gigantescament : d'un biais gigantesc.

gigantièira nf (v. giganta) : sibornièr grand. (v. TdF)

gigantisme : augmentacion exagerada de l'auçada de q.q. ; desvolopament excessiu de quicòm.

GIGANTO- : forma prefixada del grèc gigàs, -antòs (gigant)

gigantografia : agrandiment d'images per d'afichas grandas.

gigantomaquia : combat mitologic dels Gigants contra los dieus.

gigaoctet (Go) nm : (informatica) « gigaoctet » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 163)

gigarassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande gigue, longue jambe, v. gigassa ; mauvais gigot » (v. TdF)

gigassa nf, cf Ubaud Dicort : « longue jambe, v. cambassa » (v. TdF)

gigat 1  nm (Alibert ; abs. Dicort) : còp sus una camba.

gigat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a des gigues, haut sur jambes » TdF

gigocejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tracasser [= ne pas cesser de remuer, d’agiter], brouiller une serrure » TdF gigousseja’, « trifouiller (une serrure) » (Sèrras-Ess.)

gigondàs nm : (vin de Vauclusa, 84) , cf Ubaud Dicort, « gigondas »

gigossar (v. intr.) : tirar la camba ; patir.

gigòt : cuèissa d'anhèl, de moton, de cabròl, de cabròla.

gigòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite jambe, v. cambeta » (v. TdF ‘’)

gigotar (v. tr.) : gingar. v. pus luènh.

gigotàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros gigot » TdF

gigotet / gigoton nm, cf Ubaud Dicort : « petit gigot ; petite cuisse rebondie » TdF jos ‘gigoutet’

gilard, -a : passit, -ida / solhat, -ada.

gilet nm / gileta (v. gileta) (del turc yelek) : bombet.

gileta nf, cf Ubaud Dicort : « gilet, gilet à manches » (Alibert)

giletièr, -ièira  (abs. Dicort e TdF) : persona que fa o vend de giletas

giletièira nf, cf Ubaud Dicort :  « giletière, chaîne de montre » TdF giletiero’.

gileton nm, cf Ubaud Dicort : « petit gilet » TdF

gilha 1 nf, cf Ubaud Dicort : « Faire gilha, faire gille, s’enfuir » TdF jos ‘gilo’. (v. gilhar)

gilha ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « fuis, détale, cours vite ; et de courir » TdF jos ‘gilo’

gilhac nm, cf Ubaud Dicort : « lys d’argent, carlin d’argent, ancienne monnaie frappée à Naples sous Charles II, comte de Provence » TdF

gilhar (v. intr.) : s'enfugir ; lempar. (v. TdF jos ‘gila’)

Far gilha : s'enfugir. (v. gilha 1)

Gilibèrt [veire Gilbèrt, cf Ubaud Dicort] / Gilbèrt : prenom m.

Gilibèrta (veire Gilbèrta) / Gilbèrta: prenom f.

gilla : bata d'esclòp. v. bata.

gima : partida forcaruda d'un martèl de peirièr.

gimanda nf, cf Ubaud Dicort : « femme qui porte une coiffure étrangère, qui a une toilette extravagante, coureuse » TdF

gimar [veire chimar 1, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : vinar ; susar ; gotejar ; plorar / lagremejar ; gemegar.

gimbanèla nf, cf Ubaud Dicort : « chalumeau, en Languedoc » TdF suppl

« gimbar » : v. guimbar.

gimbèl / gimbelet : vironet (traucador de barrica) (v. TdF jos ‘gimbelet’)

gimbeleta : pastisson d'Albi en forma d'anèla. (v. TdF)

gimbeletaire, -aira [~ -airitz] : persona que fa o vend de gimbeletas.

