gravissim, -a (abs. Dicort) (med.) : bravament grèu, grèva.

gravitacion : accion o resulta de gravitar ; fòrça d'atraccion.

gravitacional, -a : relatiu, -iva a la gravitacion.

gravitar (v. intr.) : rodelar sus la seu orbita, a l'entorn d'un centre d'atraccion ; evolucionar a l'entorn de personas al poder ; èsser jos la dependéncia economica o politica d'un Estat poderós.

gravitat nf (R. III, 509 - L. 211) : estat de çò grèu ; atraccion de la Tèrra o d'un astre.

Centre de gravitat.

gravitatiu, -iva : relatiu, -iva a la gravitacion ; qu'amòda la gravitacion.

gravonaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui gratte, qui pique, qui turlupine » TdF

gravonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gratter, piquer, aiguillonner, taquiner, tourmenter » TdF

gravós, -osa : peirós, -osa.

gravotge, -tja adj, cf Ubaud Dicort : « lourd, ourde, peu agile ; qui marche avec appréhension, craintif, ive ; rétif, ive » TdF

gravotjament adv, cf Ubaud Dicort : « avec appréhension, craintivement, difficilement, à regret, de mauvaise grâce » TdF

gray nm : « gray » (unitat de mesura fisica), (v. Ubaud Dicc. scient. p. 232)

grèc 1 (subs. m.) : vent del nòrd-èst ; òme rusat e coquin ; passapaís (m. e f.) / rodaire, -a. (v. TdF ‘grè 2’)

grèc 2, -a [, grèga, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Grècia ; de Grècia.

Femna grèca : f. sortida de Grècia ; f. bocharda.

grecat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a une grecque » TdF

Femna plan grecada, femme à coiffure élevée. (v. TdF)

Grècia : nom de país d'Euròpa.

grecizacion : accion o resulta de grecizar o de se grecizar.

grecizar (v. tr.) : far mai o mens adoptar las costumas grècas.

grecizar (se) : adoptar mai o mens las costumas grècas.

La Narbonesa tota foguèt bravament grecizada.

GRECO- : forma prefixada del latin grecus (grèc)

grecobodic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (didact.) gréco-bouddhique »

grecolatin, -a : relatiu, -iva a l'encòp al latin e al grèc.

Avèm una cultura grecolatina.

grecoroman, -a : relatiu, -iva a l'encòp a la civilizacion dels Romans e dels Grècs.

Periòde grecoroman : entre 146 abans J.C. e las invasions del sègle V.

greda nf : mena d'argila d'un blanc blavós, « craie ; argent, pécune, pécule, v. arbilha » (v. TdF jos ‘gredo’) ; « crasse » (Alibert).

Tèrra greda : tèrra fòrta.

gredar (v. tr.) : marcar a la greda.

gredin nm, cf Ubaud Dicort : « gredin, ladre, v. crassós, pelaud 2 » (v. TdF)

gredinariá nf, cf Ubaud Dicort : « gredinerie, mesquinerie » TdF

gredon nm : barreta de grafit utilizada per escriure.

gredonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, crayonner » (Per Noste)

gredonejar v, cf Ubaud Dicort : (v. gredonar)

gredós, -osa : de la natura de la greda.

grèfa nf, cf Ubaud Dicort : « canepetière, espèce d’outarde » (v. TdF jos ‘grèfe’)

gréfol (arbre) nm : veire grifol 1, cf Ubaud Dicort.  (v. grefuèlh)

grefolet 1 (abs. Dicort) : grífol (grefuèlh) pichon ;

grefolet 2 (abs. Dicort) : fontanilha (v. grifolet).

grefuèlh (plt.) : grífol / gréfol (Ilex aquifolium)

grefuèlha nf, cf Ubaud Dicort : « houx, grand houx » TdF ‘jos ‘grifueio’

grefuèlhat [grefulhat, cf Ubaud Dicort p. 153] nm (plt.) : verdboisset (Ruscus aculeatus)

grega 1 nf, cf Ubaud Dicort : « grecque ; vent du nord’est » (Alibert)

grega ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « je t’en défie ; eh bien ! » TdF

grega (dire -) loc v, cf Ubaud Dicort : « mettre au défi ; crier merci, au cheval fondu » TdF jos ‘grego’

grega (faire -) loc v , cf Ubaud Dicort : « défier, narguer quelqu’un » TdF jos ‘grego’

gregal / gregau [veire gregal, cf Ubaud Dicort] nm : vent del nòrd-èst.

gregalada : còp de vent del nòrd-èst.

gregalejar (v. intr.) : anar cap al nòrd-èst (naviri) (v. TdF)

gregas nf pl, cf Ubaud Dicort : « Las gregas, les grègues, les culottes (vieux) » TdF jos ‘grego’

Gregòri : prenom masc.

Gregòria : prenom fem.

gregorian, -a : relatiu, -iva al Papa Gregòri I (540-604)

Calendièr gregorian.

Cant gregorian.

grela 1 nf : valat ; vabre ; camin plen d'aiga.

