ibridisme : ibridacion entre de varietats fòrt vesinas.

« ibrièga » : v. biraga e embriaga, cf Ubaud Dicort.

ibronha (m. e f.) : pintonejaire, -a (persona que beu bravament)

ibronhar (v. tr.) : pintar / bandar.

Assagèron de l'ibronhar, mas se mesfisèt.

ibronhar (s') : se pintar / se bandar.

ibronhariá : vici de tròp beure.

ibronhàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand ivrogne, ivrognesse » (v. TdF)

ibronhassa (m. e f.) (abs. Dicort) : gròs ibronha, gròssa ibronha.(v. ibronhàs, -assa)

ibronhasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit ivrogne » TdF

ibronhejar (s') : frequentatiu de s'ibronhar.

ibronheta n / ibronhòt nm, cf Ubaud Dicort : v. ibronhasson. (v. TdF jos ‘ibrougnassoun’)

-IC : forma sufixada occitana del latin -icus (relatiu a) v. acetic - basic - armonic - academic - lunatic.

icac : frucha de l'icaquièr.

icaquièr : arbre d'America (Chrysobalanus icaco)

Icar : enfant de Dedal (personatges de la mitologia grèca)

iceberg [icebèrg nm, cf Ubaud Dicort Errata web] ('aisb´rg) : massa de glaç destacada d'un conglaç.

ice-boat (abs. Dicort) ('aisbout) : batèu de velas sus patins per se desplaçar sus un conglaç.

« ice-cream » ('aiskri:m) : v. glacet.

« icefield » ('aisfi:ld) : v. conglaç.

« ichandola » : v. eissendola.

-ICI : forma sufixada occitana, del lat. -iciu, per formar d'adjectius e de substantius : v. ofici - prejudici - malefici - obreptici - subreptici.

-ÍCIA : forma sufixada occitana del latin -itia, per exprimir una idèa de natura o de qualitat. v. immondícia - justícia - malícia.

-ICIAN : sufix d'origina latina que servís a formar de noms d'especialistas : v. electrician - estetician - tecnician.

icneumon : mena de mangosta d'Africa, d'Euròpa meridionala e d'Orient (Herpestes ichneumon ; mena d'insècte imenoptèr. (Ichneumon suspiciosus)

icneumonids [Icneumonid(e)s , cf Ubaud Dicort] (m. pl.) : familha d'insèctes imenoptèrs.

ICNO- : forma prefixada del grèc ikhnòs (marca ; pesada)

icnograf, -a : persona que fa d'icnografia.

icnografia : seccion orizontala, sus papièr, d'un edifici.

icnografic, -a : relatiu, -iva a l'icnografia.

icnologia : sciéncia de l'estudi de las pesadas fossilas.

icnologic, -a : relatiu, -iva a l'icnologia.

icòn 1 (< angl.) nm : (informatica) « icône nm » (v. Ubaud Dicc. scient. p.  157)

icòn 2 (m.) (R. III, 553) [icòna nf, cf Ubaud Dicort] (del rus ikòna) : image del Crist, de la Verge, d'un sant pintats, en bas relèu o en mosaïca.

iconic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « iconique » (Rapin)

iconizar v tr : (informatica) « iconiser » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 157)

Iconizar un programa, iconiser un programme. (v. Ubaud)

ICONO-: forma prefixada del grèc eikòn (image)

iconoclasme nm, cf Ubaud Dicort : « (hist. ou didact.) iconoclasme » (v. iconoclasta)

iconoclasta adj e n (m. e f.) : persona que fa la contra al culte dels images sants ; persona que fa la contra a tota tradicion.

I aurà totjorn d'iconoclastas.

iconoclastia : doctrina dels iconoclastas.

iconoclastic, -a : relatiu, -iva als iconoclastas.

iconograf, -a : especialista (m. e f.) d'iconografia.

iconografia : sciéncia de las representacions figuradas.

iconografic, -a : relatiu, -iva a l'iconografia.

iconograficament : d'un biais iconografic.

iconolatra (m. e f.) : adorador, -airitz d'images.

iconolatria : adoracion demasiada d'images.

iconològ, -a : especialista (m. e f.) d'iconologia.

iconologia : sciéncia de las representacions figuradas ; aquelas representacions.

iconologic, -a : relatiu, -iva a l'iconologia.

iconomètre - iconoscòpi : instruments d'optica.

iconostasi nf, cf Ubaud Dicort : « iconostase » (Rapin)

iconotèca nf, cf Ubaud Dicort : « (didact.) iconothèque »

icosaèdre nm : (matematica) « icosaèdre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 92)

 

 

 

icsa nf / icse nm : letra X letrejada. (v. Ubaud Dicort)

ictèri nm, cf Ubaud Dicort : « (méd.) ictère » (Laus)

icteric, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'ictericia ; persona que patís d'una ictericia.

ictericia (R. III, 553) : coloracion jauna anormala de la pèl, de las mucosas e del blanc de l'uèlh.

