gra 1 nm (pl. grases) : degrà / òsca / escalon (cadun dels estats intermediaris d'un estat a un autre)

gra Cèlsius nm : (fisica) « degré Celsius » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 206)

gra 2 (Alibert ; abs. Dicort) / grau nm (Aqueles mots son del sègle XII (L. 210-211) e venon pas del catalan coma o ditz Alibèrt, mas del gallés GRAUA) : embocadura d'estanh que dona sus la mar.  (v. grau 2)

Graal : copa mitica qu'auriá servit a Nòstre Sénher per l'institucion de l'Eucaristia.

grabat nm, cf Ubaud Dicort : « grabat, mauvais lit » TdF

grabatari, -ària (abs. Dicort) : condemnat, -ada al lièch per sa malautiá, « grabataire » (Per Noste).

grachola nf, cf Ubaud Dicort : « lézard gris » (Vayssier jos ‘clobéto’). (v. claveta 2)

Gràcia - Gracian - Graciana : prenoms.

gràcia : don de Dieu fach als òmes ; çò qu'agrada dins l'anar, lo parlar, lo biais de far... de q.q. ; aquitament d'un condemnat.

Bonas gràcias, « bonnes grâces » (v. TdF jos ‘gràci’).

Dire [las] gràcias : mercejar Dieu après un repais (v. TdF jos ‘gràci’).

De gràcia, de grâce ; par grâce, de gré, par pure bonté. TdF jos ‘gràci’

graciable, -bla : que pòt èsser perdonat, -ada.

graciar (v. tr.) : perdonar q.q. ; mercejar / regraciar.

Foguèt graciat pel President de la Republica.

gràcias a loc prep : de mercé.

Gràcias a tu, me'n tirarai.

gracieta nf, cf Ubaud Dicort : « petite grâce » TdF

gracil, -a : freule, -a ; tèunhe, -a, destricat, -ada e fragil, -a.

gracilitat nf : natura de çò gracil o de q.q. de gracil.

graciòla nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) gratiole » (Laus)

graciós, -osa : qu'agrada dins son anar, son parlar, son biais de far... ; acordat, -ada coma una gràcia.

A títol graciós : a gratis (lat.)

graciosament adv : d'un biais graciós ; a títol graciós.

graciosar (v. tr.) : recompensar q.q. per un servici ; felicitar ; costosir ; far d'amabilitats.

L’a totjorn graciosada, il a toujours été gracieux pour elle. (v. TdF)

La tenon de graciosada, on la courtise assidûment. (Lagarde)

graciosàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « gracieux à son corps défendant, plein d’une froide politesse » TdF

graciosat, -ada adj : t. a. çaisús (graciosar).

gracioset, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez gracieux, euse, gentillet, ette, aimable » TdF

graciosetat nf : indulgéncia, perdon, favor... acordats graciosament.

-GRAD : forma sufixada del latin gradi (caminar) v. plantigrad - retrograd.

grad [veire gra 1, cf Ubaud Dicort] nm : escalon / dignitat / onor / prerogativa ; distinccion.

grada adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « agréable (peu usité) » (Vayssier). (v. agradiu)

gradacion (R. III, 488) : passatge d'un estat a un autre per grases, en passant per totes los intermediaris.

gradar  (v. tr.) (TdFgrada’ ; abs. Dicort) : donar un grad a un soldat.

gradat, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : galonat, -ada.

gradatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « t. sc., gradatif, ive, qui est propre à graduer » TdF

grade 1 nm : (matematica) « grade » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 88)

grade 2 (ierarquia) nm (Laus) : v. gra 1, cf Ubaud Dicort.

gradèl [veire gravèl, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : gravèl / lachasson / pissalach / « pissacan » / « chicorèia » (l.p.) (Taraxacum officinale)

gradèu nm : « partialité » (Honnorat)

gradèu (faire de -) loc v, cf Ubaud Dicort : « être partial, ne point rendre justice » TdF. (v. Honnorat)

gradient nm : (matematica) « gradient » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 88)

gradin nm, cf Ubaud Dicort : « gradin, v. bancal » TdF

gradina nf, cf Ubaud Dicort : « gradine, outil de sulpteur » TdF

graduable, -bla : que pòt èsser graduat, -ada.

graduacion : accion de graduar ; division en grases.

gradual 1, -a adj (R. III, 489) : que se fa per grases (gradualament) ; que se disián sus grases del Temple josieu ;

Augmentacion graduala.

