grapís 1 nm (abs. Dicort, TdF...) : paltre / pautre / palhada (marrit jaç, marrit lièch) (v. gratis 1)

grapís 2 nm : veire crapís, cf Ubaud Dicort. (v. crapièr ~grapièr 2)

grapissas (f. plur.) (v. Ubaud Dicort) : rafatum de crivèl o de ventador. (v. grapasses)

grapisses nm pl (Alibert ; abs. Dicort) : v. grapasses e grapissas.

grapon nm, cf Ubaud Dicort : « fruit à épines crochues, commun à plusieurs plantes : grateron, glouteron, bardane ; caucalide » (v. TdF)

grapussar / grapussejar (v. grapussejar) (v. intr.) : s'arrestar a de besucarietas ; « faire un travail inutile » (Alibert).

grapussejar (v. intr.) : frequentatiu de grapussar. (v. grapaudejar. (v. TdF jos ‘grapaudeja’))

gras 1 (m.) : partida grassa de la carn ; malautiá dels manhans.

gras 2, -assa adj : que conten de grais o de graissa ; abondós, -osa en grais o en graissa ; ric, -a en graissa ; fertil, -a ; tròp gròs, -ssa ; calhòl, -a / licenciós, -osa ; obscèn, -a ; neblós / tubós, -osa.

Òme gras.

Femna grassa.

Sopa grassa.

Formatge gras.

Tèrra grassa.

Parlar gras.

Gras Fèliç : autor occitan de Provença (1844 -1901).

grasa 1 nf : lòca (escalon d'escalièr) ; relaisset de potz ; granda lausa de pèira.

grasa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « claie sur laquelle on fait sécher les figues ou sur laquelle on met le pain ; étagère » TdF ‘graso 2’

grasairon nm : relaisset de potz.

grasal : recipient de terralha (barquet, nauquet, plat grand, terrina, topina...) ; per extension, recipient de fust o de metal ; terren sablós, gravelut ; Graal (v. çai jos).

Grasal (lo Sant -) n pr m (v. Ubaud Dicort) : « le Saint Graal » (v. TdF jos ‘grasau’)

grasala : recipient pus grand que lo grasal.

grasalada : contengut d'un grasal o d'una grasala.

grasalàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand baquet, grande sébile, v. bachàs » TdF

grasalat nm, cf Ubaud Dicort : v. grasalada. (v. TdF jos ‘grasalado’)

grasalet nm, cf Ubaud Dicort : « auget, petit baquet, v. bachasson ; garrot d’une bête de somme, v. galet 1 » (v. TdF)

grasaleta nf / grasalet (v. grasalet) : recipient pus pichon que lo grasal, « petite jatte, petite sébile, v. jata » (v. TdF ‘grasaleto’).

grasalon nm, cf Ubaud Dicort : (v. grasalet)

grasant nm : « (vieux) » grapaud / grapald  (v. TdF).

grascap nm, cf Ubaud Dicort : « barbarée, plante que l’on mange en salade » TdF ‘gras-cap’

grasdoble (abs. Dicort) : membrana comestibla d'estomac de buòu. (v. doble 2)

grasèl 1 nm : grau pichon ; passada (corredor) de cauna.

grasèl 2 / graselet nm : rastèl de l'esquina.

grases : plural de gra.

grasidor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « reconnaissant, ante » (v. L. 211). (v. grasir 1)

grasièira : tauleta de pèira que i s'apèva la pala del forn.

grasilha : rièja per i far brasucar quicòm al dessús de la brasa ; rièja en general ; trelhís ; grilha (v. R. III, 511 ‘grilho’ nm, v. grilhon) / preson.

grasilhada : brasucada (çò grasilhat sus una grasilha o sus brasa)

grasilhador nm, cf Ubaud Dicort : « lieu grillé par le soleil, terrain aride » TdF

grasilhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fa grasilhar quicòm.

Castanha grasilhaira, châtaigne bonne à griller. (v. TdF)

grasilhan nm (TdF jos ‘gasihan’ ; abs. Dicort) : trauc grilhat per engolir las aigas pluvialas. (v. garilhan)

grasilhapan nm, cf Ubaud Dicort : « grille-pain » (Basic)

grasilhar (v. tr.) : brasucar (far còire al dessús de la brasa), « rôtir sur le gril ; grésiller, havir, brouir ; cribler de trous, comme un gril à châtaignes ; désirer avec ardeur » ; tampar amb una grilha. (v. TdF ‘grasiha’)

grasilhar (se) v pron : « se griller, être impatient ; se grésiller, se racornir au feu » TdF jos ‘grasiha’

grasilhàs nm, cf Ubaud Dicort : « lieu brûlé par le soleil » TdF

grasilhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « grillé, grésillé, ée » TdF jos ‘grasiha’

grasilhatge : grilhatge.

grasilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit somme, v. somelhon » (v. TdF)

grasiment nm, cf Ubaud Dicort : « remerciement » (L. 211)

grasir 1 (v. tr. e intr.) : recebre, acceptar, aculhir de bon grat ; favorir ; « plaire » TdF jos ‘gradi’.

grasir 2 (se) v pron : se propagar ; s'escampilhar ; se multiplicar.

