|
|
|
|
|
|
gigantescament : d'un biais gigantesc. gigantièira nf (v. giganta) : sibornièr grand. (v. TdF) gigantisme : augmentacion exagerada de l'auçada de q.q. ; desvolopament excessiu de quicòm. GIGANTO- : forma prefixada del grèc gigàs, -antòs (gigant) gigantografia : agrandiment d'images per d'afichas grandas. gigantomaquia : combat mitologic dels Gigants contra los dieus. gigaoctet (Go) nm : (informatica) « gigaoctet » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 163) gigarassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande gigue, longue jambe, v. gigassa ; mauvais gigot » (v. TdF) gigassa nf, cf Ubaud Dicort : « longue jambe, v. cambassa » (v. TdF) gigat 1 nm (Alibert ; abs. Dicort) : còp sus una camba. gigat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a des gigues, haut sur jambes » TdF gigocejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tracasser [= ne pas cesser de remuer, d’agiter], brouiller une serrure » TdF ‘gigousseja’, « trifouiller (une serrure) » (Sèrras-Ess.) gigondàs nm : (vin de Vauclusa, 84) , cf Ubaud Dicort, « gigondas » gigossar (v. intr.) : tirar la camba ; patir. gigòt : cuèissa d'anhèl, de moton, de cabròl, de cabròla. gigòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite jambe, v. cambeta » (v. TdF ‘’) gigotar (v. tr.) : gingar. v. pus luènh. gigotàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros gigot » TdF gigotet / gigoton nm, cf Ubaud Dicort : « petit gigot ; petite cuisse rebondie » TdF jos ‘gigoutet’ gilard, -a : passit, -ida / solhat, -ada. gilet nm / gileta (v. gileta) (del turc yelek) : bombet. gileta nf, cf Ubaud Dicort : « gilet, gilet à manches » (Alibert) giletièr, -ièira (abs. Dicort e TdF) : persona que fa o vend de giletas giletièira nf, cf Ubaud Dicort : « giletière, chaîne de montre » TdF ‘giletiero’. gileton nm, cf Ubaud Dicort : « petit gilet » TdF gilha 1 nf, cf Ubaud Dicort : « Faire gilha, faire gille, s’enfuir » TdF jos ‘gilo’. (v. gilhar) gilha ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « fuis, détale, cours vite ; et de courir » TdF jos ‘gilo’ gilhac nm, cf Ubaud Dicort : « lys d’argent, carlin d’argent, ancienne monnaie frappée à Naples sous Charles II, comte de Provence » TdF gilhar (v. intr.) : s'enfugir ; lempar. (v. TdF jos ‘gila’) Far gilha : s'enfugir. (v. gilha 1) Gilibèrt [veire Gilbèrt, cf Ubaud Dicort] / Gilbèrt : prenom m. Gilibèrta (veire Gilbèrta) / Gilbèrta: prenom f. gilla : bata d'esclòp. v. bata. gima : partida forcaruda d'un martèl de peirièr. gimanda nf, cf Ubaud Dicort : « femme qui porte une coiffure étrangère, qui a une toilette extravagante, coureuse » TdF gimar [veire chimar 1, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : vinar ; susar ; gotejar ; plorar / lagremejar ; gemegar. gimbanèla nf, cf Ubaud Dicort : « chalumeau, en Languedoc » TdF suppl « gimbar » : v. guimbar. gimbèl / gimbelet : vironet (traucador de barrica) (v. TdF jos ‘gimbelet’) gimbeleta : pastisson d'Albi en forma d'anèla. (v. TdF) gimbeletaire, -aira [~ -airitz] : persona que fa o vend de gimbeletas. « gimbert » : v. jolverd (abs. Dicort). gimbla nf [ / gimble nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] / gimblet / gimbleta (los 2, abs. Dicort) : gingla ; vèrga (gaula / gaulissa) gimblar (non preconizat Dicort) : v. giblar. gimble nm : v. gimbla. gimbrar (v. tr.) : engimbar / vestir / abiaissar / aprestar / ajustar / agençar / engiponar (mal vestir) gimbrar (se) : s'engimbar / se vestir ; t. a. çaisús. gimcanà nm (abs. Dicort) (de