golardum nm sing : apetís desordenat de manjar e de beure.

golarut, -uda adj / golàs, -assa (v. golàs) : gulampe, -a.

golàs,-assa adj e n : que manja tròp, e tròp golardament.

golash ~ golach (< ongr.) nm, cf Ubaud Dicort : « goulasch / goulache »

golassa (m. e f.) [nf, cf Ubaud Dicort] : bramaire, -a « grande gueule, vilaine bouche, v. forn ; gourmandise » (v. TdF).

golat nm, cf Ubaud Dicort : v. golada. (v. TdF jos ‘goulado’)

golatge : apetís ; golardiá.

golaud, -a adj e n : lemfre, -a ; golarut, -uda / gulampe, -a.

La Victorina es golauda coma una padena.

golaudada : còp de gola / golardada v. pus naut.

golaudament adv : golardament (amb tròp d'aviditat)

golaudejar (v. intr.) : golardejar / s'embucar / tròp manjar.

golaudiá / golaudisa : aviditat desordenada pel manjar.

gòlça nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : coscolha (envolopa de legums) ; « gousse d’ail, chacun des petits caïeux qui composent une tête d’ail ou bulbe de l’ail » (Vayssier jos ‘ouólso’ ; v. TdF ‘golso’). (v. dòlça)

La gòlça del pòrre : lo blanc del pòrre. (Alibert)

Fretar un croston ambe una gòlça d’alh, frotter une croute avec une gousse d’ail. (v. Vayssier)

golçada : croston alhat (fretat amb d'alh)

golçar (v. tr.) : alhar (fretar / fregar amb d'alh)  (v. dolçar)

golèfra nf, cf Ubaud Dicort : v. galafre. (v. TdF jos ‘galafre’)

golejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, désirer ardemment » (L. 209)

golem (abs. Dicort) / gaulem (m.) : v. gaulem.

golesejar (v. intr.) (abs. Dicort) : cercar a manjar amb aviditat. (v. golejar)

golet : pas (obertura) ; boca ; gòrja.

goleta : gola pichona ; pas (obertura) per una embarcacion.

golf / golfe nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : porcion granda de mar enrodada de tèrras ; gorg / gorga.

gòlf nm (angl. golf) : mena d'espòrt anglés vengut internacional. (Amb un pal especial, los jogaires butan una palma dins de traucs escampilhats per una pelena aprestada per aquel espòrt)

golfaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « golfeur, -euse » (Per Noste)

golfe nm : v. golf.

gòlfe, -fa adj (non preconizat Dicort) : enfle, -a / bodenfle, -a ; confle, -a. v. gòf.

Golgòta n pr m, cf Ubaud Dicort : « le Gogotha, v. Calvari » (v. TdF ‘Goulgouta’)

golhar (se) v pron (non preconizat Dicort) : se gaulhar (metre los pès dins l'aiga)

golhàs (non preconizat Dicort) / golhat (abs. Dicort) : gaulhàs. v. gaulhàs.

golhassar (se) v pron  (non preconizat Dicort) : v. gaulhar (se) (v. Alibert) ; se gaulhassar (frequentatiu de se golhar)

gòlhe / gòli nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tregan (mena de peis de ribièira)

goliard nm : prèire o monge marginal e passapaís de l'Edat Mejana. Los goliards metián de paraulas profanas, sovent calhòlas, en latin o en galloroman, sus una melodia simpla e plan ritmada de tròp de glèisa (v. tròp e p. 1006). Un pauc totas las cançons popularas de l'epòca agèron aquela origina.

goliardesc, -a (abs. Dicort) : satiric, -a ; calhòl, -a.

Poesia goliardesca.

golibaud, -a adj e n  / golís, -issa (v. gòlis) : que manja tròp e tròp golardament.

gòlis nm, cf Ubaud Dicort : « goinfre, goulu, v. galavard » TdF

gòlla nf, cf Ubaud Dicort : « poire trop mûre » TdF ; « petit berceau » TdF suppl

gòlle 1, -la adj, cf Ubaud Dicort : « gauche, de travers, mal arrondi, ie » TdF

« golle [gòlle 2, cf Ubaud Dicort], -a » adj : v. gaule 2.

