|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
gisclaire 1, -aira [~ -airitz] adj e n : que giscla, « celui, celle qui jaillit, qui glapit, qui pousse des cris perçants » (v. TdF). gisclaire 2 nm : « clifoire, v. gisclet » TdF ; « utraria saccata (Fries), champignon qui laisse échapper une poussière brune » (v. TdF suppl) gisclal nm (TdF jos ‘gisclada) [veire sisclal nm, cf Ubaud Dicort] / gisclament (v. gisclament) : gisclada. v. gisclada. gisclament nm, cf Ubaud Dicort : « jaillissement ; crierie aiguë » TdF gisclant 1 nm : gèt ; docha ; « rejeton, pousse » TdF ‘gisclant 2’. gisclant 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « jaillissant ; sifflant, ante » TdF ‘gisclant 1’ gisclar 1 (v. intr. e tr.) (De confondre pas amb sisclar [mas veire TdF]) : rajar o fusar amb fòrça ; regisclar ; « s’esquiver, partir subitement ; siffler, en parlant du vent ; pousser des cris aigus, glapir » (v. TdF ‘giscla 1’). . gisclar 2 (v. tr.) : tustar amb una vèrga [v. ginglar]. (v. TdF ‘giscla 2’) gisclard nm, cf Ubaud Dicort : « gros serpent, serpent de grosse taille qui siffle quand on l’approche » TdF. « gisclard » : v. sisclard (abs. Dicort). gisclarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « criard, arde, glapissant, ante » TdF ‘gisclarèu’. « gisclarèl » : v. sisclarèl 2 (abs. Dicort). gisclarèla nf, cf Ubaud Dicort : « voix aiguë, voix perçante » TdF gisclàs nm : vèrga bèla ; « coup que l’on donne, v. ginglada [v. gisclar 2] ; grosse couleuvre, v. gisclard » (v. TdF) gisclassada nf, cf Ubaud Dicort : « volée de coups de gaule, sanglade, v. cinglada » (v. TdF) gisclassar (v. tr.) : tustassar amb una vèrga. (v. gisclar 2) giscle nm : accion de gisclar ; ejaculacion ; getèla / brota ; paraula ingeniosa, originala, imprevista ; iscla de pels estanhs ; plt. : (Euphorbia cyparissias) ; siule del vent ; « cri aigu, cri perçant ; cri éclamptique, cri qui précède les accès d’épilepsie chez les enfants, v. quil 1 » (v. TdF) gisclet nm : gisclada pichona (t. a. de gisclada) ; bartavèl de pòrta ; palheta / gisquet (destenda d'arma de fuòc) ; cadaula ; cogombre salvatge (plt.) : (Ecballium eleterium) ; « sifflet aigu, cri perçant » (v. TdF) Gisclet de fusil. Gisclet de pòrta. giscleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit jaillissement, petite douche » TdF giscletar (v. tr.) : tampar amb un bartavèl o una cadaula. Giscletar una pòrta. gisclós, -osa adj : « jaillissant, ante » ; gisclant, -a ; agut, -uda ; glapissent, -a. (v. TdF) giscondeta nf, cf Ubaud Dicort : « variété de pomme, ronde, ferme, blanche, jaunissant à la maturité » TdF giscós, -osa adj : viradís / cambiadís, -issa ; capriciós, -osa. giscosariá nf, cf Ubaud Dicort : (v. giscós) Gisèla : prenom. « gispar » v : v. gipar. gisparra / gisparrada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : ramada / pissada (pluèja giscosa) gisparrar (v. impers.) : far una ramada / far una pissada. « gispàs » : v. gipàs. « gispet » : v. gespet. gisplàs : brava vèrga / gaula. gispon nm, cf Ubaud Dicort : « guipon, gros pinceau formé d’étoffes de laine avec lequel les calfats étendent le brai ; tampon pour passer au noir le cuir des empeignes » TdF gisquet : palheta / gisclet d'arma de fuòc. « gistèl » : v. listèl. gitano, -na (cast.) (Basic) [gitano adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort] : un dels pòbles nomadas d'Euròpa, mai o mens sedentarizats, mai que mai en Espanha. Una Gitano (v. Ubaud), une Gitane. « gitar » v (R. III, 469) e derivats : v. getar. gitèla [veire getèla, cf Ubaud Dicort] / getèla nf : brota d'arbre. giton [veire geton] / geton nm : pichona pèça d'òs, d'ivòri, de fust... per marcar los punts faches a un jòc. giu (m.) : cossèrgues / gratilhs / gratilhons / cotigas. giuladís : gemèc. giular (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : gemegar ; sinholar. giuleta nf, cf Ubaud Dicort : (v. giular e giuladís) giunar (v. intr.) : cracinar / cruissir / sinholar. giussa (plt.) : (Aphyllanthes monspeliensis) giusse nm, cf Ubaud Dicort : « grande absinthe » (Sèrras-Ess.) giusses (m. plur.) (abs. Dicort) : (Artemisia arborescens), « grande absinthe » (Alibert) (v. giusse) glabre, -bra adj, cf Ubaud Dicort : « (bot., visage) glabre » (Laus, Basic) glaç nm : aiga venguda solida a causa del freg ; « glaçon » TdF. Freg coma glaç. Tròç de glaç. Còr de glaç. Man de glaç. Rompre lo glaç (s. p. e s. f.) Tot lo país èra pas qu'un glaç. glaça : liquid glaçat / glaç ; miralh. glaçada : airal glaçat. glaçaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort / glaçant, -a (v. glaçant) : « celui, celle qui glace » TdF ‘glaçaire’, que glaça. glaçairon : glaçon (tròç de glaç) glaçant, -a adj : que glaça, « glaçant, ante, v. frejós » (v. TdF). Aire glaçant. Pluèja glaçanta. Acuèlh glaçant. glaçar (v. tr. e intr.) : far venir glaç (s. p. e d. f.) ; venir glaç. glaçatge : accion de glaçar ; accion de far venir glaç o de venir glaç. glaceiron (abs. Dicort) : doblet de glaçairon.
|
|
glacet : chuc de frucha sucrat, alongat d'aiga, aromatizat e glaçat ; tota crèma glaçada e aromatizada aprestada per èsser chucada. Chucar un glacet es plan agradiu. glaciacion nf, cf Ubaud Dicort : « glaciation » (Per Noste) glacial, -a : de la natura del glaç ; freg coma glaç. Ocean glacial. Vent glacial. Paraula glaciala. glaciala nf, cf Ubaud Dicort : « glaciale, mesembryanthemum cristallinum, plante » (v. TdF) glacialament : d'un biais glacial. glacialisme nm, cf Ubaud Dicort : « glacialisme [théorie reconnaissant une grande efficacité morphogénique aux glaciers] » glaciar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « glaciaire » (Sèrras-Ess., Per Noste) glacièira : local que i se fa de glaç ; aparelh per far de glaç ; gardamanjar refregit artificialament ; airal fòrt freg. glacièr : massa de glaç dins los païses de nèus perpetualas. glacina : pellicula de glaç. glacinar (v. intr.) : far de glacina. Quand glacina fa pas bon caminar. glacinat, -ada : cobèrt, -a d'una pellicula de glaç. Aquel matin, tot èra glacinat. glacís : dins una fortificacion, terren en penda doça balajat pel fuòc de las armas e que l'enemic i es a descobèrt ; airal d'erosion en penda doça ; penda per l'escolament de las aigas pluvialas ; talús en penda doça ; color transparenta aplicada sus una pintura seca. glaçon : tròç de glaç. glaçum : sisa de glaç o de glacina. gladiator : òme que combatiá en public amb una arma blanca, per divertir lo pòble. « glaira » 1 e derivats : v. glària. glaira 2 nf : grava grossièira (pèira bresada en tròces pichons) glairós, -osa : gravelós, -osa / gravenós, -a / gravelut, -uda. gland [glan(d) ~ aglan(d)] nm, cf Ubaud Dicort : aglan / agland (frucha del garric) ; fava (cima del membre viril o del dardalhon femenin) glanda / glandola nf, cf Ubaud Dicort : v. glandola. (v. TdF jos ‘glando’) glandatge : accion d'amassar de glands. glandièr / glandièira n (los 2, n pr, v. TdF ; abs. Dicort) : airal que i se tròban fòrça glands. glandifèr, -a : que fa de glands. glandifòrme, -ma : qu'a la forma d'un gland. glandivòr, -a : que se manja de glands. Lo singlar es bravament glandivòr. glandivós, -osa : que dona de glands. glandola (glanda) nf, cf Ubaud Dicort : galha (mena d'organ cellular) v. galha, « amygdale » ; bofiga / bofiòla / botiòla ; folhòla ; vesicula. (v. Alibert). (v. glandolas) glandolas nf pl : (amigdalas), cf Ubaud Dicort. glandós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui a les amygdalites » TdF glandula (abs. Dicort) (med.) : glanda pichona. glandular, -a adj, cf Ubaud Dicort : « glandulaire » (Laus) glandulós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : que concernís las glandolas ; que conten de glandolas. glandús nm : « gland » ; gland vermenat, « en Rouergue ». (v. TdF) glapada : gelada / gèl. glapir (v. intr.) (non preconizat Dicort) : glatir. v. glatir. « glari » : v. glasi. (v. Ubaud Dicort e Alibert) glària : mucositat secretada en quantitat anormala ; matèria albuminosa qu'enròda lo jaune d'uòu. glariós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « glaireux, euse » TdF jos ‘gleirous 2’ glas, -ssa adj : blau palle ; blau clar. glasi nm : mena d'espasa, « glaive ; effroi ; spectre, revenant ; chagrin, douleur ; imbécile » (Alibert). glasir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, glacer d’effroi, terrifier » TdF glat : cridal ; planh. glata : bruch fach entre las dents clavadas per escarnir lo rondinament d'un can en colèra. glatidura : fissada / lançada / lancejada d'un amàs (abscès) glatièr adj m, cf Ubaud Dicort p. 153 : batarèl (que bat dins lo clòsc / perit) Uòu glatièr. glatilhós (de -) (Alibert) [glatilhons (de -) (v. Ubaud Dicort e Laus)] loc adv : a l'amagat / a la resconduda / de rescondons. glatiment : japadís agut de can, d'ièna... glatir (v. intr.) : japar longament sus un ton agut / udolar / jangolar ; gemegar ; cridar / bramar ; clantir ; picar de las dents ; palpitar (R. IV, 404). glatís : picament de dents. glatissar (v. intr.) : clantir / retronir (ressonar coma lo tròn) glau, cf Ubaud Dicort : « iris, glaïeul, plante dont les feuilles ont la forme d’un glaive » TdF jos ‘glai’ glaubanèl / gaubanèl nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Ficaria calthaefolia) ; (F. grandiflora) ; (F. ranunculoides), « renoncule ficaire » TdF jos ‘gaubanèl’ GLAUC- : forma prefixada del grèc glaukòs (glauc) glauc, -a adj (R. III, 474) : verd que tira sul blau [v. verdal 1] ; lugubre, -a ; sinistre, -a ; lusc, -a ; òrre, -a ; sordid, -a. Mar glauca. Agach glauc. Ambient glauc. glauç : beleg / liuç. glauçar (v. intr.) : belejar / liuçar. glaucescent, -a (abs. Dicort) : leugièirament glauc, -a. glauchòla nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. glaujòla. glauci (abs. Dicort) (plt.) : (Glaucium corniculatum) ; (G. flavum) ; (G. luteum) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|