giobertita : magnesita (carbonat de magnèsi)

gip : gèis / plastre.

gipa 1 [veire jupa, cf Ubaud Dicort] nf : còta (levita medievala) ; gòna / jupa (R. III, 600) ;

gipa 2 nf : toton (mena de baudufa que se lança amb los dets, sus una taula, per jogar d'argent) v. toton.

gipada : tiblada de plastre ; ramada de pluèja / pissada.

gipairon nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier de plâtrière, plâtrier » TdF ‘gipeiroun’

gipar (v. tr.) : plastrar.

Gipar una paret.

gipariá : trabalh de plastrièr ; accion de plastrar ; çò en plastre.

gipàs : plastràs (rafatum de plastre o de maçonariá) ; brave emplastre ; gisclada de fanga.

gipassar (v. tr.) : plastrar.

gipassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « plâtré, fardé, ée » TdF

gipasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit plâtras, morceau de plâtre » TdF

gipat, -ada : plastrat, -ada ; mòrt de muscardina (malautiá del manhan)

gipatge : plastratge.

gipièira nf : peirièira de plastre ; forn de plastre (v. TdF) ; carrejaira de plastre (Alibert) ; plastrièira (v. çai jos).

gipièr nm, -ièira : plastrièr, -ièira.

Es una gipièira que me plastrèt cambras e corondats.

gipon [veire jupon, cf Ubaud Dicort] nm : gileta ; gipa / jupa (R. III, 600).

gipós, -osa : de la natura del plastre.

gipsar (v. tr.) (abs. Dicort) : doblet de gipar (plastrar)

gipsatge (abs. Dicort) : doblet de gipatge (plastratge)

GIPSI-  GIPSO- : formas prefixadas del grèc gupsòs (gip / geis)

gipsicòla (m. e f.) : que s'agrada en terren gipsós.

gipsifèr, -a : que conten de gip (geis)

GIPSO- : v. GIPSI-.

gipsofil 1, -a adj (abs. Dicort) : caracteristica de çò que s'agrada dins un airal gipsós.

gipsofil 2 nm (franc.) : v. gipsofila.

gipsofila nf, cf Ubaud Dicort : « (bot) gypsophile » (Laus)

gipsomètre : aparelh per determinar la tenor dels vins en sulfat de potassi.

gipsós, -osa (abs. Dicort) : de la natura del gip (geis) (v. gipós)

giquetar (v. tr. e intr.) : regisclar ; murmurar (R. IV, 293).

-GIR : forma sufixada del grèc guròs (cercle) v. autogir.

gira : esfèra ; circuit (R. II, 381).

girada : còca a l'òli o a l'anchòia.

giradoira nf : aplech de cosina per virar quicòm (v. TdF) ; rotonda de circulacion (caireforc amenajat en forma de rotonda) [v. giratòri 2]

girador : giroleta (pèça de metal en forma de sageta o en forma de gal que gira al vent per ne senhalar la direccion)

Lo girador del cloquièr marca d'ont ven lo vent.

girafa : mamifèr d'Africa (Giraffa giraffa) ; persona fòrt granda.

girafon nm, cf Ubaud Dicort (v. girafa) : « girafeau » (Sèrras-Ess.), girafon »

girandòla : candelièr de mai d'una branca ; ensemble de pèiras preciosas per far pendent d'aurelha ; artifici pirotecnic.

girar (v. tr. e intr.) : « tourner (vieux), v. virar » (v. TdF jos ‘gira’), virar (se desplaçar coma una ròda sus un axe) ; abandonar una direccion per ne prene una autra ; far passar quicòm d'una posicion a una autra per un movement de rotacion ; cambiar radicalament d'opinion, de partit...