golofir v, cf Ubaud Dicort : v. engolir. (v. TdF jos ‘engouli’)

golon nm, cf Ubaud Dicort : « petite gueule, petite bouche, bouche mignonne ; goulet, couloir dans les rochers, ravin profond » TdF

golonada nf, cf Ubaud Dicort : « coup de vent qui sort d’un goulet, vent coulis » TdF

goludament adv, cf Ubaud Dicort : « goulûment, v. golardament » TdF

« goludar » : v. voludar.

goludariá / goludesa nf / goluditge nm (e non pas « gormandisa » ni mai « gromandisa » (fr.)) : aviditat pel manjar.

goludàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « gros goulu, gloutonne » TdF

goludesa nf: v. goludariá.

goludetat nf, cf Ubaud Dicort : v. goludariá. (v. TdF jos ‘goludarié’)

goluditge nm, cf Ubaud Dicort : v. goludariá.

golut, -uda adj : golafre, -a / golibaud, -a.

gom nm (non preconizat Dicort) : v. gome.

goma : substància susada per d'unas plantas ; saba dels arbres ; mèrda de cocut (saba del cerièis) ; saba d'arbres tropicals utilizada per far d'apleches d'escafar e fòrça autres apleches.

gomar 1 (v. tr. e intr.) : « enduire de gomme », escafar amb una goma ; susar (en parlant de la saba) ; « former calus au-dessus d’une plaie ; abonder, foisonner, v. abondar » ; coar (en parlant del fuòc) ; cremar sens flama. (v. TdF ‘gouma 1’)

gomar (se) 2 v pron : venir goitrós (se trapar un goitre). (v. gome)

gomarra [veire gamarra, cf Ubaud Dicort] / gamarra nf : mala umor ; prostituïda (v. Alibert).

gomatge : accion de gomar.

gome nm  / gom [veire gome, cf Ubaud Dicort] : goitre ; ulcèra (f.) de la gòrja del bestial ; tumor del còl dels pòrcs.

Getar lo gome, jeter sa gourme. (v. TdF suppl)

gomifèr, -a : que fa de goma.

Arbre gomifèr.

gomon nm, cf Ubaud Dicort : « petit goître ; goître » TdF

gomonièira nf : conflason del goitre ;  « grosse gorge » TdF.

gomós, -osa : de la natura de la goma ; que revèrta la goma.

gomòsi (abs. Dicort) : malautiá de las plantas / produccion de fòrça goma.

gomositat nf : natura de çò gomós.

GON- : forma prefixada del grèc gònòs (semença ; espèrma) o del grèc gònu (genolh)

-GÒN : forma sufixada del grèc gònià (angle) v. exagòn - poligòn - octogòn.

 

 

gona : rauba de femna ; tunica ; levita ; sotanèla ; còta (jupa ; vestit de nenon) ; chimarra (vestit de magistrat) ; sant miquèla longaruda (Lepiota procera)

gonada : organ reproductor dels gamets (cellulas reroductrises) ; glandola genitala

Lo testicul es la gonada masculina.

L'ovari es la gonada feminina.

gonadal, -a : relatiu, -iva a una gonada.

gonadoblastòma (m.) : tumor gonadala.

gonadotròp, -a : qu'estimula las glandolas sexualas.

gonadotropina : tèrme generic de las ormonas gonadotròpas.

gonalgia : dolor al genolh.

gonartria : raumatisme cronic non inflamatòri del genolh.

gonartriti (f.) : inflamacion de l'articulacion del genolh.

gonartròsi (f.) : gonartria.

gondòla (de l'it. gondola) : mena de barca veniciana.

gondolièr nm, -ièira : persona que mena una gondòla.

GONE- : forma prefixada del grèc gònè (generacion)

gonecistiti (f.) : inflamacion genitala.

gonèl (m.) : jupa ; cotilhon.

gonèla (f.) : rauba longa ; femna bèstia ; òme pauruc.

gonelièr nm, cf Ubaud Dicort : « homme efféminé » TdF

gonelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit jupon ; robe d’enfant » TdF

gonessa nf, cf Ubaud Dicort : « pain de première qualité, fendu par le milieu » TdF

Manjar de gonessa, manger son pain blanc ; être dans la lune de miel. (v. TdF)

gonfalon / gonfanon nm (arc.) : bandièira (estendard) de batalha.

gonfalonièr [ ~ gonfanonièr] nm, cf Ubaud Dicort : soldat que portava lo gonfalon.

gonflar e derivats : v. conflar e derivats, cf Ubaud Dicort.

