glopejada : absorcion per gorjadas pichonas.

glopejar (v. intr.) : tombar glop per glop ; beure per gorjadas pichonas.

glopèl / glopet : gorjada pichona.

glop-glop (onom.) (abs. Dicort) : bruch que fa un liquid al sortir d'un recipient del còl estrech. (v. glo-glo)

gloreta nf, cf Ubaud Dicort : v. glorieta. (v. TdF jos ‘gloureto’)

gloreton nm, cf Ubaud Dicort : « petite gloriette, petit kiosque ; fournil » TdF

glòria 1 nf : consideracion, admiracion, distinccion... acordadas a q. q. per consentiment general ; parada ; luxe ; vanitat ; sufisença ; plt. : (Androsaemum officinale)

Trabalhar per la glòria : trabalhar per pas res.

glòria 2 nm : (paraulas a la messa), cf Ubaud Dicort, v. glorià.

glorià [(francisme) veire glòria 2, cf Ubaud Dicort] : cant de la messa que comença aital :

Gloria in excelsis Deo : Glòria a Dieu al pus naut del Cèl.

glorià (glòria) (far -) (l.p.) : alongar d'aigardent sa tassada de cafè.

Glorià [Glòria, cf Ubaud Dicort] : prenom femenin.

Gloria Patri (lat.) : finala de tot un fum de pregàrias de Glèisa.

gloriejar 1 (v. tr.) (R. III, 476) (abs. TdF) : doblet de glorificar.

gloriejar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire le glorieux, se vanter ; parader, aimer le luxe, v. bragar 1 » (v. TdF)

gloriejar (se) (abs. TdF) : se conflar (s.f.) (v. gloriejar 2)

glorieta nf : pichon pabalhon de repaus o cabana de verdura aplechats dins un pargue ; bèlvéser / mirador ; « appartemeent qui est au-dessus d’un four, étuve où on pétrit et où la pâte lève, fournil » TdF jos ‘gloureto’.

glorieton nm, cf Ubaud Dicort : v. gloreton.

glorificacion : accion o resulta de glorificar o de se glorificar.

glorificaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « glorificateur, -trice » (Per Noste)

glorificar (v. tr.) : lausar, onorar, benesir... quicòm o q.q.

glorificar (se) : tirar glòria de quicòm.

glorificator, -tritz adj e : « glorificateur, -trice » (Laus). (v. glorificaire)

gloriòla (del latin gloriola, glòria pichona) : vana glòria.

gloriós, -osa : digne, -a de glòria ; que balha de glòria ; que balha de satisfaccion ; ufanós, -a / auturós, -osa.

Èsser gloriós de far quicòm : se glorificar de far ...

Èsser gloriós : èsser ufanós / èsser auturós.

gloriosa nf, cf Ubaud Dicort : « aigle marin, poisson de mer, v. ferrassa » TdF

gloriosament : d'un biais gloriós ; ufanosament.

gloriosàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très glorieux, trop vaniteux, euse » TdF

glorioset, -eta adj, cf Ubaud Dicort : « assez glorieux, euse, un peu vain, aine » TdF

glosa nf, cf Ubaud Dicort : « affaissement qui se produit dans les bancs de sable, aux endroits où ils sont imbibés d’eau » TdF

glòsa nf (R. III, 476 - L. 208) (del lat. glosa, pel grèc glòssà) : explicacion d'un mot dificil o escur o de mal comprene ; comentari d'una estròfa ; comentari d'un tèma.

glosaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, gloseur, glossateur » (v. TdF)

glosar (v. tr.) (R. III, 477) : explicar, comentar.

GLÒSS- : forma prefixada del grèc glòssà (lenga)

-GLÒSSA : forma sufixada del grèc glòssà (lenga). v. isoglòssa.

glossalgia : nevralgia linguala (dolor a la lenga)

glossari nm : recuèlh de glòsas ; lexic d'una òbra o d'una lenga.

Glossari de Reichenau (Germania del sègle VII) : vocabulari latin de mal comprene de la Vulgata (Bíblia latina), e explicat per de tèrmes populars mai o mens plan latinizats ; es a dire glòsas galloromanas d'après los dialèctes del Nòrd e de l'Èst de França encara vesins dels dialèctes del Grand-Sud, a causa del latin de Glèisa qu'èra estrictament lo meteis pertot (v. document p. 546) Adonc, e mai dins la Gàllia germanica de Reichenau, la Glèisa utilizava un dialècte roman per explicar oralament a d'illetrats lo latin de la Vulgata estimat dificil. Es aital que los mots explicatius apertenon totes, en principi, a la lenga populara « Rustica romana lingua » que, d'après Friedrich Diez seriá, dins lo Glossari de Reichenau, de francoprovençal.

Glossari de Kassel (Germania del sègle VIII) : vocabulari galloroman septentrional. Al sègle VIII, los dos grands parlars (meridional e septentrional) èran encara bravament prèp un de l'autre. Véser, per exemple, las formas de lenga d'òc e de lenga d'oil que se tròban dins lo Jonàs de Valenciennes (p.p. 1043-1044) e aquò, après los famoses concilis de 813 que demandavan als evesques de far presicar lors curats en lenga del pòble. A Valenciennes, en plen domeni francic, òm s'atendriá a trobar un tèxt en lenga francica (lenga de Clodoveu) ; e ben non, qu'aquel Jonàs es en latin e en lenga del pòble galloromana.

