gratuïtament [gratuitament] adv : a gratis (sens far pagar res ; sens aver a pagar res) ; sens pròvas.

Afortisses aquò gratuïtament !

gratuïtat [gratuitat] nf : qualitat de çò gratuït.

La gratuïtat de l'ensenhament.

gratulhar (v. tr.) : cosserguejar (far de cotigas)

gratusa (L. 211) / gratussa [veire gratusa, cf Ubaud Dicort] nf : raspa de cosina ; grifol / cultivador ; estrelha marrida ; rascla de fornièr ; carda ; mena de peis de mar Raia alba.

gratusada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on rape en une fois, v. raspada ; frottée, v. rosta » (v. TdF)

gratusaire 1, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui râpe, qui gratte ; mauvais cultivateur » TdF

gratusaire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « tranchoir, tailloir, ustensile de cuisine servant à chapeler et à couper le pain » TdF ‘gratusaire 2’

gratusar (L. 211) / gratussar [veire gratusar] (v. tr.) : raspar de crosta de pan, de formatge... ; cosserguejar leugièirament ; estrelhar ; grifar (gratar la tèrre superficialament) ; tisonar / tisonejar lo fuòc.

Gratussa son òrt de contunh.

grau 1 nm, cf Ubaud Dicort (s. XII) : « grève [= plage] » (L. 211 e L. Suppl. IV 174) ; grava (pèiras embricalhadas ; pèiras rosegadas per las aigas) ;

Tèrra graussa  (Alibert) : tèrra graveluda (gravenosa). (De notar lo femenin irregular graussa, coma crusa (f. de cru) o coma tranquilla (f. de tranquil)) 

grau 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘gras 3’) : embocadura de fluvi sus la mar ; canal d' estanh que mena a la mar ; passada per dintrar dins una cauna.

Lo Grau del Rei : estacion balneara (Gard)

gràubia : mena de garric (Quercus coccifera)

graufi (m.) : grapin de mantun cròc ; cèrcapotz.

« graufinhar » : v. grafinhar.

« graula » (graula nf)« grauleda » : v gralha.

graular [veire greular (v. Ubaud Dicort e TdF)] (v. intr.) : croacar (cridar coma una gralha, coma un còrb) ; miaular ; se lanhar ; bronzinar ; rangolar.

graulat / gralhon nm : pichon de la gralha. (v. gralhon 1)

graulatièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « propre aux corneilles, recherché par elles ; se dit, en Limousin, d’une espèce de noix dont la coquille est blanche et se casse facilement » TdF

graule 1 nm : forselon / graulon. v. graulon.

graule 2 nm : lunada / caprici / fantasiá.

grauleda (abs. Dicort) : doblet de graulonièira.

graulejar (v. intr.) : aver de lunadas / pèrdre lo carabiròl ; folastrejar.

Te pòdes pas fisar d'el, que grauleja del matin al ser.

graulet nm : v. graulon.

graulh nm (v. graulhet, graulha) : grapaud. (v. grol 2)

graulha nf : granhòta / granolha.

graulhar (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘granouia’) : pescar de granolhas. (v. granolhar)

graulhet nm : cabaissòla / capgròs (pichon de la granolha) ; « jeune homme égrillard, étourdi et polisson » (Bessou Brès 170)

Graulhet : vila de Tarn (Occitània).

graulhum nm sing (v. graulha) : las granolhas en general.

graulièira (abs. Dicort) : doblet de graulonièira.

graulitge : extravagància ; caractèr sabatejaire.

graulon : forselon (insècte que revèrta la vèspa, mas plan pus gròs e plan mai verenós) (Vespa crabo)

graulonièira : nis de graulons.

graulós, -osa : qu'a de lunadas ; capriciós,-osa ; querelós,-osa.

« graumelar » (fr.) : v. rondinar - romegar.

graumenar (se) v pron (v. Ubaud Dicort e Vayssier ‘gròumena’) : v. graumilhar (se). (v. TdF jos ‘groumiha’)

graumeta nf, cf Ubaud Dicort : « chatouillement, en Rouergue, v. guereta » (v. TdF ‘gròumeto’)

graumilhadura nf, cf Ubaud Dicort : « mouvement des épaules, v. torn del gus » (v. TdF ‘groumihaduro’)

graumilhar (se) v pron : se fregar contra quicòm per apasiar una prusor ; se bolegar ; se brandir ; baralhar / baralhejar.

graumilhet (faire -) loc v, cf Ubaud Dicort : « se trémousser ; s’approcher peu à peu » TdF

graumissar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : s'esbrofar / se brandir. (v. graumilhar (se) (v.Vayssier jos ‘gròumena’))

graunhar [veire gronhar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : romegar / roscalhar.

graunhar [veire gronhar] (se) v pron : se gratar.

graunhós [veire gronhós], -osa adj : ernhós, -osa / tissós, -osa.