Psalmes graduals.

Libre gradual (libre de psalmes)

Cant gradual.

gradual 2 nm : partida de la messa entremièg l'epistòla e l'evangèli.

gradualament adv, cf Ubaud Dicort : « graduellement » TdF

graduar (v. tr.) (R. III, 489) : marcar de grases de division ; sometre a una graduacion ; balhar a quicòm lo gra que conven ; balhar un títol, una dignitat, una distinccion.

Graduar un termomètre.

Graduar las dificultats.

GRAF- : forma prefixada del grèc graphein (escriure)

-GRAF : forma sufixada del grèc graphein (escriure) v. cardiograf - geofraf - lexicograf - oceanograf...

graf nm, cf Ubaud Dicort : (matematica) « graphe » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 88)

grafa nf : pilhatge (R. IV, 541).

grafada nf : « jointée » ; manada / ponhada. (v. Alibert)

grafaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : (v. grafar)

grafanhauda nf (e non pas « ogressa » (fr.)) : faramauca

grafar (v. tr.) : agrifar / agripar, « v. agrafar plus usité » (v. TdF).

grafat nm, cf Ubaud Dicort : v grafada. (v. TdF jos ‘grafado’)

grafèma nm : unital grafica minimala de tot sistèma d'escriptura.

graffiti nm (it.) : inscripcions, grafismes sus una paret.

-GRAFIA : forma sufixada del grèc graphein (escriure) v. geografia - monografia.

grafia : biais d'escriure o de representar un son o un mot.

Grafia fonetica internacionala. v. p. 13.

grafic 1 nm : corba que representa las variacions d'una grandor ; traçat d'un aparelh qu'enregistra.

grafic 2, -a adj : relatiu, -iva a l'escriptura ; que representa per de signes o de linhas.

graficament adv, cf Ubaud Dicort : « graphiquement » (Rapin)

grafièr, -ièira n : persona que son trabalh es de far d'escripturas, de còpias, d'expedicions d'actes, e d'autentificar los actes que passan per el.

 

 

 

 

grafinhaborsa adj e n, cf Ubaud Dicort : « grippe-sou, rapace » TdF grafigno-bourso’

grafinhada : engraunhada / grifada.

grafinhadura nf, cf Ubaud Dicort : « égratignure, éraflure ; pattes de mouche, écriture fine » TdF

grafinhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui égratigne ; griffonneur, euse » TdF

grafinhament nm, cf Ubaud Dicort : « déchirement, égratignure » TdF

grafinhar / graufinhar [veire grafinhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : engraunhar / grifar.

Los boissons, las romes, los cats, graufinhan.

grafinhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’égratigner, griffonnage, gribouillage » TdF

grafinhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « douloureux, euse, blessant, ante » TdF

grafion nm : mena de cerièira (frucha del grafionièr)

grafionièr : mena de cerièis (Prunus duracina) ; (P. cerasus)

grafisme : representacion grafica de quicòm.

grafista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « graphiste » (Per Noste)

grafit : varietat de carbòni.

grafiu : cotèl per empeutar / cotèl empeutaire ; brota d'arbre.

GRAFO- : forma prefixada del grèc graphein (escriure).

grafofobia : crenta morbosa (R. IV, 264) d'escriure.

grafològ, -a : especialista en grafologia.

grafologia : art d'estudiar qualqu'un d'après son escriptura.

grafologic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « graphologique » (Rapin)

grafomania : tissa patologica d'escriure d'unes alienats.

grafomètre nm, cf Ubaud Dicort : « t. sc., graphomètre » TdF

grafús [, -usa] (adj. e subs. m.) : que pudís ; carraunhada ; « saleté, vilenie » (v. TdF).