« grèla» (fr.) [grela 2 (granissa)] : v. pèira de glaç e grella 2, cf Ubaud Dicort.

grelh 1 [veire grilh, cf Ubaud Dicort] / grilh nm : riquet (l.p.) (Gryllus domesticus) ;

grelh 2 nm : naissilh (gèrme) ; borre / borron.

grelha nf / grilha (abs. Dicort) : brota ; rebrot ; segonda brota ; mata jove.

grelhada nf / grilhada (abs. Dicort) : germinacion (R. III, 464).

grelhar (v. intr.) : germenar ; borronar ; brotar ; produire .

grelhatge nm, cf Ubaud Dicort : « germination » TdF ‘greiage’ ; « végétation exubérante, feuillage printanier » (Brun Glossari Oc-Fr)

grelhau adj : arderós / ardent. (v. Alibert)

grelhejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, commencer à germer, germer » TdF jos ‘greleja’

grelhet 1 [veire grilhet, cf Ubaud Dicort] / grilhet nm : riquet (Gryllus domesticus)

grelhet 2 / grelhon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit germe, jeune pousse ; greffe » TdF jos ‘greiet’

grelhon 2 nm (abs. Dicort) : « grillon » (Rapin). (v. grilh 2, grilhet 1)

grelhòt nm, cf Ubaud Dicort : « magot, argent caché » TdF

grelhut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui a beaucoup de germes qui poussent, en parlant des tubercules » TdF jos ‘greiu’

grelin 1 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, grelin, petit cordage » (v. TdF ‘grelin 2’)

grelin 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « misérable, mesquin, ine, mince, pauvre » TdF ‘grelin 1’

grella 1 nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : crivèl (aplech trauquilhat per triar gran, granas...) (v. crivèl)

grella 2 nf : « grêle, grêlon » TdF jos ‘grelo 1’. (v. grellar 2)

grellada : accion de crivelar, de ventar.

grellador adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « qui sert à cribler ou à vanner ; van » TdF jos ‘greladou’

Crivèl grellador, van. (v. TdF)

grelladura nf, cf Ubaud Dicort : « mal fait par la grêle ; marque de petite vérole » TdF ‘greladuro’

grellar 1 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : crivelar (triar amb una grella) ; ventar.

grellar 2 (granissar) v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, grêler ; dévaster, ravager, ruiner » TdF jos ‘grela’

grellariá nf, cf Ubaud Dicort : « mesquinerie, lésinerie, v. gredinariá » TdF ‘grelarié’

 

 

 

grellàs nm, cf Ubaud Dicort : « bloc, morceau de charbon » TdF ‘grelas’

grellasson nm, cf Ubaud Dicort : « t. de houilleur, menu charbon criblé » TdF ‘grelassoun’

grelleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite grêle, grésil, v. granissa » TdF ‘greleto’

grellós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « chargé de grêle » TdF jos ‘grelous’

grelut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « frêle, v. grelin » TdF jos ‘grelu’

gremial nm, cf Ubaud Dicort : « t. de liturgie, grémial » TdF jos ‘gremiau’

gremil nm, cf Ubaud Dicort : « grémil, plante » TdF

« grempe » adj : v. grep 1.

gren nm (R. II, 518 - L. 212) (abs. Dicort) (del gallés GRENNÒS barba) : mostacha.

grenut, -uda (abs. Dicort) : mostachut, -uda ; barbut, -uda ; cabelut, -uda.

grep 1, -a adj : engrepesit, -ida (mai o mens paralisat, -ada pel freg) ; salvatge, -ja (en parlant de la frucha) ; magra / infertila ; dura (en parlant de la tèrra)

grep 2 (subs. m.) : engrepesiment de freg (v. TdF ‘grep 2’) ;

grep 3 (subs. m.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘grep 3’) : cauçanèl / tap (mena de pèira blanca, espongiosa (R. III, 187) e de feble pes) ; gaspel.

grepesit, -ida adj : engrepesit, -ida v. grep.

grepi, grépia ~ grep, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. grep 1.

grépia : manjadoira pel bestial.

La grépia de Nadal.

grepial nm  : pal de fust sul davant de la grépia, « pièce de bois qui forme le devant d’une crèche, d’une mangeoire » (Vayssier).

grepin nm, cf Ubaud Dicort : « feuillée de pin » TdF

grepir (v. intr.) : patir ; vegetar (R. V, 475) dins la misèria e l'abandon.

grepitat nf, cf Ubaud Dicort : « dénûment, extrême misère » TdF

grepum nm sing, cf Ubaud Dicort : « dénûment, ordure, saleté (G. Azaïs), v. caitivièr » (v. TdF)

grequejada : accion de grequejar ; accion de patolhar.

grequejar (v. tr.) : maselar (atalhonar de carn) ; passir / lordejar / embochardir / embrutar ; patolhar.

gres 1 nm, cf Ubaud Dicort (L. 212) : « grès » (Laus, Basic), ròca qüarsosa e granelosa ; ròc ; crès / cressal / crascal (terren magre e rocalhut) (v. cres).

gres 2, -a / gresc, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : rocalhut, -uda ; gravelós, -osa ; pofre, -a / àvol, avola (en parlant de la tèrra)

gresa nf : acampestriment / bodiga / èrm / ermàs / frau / pòja (tèrren inculte) ; encrostadura ; sediment ; tartre / rausa depausats per las aigas o pel vin.

