|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ibridisme : ibridacion entre de varietats fòrt vesinas. « ibrièga » : v. biraga e embriaga, cf Ubaud Dicort. ibronha (m. e f.) : pintonejaire, -a (persona que beu bravament) ibronhar (v. tr.) : pintar / bandar. Assagèron de l'ibronhar, mas se mesfisèt. ibronhar (s') : se pintar / se bandar. ibronhariá : vici de tròp beure. ibronhàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand ivrogne, ivrognesse » (v. TdF) ibronhassa (m. e f.)
(abs. Dicort) : gròs
ibronha, gròssa ibronha.(v. ibronhàs,
-assa) ibronhasson nm, cf Ubaud Dicort :
« petit ivrogne » TdF ibronhejar (s') : frequentatiu de s'ibronhar. ibronheta n / ibronhòt nm, cf Ubaud Dicort :
v. ibronhasson. (v. TdF jos ‘ibrougnassoun’) -IC : forma sufixada occitana del latin -icus
(relatiu a) v. acetic - basic - armonic - academic - lunatic. icac : frucha de l'icaquièr. icaquièr : arbre d'America (Chrysobalanus icaco) Icar : enfant de Dedal (personatges de la mitologia grèca) iceberg [icebèrg nm, cf Ubaud Dicort Errata web] ('aisb´rg) : massa de glaç destacada d'un conglaç. ice-boat (abs. Dicort) ('aisbout) : batèu de velas sus patins per se desplaçar sus un conglaç. « ice-cream » ('aiskri:m) : v. glacet. « icefield » ('aisfi:ld) : v. conglaç. « ichandola » : v. eissendola. -ICI : forma sufixada occitana, del lat. -iciu, per formar d'adjectius e de substantius : v. ofici - prejudici - malefici - obreptici - subreptici. -ÍCIA : forma sufixada occitana del latin -itia, per exprimir una idèa de natura o de qualitat. v. immondícia - justícia - malícia. -ICIAN : sufix d'origina latina que servís a formar de noms d'especialistas : v. electrician - estetician - tecnician. icneumon : mena de mangosta d'Africa, d'Euròpa meridionala e d'Orient (Herpestes ichneumon ; mena d'insècte imenoptèr. (Ichneumon suspiciosus) icneumonids [Icneumonid(e)s , cf Ubaud Dicort] (m. pl.) : familha d'insèctes imenoptèrs. ICNO- : forma prefixada del grèc ikhnòs (marca ; pesada) icnograf, -a : persona que fa d'icnografia. icnografia : seccion orizontala, sus papièr, d'un edifici. icnografic, -a : relatiu, -iva a l'icnografia. icnologia : sciéncia de l'estudi de las pesadas fossilas. icnologic, -a : relatiu, -iva a l'icnologia. icòn 1 (< angl.) nm :
(informatica) « icône nm » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 157) icòn 2 (m.) (R. III, 553) [icòna nf, cf Ubaud Dicort] (del rus ikòna) : image del Crist, de la Verge, d'un sant pintats, en bas relèu o en mosaïca. iconic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« iconique » (Rapin) iconizar v tr :
(informatica) « iconiser » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 157) Iconizar un
programa, iconiser un programme. (v. Ubaud) ICONO-: forma prefixada del grèc eikòn (image) iconoclasme nm, cf Ubaud Dicort :
« (hist. ou didact.) iconoclasme » (v. iconoclasta) iconoclasta adj e n (m. e f.) : persona que fa la contra al culte dels images sants ; persona que fa la contra a tota tradicion. I aurà totjorn d'iconoclastas. iconoclastia : doctrina dels iconoclastas. iconoclastic, -a : relatiu, -iva als iconoclastas. iconograf, -a : especialista (m. e f.) d'iconografia. iconografia : sciéncia de las representacions figuradas. iconografic, -a : relatiu, -iva a l'iconografia. iconograficament : d'un biais iconografic. iconolatra (m. e f.) : adorador, -airitz d'images. iconolatria : adoracion demasiada d'images. iconològ, -a : especialista (m. e f.) d'iconologia. iconologia : sciéncia de las representacions figuradas ; aquelas representacions. iconologic, -a : relatiu, -iva a l'iconologia. iconomètre - iconoscòpi : instruments d'optica. iconostasi nf, cf Ubaud Dicort :
« iconostase » (Rapin) iconotèca nf, cf Ubaud Dicort : « (didact.)
