gorret 1 nm (plt.) : mena de sause (Salix caprea) ; (Salix alba)

gorret 2 nm (L. 209) (v. gòrre 2) : gorrin (porcelon / pòrc pichon)

gorreta nf, cf Ubaud Dicort : « petite truie » (v. TdF)

gorretada nf, cf Ubaud Dicort : « portée d’une truie » TdF

gorretalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « petits cochons, en général » TdF

gorretar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, mettre bas des cochons, cochonner » TdF

gorrièr, -ièira adj (v. gòrra 1) : apimpat, -ada ; corós, -osa / cambafin, -a ; brilhant, -a ; graciós, -osa.

gorrièirament adv, cf Ubaud Dicort : « fièrement, gaillardement ; gracieusement » TdF

gorrilhon nm, cf Ubaud Dicort : « jeune goret, petit pourceau » TdF

gorrimand [veire gorimand, cf Ubaud Dicort], -a n : passapaís / vagabond, -a ; cocarro, -a ; belitre, -a ; paucval (m. e f.)

gorrimandalha  (abs. Dicort) : cocarralha ; belitralha.

gorrimandàs [veire gorimandàs], -assa n : gorrinàs, -assa / cocarràs, -assa.

gorrin (v. TdF), gorrina 1 (v. TdF) (subs. o adj.) : gorret,-a / porcelon, -a ; vagabond, -a ; libertin, -a (R. IV, 82).

gorrina 2 nf : « gourgandine, coureuse, truande » ; prostituïda (v. TdF) ; lesbiana [v. gossa (v. (Brun Glossari Oc-Fr)].

gorrinaire, -aira [~ -airitz] adj e n : rodaire, -a ; « coureur, euse, mauvais sujet » TdF.

gorrinalha nf sing : los paucvals en general.

gorrinar (v. intr.) : córrer après las femnas ; rodar ; serpatejar (en parlant d'un riu) ; landrinar / s'atardivar.

gorrinariá nf : « vagabondage, paresse, cagnardise, malpropreté, vie de débauche » TdF

gorrinatge nm / gorrinariá (v. gorrinariá) : vagabondatge ; libertinatge.

gorrinàs, -assa n : paucval (m. e f.) / truand, -a ; libertin, -a.

gorrinejar (v. intr.) : frequentatiu de gorrinar.

gorrinet, -a n, cf Ubaud Dicort : « polisson » (Brun Glossari Oc-Fr)

gorrinitge : gorrinariá / gorrinatge v. pus naut.

gorrinon nm : porcelon (pòrc pichon) ; libertin jovenòt.

gorrinòt, -a n, cf Ubaud Dicort : v. « petit cochon ; petit libertin, polisson, onne » TdF

gorrir v : v. gorrar.

gòrri-sabatàs nm, cf Ubaud Dicort : « débauché » (Carrasco)

gorriular v, cf Ubaud Dicort : « v intr, grogner, en parlant du cochon ; gargouiller, grouiller, en parlant des intestins » TdF ‘gourriéula’

gorroneta nf, cf Ubaud Dicort : « fille toute petite » TdF

gos, gossa n (del gallés uer-tra-gos : lebrièr) : can, canha ; tèrme bravament insolentaire. (v. gossa)

Quina gossa !

gosièr nm, cf Ubaud Dicort : « gosier » TdF

Mal de gosièr, mal de gorge, angine. (v. TdF)

Aver grand gosièr, être goulu. (v. TdF)

gosil : carbon blanc.

gosiòu : mojòl / mujòl (jaune d'uòu)

gospar (v. tr.) : netejar la fustalha.

gospilhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que gospilha.

gospilhar (v. tr.) : gorminar / resquilhar (manjar e beure dins un restaurant sens pagar) ; ganhar d'argent en menudalhas ; enganar los autres.

gospilhatge : accion o resulta de gospilhar.

gossa nf : canha (v. jos gos) ; « ancienne machine de guerre » ; prostituïda ; lesbiana ; « personne sans énergie » ; flèuma / pigresa (v. TdF):

