|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
golardum nm sing : apetís desordenat de manjar e de beure. golarut, -uda adj / golàs, -assa (v. golàs) : gulampe, -a. golàs,-assa adj e n : que manja tròp, e tròp golardament. golasch ~ golach (< ongrés) nm, cf Ubaud Dicort 2022 : « goulash / goulach » (v. Sèrras, Rapin) golassa (m. e f.) [nf, cf Ubaud Dicort] : bramaire, -a « grande gueule, vilaine bouche, v. forn ; gourmandise » (v. TdF). golat nm, cf Ubaud Dicort : v. golada. (v. TdF jos ‘goulado’) golatge : apetís ; golardiá. golaud, -a adj e n : lemfre, -a ; golarut, -uda / gulampe, -a. La Victorina es golauda coma una padena. golaudada : còp de gola / golardada v. pus naut. golaudament adv : golardament (amb tròp d'aviditat) golaudejar (v. intr.) : golardejar / s'embucar / tròp manjar. golaudiá / golaudisa : aviditat desordenada pel manjar. gòlça nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : coscolha (envolopa de legums) ; « gousse d’ail, chacun des petits caïeux qui composent une tête d’ail ou bulbe de l’ail » (Vayssier jos ‘ouólso’ ; v. TdF ‘golso’). (v. dòlça) La gòlça del pòrre : lo blanc del pòrre. (Alibert) Fretar un croston ambe una gòlça d’alh, frotter une croûte avec une gousse d’ail. (v. Vayssier) golçada : croston alhat (fretat amb d'alh) golçar (v. tr.) : alhar (fretar / fregar amb d'alh) (v. dolçar) golèfra nf, cf Ubaud Dicort : v. galafre. (v. TdF jos ‘galafre’) golejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, désirer ardemment » (L. 209) golem (abs. Dicort) / gaulem (m.) : v. gaulem. golesejar (v. intr.) (Alibert ; abs. Dicort) : cercar a manjar amb aviditat. (v. golejar) golet : pas (obertura) ; boca ; gòrja. goleta : gola pichona ; pas (obertura) per una embarcacion. golf / golfe nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : porcion granda de mar enrodada de tèrras ; gorg / gorga. gòlf nm (angl. golf) : mena d'espòrt anglés vengut internacional. (Amb un pal especial, los jogaires butan una palma dins de traucs escampilhats per una pelena aprestada per aquel espòrt) golfaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « golfeur, -euse » (Per Noste) golfe nm : v. golf. gòlfe, -fa adj (non preconizat Dicort) : enfle, -a / bodenfle, -a ; confle, -a. v. gòf. Golgòta n pr m, cf Ubaud Dicort : « le Gogotha, v. Calvari » (v. TdF ‘Goulgouta’) golhar (se) v pron (non preconizat Dicort) : se gaulhar (metre los pès dins l'aiga) golhàs (non preconizat Dicort) / golhat (abs. Dicort) : gaulhàs. v. gaulhàs. golhassar (se) v pron (non preconizat Dicort) : v. gaulhar (se) (v. Alibert) ; se gaulhassar (frequentatiu de se golhar) gòlhe / gòli nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tregan (mena de peis de ribièira) goliard nm : prèire o monge marginal e passapaís de l'Edat Mejana. Los goliards metián de paraulas profanas, sovent calhòlas, en latin o en galloroman, sus una melodia simpla e plan ritmada de tròp de glèisa (v. tròp e p. 1006). Un pauc totas las cançons popularas de l'epòca agèron aquela origina. goliardesc, -a (abs. Dicort) : satiric, -a ; calhòl, -a. Poesia goliardesca. golibaud, -a adj e n / golís, -issa (v. gòlis) : que manja tròp e tròp golardament. gòlis nm, cf Ubaud Dicort : « goinfre, goulu, v. galavard » TdF gòlla nf, cf Ubaud Dicort : « poire trop mûre » TdF ; « petit berceau » TdF suppl gòlle 1, -la adj, cf Ubaud Dicort : « gauche, de travers, mal arrondi, ie » TdF « golle, -la » [ gòlle 2 (gastat), -la adj, cf Ubaud Dicort] : v. gaule 2. golofir v, cf Ubaud Dicort : v. engolir. (v. TdF jos ‘engouli’) golon nm, cf Ubaud