Grassa : vila de Provença (Occitània)

grassament adv : abondosament.

grassana nf, cf Ubaud Dicort : « variété de figue, figue grasse ou figue de Grasse » TdF

grassa pola [grassapola] nf (plt.) : (Sedum)

grassariá nf, cf Ubaud Dicort : « maladie des vers à soie, graisse dont ils sont quelquefois atteints après la seconde mue » TdF

grassejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que grasseja.

grassejar (v. intr.) : prononciar las R del fons de la gòrja ; « être gras, en parlant des vers à soie » TdF.

grassejatge nm, cf Ubaud Dicort : « grasseyement » TdF

grassenc, -a : de Grassa.

Oliu grassenc.

grasset 1 nm : nom familiar d'aucèlons divèrses (verdaula ; trida ; tita...)

grasset 2, -a adj : un pauc gras, un pauc grassa.

grasseta nf, cf Ubaud Dicort : « mâche, doucette ; mâche couronnée ; mâche dentée, plantes » (v. TdF)

grassièira : mal gras dels mainatges tròp plan noirits.

grassivol nm, cf Ubaud Dicort : v. gratívol. (v. TdF jos ‘grati’)

grassòla nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de claie dont on se sert pour glisser sur la glace » TdF

grassolar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « glisser sur la glace, v. resquilhar » (v. TdF)

grasson, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez gras, potelé, ée » TdF

grassòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu gras, grasset, v. grasson » (v. TdF)

grat 1 nm : mena de satisfaccion ; bona volontat ; gratitud.

De bon grat : amb plaser.

De mal grat : per fòrça.

De bon grat e mai ça que la : que o vòlgas o pas.

Bon grat, mal grat, bon gré, mal gré.

Prene a / en grat, prendre en gré.

Se saber grat de, se féliciter de quelque chose.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘grat’)

Persona grata (lat.) : persona grasida.

grat 2 nm : prusor ; enveja de se gratar ; accion de se gratar.

grata (plt.) : èrba d'estam (Chara vulgaris) ; mena de gres ; gospilhatge / resquilhatge ; tanada / rosta / tustassada / tabassada ; « gratterie, démangeaison » TdF .

gratabiaça nm : gostar que fasián los segaires a braç.

grataboissa nf (v. Ubaud Dicort e L. 211) : « gratte-boësse, brosse dont on se sert dans certains arts [par ex. la dorure] » TdF ‘grato-bouisso’

grataboissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gratte-boësser, frotter avec la gratte-boësse » TdF ‘grato-bouissa’ (v. çai sus)

 

 

gratabon nm : pastis de carnsalada fregida dins lo grais. v. graton 1.

gratacamin (a -) (adv.) : a bròcacuol / als quatre dalhs. (v. gratar camin)

gratacèl nm (v. Ubaud Dicort e Laus) : edifici talament naut que sembla frelhar lo cèl.

grataculièr nm, cf Ubaud Dicort : « églantier, v. agalencièr » (v. TdF ‘grato-culié’). (v. çai jos)

gratacuol : aguialent (frucha del garravièr, de l'agalencièr)

gratada : accion de gratar o de se gratar ; laurada ; sason per gratar la tèrra.

gratadís nm, cf Ubaud Dicort : « action de gratter, v. grat 2 » TdF

gratadissa : prusor ; accion de gratar o de se gratar sovent.

gratador nm : « endroit où l’on gratte » ; aplech per gratar (t.a.) ;  aplech per se gratar los pès fangoses abans d'intrar dins un ostal. (v. TdF)

gratafin nm, cf Ubaud Dicort : « flatteur, flagorneur » TdF ‘grato-fin’

grataire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que grata quicòm ; persona que gospilha (que resquilha) v. gospilhar - resquilhar.

grata lard (v. p. 20, 2°, a) [gratalard] n : gasta salsa (marrit cosinièr).

grata lenga [gratalenga] nm : gafaròt (frucha de la lamporda Lappa major)

gratalons (abs. Dicort) : graton v. pus bas (graton 1).

gratalord nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -a (adj. e subs.) : persona lorda, descortesa ; pataló (m. e f.) / maladrech, -a.

gratament : accion de gratar o de se gratar.

grataminaud : mena de pala per palejar la sabla de ribièira ; draga.

grata muralha [gratamuralhas, cf Ubaud Dicort] nm / grata paret (abs. Dicort) : claupèire / claveta.

grata palhièr [gratapalhièr, cf Ubaud Dicort] nm : « (qui gratte les meules de paille) moineau, pierrot » ; mena d'aucèl (Emberiza cirlus) (v. TdF ‘grato-paié’)

gratapapièr n : lecatimbres / pichon fonccionari (pej.)