Una gossa d’òme, un grand paresseux. (v. TdF)

Ai la gossa : ai la canha / ai la flèuma.

gossalha nf sing : canalha (cans en general ; ensemble de cans)

gossana : palhat / jaç de cans.

gossàs, -assa n / gossard, -a (abs. Dicort) : canhàs, -assa ; persona bocharda.

gossatalha nf sing : los cans en general (pej.)

gossatàs, cf Ubaud Dicort : (v. gossàs)

gossatièr 1 nm : responsable d'un ensemble de cans.

gossatièr 2, -ièira adj e n : persona qu'aima los cans ; palhard, -a ; cinic, -a.

gossatieràs nm, cf Ubaud Dicort (v. gossatièr 2) : « paillard effréné, v. rofianàs » TdF

gossejar / gossatejar (los 2, abs. Dicort  e TdF) (v. intr.) : baisar (t. a.) ; « v tr, secouer » (v. Per Noste)

gosset 1 nm, cf Ubaud Dicort : « gousset, v. pochon plus usité » (v. TdF)

gosset 2 nm : canhon ; capfoguièr / andèr / landièr.

gosseta nf : canhòta.

gosseton 1 nm : canhonèl.

gossetons (Alibert) [gosseton 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] (plt.) : lenga de can (Cynoglossum officinale) ; (C. pictum) ; (C. cheirifolium) ; (C. Dioscoridis) ; (C. montanum) ; lusèrna nana : (Medicago minima)

gosson nm, cf Ubaud Dicort : « petit chien ; polisson, paresseux » TdF

gossonilha nf sing : ensemble de canhons ; « bande de polissons » TdF.

gossós, -osa adj  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : luxuriós, -osa (R. IV, 111).

gost : sensacion agradiva d'una sabor ; percepcion d'aquela sabor ; organ que nos fa percebre las sabors ; don de discernir çò bèl e çò marrit ; don de far quicòm d'artistic.

Aquela sopa a pas ges de gost.

Lo milhàs me ven pas per gost.

Aquel arquitècte a pas ges de gost.

gostacion nf, cf Ubaud Dicort : accion o resulta de gostar (de presar) quicòm.

gostada nf, cf Ubaud Dicort : « goûter que l’on fait entre amis, entre écoliers, pique-nique » TdF

gostadet nm, cf Ubaud Dicort : v. gostaron. (v. TdF jos ‘goustaroun’)

 

 

gostadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petit goûter d’enfant où chacun contribue pour quelque chose » TdF

gostaire, -aira [~ -airitz] n : persona que gosta a quatre oras del ser.

gostar 1 nm / gostada (v. gostada) : repaisson que se fa a quatre oras del ser.

gostar 2 (v. tr. e intr.) : presar (aimar) quicòm ; far un repaisson a quatre oras del ser.

gostard, -a adj e n : lemfre, -a (que se congosta tròp de çò bon)

gostaron nm, cf Ubaud Dicort : « petit goûter ; petit repas que font les moissonneurs vers cinq heures du soir » TdF

gostasol, -a n, cf Ubaud Dicort : (v. gostasolet)

gostasolet, -a n : « personne qui aime  manger seule », que pensa pas als autres ; avar, -a ; misantròp, -a. (v. TdF ‘gousto-soulet’)

gostejar a (v. tr. ind. e intr.) (abs. Dicort e TdF) : aver gost a ; aver de gost.

Ton vin gosteja a vinagre !

Una sopa que gosteja.

gosteta nf, cf Ubaud Dicort : v. gostadeta. (v. TdF jos ‘goustadeto’)

gostonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, goûter légèrement, v. vespertinar » (v. TdF)

gostós, -osa : saborós, -osa (plasent, -a al gost)

gòt 1 nm : veire ; copa ; gobelet ;

gòt 2 nm : lana del ventre de las fedas.

gòt 3, -a adj : relatiu, -iva (R. II, 16) als Gòts, ancian pòble germanic.

gota 1 nf : inflamacion bravament dolorosa d'articulacions ;

gota 2 nf : pichona porcion de liquid ; glop (globilhon de liquid)

Gota de sang.