« gimbert » : v. jolverd (abs. Dicort).

gimbla nf [ / gimble nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] / gimblet / gimbleta (los 2, abs. Dicort) : gingla ; vèrga (gaula / gaulissa)

gimblar (non preconizat Dicort) : v. giblar.

gimble nm : v. gimbla.

gimbrar (v. tr.) : engimbar / vestir / abiaissar / aprestar / ajustar / agençar / engiponar (mal vestir)

gimbrar (se) : s'engimbar / se vestir ; t. a. çaisús.

gimcanà nm  (abs. Dicort) (de l'indí gend khanà) : ensemble d'espròvas de veïculs de motor que los concurrents i devon sègre una escorreguda complicada d'enganas viciosas. [Per Noste, Basic : gimcana]

gimerràs nm : augmentatiu de gimèrre, « grand jumart » TdF (v. çai jos).

gimèrre, -a n e adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tamarro (animal mitic) « jumart, sorte d’animal hybride né d’un taureau et d’une ânesse » ; muòl nautcambat ; persona bèfia (qu'a lo cais de dejós qu'avança mai que lo de dessús) ; brutal, -a ; reguèrgue, -a ; modorre, -a ; tissós, -a ; maniac, -a. (v. TdF)

gimerritge : caprici ; testuditge.

gimerron nm, cf Ubaud Dicort : « petit jumart ; petit têtu » TdF

gimeta (abs. Dicort) : (v. çai jos)

gimetas (far -) loc v   (v. Ubaud Dicort e Alibert) : far gòrja (far enveja) (v. TdF gimeto (faire)’)

gimnàs [gimnasi, cf Ubaud Dicort] nm : airal que i se fa de gimnastica.

gimnasta (m. e f.) : persona que practica intensivament la gimnastica.

gimnastic, -a adj : relatiu, -iva a la gimnastica.

gimnastica (f.) : exercicis per desvolopar fòrça, agilitat e flexibilitat.

Gimnastica del còrs, de l'esperit.

gimnic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gymnique » (Laus)

gimnospèrm [gimnospèrme], -ma adj : que sas semenças son pas enclausas dins un ovari.

gimnospèrmas (f. pl.) : plantas gimnospèrmas.

gimnospermia : qualitat de çò gimnospèrm.

gimnospermic, -a : relatiu, -iva a las gimnospèrmas.

gimnòt : mena de peis electric (Gymnotus electricus)

gimpa : anar (biais de caminar o de se téner)

gimpòla : trandòla / trantòla (còrda que penja, fixada a sos dos caps a una travèrsa, per fin de se balançar)

GIN- : forma prefixada del grèc gunè, -aikòs (femna)

-GIN : forma sufixada del grèc gunè, -aikòs (femna) v. androgin - misogin.

ginandre, -a : que sas estaminas son inseridas dins lo pistil.

ginandria : pseudoermafroditisme parcial d'una femna.

 

 

 

ginandroïde, -da (adj. e subs.) : que patís de ginandria.

ginandromòrf, -a : que patís de ginandromorfisme.

ginandromorfic, -a : relatiu, -iva al ginandromorfisme.

ginandromorfisme nm (abs. Dicort) : pseudoermafroditisme (tipe d'ermafroditisme que i se tròban los caractèrs sexuals dels dos sèxes), « gynandromorphisme » (Per Noste)

ginantropia : ginandria.

ginatresia : atresia d'una partida del canal genital femenin.

ginèbre nm : v. genibre.

ginebrièira nf : v. genibrièira.

ginebrièr nm : v. genibrièr.

ginecèu nm : airal autres còps reservat a las femnas ; pistil.

GINECO- : forma prefixada del grèc gunè, -aikòs (femna)

ginecocracia : governament fisat pas qu'a de femnas.

ginecofobia : crentassa patologica d'unes neuropatas en preséncia d'una femna.

ginecografia : radiografia dels organs genitals intèrnes de la femna.

ginecològ, -a : persona especializada en ginecologia.

ginecologia : especialitat medicala que concernís lo còrs e mai que mai l'aparelh genital de la femna.

ginecologic, -a : relatiu, -iva a la ginecologia.

ginecomastia : desvolopament exagerat de las mamèlas masculinas.

« ginèst / ginèsta » : v. genèst [ / genèsta].

« ginestar » : v. genestada.

ginet : mena de caval espanhòl.

Gineta : prenom (de Regineta, diminutiu de Regina)

gingajorla ~ gingajorna nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, corde qui tient à babord et à tribord la vergue d’artimon » TdF jos ‘gingo-jourlo’

ginganèl nm, cf Ubaud Dicort : « chiffon, lambeau d’étoffe, homme en haillons, v. pelha » (v. TdF)

gingar (v. intr.) : se remenar / se bolegar ; córrer ; arpatejar ; espingar / cambadejar ; repetingar ; cabirolar ; sautar ; foligaudar ; folastrejar ; far l'amor.