« graupinhar » : v. grafinhar e grapinhar, cf Ubaud Dicort.

grausa nf, cf Ubaud Dicort : « plainte, peine, tourment » (v. Honnorat)

grausèl nm : grava. v. pus bas ; gèl que soslèva la tèrra.

grausèla [veire rosèla, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : rosèla (Papaver Rhas)

grauselar (v. intr.) : se soslevar (tèrra) a causa d'un gèl.

grauselejar v, cf Ubaud Dicort : v. groselejar. (v. TdF jos ‘grouselea’)

grauselièira : terren gravelut.

grauselós, -osa : que se soslèva (tèrra) a causa del gèl.

grausièira : terren rocalhut.

grausilhas [grausilha nf, cf Ubaud Dicort] : rafatum ; criveladuras.

grausissa : pèiras de glaç.

grausòla : claupèire / claveta. (Lacertus)

 

 

 

 

 

 

graussal [graussalh] nm / graussalhas [graussalha nf, cf Ubaud Dicort] : criveladuras ; rafatum de granas. (v. TdF jos ‘grausssal’)

grauta nf, cf Ubaud Dicort : « gravois de plâtre ; grumeau de pâte durcie, grumeau de beurre ou de fromage blanc » TdF jos ‘gréuto’

grautàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros grumeau, gravois, v. crapàs » TdF jos ‘gréutas’

grava nf (del gallés GRAUA) : pèiras embricalhadas per empeirar un camin ; pèiras rosegadas per las aigas ; « grève (plage de gravier) » (Lagarde) ; crapa / grapa / caspel / gaspel ; pèira / ròc.

La grava sul camin. (roman de J. B.)

gravable, -bla : que pòt èsser gravat, -ada.

gravadura : art de gravar ; reproduccion de çò gravat.

gravaire, -aira : persona que grava.

gravairòla nf, cf Ubaud Dicort : « petit banc de gravier » TdF ‘graveirolo’

gravairon nm : « petit gravier », pichon banc de gravièr. (v. TdF ‘graveiroun’)

gravairós, -osa : gravenós, -osa ; gravelut, -uda.

gravalhon nm, cf Ubaud Dicort : « terre-noix, plante » TdF ‘gravaioun’

gravança nf, cf Ubaud Dicort : « pois chiche torréfié, v. céser ; œdème des jambes » TdF

gravar 1 (v. tr.) : empeirar ; recobrir de grava ;

Aquel camin auriá plan besonh d'èsser gravat.

gravar 2 (v. tr.) : traçar quicòm amb un cisèl sus una matèria dura ; fixar quicòm prigondament dins l'esperit.

Servís pas de res de gravar son nom dins la pèira.

gravar (se) : se fixar prigondament dins l'esperit.

gravàs : grava granda en bòrd de mar ; airal peirós ; lièch de vabre ; sabla o grava en bòrd de ribièira ; pèira de sucre.

gravassejar v, cf Ubaud Dicort : v intr et tr, « patauger ; salir de boue » (v. Palay e Per Noste)

gravassièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui habite les grèves ou les ravins » TdF

gravasson nm : banc de gravièr.

gravat 1 nm : airal empeirat.

gravat 2, -ada adj : vairolat, -ada (marcat, -ada per la vairòla)

gravatge : acte de gravar quicòm.

« grave, -a » (fr.) : v. grèu, grèva.

gravechar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gratter avec les ongles » TdF

gravecian, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (archéol. préhist.) gravétien / gravettien, enne »

gravejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, frétiller sur le gravier, en parlant du poisson ou de l’eau » TdF

gravèl : terren gravelut ; gradèl (plt.) : pissalach / chicorèia / lachasson... (Taraxacum officinale)

gravèla : mal de la pèira, dins la botariga.

gravelada nf, cf Ubaud Dicort : « clavelée, maladie des troupeaux » TdF

gravelat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « gravelé, ée » TdF jos ‘gravela’

gravelièira nf, cf Ubaud Dicort : « terrain graveleux » TdF

gravelós, -osa : qu'a lo mal de la pèira.

gravelut, -uda : cobèrt de gravièr.

gravena nf : « gravier » ; terren gravenós. (v. TdF)

gravenàs : montet de gravièr.

gravenejar (v. intr.) : èsser gravenós ; cruissir jos las dents.

gravenós, -osa : gravelut, -uda (que conten de gravièr)

graveta : gravièr fin e lis.

GRAVI- : forma prefixada del latin gravis (pesuc)

gràvia adj f, cf Ubaud Dicort : « enceinte, en parlant d’une femme, v. embarrassada » (v. TdF). (v. gravida)

graviar (v. tr.) : subrecargar q.q. o quicòm ; aclapar jos la carga.

França nos gràvia de talhas.

gravid [ ~ gravide], -da adj (med.) : dich de l'utèr que pòrta un fètus ; dich d'una femna o d'una feme qu'espèra.

Utèr gravid.

Èga gravida.

Feda gravida.

gravidic, -a : relatiu, -iva a la graviditat.

Albuminuria gravidica.

graviditat nf : estat d'una femna o d'una feme qu'espèra.

GRAVIDO- : forma prefixada del latin gravis (pesuc)

gravidocardiac, -a : dich de perturbacion o d'accidents cardiacs amodats per la graviditat.

gravidotoxic, -a : dich de perturbacions amodadas per la graviditat.

gravièira : banc de gravièr ; peirièira de gravièr ; grava (bòrd de mar o de ribièira) ; terren gravenós ; encinta de pèiras cobèrta de gravièr e que mena a un filat.

gravièr : pèiras embricalhadas o rosegadas per las aigas.

gravilh : gravièr pichon.

gravilha : gravièr pichon ; calcul (med.)

gravilhàs nm, cf Ubaud Dicort : « lieu graveleux, v. gravàs » (v. TdF ‘gravihas’)

gravilhejar (v. intr.) : conténer de grans de sabla.

gravilhon nm, cf Ubaud Dicort : « grain de sable ; gravillon » TdF

gravilhós, -osa : que conten de grava o de sabla.

gravimètre : aparelh per mesurar la gravitacion ; aparelh per estimar lo pes especific d'un solid.

gravimetria : mesura de l'intensitat de la pesantor.