gresal / grescal nm : camp rocalhut ; bòsc.

gresar (se) : se cristalizar ; s'encrassar ; se garnir de rausa, de depaus ; far de concrecions (R. II, 456). 

gresc, -a adj : v. gres 2.

grescal : terren rocalhut. (v. gresal)

grescós, -osa : gravós, -osa / gravelós, -osa.

greset nm, cf Ubaud Dicort : « couche de crasse, v. cras » TdF

greseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite lande pierreuse ; graminée à feuille dure » TdF

gresièr : gres ; pèira d'agusar ; estomac de la polalha, dels aucèls.

gresilh 1 nm : mena d'aucèl (Emberiza miliaria)

gresilh 2 nm (De confondre pas amb « cresil ») : peses de glaç.

gresilhada : pesenada / polverina / gibornada / granissada.

Faguèt una gresilhada qu'emblanquiguèt lo país.

gresilhar (v. intr.) : pesenar (far de granons de glaç menuts)

gresilhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit grain de sable ou de grésil » TdF

gresilhut, -uda : qu'a la consisténcia d'una fina polvera.

gresina : gresilhada. v. pus naut.

gresinada : pesenada. v. gresilhada.

gresinha (abs. Dicort) : landa ; tèrra de bòsques. (v. çai jos)

Gresinha n pr f, cf Ubaud Dicort : « La Grésigne, montagne et forêt de l’Albigeois » TdF

Gresivaudan : nom de region francesa.

gresolhàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande lande pierreuse, v. gravàs, grescal » (v. TdF ‘gresouias’)

greson nm : mena de bren (recòpa de bren)

gresós, -osa : que fa de depaus ; crassós, -osa.

grèu 1 (abs. Dicort) / grèuge nm : tòrt ; injustícia ; prejudici ; repròchi.

grèu 2, grèva adj : consequent, -a / seriós, -a ; pesuc, -uga ; dificil, -a ; que pòt aver de consequéncias fòrt desplasentas, e mai redobtablas ; lo contrari d'agut (en parlant d'accent grafic o de tonalitat musicala)

L'accent grèu es fòrt utilizat en occitan, sus las vocalas à, è, ò.

Un son grèu (bas / sorn)

Èsser de grèu : v. de fat (jos de)

Aver de grèu, être peiné de.

Per de grèu, par ennui.

De grèva, avec répugnance.

(v. Ubaud Dicort e TdF ‘grèu 1’)

grèuge nm : grèu 1 / tòrt / prejudici. (v. TdF)

greugesa nf, cf Ubaud Dicort : « gêne, détresse » (L. 212)

greugetat nf, cf Ubaud Dicort : « gravité ; difficulté ou vexation » (L. 212)

greujaire, -aira [ ~ -airitz] adj e n : que pòrta tòrt / que pòrta prejudici « celui, celle qui gruge quelqu’un, trompeur » TdF.

grèujament nm, cf Ubaud Dicort : « dommage » (L. 212)

grèujapaïsans adj e nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui gruge les paysans » TdF ‘grèujo-païsan’

greujar (v. tr.) : portar tòrt / portar prejudici. (v. TdF ‘gréuja’)

greujariá : tòrt / prejudici.

grèujas nf pl, cf Ubaud Dicort : « rogatons, croûtes laissées par les vieilles gens, v. rosegon » TdF ‘grèujo’

greujat, -ada adj : « lésé, grugé, ée » (v. TdF jos ‘gréuja’)

greujatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « oppressif, -ive » (L. 212)

greujós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « préjudiciable » (L. 212)

greula : alauseta de per las vinhas.

greulaire, -aira [~ -airitz] adj e n : gemeire, -a (persona que se lanha, que gemís, que raufèla)

greular / griular [veire greular, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : gemir ; raufelar ; piular ; cantar (grelhon) ; parlar d'una votz enraucada ; « rouler la voix, en parlant d’un chat en rut ou en colère ; bourdonner » (v. TdF jos ‘gréula’)

greule 1, -la adj : menut, -uda ; prim, -a ; espèlte, -a ; pichon, -a ; linge, -ja.

Rat greule : rat bufon (Mus amphibius)

Votz greula.

Femnòta greula.

greule 2 / griule nm : mamifèr rosegaire (Myoxus glis) ; rat bufon (Mus amphibius) ; rat de pels camps (Campester mus) ;

greule 3 (m.), cf Ubaud Dicort : votz estrangolada, « râle » TdF ‘gréule 2 ; cant de grelhon.

greule 4 nm, cf Ubaud Dicort : « fruit du houx, v. acinèla » TdF ‘gréule 4’

greulejar (v. intr.) : rangolar / raufelar.

greulet : babaròt / babaròta (Blatta germanica); (Periplaneta orientalis)

greulièr nm, cf Ubaud Dicort : « houx, v. agreu plus usité » (v. TdF)

greuta : plastràs ; clapareda ; grumèl de pasta.

greutàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros grumeau, gravois » TdF