Lo nenon gingava dins son brèç.

gingibre [veire gengibre nm, cf Ubaud Dicort] (plt.) : mena de condiment (Zinziber officinale)

gingin nm, cf Ubaud Dicort : « bruit de cymbales, tintement d’un corps sonore ; claquement des dents » (v. TdF)

Faire gingin, grelotter ; t. érotique, coïter. (v. TdF)

ginginar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tinter, en parlant des cymbales ; bruire ; grelotter » TdF

gingiva nf : v. gengiva, cf Ubaud Dicort.

gingival, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a las gengivas, « gengival, -e » (Laus).

gingiviti (f.) (abs. Dicort) : inflamacion de las gengivas, « gengivite » (Laus).

gingla : gimbla / vèrga / gaula / gaulissa.

ginglada : còp de gingla.

Mandèt una ginglada sus la cropa del caval.

ginglar (v. tr.) : tustar amb una gingla ; tustar coma una gingla.

Una pluèja rabiosa ginglava lo pastre.

« gingolar » : v. jangolar.

gingolin nm / gingolina nf : vin marrit ; bevenda insipida ; « restes d’un repas » TdF jos ‘gingoulin 2’.

gingorla (abs. Dicort) : frucha del gingorlièr. (v. ginjorla)

gingorlièr (abs. Dicort) (plt.) : (Ziziphus vulgaris) (v. ginjorlièr)

ginguèla : brota d'arbre ; rebrot ; gimbla / juèrg / vèrga.

ginhon nm, cf Ubaud Dicort : « manche d’un aviron » TdF

-GINIA : forma sufixada del grèc gunè, -aikòs (femna) v. androginia.

ginjarra 1 nf, cf Ubaud Dicort : « mandoline à long manche en usage dans le Levant ; mandoline ; guitare » TdF

ginjarra 2 nf, cf Ubaud Dicort : « cimeterre, espèce de sabre » TdF ginjarro 2’

ginjarrar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jouer de la mandoline [v. ginjarra 1] ou de la guitare » TdF

ginjarrar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, frapper à coups redoublés, rosser, v. tabasar » (v. TdF ginjarra 2’)

ginjarron nm, cf Ubaud Dicort : « mésange bleue, oiseau » (v. TdF)

ginjola / gingola (los 2, abs. Dicort) : frucha del ginjolièr (del gingorlièr) (v. ginjorla)

ginjolièr / gingorlièr (los 2, abs. Dicort) (plt.) : (Ziziphus vulgaris) (v. ginjorlièr)

ginjorla nf, cf Ubaud Dicort : « jujube, fruit du jujubier » TdF ginjourlo’

ginjorla de tèrra nf, cf Ubaud Dicort : « topinambour, plante » TdF

ginjorlièr nm, cf Ubaud Dicort : « jujubier, arbre » TdF ginjourlié’

ginjorlin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « zinzolin, couleur de jujube, qui tire sur le rouge » TdF ginjoulin’

ginkgo nm, cf Ubaud Dicort : « ginkgo (arbre ornemental) » (Per Noste)

GINO- : forma prefixada del grèc gunè, -aikòs (femna)

ginodioecia : preséncia, dins la meteissa mena de planta, de flors ermafroditas sus un pè e de flors femeninas sus d'autres.

ginodioïc, -a : relatiu, -iva a la ginodioecia.

ginoflada nf / ginoflat nm, cf Ubaud Dicort : v. giroflada. (v. TdF jos ‘girouflado’)

ginofòr (subs. m.) : dilatacion terminala del pecol d'unas flors que sosten los verticils florals, puèi la frucha.

ginogenèsi : desvolopament partenogenic d'un ovul.

ginoïde (adj.) : que presenta de caractèrs femenins.

« ginolh » : v. genolh.

ginomoecia : preséncia, sus la meteissa planta, de flors ermafroditas e de flors femeninas.

ginomonoïc, -a : dotat, -ada de ginomoecia.

ginoscla (plt.) : (Euphorbia)

ginostèm nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) gynostème »

ginseng (plt.) : planta chinesa que sa raiç es bona contra la lassièira. (Pannax schinseng)

gintet (faire -) loc v, cf Ubaud Dicort : v. gentet (far -). (v. TdF jos ‘gintet’)