|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
germenar (v. intr.) : començar de se desvolopar, de créisser. germicida (m.) (abs. Dicort) : antiseptic
(çò que fa perir los gèrmes microbians), « germicide » (Rapin) germinacion (R. III, 464) : accion de germenar. germinador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « germinateur,
-trice » (Laus) germinal 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« germinal, mois de l’année
républicaine ; gourdin, assommoir [v. ensucador] » TdF germinal 2, -a (relatiu al
gèrme) adj, cf Ubaud Dicort : « germinal, -e » (Laus) germinatiu, -iva : relatiu, -iva a la germinacion. germós, -osa : erbós, -osa. GERO- : forma prefixada del grèc geràs, -aòs (vielhum) gerodermia : aspècte senil (R. V, 200) de la pèl. gerondiu nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de grammaire, gérondif » TdF gerontisme nm (Laus ; abs. Dicort) : senilisme. GERONTO- : forma prefixada del grèc geròn, -òntòs (vièlh) gerontocracia (pej.) : governament fisat pas qu' a de vièlhs. gerontocratic, -a : relatiu, -iva a la gerontocracia. gerontofilia : amor dels vièlhs en general ; perversion sexuala que buta a causir de vièlhs. gerontològ, -a : especialista (m. e f.) de gerontologia. gerontologia : sciéncia dels problèmas biologics, socials e economics pausats pels vièlhs acabats. gerontologic, -a : relatiu, -iva a la gerontologia. gerontopsiquiatria : psiquiatria dels vièlhs acabats. gerontoxòn : arc senil / cercle blancastre que se forma a l'entorn de la cornèa (R. II, 186) dels vièlhs acabats. Gers : ribièira e departament occitan. v. p. 1053. gèrs (plt.) : fragosta (frucha del gersièr / del fragostièr) gersièr : fragostièr (Rubus idaeus) Gervasi : prenom masculin. Gervàsia : prenom feminin. ges / gens [veire ges, cf Ubaud Dicort] (adv. neg. variable en l.p.) : pas ; pas un ; pas brica. Ai pas ges de vam : ai pas brica vam. Ai pas gessa de fòrça (l.p.) I n'a ges : i n'a pas brica. « N'i » a pas ges (l.p.) : i n'a pas brica. « N'i » a pas gesses (l.p.) : i n'a pas brica. Sèm pas ges reaccionaris. Sèm pas gesses reaccionaris (l.p.) A pas ges i n'a pas brica. (Dicha populara) gespadera nf : v. gespetal. gespet : èrba menuda de montanha e que fa limpar. gespetal nm / gespadera nf : airal cobèrt de gespet. gèst 1 nm : movement del braç, del cap, del còrs... que vòl dire quicòm. Gèst d'assentiment, de protestacion, de denegacion... gèst 2 nm : letz (fòrça d'atraccion sexuala entre bèstias) Aquela canha es de gèst : es de letz. gèsta nf : « geste [nf], haut fait, action, histoire, chronique
(vieux » (v. TdF ‘gésto 1’) ; poèma epic de l'Edat mejana. Cançon de gèsta, chanson de geste, poème épique du moyen âge. (v. TdF) gestacion : estat d'una feme de mamifèr que pòrta son pichon ; temporada del desvolopament del fètus de la concepcion a la naissença ; elaboracion secreta que precedís la naissença de quicòm. Gestacion d'un roman, d'una idèa. La gestacion de l'elefanta dura 640 jorns. Gestapo nf, cf Ubaud Dicort :
« Gestapo » gestàs nm, cf Ubaud Dicort :
« mauvais geste, geste indécent, ridicule ou
désagréable ; mauvaises manières [v. Honnorat gestasses] » TdF gestejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, gesticuler » (Sèrras-Ess.) gesticulacion : accion de bracejar ; gèstes rapids e desordenats d'unas perturbacions mentalas. gesticulaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« gesticulateur, trice »
TdF gesticular (v. intr.) : bracejar. gestion : accion de gerir un afar ; temporada d'aquela accion. gestionari, -ària adj e n : persona cargada d'una gestion. gestual, -a : relatiu, -iva al gèst. Lengatge gestual. Mimica gestuala. gestualitat nf : ensemble de gèstes, considerats sul plan de lor significacion. gèt (L. 206) (e non pas « get ») : accion de getar o de lançar ; brota ; correja passada al pè del falcon ; airal que i se gètan las causas ; avion a reaccion. gèta : accion d'estraçar ; brota d'arbre ; arc de tenda. getada : grelh ; borron ; brota novèla d'un arbre ; esclat de vòmit. getadís, -issa (abs. Dicort e TdF) : que pòt èsser getat, -ada (v. getador 2) ; qu'es de getar. getador 1 nm : airal que i se gètan de causas ;. getador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : que pòt èsser getat (v. Alibert) ; « qui peut se jeter à
terre, ivre » TdF ‘jitadou’ getadura nf / getament (v. getament) : « chose jetée » ; vòmit / çò vomit ; racadura. (v. TdF ‘jitadura’) gètaflors nm, cf Ubaud Dicort : « enfant qui jette des fleurs
devant le Saint Sacrement, à la procession de la
Fête-Diieu » TdF ‘jito-flour’ getaire,
-aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui jette » TdF ