|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
giobertita : magnesita (carbonat de magnèsi) gip : gèis / plastre. gipa 1 [veire jupa, cf Ubaud Dicort] nf : còta (levita medievala) ; gòna / jupa (R. III, 600) ; gipa 2 nf : toton (mena de baudufa que se lança amb los dets, sus una taula, per jogar d'argent) v. toton. gipada : tiblada de plastre ; ramada de pluèja / pissada. gipairon nm, cf Ubaud Dicort :
« ouvrier de plâtrière, plâtrier » TdF ‘gipeiroun’ gipar (v. tr.) : plastrar. Gipar una paret. gipariá : trabalh de plastrièr ; accion de plastrar ; çò en plastre. gipàs : plastràs (rafatum de plastre o de maçonariá) ; brave emplastre ; gisclada de fanga. gipassar (v. tr.) : plastrar. gipassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« plâtré, fardé, ée » TdF gipasson nm, cf Ubaud Dicort :
« petit plâtras, morceau de plâtre » TdF gipat, -ada : plastrat, -ada ; mòrt de muscardina (malautiá del manhan) gipatge : plastratge. gipièira nf : peirièira de plastre ; forn de plastre (v. TdF) ; carrejaira de plastre (Alibert) ; plastrièira (v. çai jos). gipièr nm, -ièira : plastrièr, -ièira. Es una gipièira que me plastrèt cambras e corondats. gipon [veire jupon, cf Ubaud Dicort] nm : gileta ; gipa / jupa (R. III, 600). gipós, -osa : de la natura del plastre. gipsar (v. tr.) (abs. Dicort) : doblet de gipar (plastrar) gipsatge (abs. Dicort) : doblet de gipatge (plastratge) GIPSI- GIPSO- : formas prefixadas del grèc gupsòs
(gip / geis) gipsicòla (m. e f.) : que s'agrada en terren gipsós. gipsifèr, -a : que conten de gip (geis) GIPSO- : v. GIPSI-. gipsofil 1, -a adj (abs. Dicort) : caracteristica de çò que s'agrada dins un airal gipsós. gipsofil 2 nm (franc.) : v. gipsofila. gipsofila nf, cf Ubaud Dicort : « (bot) gypsophile » (Laus) gipsomètre : aparelh per determinar la tenor dels vins en sulfat de potassi. gipsós, -osa (abs.
Dicort) : de la natura del
gip (geis) (v. gipós) giquetar (v. tr. e intr.) : regisclar ;
murmurar (R. IV, 293). -GIR : forma sufixada del grèc guròs (cercle) v. autogir. gira : esfèra ; circuit (R. II, 381). girada : còca a l'òli o a l'anchòia. giradoira nf : aplech de cosina
per virar quicòm (v. TdF) ; rotonda
de circulacion (caireforc amenajat en forma de rotonda) [v. giratòri 2] girador : giroleta (pèça de metal en forma de sageta o en forma de gal que gira al vent per ne senhalar la direccion) Lo girador del cloquièr marca d'ont ven lo vent. girafa : mamifèr d'Africa (Giraffa giraffa) ; persona fòrt granda. girafon nm, cf Ubaud Dicort (v. girafa) :
« girafeau » (Sèrras-Ess.), girafon » girandòla : candelièr de mai d'una branca ; ensemble de pèiras preciosas per far pendent d'aurelha ; artifici pirotecnic. girar (v. tr. e intr.) : « tourner (vieux), v. virar » (v. TdF jos ‘gira’), virar (se desplaçar coma una ròda sus un axe) ; abandonar una direccion per ne prene una autra ; far passar quicòm d'una posicion a una autra per un movement de rotacion ; cambiar radicalament d'opinion, de partit... Girard : patronim (nom de familha) Girard Ismaèl : un dels fondators de l'I.E.O (1898 -1976). giratòri 1, -a adj : relatiu, -iva a un movement circular. giratòri 2 nm :
« rond-point » (Fettuciari, Basic) Giraud : prenom. giravòlta (abs. Dicort) : accion de
giravoltar. (v. viravòuta) giravoltar (abs. Dicort) (v. intr.) : se