l'indí gend khanà) : ensemble d'espròvas de veïculs de motor que los concurrents i devon sègre una escorreguda complicada d'enganas viciosas. [Per Noste, Basic : gimcana] gimerràs nm : augmentatiu de gimèrre, « grand jumart » TdF (v. çai jos). gimèrre, -a n e adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tamarro (animal mitic) « jumart, sorte d’animal hybride né d’un taureau et d’une ânesse » ; muòl nautcambat ; persona bèfia (qu'a lo cais de dejós qu'avança mai que lo de dessús) ; brutal, -a ; reguèrgue, -a ; modorre, -a ; tissós, -a ; maniac, -a. (v. TdF) gimerritge : caprici ; testuditge. gimerron nm, cf Ubaud Dicort : « petit jumart ; petit têtu » TdF gimeta (abs. Dicort) : (v. çai jos) gimetas (far -) loc v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : far gòrja (far enveja) (v. TdF ‘gimeto (faire)’) gimnàs [gimnasi, cf Ubaud Dicort] nm : airal que i se fa de gimnastica. gimnasta (m. e f.) : persona que practica intensivament la gimnastica. gimnastic, -a adj : relatiu, -iva a la gimnastica. gimnastica (f.) : exercicis per desvolopar fòrça, agilitat e flexibilitat. Gimnastica del còrs, de l'esperit. gimnic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gymnique » (Laus) gimnospèrm [gimnospèrme], -ma adj : que sas semenças son pas enclausas dins un ovari. gimnospèrmas (f. pl.) : plantas gimnospèrmas. gimnospermia : qualitat de çò gimnospèrm. gimnospermic, -a : relatiu, -iva a las gimnospèrmas. gimnòt : mena de peis electric (Gymnotus electricus) gimpa : anar (biais de caminar o de se téner) gimpòla : trandòla / trantòla (còrda que penja, fixada a sos dos caps a una travèrsa, per fin de se balançar) GIN- : forma prefixada del grèc gunè, -aikòs (femna) -GIN : forma sufixada del grèc gunè, -aikòs (femna) v. androgin - misogin. ginandre, -a : que sas estaminas son inseridas dins lo pistil. ginandria : pseudoermafroditisme parcial d'una femna.
|
|
ginandroïde, -da (adj. e subs.) : que patís de ginandria. ginandromòrf, -a : que patís de ginandromorfisme. ginandromorfic, -a : relatiu, -iva al ginandromorfisme. ginandromorfisme nm (abs. Dicort) : pseudoermafroditisme (tipe d'ermafroditisme que i se tròban los caractèrs sexuals dels dos sèxes), « gynandromorphisme » (Per Noste) ginantropia : ginandria. ginatresia : atresia d'una partida del canal genital femenin. ginèbre nm : v. genibre. ginebrièira nf : v. genibrièira. ginebrièr nm : v. genibrièr. ginecèu nm : airal autres còps reservat a las femnas ; pistil. GINECO- : forma prefixada del grèc gunè, -aikòs (femna) ginecocracia : governament fisat pas qu'a de femnas. ginecofobia : crentassa patologica d'unes neuropatas en preséncia d'una femna. ginecografia : radiografia dels organs genitals intèrnes de la femna. ginecològ, -a : persona especializada en ginecologia. ginecologia : especialitat medicala que concernís lo còrs e mai que mai l'aparelh genital de la femna. ginecologic, -a : relatiu, -iva a la ginecologia. ginecomastia : desvolopament exagerat de las mamèlas masculinas. « ginèst / ginèsta » : v. genèst [ / genèsta]. « ginestar » : v. genestada. ginet : mena de caval espanhòl. Gineta : prenom (de Regineta, diminutiu de Regina) gingajorla ~ gingajorna nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, corde qui tient à babord et à tribord la vergue d’artimon » TdF jos ‘gingo-jourlo’ ginganèl nm, cf Ubaud Dicort : « chiffon, lambeau d’étoffe, homme en haillons, v. pelha » (v. TdF) gingar (v. intr.) : se remenar / se bolegar ; córrer ; arpatejar ; espingar / cambadejar ; repetingar ; cabirolar ; sautar ; foligaudar ; folastrejar ; far l'amor. Lo nenon gingava dins son brèç. gingibre [veire gengibre nm, cf Ubaud Dicort] (plt.) : mena de condiment (Zinziber officinale) gingin nm, cf Ubaud Dicort : « bruit de cymbales, tintement d’un corps sonore ; claquement des dents » (v. TdF) Faire gingin, grelotter ; t. érotique, coïter. (v. TdF) ginginar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tinter, en parlant des cymbales ; bruire ; grelotter » TdF gingiva nf : v. gengiva, cf Ubaud Dicort. gingival, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a las gengivas, « gengival, -e » (Laus). gingiviti (f.) (abs. Dicort) : inflamacion de las gengivas, « gengivite » (Laus). gingla : gimbla / vèrga / gaula / gaulissa. ginglada : còp de gingla. Mandèt una ginglada sus la cropa del caval. ginglar (v. tr.) : tustar amb una gingla ; tustar coma una gingla. Una pluèja rabiosa ginglava lo pastre. « gingolar » : v. jangolar. gingolin nm / gingolina nf : vin marrit ; bevenda insipida ; « restes d’un repas » TdF jos ‘gingoulin 2’. gingorla (abs. Dicort) : frucha del gingorlièr. (v. ginjorla) gingorlièr (abs. Dicort) (plt.) : (Ziziphus vulgaris) (v. ginjorlièr) ginguèla : brota d'arbre ; rebrot ; gimbla / juèrg / vèrga. ginhon nm, cf Ubaud Dicort : « manche d’un aviron » TdF -GINIA : forma sufixada del grèc gunè, -aikòs (femna) v. androginia. ginjarra 1 nf, cf Ubaud Dicort : « mandoline à long manche en usage dans le Levant ; mandoline ; guitare » TdF ginjarra 2 nf, cf Ubaud Dicort : « cimeterre, espèce de sabre » TdF ‘ginjarro 2’ ginjarrar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jouer de la mandoline [v. ginjarra 1] ou de la guitare » TdF ginjarrar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, frapper à coups redoublés, rosser, v. tabasar » (v. TdF ‘ginjarra 2’) ginjarron nm, cf Ubaud Dicort : « mésange bleue, oiseau » (v. TdF) ginjola / gingola (los 2, abs. Dicort) : frucha del ginjolièr (del gingorlièr) (v. ginjorla) ginjolièr / gingorlièr (los 2, abs. Dicort) (plt.) : (Ziziphus vulgaris) (v. ginjorlièr) ginjorla nf, cf Ubaud Dicort : « jujube, fruit du jujubier » TdF ‘ginjourlo’ ginjorla de tèrra nf, cf Ubaud Dicort : « topinambour, plante » TdF ginjorlièr nm, cf Ubaud Dicort : « jujubier, arbre » TdF ‘ginjourlié’ ginjorlin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « zinzolin, couleur de jujube, qui tire sur le rouge » TdF ‘ginjoulin’ ginkgo nm, cf Ubaud Dicort : « ginkgo (arbre ornemental) » (Per Noste) GINO- : forma prefixada del grèc gunè, -aikòs (femna) ginodioecia : preséncia, dins la meteissa mena de planta, de flors ermafroditas sus un pè e de flors femeninas sus d'autres. ginodioïc, -a : relatiu, -iva a la ginodioecia. ginoflada nf / ginoflat nm, cf Ubaud Dicort : v. giroflada. (v. TdF jos ‘girouflado’) ginofòr (subs. m.) : dilatacion terminala del pecol d'unas flors que sosten los verticils florals, puèi la frucha. ginogenèsi : desvolopament partenogenic d'un ovul. ginoïde (adj.) : que presenta de caractèrs femenins. « ginolh » : v. genolh. ginomoecia : preséncia, sus la meteissa planta, de flors ermafroditas e de flors femeninas. ginomonoïc, -a : dotat, -ada de ginomoecia. ginoscla (plt.) : (Euphorbia) ginostèm nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) gynostème » ginseng (plt.) : planta chinesa que sa raiç es bona contra la lassièira. (Pannax schinseng) gintet (faire -) loc v, cf Ubaud Dicort : v. gentet (far -). (v. TdF jos ‘gintet’) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|