iconothèque » icosaèdre nm :
(matematica) « icosaèdre » (v. Ubaud
Dicc. scient. p. 92) |
|
icsa nf / icse nm : letra X letrejada. (v. Ubaud Dicort) ictèri nm, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) ictère » (Laus) icteric, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'ictericia ; persona que patís d'una ictericia. ictericia (R. III, 553) : coloracion jauna anormala de la pèl, de las mucosas e del blanc de l'uèlh. ICTIO- : forma prefixada del grèc ikhthus (peis) ictiofag, -a adj e n : que s'avida (que se noirís) de peissum. ictiofagia : abitud de se noirir de peissum. ictioïde, -da adj, cf Ubaud Dicort : « (didact.)
ichtyoïde » (v. piscifòrme) ictiolit : peis fossil. ictiològ, -a (abs.
Dicort) : especialista (m. e
f.) en ictiologia.(v. ictiologista) ictiologia : estudi scientific del peissum. ictiologic, -a : relatiu, -iva a l'ictiologia. ictiologista (m. e f.) : doblet d'ictiològ, -a. ictioparasitologia : estudi dels parasits del peissum. ictiopega : pega de peissum fabricada amb la bofiga (botariga nadadoira) d'unes peisses cartilaginoses, e utilizada per clarificar los vins. ictiornís : aucèl marin fossil. ictiosaure : reptil marin fossil del còrs en forma de peis. ictiòsi (f.) : malautiá de la pèl que pòt revertar, de còps, la d'un peis. ictus nm (mot latin que vòl dire « còp » e vengut t. tecn. med.) : afeccion subta qu'ataca lo malaut d'un còp. Ictus epileptic. Ictus emotiu. id. : (abreviacion de idem (lat.) v. pus luènh. -ID [-ID(E), -IDA, cf Ubaud Dicort] : forma occitana del sufix latin -idus que balha d'adjectius e de substantius : v. avid [ ~ avide, -da] - limpid - lucid - acid - aldeïd -glucosid - ialoïd. ida nf, cf Ubaud Dicort :
« allée ; départ » (v. Alibert) En idas, en s’en allant, au départ. (Alibert) Idà [Ida n pr f] : prenom. idartròsi nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.)
hydarthrose » idatic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) hydatique » idatide nf, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) hydatide » idèa nf (del latin idea) : biais de far ; representacion mentala de quicòm de real o d'imaginari ; concepcion de realizar. Aquel mainatge a pas ges d'idèa. Ai pas idèa de me maridar : me vòli pas maridar. Se far d'idèas : s'imaginar de causas falsas. Una idèa de mai (loc. adv.) : un pauc mai. Li passèt per idèa de venir : agèt enveja de venir. Fai a ton idèa : fai de ton sicap / fai coma volràs. ideacion nf, cf Ubaud Dicort :
« idéation » (Rapin) ideal 1 nm : ensemble de valors. Sens ideal un òme es pas res. ideal 2, -a adj : imaginari , -ària ; mannat, -ada ;
trucaluna. País ideal. Bonaür (bonur) ideal. Aquò rai ! es totjorn
estat un pauc ideal. idealament : d'un biais ideal. idealisme : sistèma filosofic qu'assolida que l'esséncia de la realitat es la consciéncia e la rason ; doctrina que vòl que la finalitat de l'art e de la literatura siá l'expression d'un ideal, e non pas la realitat ; aspiracion a un ideal plan sovent trucaluna. idealista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a de l'idealisme ; persona que defend o practica l'idealisme en art o literatura ; persona trucaluna. idealizacion : accion o resulta d'idealizar. idealizar (v. tr.) : atribuir de caracteristicas
idealas. idealizar (s') : se representar jos un aspècte
ideal. Lo passat s'idealiza dins lo
sovenir. idear (v. tr.) : imaginar. ideassa : idèa marrida. ideeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite idée ; petite quantité, v. pauquet » TdF ‘ideieto’ « idèia » : epentèsi del mot etimologic idèa. idem
[idèm] (adv.
lat.) : çò meteis. identic, -a : sens la mendre diferéncia. identicament : d'un biais identic. identificable, -bla : que pòt èsser identificat, -ada. identificacion : accion o resulta d'identificar. identificador, -doira (abs. Dicort) : que permet d'identificar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|