Gota de pluèja.

Beure la gota : trincar.

gotada 1 nf / gotat (v. gotat) : plen veire de liquid, veirat (plen veire)

Una gotada de vin : un veirat de vin..

gotada 2 nf : çò que gota /çò que goteja, « goutte » TdF ‘goutado 1’. 

gotal (Alibert) [gotalh nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos  ‘gotau’)] : gotièira ; besal d'evacuacion ; toat per las aigas pluvialas ; prat asagat per una font ; airal asagat per de fonts.

gotar (v. intr.) : rajar glop per glop (gota a gota)

gotassa : podagra (R. IV, 581) / gota (med.)

gotat nm (TdF jos ‘goutado 2’ ; abs. Dicort) : veirat (plen veire de liquid) (v. gotada 1)

Un gotat de vin : un veirat de vin.

gotejament : accion de susar / de gimar / de vinar.

gotejar (v. intr.) : tombar glop per glop.

gotèl : gota pichona.

gotent, -a : que gota / que goteja.

gotet 1 nm : veire pichon.

gotet 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. gotèl. (v. TdF jos ‘goutet 2’)

goteta : gota pichona.

gotic, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘gouti’) : que ven dels Gòts ; forma d'art que floriguèt en Euròpa del sègle XII a la Renaissença.

Gàllia gotica : Lengadòc.

Catedrala gotica.

gotièira nf : « filet d’eau, voie d’eau, égout qui tombe d’un toit par le défaut d’une tuile ou d’une planche, v. degotièira ; t. de relieur, creux de la tranche d’un livre » ; salida de teulada, « ardoise plus grande placée au bord d’un toit ». (v. TdF)

gotièr : teule del bòrd de la teulada que fa salida ; canal de teulada ; besal d'evacuacion ; toat.

gotilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petite gouttelette » TdF

gotim nm sing, cf Ubaud Dicort : doblet arcaïc de gotum.

gotina : brave valat (fossat)

gotís : remòl / remolin / remolinet.

gotitge nm, cf Ubaud Dicort : (v. degotitge e gotar)

gotja nf : mena de blat dur, « épeautre » (Alibert).

goton nm, cf Ubaud Dicort : « petite goutte ; goutte de lait qui se donne par-dessus le marché » TdF

gotós, -a : qu'a la gota.

gotum (abs. Dicort) : tèrme collectiu per gotas. (v. gotim)

govèrn : governament / direccion (accion o resulta de governar o de se governar) ; governalh de naviri ; marc (branca mèstra) ; abelha maire ; serviciala de curat.

govèrna : règla de conduita.

governable, -bla : que pòt èsser governat, -ada.

governador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui gouvernera ; digne d’être gouverné ; qui sera gouverné » (L. 209)

governador 2 nm, cf Ubaud Dicort, -airitz : persona que govèrna quicòm, « gouverneur, pilote » (Alibert).

governaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : coma çaisús, « celui, celle qui gouverne, dirigeant, ante ; timonier » TdF.

governalh : pèça de fust o de metal per governar una nau, un avion.

governament [govèrnament] nm : accion o resulta de governar ; exercici del govèrn.

governamental, -a : relatiu, -iva a un governament.

governança nf, cf Ubaud Dicort : « gouvernement, administration » (L. 209)

governant (adj. (abs. Dicort) e subs. m.) : que govèrna (v.  governaire) ; responsable politic encargat d'un governament.

governanta nf : femna cargada de l'educacion d'un mainatge o de mai d'un ; femna que s'ocupa de l'ostal d'un veus o d'un celibatari.

Una governanta de curat.

governar (v. tr.) : menar una nau, una veitura, un avion... ; menar los afars d'una familha, d'un país...

governar (se) : menar sos afars ; mestrejar sas passions.

Se poguèt pas jamai governar de sa vida.

governet : pèça que reglava la bobina d'un rodet.

govós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « cossu, ue, couvert de sa cosse » TdF

G.P.S. : sigla de guidatge per satellit.