Cresi qu'es gratapapièr o lecatimbres, a París.

gratapautas (a - o de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. gratipautas (a - o de -)

gratapiuses (m. e f.) [nm] : fug-òbra (persona que manja son temps a se gratar las nièiras (las piuses), a pas far res)

gratar (v. tr.) : fregar amb las onglas ; trabalhar la tèrra ; rasclar ; laurar pas prigond ; gospilhar.

gratar camin (v. intr.) : caminar o córrer als grands quatre dalhs, « déguerpir, décamper » TdF jos ‘grata’.

gratar (se) : se fregar amb las onglas.

gratariá : prusor ; accion de gratar o de se gratar sovent.

gratasemèla nm, cf Ubaud Dicort : « chemin pierreux » TdF jos ‘grato-simèlo’

gratatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de gratter, de se gratter ; grappillage, profits illicites » TdF

gratavalat nm, cf Ubaud Dicort : « balayeur de rue, v. escobilhaire » (v. TdF ‘grato-valat’)

gratavèl / gratavol nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : carnilh (trocilhon de pana de pòrc saurengada / rostilhada a la padena) ; « friteau, griblette, petit morceau de porc ou de canard qu’on a fait frire et que l’on conserve dans le saindoux » TdF jos ‘gratèu’

gratèla : ronha (malautiá de la pèl) (e non pas « gala » fr.)

gratelon nm, cf Ubaud Dicort : v. gratavèl. (v. TdF jos ‘gratèu’)

gratelós, -osa : que grata ; raspós / rabotós, -osa.

grateusson nm : carnilh. v. gratavèl - graissilhon - graton.

gratificacion : argent de passa balhat a q.q. en mai de sa paga, per un servici rendut o per son bon comportament.

gratificador, -airitz (abs. Dicort) : que gratifica, que fa plaser. (v. gratificant)

gratificant, -a adj, cf Ubaud Dicort : que fa bravament plaser.

Relacions gratificantas (t. a.)

gratificar (v. tr.) : balhar una gratificacion ; far plaser.

Me gratifiquèt d'un polit sorire.

gratilh : prusor ; enveja de se gratar ; cossergues.

gratilhament nm, cf Ubaud Dicort : « chatouillement » TdF

gratilhar (v. tr.) : gratar leugièirament ; cosserguejar.

gratilhar (se) : se gratar leugièirament ; se cosserguejar.

gratilhon 1 nm (Laus ; abs. Dicort) : cotiga / cossergue. (v. gratisson)

gratilhon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « grumeau de pâte durci ; creton de graisse ; morceau de graisse de porc rôti ; morceau, parcelle » TdF

gratilhonejar (v. tr.) : cosserguejar leugièirament.

gratilhonejar (se) : se cosserguejar leugièirament.

gratilhons nm pl, cf Ubaud Dicort : « l’action de chatouiller » TdF jos ‘gratihoun 2’

Far gratilhons, chatouiller (v. TdF)

Cèrcan de gratilhons, ils cherchent en chatouillant. (v. Ubaud Dicort e TdF)

gratilhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « chatouilleux, euse » TdF

gratin nm : çò que se grata al fons d'una caçairòla ; « t. de cuisine, apprêt de certains mets ; sauce aux câpres » TdF.

gratinar (v. tr.) : gratar leugièirament.

gratinós, -osa : raspós, -osa / rabotós, -osa.

gratipautas (a - o de -) [ ~ gratapautas (a - o de -)] loc adv, cf Ubaud Dicort : a quatre patas (doblet de grapipautas (de -) (abs. Dicort))

gratis 1 nm, cf Ubaud Dicort : « grabat, mauvais lit, en style burlesque » TdF

gratis (a -) 2 loc adv : sens aver a pagar res ; sens far pagar res.

gratisset [gratiset (v. Ubaud Dicort p. 153 e TdF)] nm : calandreta (mena d'alauseta)

gratisson nm : cotiga / cossergue / gratilhon.

gratitud nf : sentiment de reconeissença per q.q. que nos a fach de ben, que nos a fach servici.

gratiulas nf pl, cf Ubaud Dicort : « Gratiolas : chatouilles  » (Carrasco)

gratívol ~ grativol nm, cf Ubaud Dicort : « chatouillement ; démangeaison, envie de se gratter ; action de se gratter » TdF jos ‘grati’

gratoira nf, cf Ubaud Dicort : « râpe » TdF

graton 1 nm : pastis de carn de pòrc (còr, morre, aurelhas, ronhons, ase, codenas, tombadas...) salat, pebrat e cuèch dins son grais doas bravas oras, puèi cachat per ne far sortir çò pus graissut, e servat dins una terralha per èsser manjat freg. (v. Vayssier jos ‘gròutóu’)

Far gratons : far masèl / tuar lo pòrc.

graton 2 nm, cf Ubaud Dicort : « brunissoir, instrument de doreur » TdF

gratonar / gratonejar (v. tr.) : « gratter légèrement », cosserguejar leugièirament. (v. TdF)

gratuït [gratuit], -a adj, cf Ubaud Dicort : balhat (donat) sens aver a pagar res.