|
||||
|
|
|
|
|
|
gravissim, -a (abs. Dicort) (med.) : bravament grèu, grèva. gravitacion : accion o resulta de gravitar ; fòrça d'atraccion. gravitacional, -a : relatiu, -iva a la gravitacion. gravitar (v. intr.) : rodelar sus la seu orbita, a l'entorn d'un centre d'atraccion ; evolucionar a l'entorn de personas al poder ; èsser jos la dependéncia economica o politica d'un Estat poderós. gravitat nf (R. III, 509 - L. 211) : estat de çò grèu ; atraccion de la Tèrra o d'un astre. Centre de gravitat. gravitatiu, -iva : relatiu, -iva a la gravitacion ; qu'amòda la gravitacion. gravonaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui gratte, qui pique, qui turlupine » TdF gravonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gratter, piquer, aiguillonner, taquiner, tourmenter » TdF gravós, -osa : peirós, -osa. gravotge, -tja adj, cf Ubaud Dicort : « lourd, ourde, peu agile ; qui marche avec appréhension, craintif, ive ; rétif, ive » TdF gravotjament adv, cf Ubaud Dicort : « avec appréhension, craintivement, difficilement, à regret, de mauvaise grâce » TdF gray nm : « gray » (unitat de mesura fisica), (v. Ubaud Dicc. scient. p. 232) grèc 1 (subs. m.) : vent del nòrd-èst ; òme rusat e coquin ; passapaís (m. e f.) / rodaire, -a. (v. TdF ‘grè 2’) grèc 2, -a [, grèga, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Grècia ; de Grècia. Femna grèca [grèga] : f. sortida de Grècia ; f. bocharda. grecat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a une grecque » TdF Femna plan grecada, femme à coiffure élevée. (v. TdF) Grècia : nom de país d'Euròpa. grecizacion : accion o resulta de grecizar o de se grecizar. grecizar (v. tr.) : far mai o mens adoptar las costumas grècas. grecizar (se) : adoptar mai o mens las costumas grècas. La Narbonesa tota foguèt bravament grecizada. GRECO- : forma prefixada del latin grecus (grèc) grecobodic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (didact.) gréco-bouddhique » grecolatin, -a : relatiu, -iva a l'encòp al latin e al grèc. Avèm una cultura grecolatina. grecoroman, -a : relatiu, -iva a l'encòp a la civilizacion dels Romans e dels Grècs. Periòde grecoroman : entre 146 abans J.C. e las invasions del sègle V. greda nf : mena d'argila d'un blanc blavós, « craie ; argent, pécune, pécule, v. arbilha » (v. TdF jos ‘gredo’) ; « crasse » (Alibert). Tèrra greda : tèrra fòrta. gredar (v. tr.) : marcar a la greda. gredin nm, cf Ubaud Dicort : « gredin, ladre, v. crassós, pelaud 2 » (v. TdF) gredinariá nf, cf Ubaud Dicort : « gredinerie, mesquinerie » TdF gredon nm : barreta de grafit utilizada per escriure. gredonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, crayonner » (Per Noste) gredonejar v, cf Ubaud Dicort : (v. gredonar) gredós, -osa : de la natura de la greda. grèfa nf, cf Ubaud Dicort : « canepetière, espèce d’outarde » (v. TdF jos ‘grèfe’) gréfol (arbre) nm : veire grifol 1, cf Ubaud Dicort. (v. grefuèlh) grefolet 1 (abs. Dicort) : grífol (grefuèlh) pichon ; grefolet 2 (abs. Dicort) : fontanilha (v. grifolet). grefuèlh (plt.) : grífol / gréfol (Ilex aquifolium) grefuèlha nf, cf Ubaud Dicort : « houx, grand houx » TdF ‘jos ‘grifueio’ grefuèlhat [grefulhat, cf Ubaud Dicort p. 153] nm (plt.) : verdboisset (Ruscus aculeatus) grega 1 nf, cf Ubaud Dicort : « grecque ; vent du nord’est » (Alibert) grega ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « je t’en défie ; eh bien ! » TdF grega (dire -) loc v, cf Ubaud Dicort : « mettre au défi ; crier merci, au cheval fondu » TdF jos ‘grego’ grega (faire -) loc v , cf Ubaud Dicort : « défier, narguer quelqu’un » TdF jos ‘grego’ gregal / gregau [veire gregal, cf Ubaud Dicort] nm : vent del nòrd-èst. gregalada : còp de vent del nòrd-èst. gregalejar (v. intr.) : anar cap al nòrd-èst (naviri) (v. TdF) gregas nf pl, cf Ubaud Dicort : « Las gregas, les grègues, les culottes (vieux) » TdF jos ‘grego’ Gregòri : prenom masc. Gregòria : prenom fem. gregorian, -a : relatiu, -iva al Papa Gregòri I (540-604) Calendièr gregorian. Cant gregorian. grela 1 nf : valat ; vabre ; camin plen d'aiga. « grèla» (fr.) [grela 2 (granissa)] : v. pèira de glaç e grella 2, cf Ubaud Dicort. grelh 1 [veire grilh, cf Ubaud Dicort] / grilh nm : riquet (l.p.) (Gryllus domesticus) ; grelh 2 nm : naissilh (gèrme) ; borre / borron. grelha nf / grilha (abs. Dicort) : brota ; rebrot ; segonda brota ; mata jove. grelhada nf / grilhada (abs. Dicort) : germinacion (R. III, 464). grelhar (v. intr.) : germenar ; borronar ; brotar ; produire . grelhatge nm, cf Ubaud Dicort : « germination » TdF ‘greiage’ ; « végétation exubérante, feuillage printanier » (Brun Glossari Oc-Fr) grelhau adj : arderós / ardent. (v. Alibert) grelhejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, commencer à germer, germer » TdF jos ‘greleja’ grelhet 1 [veire grilhet, cf Ubaud Dicort] / grilhet nm : riquet (Gryllus domesticus) grelhet 2 / grelhon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit germe, jeune pousse ; greffe » TdF jos ‘greiet’ grelhon 2 nm (abs. Dicort) : « grillon » (Rapin). (v. grilh 2, grilhet 1) grelhòt nm, cf Ubaud Dicort : « magot, argent caché » TdF grelhut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui a beaucoup de germes qui poussent, en parlant des tubercules » TdF jos ‘greiu’ grelin 1 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, grelin, petit cordage » (v. TdF ‘grelin 2’) grelin 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « misérable, mesquin, ine, mince, pauvre » TdF ‘grelin 1’ grella 1 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : crivèl (aplech trauquilhat per triar gran, granas...) (v. crivèl) grella 2 nf : « grêle, grêlon » TdF jos ‘grelo 1’. (v. grellar 2) grellada : accion de crivelar, de ventar. grellador adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « qui sert à cribler ou à vanner ; van » TdF jos ‘greladou’ Crivèl grellador, van. (v. TdF) grelladura nf, cf Ubaud Dicort : « mal fait par la grêle ; marque de petite vérole » TdF ‘greladuro’ grellar 1 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : crivelar (triar amb una grella) ; ventar. grellar 2 (granissar) v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, grêler ; dévaster, ravager, ruiner » TdF jos ‘grela’ grellariá nf, cf Ubaud Dicort : « mesquinerie, lésinerie, v. gredinariá » TdF ‘grelarié’
|
|
grellàs nm, cf Ubaud Dicort : « bloc, morceau de charbon » TdF ‘grelas’ grellasson nm, cf Ubaud Dicort : « t. de houilleur, menu charbon criblé » TdF ‘grelassoun’ grelleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite grêle, grésil, v. granissa » TdF ‘greleto’ grellós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « chargé de grêle » TdF jos ‘grelous’ grelut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « frêle, v. grelin » TdF jos ‘grelu’ gremial nm, cf Ubaud Dicort : « t. de liturgie, grémial » TdF jos ‘gremiau’ gremil nm, cf Ubaud Dicort : « grémil, plante » TdF « grempe » adj : v. grep 1. gren nm (R. II, 518 - L. 212) (abs. Dicort) (del gallés GRENNÒS barba) : mostacha. grenut, -uda (abs. Dicort) : mostachut, -uda ; barbut, -uda ; cabelut, -uda. grep 1, -a adj : engrepesit, -ida (mai o mens paralisat, -ada pel freg) ; salvatge, -ja (en parlant de la frucha) ; magra / infertila ; dura (en parlant de la tèrra) grep 2 (subs. m.) : engrepesiment de freg (v. TdF ‘grep 2’) ; grep 3 (subs. m.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘grep 3’) : cauçanèl / tap (mena de pèira blanca, espongiosa (R. III, 187) e de feble pes) ; gaspel. grepesit, -ida adj : engrepesit, -ida v. grep. grepi, grépia ~ grep, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. grep 1. grépia : manjadoira pel bestial. La grépia de Nadal. grepial nm : pal de fust sul davant de la grépia, « pièce de bois qui forme le devant d’une crèche, d’une mangeoire » (Vayssier). grepin nm, cf Ubaud Dicort : « feuillée de pin » TdF grepir (v. intr.) : patir ; vegetar (R. V, 475) dins la misèria e l'abandon. grepitat nf, cf Ubaud Dicort : « dénûment, extrême misère » TdF grepum nm sing, cf Ubaud Dicort : « dénûment, ordure, saleté (G. Azaïs), v. caitivièr » (v. TdF) grequejada : accion de grequejar ; accion de patolhar. grequejar (v. tr.) : maselar (atalhonar de carn) ; passir / lordejar / embochardir / embrutar ; patolhar. gres 1 nm, cf Ubaud Dicort (L. 212) : « grès » (Laus, Basic), ròca qüarsosa e granelosa ; ròc ; crès / cressal / crascal (terren magre e rocalhut) (v. cres). gres 2, -a / gresc, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : rocalhut, -uda ; gravelós, -osa ; pofre, -a / àvol, avola (en parlant de la tèrra) gresa nf : acampestriment / bodiga / èrm / ermàs / frau / pòja (tèrren inculte) ; encrostadura ; sediment ; tartre / rausa depausats per las aigas o pel vin. gresal / grescal nm : camp rocalhut ; bòsc. gresar (se) : se cristalizar ; s'encrassar ; se garnir de rausa, de depaus ; far de concrecions (R. II, 456). gresc, -a adj : v. gres 2. grescal : terren rocalhut. (v. gresal) grescós, -osa : gravós, -osa / gravelós, -osa. greset nm, cf Ubaud Dicort : « couche de crasse, v. cras » TdF greseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite lande pierreuse ; graminée à feuille dure » TdF gresièr : gres ; pèira d'agusar ; estomac de la polalha, dels aucèls. gresilh 1 nm : mena d'aucèl (Emberiza miliaria) gresilh 2 nm (De confondre pas amb « cresil ») : peses de glaç. gresilhada : pesenada / polverina / gibornada / granissada. Faguèt una gresilhada qu'emblanquiguèt lo país. gresilhar (v. intr.) : pesenar (far de granons de glaç menuts) gresilhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit grain de sable ou de grésil » TdF gresilhut, -uda : qu'a la consisténcia d'una fina polvera. gresina : gresilhada. v. pus naut. gresinada : pesenada. v. gresilhada. gresinha (abs. Dicort) : landa ; tèrra de bòsques. (v. çai jos) Gresinha n pr f, cf Ubaud Dicort : « La Grésigne, montagne et forêt de l’Albigeois » TdF Gresivaudan : nom de region francesa. gresolhàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande lande pierreuse, v. gravàs, grescal » (v. TdF ‘gresouias’) greson nm : mena de bren (recòpa de bren) gresós, -osa : que fa de depaus ; crassós, -osa. grèu 1 (abs. Dicort) / grèuge nm : tòrt ; injustícia ; prejudici ; repròchi. grèu 2, grèva adj : consequent, -a / seriós, -a ; pesuc, -uga ; dificil, -a ; que pòt aver de consequéncias fòrt desplasentas, e mai redobtablas ; lo contrari d'agut (en parlant d'accent grafic o de tonalitat musicala) L'accent grèu es fòrt utilizat en occitan, sus las vocalas à, è, ò. Un son grèu (bas / sorn) Marchar (caminar) greu, marcher péniblement. (v. TdF jos 'grèu 1’) Èsser de grèu : v. de fat (jos de) Aver de grèu, être peiné de. Per de grèu, par ennui. De grèva, avec répugnance. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘grèu 1’) grèuge nm : grèu 1 / tòrt / prejudici. (v. TdF) greugesa nf, cf Ubaud Dicort : « gêne, détresse » (L. 212) greugetat nf, cf Ubaud Dicort : « gravité ; difficulté ou vexation » (L. 212) greujaire, -aira [ ~ -airitz] adj e n : que pòrta tòrt / que pòrta prejudici « celui, celle qui gruge quelqu’un, trompeur » TdF. grèujament nm, cf Ubaud Dicort : « dommage » (L. 212) grèujapaïsans adj e nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui gruge les paysans » TdF ‘grèujo-païsan’ greujar (v. tr.) : portar tòrt / portar prejudici. (v. TdF ‘gréuja’) greujariá : tòrt / prejudici. grèujas nf pl, cf Ubaud Dicort : « rogatons, croûtes laissées par les vieilles gens, v. rosegon » TdF ‘grèujo’ greujat, -ada adj : « lésé, grugé, ée » (v. TdF jos ‘gréuja’) greujatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « oppressif, -ive » (L. 212) greujós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « préjudiciable » (L. 212) greula : alauseta de per las vinhas. greulaire, -aira [~ -airitz] adj e n : gemeire, -a (persona que se lanha, que gemís, que raufèla) greular / griular [veire greular, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : gemir ; raufelar ; piular ; cantar (grelhon) ; parlar d'una votz enraucada ; « rouler la voix, en parlant d’un chat en rut ou en colère ; bourdonner » (v. TdF jos ‘gréula’) greule 1, -la adj : menut, -uda ; prim, -a ; espèlte, -a ; pichon, -a ; linge, -ja. Rat greule : rat bufon (Mus amphibius) Votz greula. Femnòta greula. greule 2 / griule nm : mamifèr rosegaire (Myoxus glis) ; rat bufon (Mus amphibius) ; rat de pels camps (Campester mus) ; greule 3 (m.), cf Ubaud Dicort : votz estrangolada, « râle » TdF ‘gréule 2' ; cant de grelhon. greule 4 nm, cf Ubaud Dicort : « fruit du houx, v. acinèla » TdF ‘gréule 4’ greulejar (v. intr.) : rangolar / raufelar. greulet : babaròt / babaròta (Blatta germanica); (Periplaneta orientalis) greulièr nm, cf Ubaud Dicort : « houx, v. agreu plus usité » (v. TdF) greuta : plastràs ; clapareda ; grumèl de pasta. greutàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros grumeau, gravois » TdF |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|