Girard : patronim (nom de familha)

Girard Ismaèl : un dels fondators de l'I.E.O (1898 -1976).

giratòri 1, -a adj : relatiu, -iva a un movement circular.

giratòri 2 nm : « rond-point » (Fettuciari, Basic)

Giraud : prenom.

giravòlta (abs. Dicort) : accion de giravoltar. (v. viravòuta)

giravoltar (abs. Dicort) (v. intr.) : se desplaçar circularament o en espirala sus un axe. (v. viravoutar)

girba : èrba ; mata d'èrba ; pelenc ; pelena.

girbada nf, cf Ubaud Dicort : « gazonnement, talus de gazon, revêtemen de gazon ; motte de gazon » TdF ‘gerbado’

girbar (v. intr. e v. tr.) : se cobrir d'èrba (se mudar en pelenc o en pelena) ; « revêtir de gazon » TdF ‘gerba’.

girbàs : airal cobèrt d'èrba.

girbassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, jeter par terre violemment, atterrer » TdF ‘gerbassa’

girbassàs nm, cf Ubaud Dicort : « gazon grossier » TdF jos ‘gerbassas’

girbejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pousser du gazon, former gazon » TdF jos ‘gerbeja’

girbol : mena de campairòl (Agaricus eryngii)

girbola nf : mena de campairòl (Boletus edulis) « mérule chanterelle (Cantharellus cybarius) », cf Ubaud Dicort p. 153.

girbola de bruga nf (Alibert) : (Psalliota campestris)

girbola de casse nf (Alibert) : (Polyporus eryngii)

girboleta nf, cf Ubaud Dicort : « mérule chanterelle, petit agaric jaune en forme d’entonnoir » TdF

girbon nm : « petit gazon », pichona mota d'èrba. (v. TdF jos ‘gerboun’)

girbós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « gazonnant, ante » TdF ‘gerbous’

girbut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « gazonneux, euse » TdF ‘gerbu’

gire nm, cf Ubaud Dicort : « friquet, moineau des bois » TdF

girèla 1 nf, cf Ubaud Dicort : « petit cric pour tendre l’arbalète » (L. 207)

 

 

 

girèla 2 nf : « girelle » (v. TdF ‘girello’), mena de peis de mar (Labrus julis) ; « menue monnaie, piécettes » TdF suppl

girèla reiala nf, cf Ubaud Dicort : « julis vulgaire de Cuvier, poisson de mer, v. cacha de rei » (v. TdF)

girèla turca nf, cf Ubaud Dicort : « girelle hébraïque labrus hebraïcus (Lac.), poisson de mer » TdF

gireleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite girelle [v. girèla 2] » TdF

girelièr : nassa per trapar de girèlas.

giret : mena d'aucelon (Motacilla alba)

gireta nf : v. giroleta.

girfalc (R. III, 468) : mena de falcon (Hierofalco)

girgon (R. III, 468) [e derivats, veire gergon, cf Ubaud Dicort] : parlar especial d'un grop determinat de personas.

Girgon informatic.

girgonar [veire gergonar] / girgonejar [veire gergonejar] (v. intr.) : parlar un girgon.

girgosta nf, cf Ubaud Dicort : v. garrabusta. (v. TdF jos ‘garabusto’)

girgueta nf, cf Ubaud Dicort : « variété de pomme, de petite espèce » TdF

giriva : laberint (circuit bravament complicat amb de camins que se recòpan o que menan pas enlòc)

girle : anet salvatge.

GIRO- : forma prefixada del grèc guròs (cercle)

girocompàs : bossòla d'agulha giroscopica que balha la direccion del nòrd geografic sus un naviri o sus un avion.

girodèla : mena de peis (Coris julis)

girodinamica (abs. Dicort) : dinamica dels còrses en movement.

girofar nm : far rotatiu sus d'unes veïculs prioritaris : (veituras de polícia, ambulàncias...)