Dicort : « petite gueule, petite bouche, bouche mignonne ; goulet, couloir dans les rochers, ravin profond » TdF golonada nf, cf Ubaud Dicort : « coup de vent qui sort d’un goulet, vent coulis » TdF goludament adv, cf Ubaud Dicort : « goulûment, v. golardament » TdF « goludar » v : v. voludar. goludariá / goludesa nf / goluditge nm (e non pas « gormandisa » ni mai « gromandisa » (fr.)) : aviditat pel manjar. goludàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « gros goulu, gloutonne » TdF goludesa nf: v. goludariá. goludetat nf, cf Ubaud Dicort : v. goludariá. (v. TdF jos ‘goludarié’) goluditge nm, cf Ubaud Dicort : v. goludariá. golut, -uda adj : golafre, -a / golibaud, -a. gom nm (non preconizat Dicort) : v. gome. goma : substància susada per d'unas plantas ; saba dels arbres ; mèrda de cocut (saba del cerièis) ; saba d'arbres tropicals utilizada per far d'apleches d'escafar e fòrça autres apleches. gomar 1 (v. tr. e intr.) : « enduire de gomme », escafar amb una goma ; susar (en parlant de la saba) ; « former calus au-dessus d’une plaie ; abonder, foisonner, v. abondar » ; coar (en parlant del fuòc) ; cremar sens flama. (v. TdF ‘gouma 1’) gomar (se) 2 v pron : venir goitrós (se trapar un goitre [v. gome]) gomarra [veire gamarra, cf Ubaud Dicort] / gamarra nf : mala umor ; prostituïda (v. Alibert). gomatge : accion de gomar. gome nm / gom [veire gome, cf Ubaud Dicort] : goitre ; ulcèra (f.) de la gòrja del bestial ; tumor del còl dels pòrcs. Getar lo gome, jeter sa gourme. (v. TdF suppl) gomifèr, -a : que fa de goma. Arbre gomifèr. gomon nm, cf Ubaud Dicort : « petit goître ; goître » TdF gomonièira nf : conflason del goitre ; « grosse gorge » TdF. gomós, -osa : de la natura de la goma ; que revèrta la goma. gomòsi (abs. Dicort) : malautiá de las plantas / produccion de fòrça goma. gomositat nf : natura de çò gomós. GON- : forma prefixada del grèc gònòs (semença ; espèrma) o del grèc gònu (genolh) -GÒN : forma sufixada del grèc gònià (angle) v. exagòn - poligòn - octogòn.
|
|
gona : rauba de femna ; tunica ; levita ; sotanèla ; còta (jupa ; vestit de nenon) ; chimarra (vestit de magistrat) ; sant miquèla longaruda (Lepiota procera) gonada : organ reproductor dels gamets (cellulas reroductrises) ; glandola genitala Lo testicul es la gonada masculina. L'ovari es la gonada feminina. gonadal, -a : relatiu, -iva a una gonada. gonadoblastòma (m.) : tumor gonadala. gonadotròp, -a : qu'estimula las glandolas sexualas. gonadotropina : tèrme generic de las ormonas gonadotròpas. gonalgia : dolor al genolh. gonartria : raumatisme cronic non inflamatòri del genolh. gonartriti (f.) : inflamacion de l'articulacion del genolh. gonartròsi (f.) : gonartria. gondòla (de l'it. gondola) : mena de barca veniciana. gondolièr nm, -ièira : persona que mena una gondòla. GONE- : forma prefixada del grèc gònè (generacion) gonecistiti (f.) : inflamacion genitala. gonèl (m.) : jupa ; cotilhon. gonèla (f.) : rauba longa ; femna bèstia ; òme pauruc. gonelièr nm, cf Ubaud Dicort : « homme efféminé » TdF gonelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit jupon ; robe d’enfant » TdF gonessa nf, cf Ubaud Dicort : « pain de première qualité, fendu par le milieu » TdF Manjar de gonessa, manger son pain blanc ; être dans la lune de miel. (v. TdF) gonfalon / gonfanon nm (arc.) : bandièira (estendard) de batalha. gonfalonièr [ ~ gonfanonièr] nm, cf Ubaud Dicort : soldat que portava lo gonfalon. gonflar e derivats : v. conflar e derivats, cf Ubaud Dicort. gonfon nm, cf Ubaud Dicort : « gond » (v. TdF) gonfonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit gond » TdF gonfonièira nf, cf Ubaud Dicort : « trou qui reçoit le gond » TdF gòng nm, cf Ubaud Dicort : « gong » (Laus) gonga : pèrga per furgalhar dins l'aiga. gongar (v. tr. e intr.) : furgalhar dins l'aiga ; chagotar (patolhar dins l'aiga) gongolha nf : esquilon / cascavèl ; sonalha (v. Vayssier ‘goungóuillo’) . gongolhat, -ada : aplechat, -ada d'esquilons. gongolheta : esquilon pichon. gongon nm, cf Ubaud Dicort : « murmure, v. bombon ; grognon, v. renòsi » (v. TdF) gongonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, murmurer ; gronder, v. bombonar » (v. TdF) gonha : emplastre ; pèira plana que marca l'endrech d'ont cal lançar las bòlas ; mandra / lec d'aquel jòc ; enveja. Far gonha : far gòrja (far enveja) (v. gaunheta) gonhafièr nm, cf Ubaud Dicort : « individu sans valeur ; sbire » .(Lexic M. Roqueta) gonhard nm, cf Ubaud Dicort : « pièce du moulin à soie, traverse de soie qui unit deux pignons » TdF gonheta 1 nf : bonheta. v. bonheta. gonheta 2 nf [veire gaunheta, cf Ubaud Dicort] : Far gonhetas (Alibert), far gòrja (far enveja). [v gaunheta (far -)} gonhon [veire ganhon, cf Ubaud Dicort] nm : tesson. -GÒNI : forma sufixada del grèc gònòs (generacion) v. ascogòni. -GONIA : forma sufixada del grèc gònòs (generacion) v. cosmogonia. « gonic » nm : v. ganic. gonidar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, se plaindre » (Carrasco) ; « (porc) pousser des cris perçants, v. gisclar » (Lagarde). « gonidar » : v. ganidar. Gonida, (le chien) se plaint d’ennui » (Carrasco) GONIO- : forma prefixada del grèc gònià (angle) goniograf : aparelh de correccion d'angles. goniomètre : instrument de mesuras d'angles. goniometria : teoria e tecnnica de mesuras d'angles. goniometric, -a : relatiu, -iva a la goniometria. gonit nm, cf Ubaud Dicort : (v. gonidar e ganic) GONO- : forma prefixada del grèc gònòs (espèrma) gonocit (m.) : cellula sexuala embrionària. gonocòc : micròbi patologic, factor de la blennorragia. gonococcia : blennoragia. gonofòr : partida del receptacle d'una flor que pòrta las estaminas e lo pistil. gonopòde : apendix modificat en organ copulator per d'unes artropòdes mascles. gonorrèa : blennorragia. gonosòma (m.) : cromosòma sexual que determina lo sèxe. gopilha nf (fran ?), cf Ubaud Dicort : « goupille, petite fiche [v. òlze] » TdF ‘goupiho’ gopilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, goupiller, garnir de goupilles » TdF gopilhièiras nf pl, cf Ubaud Dicort : « esse de fer qu’on place à l’extrémité des tirants d’un araire (tendilha), pour que les goupilles ne fassent pas éclater le bois » (v. TdF) gopilhon 1 nm, cf Ubaud Dicort : petite goupille, clavette, v. claveta » (v. TdF ‘goupihoun 1’) gopilhon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « goupillon, v. aspèrges [v. aspersor] » TdF ‘goupihoun 2’. gopilhonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, nettoyer avec un goupillon » TdF gòr : amàs / abscès. gòrb 1 nm : mena de banasta per carrejar la vendémia sus l'esquina ; gòrb 2 [veire còrb, cf Ubaud Dicort] nm : còrb (Corvus corax) ; autra mena d'aucèl : (Tantalus falcinellus) gòrba : desca (mena de panièira granda sens cobertoira) gorbada nf / gorbat nm : contengut d'un gòrb o d'una gòrba. « gorbalhon » : v. corbaton. gorbatejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, porter la hotte, transporter la vendange à dos » TdF gorbaud nm, -a : persona que manja bravament e golardament. gorbauda nf : estropaira (femna que vestís los defuntats) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|