Una ustra grafusa. (v. TdF)

grafut, -uda : arput, -uda (qu'a de bravas arpas, de bravas grifas)

grailaire nm, -a : jogaire, -a de graile.

grailar 1 (v. intr.) : jogar del graile.

grailar 2 (v. tr.) : espinchar.

graile 1 nm : « haut-bois, dans le haut Languedoc » (v. TdF) ; calamèl, « espèce de chalumeau conique fait d’écorce en sève roulée en spirale » (Vayssier) ; « clairon » (L. 210, Alibert) ; clarin ; flaujòl ; cornet / trompeta.

graile 2, -la adj : linge, -ja ; greule, -a / prim, -a / longinèl, -a.

grailet 1 (pichòt graile 1) nm, cf Ubaud Dicort : « (petit) clairon » (L. 210)

grailet 2, -a (graile 2) adj, cf Ubaud Dicort : « délicat, svelte » (L. 210)

grais : substàncias onchosas utilizadas per cosinar (burre, òli, saïn...)

grais d’endura nm, cf Ubaud Dicort : « patience » TdF jos ‘enduro’

graisfondre (se) : magrir (pèrdre sa graissa) ; trimar ; tressusar.

graissa nf : substància onchosa jos la pèl dels òmes o dels animals.

graissa blanca nf, cf Ubaud Dicort : « saindoux » TdF graisso-blanco’

graissa de muga nf, cf Ubaud Dicort : « cytinelle, hypociste, plante qu’on trouve sur les racines des cistes » TdF

graissa pola (v. Alibert ; abs. Dicort) : ceba salvatja (Sedum cepaea) (v. engraissagalinas)

graissalha nf sing : graissas en general ; personas grassas en general.

graissam nm sing (v. Ubaud Dicort e Alibert) : las graissas en general.

graissant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui prend de la graisse, gras, asse, v. gras » TdF greissant’

Graissantas coma siatz. (v. TdF)

graissar (v. tr.) : metre de grais a quicòm (t. a.)

graissar (se) : se tacar amb de grais o de graissa.

graissassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse graisse, vilaine graisse » TdF greissasso’

graissatge : accion de graissar o de se graissar.

graissejar (v. intr. e tr.) : èsser graissós,-osa ; far venir graissós,-osa.

graisset 1 nm : recipient per metre de graissa « petite boîte dans laquelle les paysans portent du suif pour s’assouplir les mains pendant leurs travaux ; cette graisse elle-même, v. onchon ». (v. TdF jos ‘greisset’)

graisset 2 nm  / graissilhon  (Alibert ; abs. Dicort) : mena d'aucelon (Anthus arboreus)

graisseta (plt.) : (Valerianella olitoria)

graissièira nf, cf Ubaud Dicort : « masse de graisse, embonpoint » TdF greissiero’

graissièr 1 nm : topina per metre de grais.

graissièr 2, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a beaucoup de graisse, qui a de l’embonpoint, gras, asse, en parlant des enfants et des animaux »   TdF ‘greissié 3’

graissilhon 1 nm  (abs. Dicort: graisset 2.

graissilhon 2 (planta d’aiga) nm : v. creissilhon, cf Ubaud Dicort.

graissilhon 3 (residu de graissa) nm, cf Ubaud Dicort : « graillon, résidu de graisse fondue, v. greuton ; creton » (v. TdF jos ‘greissoun 1’)

graissilhons nm pl (Carrasco) (v. çai sus) : carnilhs (trocilhons de pana de pòrc saurengats / rostilhats a la padena)

graisson 1 nm  (v. Alibert) (plt.) : nasitòrt (Nasturtium officinale) ; veronica (Veronica Beccabunga)

graisson 2 nm : v. graissilhon 3. (v. TdF jos ‘greissoun 1’)

« graissonar » (graissonar v) : v. gaissonar.

graissós, -osa : de la natura del grais o de la graissa ; tacat,-ada pel grais o per la graissa.

graissum nm sing, cf Ubaud Dicort (v. graissa + -UM) : v. graissam.

gralha / graula : aucèl que revèrta lo còrb (Corvus carone) (v. TdF jos ‘graio’)

gralha del [a] bèc jaune nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : (Pyrrhocorax graculus) [Alibert : gralha de bèc jaune]

gralha del [a] bèc roge nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : (Pyrrhocorax pyrrhocorax) [Alibert : gralha de bèc roge]

gralha picassada : mena d'aucèl (Nucifraga caryocatactes)

gralhar (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) : croacar (cridar coma una gralha)

gralhard : mena de gralha (Corvus cornix)

gralhàs nm, cf Ubaud Dicort : « corbeau, v. corbatàs » (v. TdF graias’)

gralhon 1 nm, -a : pichon de la gralha ; gralha pichona.

gralhon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « graillon, odeur ou goût de graisse fondue » TdF graioun 2’