|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
gratuïtament [gratuitament] adv : a gratis (sens far pagar res ; sens aver a pagar res) ; sens pròvas. Afortisses aquò gratuïtament ! gratuïtat [gratuitat] nf : qualitat de çò gratuït. La gratuïtat de l'ensenhament. gratulhar (v. tr.) : cosserguejar (far de cotigas) gratusa (L. 211) / gratussa [veire gratusa, cf Ubaud Dicort] nf : raspa de cosina ; grifol / cultivador ; estrelha marrida ; rascla de fornièr ; carda ; mena de peis de mar Raia alba. gratusada nf, cf Ubaud Dicort :
« ce qu’on rape en une fois, v. raspada ;
frottée, v. rosta »
(v. TdF) gratusaire 1, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui râpe, qui gratte ; mauvais
cultivateur » TdF gratusaire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « tranchoir,
tailloir, ustensile de cuisine servant à chapeler et à couper
le pain » TdF ‘gratusaire
2’ gratusar (L. 211) / gratussar [veire gratusar] (v. tr.) : raspar de crosta de pan, de formatge... ; cosserguejar leugièirament ; estrelhar ; grifar (gratar la tèrre superficialament) ; tisonar / tisonejar lo fuòc. Gratussa son òrt de contunh. grau 1 nm, cf Ubaud Dicort (s. XII) : « grève [= plage] » (L. 211 e L. Suppl. IV 174) ; grava (pèiras embricalhadas ; pèiras rosegadas per las aigas) ; Tèrra graussa (Alibert) : tèrra
graveluda (gravenosa). (De notar lo femenin irregular graussa, coma crusa
(f. de cru) o coma
tranquilla (f. de tranquil)) grau 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘gras 3’) : embocadura de fluvi sus la mar ; canal d' estanh
que mena a la mar ; passada per dintrar dins una cauna. Lo Grau del Rei : estacion balneara (Gard) gràubia : mena de garric (Quercus coccifera) graufi (m.) : grapin de mantun cròc ; cèrcapotz. « graufinhar » : v. grafinhar. « graula » (graula nf) – « grauleda » : v gralha. graular [veire greular (v. Ubaud Dicort e TdF)] (v. intr.) : croacar (cridar coma una gralha, coma un còrb) ; miaular ; se lanhar ; bronzinar ; rangolar. graulat / gralhon nm : pichon de la gralha. (v. gralhon 1) graulatièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « propre aux corneilles,
recherché par elles ; se dit, en Limousin, d’une
espèce de noix dont la coquille est blanche et se casse
facilement » TdF graule 1 nm : forselon / graulon. v. graulon. graule 2 nm : lunada / caprici / fantasiá. grauleda (abs. Dicort) : doblet de graulonièira. graulejar (v. intr.) : aver de lunadas / pèrdre lo carabiròl ; folastrejar. Te pòdes pas fisar d'el, que grauleja del matin al ser. graulet nm : v.
graulon. graulh nm (v. graulhet,
graulha) :
grapaud. (v. grol 2) graulha nf : granhòta / granolha. graulhar (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘granouia’) : pescar de granolhas. (v. granolhar) graulhet nm :
cabaissòla / capgròs (pichon de la granolha) ; « jeune homme égrillard,
étourdi et polisson » (Bessou Brès 170) Graulhet : vila de Tarn (Occitània). graulhum nm sing (v. graulha) : las granolhas en general. graulièira (abs. Dicort) : doblet de graulonièira. graulitge : extravagància ; caractèr sabatejaire. graulon : forselon (insècte que revèrta la vèspa, mas plan pus gròs e plan mai verenós) (Vespa crabo) graulonièira : nis de graulons. graulós, -osa : qu'a de lunadas ; capriciós,-osa ; querelós,-osa. « graumelar » (fr.) : v. rondinar - romegar. graumenar (se) v pron (v. Ubaud Dicort e Vayssier ‘gròumena’) :
v. graumilhar (se). (v.
TdF jos ‘groumiha’) graumeta nf, cf Ubaud Dicort : « chatouillement, en Rouergue,
v. guereta » (v.
TdF ‘gròumeto’) graumilhadura nf, cf Ubaud Dicort :
« mouvement des épaules, v. torn del gus » (v. TdF ‘groumihaduro’) graumilhar (se) v pron : se fregar contra quicòm per apasiar una prusor ; se bolegar ; se brandir ; baralhar / baralhejar. graumilhet (faire -) loc v, cf Ubaud Dicort : « se trémousser ;
s’approcher peu à peu » TdF graumissar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : s'esbrofar / se brandir. (v. graumilhar (se) (v.Vayssier jos ‘gròumena’)) graunhar [veire gronhar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : romegar / roscalhar. graunhar [veire gronhar] (se) v pron : se gratar. graunhós [veire gronhós], -osa adj : ernhós, -osa / tissós, -osa. « graupinhar » : v. grafinhar e grapinhar, cf Ubaud Dicort. grausa nf, cf Ubaud Dicort :
« plainte, peine, tourment » (v.