desplaçar circularament o en espirala sus un axe. (v. viravoutar) girba : èrba ; mata d'èrba ; pelenc ; pelena. girbada nf, cf Ubaud Dicort :
« gazonnement, talus de gazon, revêtemen de gazon ;
motte de gazon » TdF ‘gerbado’ girbar (v. intr. e v. tr.) : se
cobrir d'èrba (se mudar en pelenc o en pelena) ; « revêtir de gazon » TdF ‘gerba’. girbàs : airal cobèrt d'èrba. girbassar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, jeter par terre violemment, atterrer » TdF ‘gerbassa’ girbassàs nm, cf Ubaud Dicort : « gazon grossier » TdF jos ‘gerbassas’ girbejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, pousser du gazon, former gazon » TdF jos ‘gerbeja’ girbol : mena de campairòl (Agaricus eryngii) girbola nf :
mena de campairòl (Boletus edulis) « mérule chanterelle (Cantharellus cybarius) », cf Ubaud Dicort p. 153. girbola de bruga nf (Alibert) : (Psalliota
campestris) girbola de casse nf (Alibert) : (Polyporus eryngii) girboleta nf, cf Ubaud Dicort :
« mérule chanterelle, petit agaric jaune en forme
d’entonnoir » TdF girbon nm : « petit gazon », pichona mota
d'èrba. (v. TdF jos
‘gerboun’) girbós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « gazonnant, ante » TdF ‘gerbous’ girbut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
« gazonneux, euse » TdF ‘gerbu’ gire nm, cf Ubaud Dicort :
« friquet, moineau des bois » TdF girèla 1 nf, cf Ubaud Dicort : « petit cric pour tendre
l’arbalète » (L. 207) |
|
girèla 2 nf : « girelle »
(v. TdF ‘girello’), mena
de peis de mar (Labrus julis) ; « menue monnaie, piécettes » TdF
suppl girèla reiala nf, cf Ubaud Dicort : « julis vulgaire de Cuvier,
poisson de mer, v. cacha de rei » (v. TdF) girèla turca nf, cf Ubaud Dicort : « girelle
hébraïque labrus hebraïcus (Lac.), poisson de
mer » TdF gireleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite girelle [v. girèla
2] » TdF girelièr : nassa per trapar de girèlas. giret : mena d'aucelon (Motacilla alba) gireta nf : v. giroleta. girfalc (R. III, 468) : mena de falcon (Hierofalco) girgon (R. III, 468) [e derivats, veire gergon, cf Ubaud Dicort] : parlar especial
d'un grop determinat de personas. Girgon informatic. girgonar [veire gergonar] / girgonejar [veire gergonejar] (v. intr.) : parlar un girgon. girgosta nf, cf Ubaud Dicort :
v. garrabusta. (v. TdF jos ‘garabusto’) girgueta nf, cf Ubaud Dicort :
« variété de pomme, de petite
espèce » TdF giriva : laberint (circuit bravament complicat amb de camins que se recòpan o que menan pas enlòc) girle : anet salvatge. GIRO- : forma prefixada del grèc guròs (cercle) girocompàs : bossòla d'agulha giroscopica que balha la direccion del nòrd geografic sus un naviri o sus un avion. girodèla : mena de peis (Coris julis) girodinamica (abs. Dicort) : dinamica dels còrses en movement. girofar nm : far rotatiu sus d'unes veïculs prioritaris : (veituras de polícia, ambulàncias...) giroflada nf, cf Ubaud Dicort :
« œillet, plante et fleur, v. ulhet » (v. TdF) giroflada a cinc fuélhas nf, cf Ubaud Dicort : « œillet des chartreux, dianthus
carthusianorum (Lin.) ; œillet de Provence, œillet des
poètes, plante dont on attribue l’introduction au roi
René, v. boquet fach » (v. TdF) giroflada bastarda / giroflada salvatja nf, cf Ubaud Dicort : « œillet sauvage, v. garoflet,
