.

idroelectricitat nf : (fisica) « hydroélectricité » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 237)

idrofil 1, -a : que beu l'aiga.

Coton idrofil.

idrofil 2 nm (abs. Dicort) : coleoptèr de pesquièrs, « hydrophile » (Laus).

idrofòb, -a adj e n : que patís d'idrofobia.

idrofobia : paur malautissa de l'aiga ; ràbia.

idrofug, -a : que para de l'umiditat ; qu'empacha l'aiga de passar.

Mastic idroguf.

Substància idrofuga.

idrofugar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, hydrofuger » (v. çai sus)

idrogèn : element quimic gasós constitutiu de l'aiga.

idrogenacion nf : (quimia) « hydrogénation » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 367)

idrogenar (v. tr.) : combinar amb d'idrogèn.

idrogenat, -ada adj : (quimia) « hydrogéné, ée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 367)

idrogeologia nf, cf Ubaud Dicort : « hydrogéologie » (Per Noste)

idrograf, -a n, cf Ubaud Dicort : « t. sc., hydrographe » TdF

idrografia : partida de la geografia que tracta de las mars e dels corrents d'aiga.

idrografic, -a : relatiu, -iva a l'idrografia.

idrolat nm : (quimia) « hydrolat » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 368)

idrolisable, -bla adj : (quimia) « hydrolysable » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 368)

idrolisar v, cf Ubaud Dicort (v. idrolisi) : v tr, « hydroliser » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 368)

Idrolisar un sucre, hydrolyser un sucre. (v. Ubaud Dicc. scient.)

idrolisi (f.) : reaccion quimica jos l'accion de l'aiga.

idrolizacion (abs. Dicort) (v. çai jos) : accion o resulta d'idrolizar.

idrolizar (v. tr.) (abs. Dicort) : realizar l'idrolisi. (v. idrolisar)

idrològ, -a n, cf Ubaud Dicort : « hydrologue » (v. çai jos)

idrologia nf, cf Ubaud Dicort : « hydrologie » (Rapin)

idromèl : bevenda facha d'aiga e de mèl. (Mulsa)

idromètre nm, cf Ubaud Dicort : « hydromètre » (Rapin)

idrometria nf, cf Ubaud Dicort : « hydrométrie » (Rapin)

idronim nm, cf Ubaud Dicort : « hydronyme » (Per Noste)

idronimia nf, cf Ubaud Dicort : « hydronymie » (Per Noste)

idropic, -a adj e n : persona que patís d'idropisia.

idropisia : produccion anormala de serum dins una partida dels còrs.

idroscopia : art de descobrir las aigas amagadas.

idrosfèra nf, cf Ubaud Dicort : « hydrosphère » (Rapin)

idrostatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hydrostatique » (Rapin)

idrostatica nf, cf Ubaud Dicort : « hydrostatique » (Laus)

idroterapia : tractament d'unas malautiás per aplicacion de l'aiga sul còrs.

idrotermal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hydrothermal, -e » (Laus)

idroxid(e) nm, cf Ubaud Dicort : (quimia) « hydroxyde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 368)

idroxil nm : (quimia) « hydroxyle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 368)

idroxilamina nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) hydroxylamine »

idrur : combinason d'idrogèn amb un còrs simple o compausat.