ICTIO- : forma prefixada del grèc ikhthus (peis)

ictiofag, -a adj e n : que s'avida (que se noirís) de peissum.

ictiofagia : abitud de se noirir de peissum.

ictioïde, -da adj, cf Ubaud Dicort : « (didact.) ichtyoïde » (v. piscifòrme)

ictiolit : peis fossil.

ictiològ, -a (abs. Dicort) : especialista (m. e f.) en ictiologia.(v. ictiologista)

ictiologia : estudi scientific del peissum.

ictiologic, -a : relatiu, -iva a l'ictiologia.

ictiologista (m. e f.) : doblet d'ictiològ, -a.

ictioparasitologia : estudi dels parasits del peissum.

ictiopega : pega de peissum fabricada amb la bofiga (botariga nadadoira) d'unes peisses cartilaginoses, e utilizada per clarificar los vins.

ictiornís : aucèl marin fossil.

ictiosaure : reptil marin fossil del còrs en forma de peis.

ictiòsi (f.) : malautiá de la pèl que pòt revertar, de còps, la d'un peis.

ictus nm (mot latin que vòl dire « còp » e vengut t. tecn. med.) : afeccion subta qu'ataca lo malaut d'un còp.

Ictus epileptic.

Ictus emotiu.

id. : (abreviacion de idem (lat.) v. pus luènh.

-ID [-ID(E), -IDA, cf Ubaud Dicort] : forma occitana del sufix latin -idus que balha d'adjectius e de substantius : v. avid [ ~ avide, -da] - limpid - lucid - acid - aldeïd -glucosid - ialoïd.

ida nf, cf Ubaud Dicort : « allée ; départ » (v. Alibert)

En idas, en s’en allant, au départ. (Alibert)

Idà [Ida n pr f] : prenom.

idartròsi nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) hydarthrose »

idatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.) hydatique »

idatide nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) hydatide »

idèa nf (del latin idea) : biais de far ; representacion mentala de quicòm de real o d'imaginari ; concepcion de realizar.

Aquel mainatge a pas ges d'idèa.

Ai pas idèa de me maridar : me vòli pas maridar.

Se far d'idèas : s'imaginar de causas falsas.

Una idèa de mai (loc. adv.) : un pauc mai.

Li passèt per idèa de venir : agèt enveja de venir.

Fai a ton idèa : fai de ton sicap / fai coma volràs.

ideacion nf, cf Ubaud Dicort : « idéation » (Rapin)

ideal 1 nm : ensemble de valors.

Sens ideal un òme es pas res.

ideal 2, -a adj : imaginari , -ària ; mannat, -ada ; trucaluna.

País ideal.

Bonaür (bonur) ideal.

Aquò rai ! es totjorn estat un pauc ideal.

idealament : d'un biais ideal.

idealisme : sistèma filosofic qu'assolida que l'esséncia de la realitat es la consciéncia e la rason ; doctrina que vòl que la finalitat de l'art e de la literatura siá l'expression d'un ideal, e non pas la realitat ; aspiracion a un ideal plan sovent trucaluna.

idealista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a de l'idealisme ; persona que defend o practica l'idealisme en art o literatura ; persona trucaluna.

idealizacion : accion o resulta d'idealizar.

idealizar (v. tr.) : atribuir de caracteristicas idealas.

idealizar (s') : se representar jos un aspècte ideal.

Lo passat s'idealiza dins lo sovenir.

idear (v. tr.) : imaginar.

ideassa : idèa marrida.

ideeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite idée ; petite quantité, v. pauquet » TdF ‘ideieto’

« idèia » : epentèsi del mot etimologic idèa.

idem [idèm] (adv. lat.) : çò meteis.

identic, -a : sens la mendre diferéncia.

identicament : d'un biais identic.

identificable, -bla : que pòt èsser identificat, -ada.

identificacion : accion o resulta d'identificar.

identificador, -doira (abs. Dicort) : que permet d'identificar.