giroflada nf, cf Ubaud Dicort : « œillet, plante et fleur, v. ulhet » (v. TdF)

giroflada a cinc fuélhas nf, cf Ubaud Dicort : « œillet des chartreux, dianthus carthusianorum (Lin.) ; œillet de Provence, œillet des poètes, plante dont on attribue l’introduction au roi René, v. boquet fach » (v. TdF)

giroflada bastarda / giroflada salvatja nf, cf Ubaud Dicort : « œillet sauvage, v. garoflet, massoquet » (v. TdF jos ‘girouflado-bastardo’)

giroflada d’Espanha / giroflada de Barbariá nf, cf Ubaud Dicort : « œillet d’Inde, tagetes patula (Lin.), plante » (v. TdF jos ‘girouflado-de-Barbarié’)

giroflada de paret (abs. Dicort) (plt.) : jaunèla (Cheirantus Cheiri)

giroflada dobla (abs. Dicort) (plt.) : ulhet - giroflada (Dianthus caryophyllus), « œillet des fleuristes » (v. TdF jos ‘girouflado’)

giroflada fèra (TdF ; abs. Dicort) (plt.) : falsa camomilla (Anthemis arvensis)

giroflat, -ada adj : « qui sent la girofle », TdF ; perfumat amb de clavèls de giròfle.

Vin giroflat, vin aromatisé. (v. TdF)

giròfle nm : « girofle », boton floral del giroflièr (v. TdF) ; carafèl v. carafèl.

Clavèl de giròfle, clou de girofle. (v. Ubaud Dicort e TdF)

giroflièr (plt.) : arbre del giròfle (Syzygium aromaticum)

girofrequéncia : frequéncia giromagnetica.

giròla 1 nf [veire gerilha, girbola, cf Ubaud Dicort] : campairòl (Cantharellus cibarius); (C. aurantiacus) ;

giròla 2 nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : palanc de mast per manténer una vèrga (mar.)

girolasèr (abs. Dicort) : instrument de navigacion aeriana basat sul principi del giroscòpi.

girolet : estervelh. v. estervelh.

giroleta / gireta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : girador ; persona cambiadissa, viradissa.

girolha (plt.) : pastenaga salvatja (Daucus carota)

giromagnetic, -a : se ditz dels fenomèns relatius a las proprietats magneticas dels còrses cargats electricament.

giromètre : indicador de la velocitat de rotacion ; aparelh per indicar los càmbiaments d'orientacion d'un avion.

giromitre (m.) : mena de campairòls (Gyromitra esculenta) ; (G. gigas) ; (G. infula)

giron nm, cf Ubaud Dicort : « giron, pan de manteau ou de robe qui couvre le ventre, v. fauda, plus usité ; béton que l’on jette dans les fondements d’un édifice » (v. TdF)

gironar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de blason, gironner ; bâtir en béton » TdF

« gironda » adj (fr.) : facha al torn v. torn.

Gironda : departament occitan. v. p. 1053.

girondin [ ~ girondenc], -a adj, cf Ubaud Dicort : de Gironda ; adèpte, -a de la descentralizacion (lo contrari de jacobin, -a, adèpte,-a de la centralizacion)

gironha (plt.) : (Caucalis daucoides)

giroscòpi nm : instrument que consistís mai que mai en una ròda que vira al brutle a l'entorn d'un de sos axes, e que pòt èsser desplaçat sens que la direccion de son axe de rotacion siá modificat.

giroscopic, -a : relatiu, -iva al giroscòpi.

girostat nm : tot solid animat d'un movement rapid de rotacion a l'entorn de son axe.

girostatic, -a : relatiu, -iva a un girostat.

giscla nf : « cri aigu, v. giscle plus usité » ; brota (v. TdF).

gisclada nf : rag d'aiga o d'autre liquid que sortís de vam ; esposc (pichona quantitat de liquid, de fanga... que se despren de quicòm e qu'es lançat de vam) ; brava ramada / brava pissada butada pel vent ; ejaculacion ; « sifflement aigu, cri perçant » TdF.

giscladís 1, -issa  (adj.) (abs. Dicort e TdF) : que giscla. (v. gisclaire 1;

giscladís 2 (subs. m.) : gèt d'aiga « crierie aiguë, v. cridadèsta » (v. TdF), « cris aigus » (Alibert)

giscladoira : esposcaire (petabalas de dròlle fach amb de sambuc)