massoquet » (v. TdF jos ‘girouflado-bastardo’) giroflada d’Espanha / giroflada de
Barbariá nf, cf Ubaud Dicort :
« œillet d’Inde, tagetes patula (Lin.),
plante » (v. TdF jos
‘girouflado-de-Barbarié’) giroflada de paret (abs. Dicort) (plt.) : jaunèla (Cheirantus Cheiri) giroflada dobla (abs. Dicort) (plt.) : ulhet -
giroflada (Dianthus caryophyllus), « œillet des
fleuristes » (v. TdF jos ‘girouflado’) giroflada fèra (TdF ; abs. Dicort) (plt.) : falsa camomilla (Anthemis arvensis) giroflat, -ada adj : « qui sent la girofle », TdF ; perfumat amb de clavèls de giròfle. Vin giroflat, vin aromatisé. (v. TdF) giròfle nm : « girofle », boton floral del giroflièr (v. TdF) ; carafèl v. carafèl. Clavèl de giròfle, clou de girofle. (v. Ubaud Dicort e TdF) giroflièr (plt.) : arbre del giròfle (Syzygium
aromaticum) girofrequéncia : frequéncia giromagnetica.
giròla 1 nf [veire gerilha, girbola, cf Ubaud Dicort] : campairòl (Cantharellus cibarius); (C. aurantiacus) ;
giròla 2 nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : palanc de mast per manténer
una vèrga (mar.) girolasèr (abs. Dicort)
: instrument de
navigacion aeriana basat sul principi del giroscòpi. girolet : estervelh. v. estervelh. giroleta / gireta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : girador ; persona cambiadissa, viradissa. girolha (plt.) : pastenaga salvatja (Daucus carota) giromagnetic, -a : se ditz dels fenomèns relatius a las proprietats magneticas dels còrses cargats electricament. giromètre : indicador de la velocitat de rotacion ; aparelh
per indicar los càmbiaments d'orientacion d'un avion. giromitre (m.) : mena de campairòls (Gyromitra esculenta) ; (G. gigas) ; (G. infula) giron nm, cf Ubaud Dicort :
« giron, pan de manteau ou de robe qui couvre le ventre, v. fauda,
plus usité ; béton que l’on jette dans les
fondements d’un édifice » (v. TdF) gironar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, t. de blason, gironner ; bâtir en
béton » TdF « gironda » adj (fr.) : facha al torn v. torn. Gironda : departament occitan. v. p. 1053. girondin [ ~ girondenc], -a adj, cf Ubaud Dicort : de Gironda ; adèpte, -a de la descentralizacion (lo contrari de jacobin, -a, adèpte,-a de la centralizacion) gironha (plt.) : (Caucalis daucoides) giroscòpi nm : instrument que consistís mai que mai en una ròda que vira al brutle a l'entorn d'un de sos axes, e que pòt èsser desplaçat sens que la direccion de son axe de rotacion siá modificat. giroscopic, -a : relatiu, -iva al giroscòpi. girostat nm : tot solid animat d'un movement rapid de rotacion a l'entorn de son axe. girostatic, -a : relatiu, -iva a un girostat. giscla nf : « cri aigu, v. giscle plus usité » ; brota (v. TdF). gisclada nf : rag d'aiga o d'autre liquid que sortís de vam ; esposc (pichona quantitat de liquid, de fanga... que se despren de quicòm e qu'es lançat de vam) ; brava ramada / brava pissada butada pel vent ; ejaculacion ; « sifflement aigu, cri perçant » TdF. giscladís 1, -issa (adj.) (abs. Dicort e TdF) : que giscla. (v. gisclaire 1) ; giscladís 2 (subs. m.) :
gèt d'aiga « crierie aiguë,
v. cridadèsta » (v. TdF), « cris aigus » (Alibert) giscladoira : esposcaire (petabalas de dròlle fach amb de sambuc) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|