gonfon nm, cf Ubaud Dicort : « gond » (v. TdF)

gonfonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit gond » TdF

gonfonièira nf, cf Ubaud Dicort : « trou qui reçoit le gond » TdF

gòng nm, cf Ubaud Dicort : « gong » (Laus)

gonga : pèrga per furgalhar dins l'aiga.

gongar (v. tr. e intr.) : furgalhar dins l'aiga ; chagotar (patolhar dins l'aiga)

gongolha nf : esquilon / cascavèl ; sonalha (v. Vayssier ‘goungóuillo’) .

gongolhat, -ada : aplechat, -ada d'esquilons.

gongolheta : esquilon pichon.

gongon nm, cf Ubaud Dicort : « murmure, v. bombon ; grognon, v. renòsi » (v. TdF)

gongonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, murmurer ; gronder, v. bombonar » (v. TdF)

gonha : emplastre ; pèira plana que marca l'endrech d'ont cal lançar las bòlas ; mandra / lec d'aquel jòc ; enveja.

Far gonha : far gòrja (far enveja) (v. gaunheta)

gonhafièr nm, cf Ubaud Dicort : « individu sans valeur ; sbire » .(Lexic M. Roqueta)

gonhard nm, cf Ubaud Dicort : « pièce du moulin à soie, traverse de soie qui unit deux pignons » TdF

gonheta 1 nf : bonheta. v. bonheta.

gonheta 2 nf [veire gaunheta, cf Ubaud Dicort] : Far gonhetas (Alibert), far gòrja (far enveja).

gonhon [veire ganhon, cf Ubaud Dicort] nm : tesson.

-GÒNI : forma sufixada del grèc gònòs (generacion) v. ascogòni.

-GONIA : forma sufixada del grèc gònòs (generacion) v. cosmogonia.

« gonic » nm : v. ganic.

gonidar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, se plaindre » (Carrasco) ; « (porc) pousser des cris perçants, v. gisclar » (Lagarde). « gonidar » : v. ganidar.

Gonida, (le chien) se plaint d’ennui » (Carrasco)

GONIO- : forma prefixada del grèc gònià (angle)

goniograf : aparelh de correccion d'angles.

goniomètre : instrument de mesuras d'angles.

goniometria : teoria e tecnnica de mesuras d'angles.

goniometric, -a : relatiu, -iva a la goniometria.

gonit nm, cf Ubaud Dicort : (v. gonidar e ganic)

GONO- : forma prefixada del grèc gònòs (espèrma)

gonocit (m.) : cellula sexuala embrionària.

gonocòc : micròbi patologic, factor de la blennorragia.

gonococcia : blennoragia.

gonofòr : partida del receptacle d'una flor que pòrta las estaminas e lo pistil.

gonopòde : apendix modificat en organ copulator per d'unes artropòdes mascles.

gonorrèa : blennorragia.

gonosòma (m.) : cromosòma sexual que determina lo sèxe.

gopilha nf (fran ?), cf Ubaud Dicort : « goupille, petite fiche [v. òlze] » TdF ‘goupiho’

gopilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, goupiller, garnir de goupilles » TdF

gopilhièiras nf pl, cf Ubaud Dicort : « esse de fer qu’on place à l’extrémité des tirants d’un araire (tendilha), pour que les goupilles ne fassent pas éclater le bois » (v. TdF)

gopilhon 1 nm, cf Ubaud Dicort : petite goupille, clavette, v. claveta » (v. TdF ‘goupihoun 1’)

gopilhon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « goupillon, v. aspèrges [v. aspersor] » TdF ‘goupihoun 2’.

gopilhonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, nettoyer avec un goupillon » TdF

gòr : amàs / abscès.

gòrb 1 nm : mena de banasta per carrejar la vendémia sus l'esquina ;

gòrb 2 [veire còrb, cf Ubaud Dicort] nm : còrb (Corvus corax) ; autra mena d'aucèl : (Tantalus falcinellus)

gòrba : desca (mena de panièira granda sens cobertoira)

gorbada nf / gorbat nm : contengut d'un gòrb o d'una gòrba.

« gorbalhon » : v. corbaton.

gorbatejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, porter la hotte, transporter la vendange à dos » TdF

gorbaud nm, -a : persona que manja bravament e golardament.

gorbauda nf : estropaira (femna que vestís los defuntats)