   Dins lo glossari de Kassel, los mots glosats son pas pus de latin de glèisa, coma èra lo cas pel glossari de Reichenau, mas de galloroman popular parlat, glosat amb l'ajuda d'un autre dialècte parlat : l'ancian naut alemand. v. p. 590.

-GLOSSIA : forma sufixada del grèc glòssà (lenga) v. diglossia.

glossiti (f.) : inflamacion de la lenga.

GLOSSO- : forma prefixada del grèc glòssà (lenga)

 

 

 

glossocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : salida patologica de la lenga fòra boca.

glossofitia : melanoglossia (coloracion negra de la lenga)

glossolalia : don surnatural per las lengas donat als Apòstols pel Sofle Sant, lo jorn de Pentacosta ; lengatge d'unes malauts mentals.

glossomania : tissa de claufir un discors amb de tèrmes inventats o farlabicats.

glossoplegia : paralisi (f.) de la lenga.

glossotomia : amputacion de la lenga.

glot 1, -a adj e n : golafre, -a (que manja bravament e golardament)

glot 2 nm, cf Ubaud Dicort : « fossette pour jouer aux billes » TdF

-GLÒT : forma sufixada del grèc glòtta / glòssa (lenga) v. poliglòt.

glòt : còl de botelha, de garrafa...

glota 1 nf : filet de la lenga (membrana pichona jos la lenga) ; pepida. v. pepida.

glota 2 nf, cf Ubaud Dicort : « cloche ou marmite de fonte, sur le couvercle de laquelle on peut mettre de la braise pour faire cuire les viandes à l’estouffade, v. confidor ;  .. ;.petit plat de terre pour faire cuire les oeufs » (v. TdF ‘glouto 1’)

glotada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une cloche de cuisine, d’une marmite » TdF

glotal, -a adj, cf Ubaud Dicort : (phonét.) « glottal, -e » (v. Rapin)

glotala nf, cf Ubaud Dicort : « glottale, consonne glottale » (v. çai sus)

glotament adv (v. Ubaud Dicort e L. 208) : amb aviditat, « gloutonnement » TdF.

glòti (f.) (del grèc glòttis) : obertura superiora de la laringe.

glotiti (f.) : inflamacion de la glòti.

GLOTO- : forma prefixada del grèc glòtta (lenga)

glotologia : lingüistica.

gloton 1 , -a adj e n : que manja bravament e golardament.

gloton 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petite glota, petit plat pour cuire un oeuf » (v. TdF ‘gloutoun 1’)

glotona nf (Alibert) : recipient de fonta per cosinar a l'estofat.

Glotona de pression. (e non pas « còcòta -minuta » (fr.)). (v. confidor)

glotonament (abs. Dicort) : d'un biais gloton / amb aviditat. (v. glotament)

glotonejar (v. intr. ) (L. 208 - R. III, 478) : manjar glotonament.

glotoniá [ ~ glotonariá] nf : accion de manjar glotonament.

GLUC- : forma prefixada del grèc glukus (doç)

glucid [ ~ glucide] (m.) : composanta fondamentala de la matèria viventa ; formada de carbòni, d'idrogèn e d'oxigèn, jòga dins l'organisme un ròtle energetic.

glucidic, -a : relatiu, -iva als glucids.

Metabolisme glucidic.

glucina nf, cf Ubaud Dicort :  (chimie) « glucine [oxyde de glucinium (beryllium)] » (Laus)

GLUCO- : v. GLICO-

glucogèn, -a (abs. Dicort) : glicogèn, -a. (v. glicogèn)

glucomètre nm (abs. Dicort) : aparelh per estimar la quantitat de sucre d'un most, « pèse-moût » (Laus). (v. pesamost)

glucòsa nf : sucre de la frucha.

glucosid [ ~ glucoside] nm : tèrme generic dels compausats naturals dels vegetals que, per idrolisi, balhan de glucòsa.

gludat, -ada adj, cf Ubaud Dicort (v. glut) : « gluant, -e » (v. L. 208)

gluèg [veire cluèg, cf Ubaud Dicort] nm : palha de segal, de froment... que se'n cobrisson las teuladas o que se'n fan de ligas.

glujada (non preconizat Dicort) : clujada. v. clujada.

glujar [veire clujar] (v. tr.) : cobrir una teulada amb de gluèg.

gluma nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) glume » (Laus)

glumèla nf, cf Ubaud Dicort : (bot.) « glumelle » (Laus)

glut nm, cf Ubaud Dicort : « glu, v. vesc » (v. TdF jos ‘glun’). (v. gludat)

glutèn nm (del latin gluten, -inis, pega / còla) : partida proteïca, viscosa, de la farina del cerealum.

glutinós, -osa adj (R. III, 479) : viscós, -osa.

glutinositat nf (R. III, 479) : viscositat.

-GNAT : forma sufixada del grèc gnathòs (cais). v. prognat.

GNATO- : forma prefixada del grèc gnathòs (cais)

gnatologia : partida de l'art d'un dentista relativa a l'aparelh masticatòri.

gnatoplastia : reparacion de l'aparelh masticatòri.

gnòm : nan de legenda supausat viure jos tèrra e èsser gardian de las minas.

-(G)NOMIA : forma sufixada del grèc gnòma (signe dintinctiu) v. fisionomia.

GNOMO- : forma prefixada del grèc gnòma (dicha / senténcia)

gnomologia : art de parlar per aforismes ; colleccion o recuèlh de senténcias.