Honnorat) grausèl nm : grava. v. pus bas ; gèl que soslèva la tèrra. grausèla [veire rosèla, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : rosèla (Papaver Rhas) grauselar (v. intr.) : se soslevar (tèrra) a causa d'un gèl. grauselejar v, cf Ubaud Dicort :
v. groselejar. (v. TdF jos ‘grouselea’) grauselièira : terren gravelut. grauselós, -osa : que se soslèva (tèrra) a causa del gèl. grausièira : terren rocalhut. grausilhas [grausilha nf, cf Ubaud Dicort] : rafatum ; criveladuras. grausissa : pèiras de glaç. grausòla : claupèire / claveta. (Lacertus) |
|
|
|
|
|
graussal [graussalh] nm / graussalhas [graussalha nf, cf Ubaud Dicort] : criveladuras ; rafatum de granas. (v. TdF jos ‘grausssal’) grauta nf, cf Ubaud Dicort :
« gravois de plâtre ; grumeau de pâte durcie,
grumeau de beurre ou de fromage blanc » TdF jos ‘gréuto’ grautàs nm, cf Ubaud Dicort :
« gros grumeau, gravois, v. crapàs » TdF jos ‘gréutas’ grava nf (del gallés GRAUA) : pèiras embricalhadas per empeirar un camin ; pèiras rosegadas per las aigas ; « grève (plage de gravier) » (Lagarde) ; crapa / grapa / caspel / gaspel ; pèira / ròc. La grava sul camin. (roman de J. B.) gravable, -bla : que pòt èsser gravat, -ada. gravadura : art de gravar ; reproduccion de çò gravat. gravaire, -aira : persona que grava. gravairòla nf, cf Ubaud Dicort : « petit banc de
gravier » TdF ‘graveirolo’ gravairon nm : « petit gravier », pichon banc de gravièr. (v. TdF ‘graveiroun’) gravairós, -osa : gravenós, -osa ; gravelut, -uda. gravalhon nm, cf Ubaud Dicort :
« terre-noix, plante » TdF ‘gravaioun’ gravança nf, cf Ubaud Dicort : « pois chiche
torréfié, v. céser ; œdème des
jambes » TdF gravar 1 (v. tr.) : empeirar ; recobrir de grava ; Aquel camin auriá plan besonh d'èsser gravat. gravar 2 (v. tr.) : traçar quicòm amb un cisèl sus una matèria dura ; fixar quicòm prigondament dins l'esperit. Servís pas de res de gravar son nom dins la pèira. gravar (se) : se fixar prigondament dins l'esperit. gravàs : grava granda en bòrd de mar ; airal peirós ; lièch de vabre ; sabla o grava en bòrd de ribièira ; pèira de sucre. gravassejar v, cf Ubaud Dicort :
v intr et tr, « patauger ; salir de
boue » (v.
Palay e Per Noste) gravassièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« qui habite les grèves ou les ravins » TdF gravasson nm : banc de gravièr. gravat 1 nm : airal empeirat. gravat 2, -ada adj : vairolat, -ada (marcat, -ada per la vairòla) gravatge : acte de gravar quicòm. « grave, -a » (fr.) : v. grèu, grèva. gravechar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, gratter avec les ongles » TdF gravecian, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (archéol.
préhist.) gravétien / gravettien, enne » gravejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, frétiller sur le gravier, en parlant du
poisson ou de l’eau » TdF gravèl : terren gravelut ; gradèl (plt.) : pissalach / chicorèia /
lachasson... (Taraxacum officinale) gravèla : mal de la pèira, dins la botariga. gravelada nf, cf Ubaud Dicort :
« clavelée, maladie des troupeaux » TdF gravelat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« gravelé, ée » TdF jos ‘gravela’ gravelièira nf, cf Ubaud Dicort : « terrain
graveleux » TdF gravelós, -osa : qu'a lo mal de la pèira. gravelut, -uda : cobèrt de gravièr. gravena nf : « gravier » ; terren gravenós. (v. TdF) gravenàs : montet de gravièr. gravenejar (v. intr.) : èsser gravenós ; cruissir jos las dents. gravenós, -osa : gravelut, -uda (que conten de gravièr) graveta : gravièr fin e lis. GRAVI- : forma prefixada del latin gravis (pesuc) gràvia adj f, cf Ubaud Dicort :
« enceinte, en parlant d’une femme, v. embarrassada » (v. TdF).
(v. gravida) graviar (v. tr.) : subrecargar q.q. o quicòm ; aclapar jos
la carga. França nos gràvia de talhas. gravid [ ~ gravide], -da adj (med.) : dich de l'utèr que pòrta un fètus ; dich d'una femna o d'una feme qu'espèra. Utèr gravid. Èga gravida. Feda gravida. gravidic, -a : relatiu, -iva a la graviditat. Albuminuria gravidica. graviditat nf : estat d'una femna o d'una feme qu'espèra. GRAVIDO- : forma prefixada del latin gravis (pesuc) gravidocardiac, -a : dich de perturbacion o d'accidents cardiacs amodats per la graviditat. gravidotoxic, -a : dich de perturbacions amodadas per la graviditat. gravièira : banc de gravièr ; peirièira de gravièr ; grava (bòrd de mar o de ribièira) ; terren gravenós ; encinta de pèiras cobèrta de gravièr e que mena a un filat. gravièr : pèiras embricalhadas o
rosegadas per las aigas. gravilh : gravièr pichon. gravilha : gravièr pichon ; calcul (med.) gravilhàs nm, cf Ubaud Dicort : « lieu graveleux, v. gravàs » (v. TdF ‘gravihas’) gravilhejar (v. intr.) : conténer de grans de sabla. gravilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« grain de sable ; gravillon » TdF gravilhós, -osa : que conten de grava o de sabla. gravimètre : aparelh per mesurar la gravitacion ; aparelh per estimar lo pes especific d'un solid. gravimetria : mesura de l'intensitat de la pesantor. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|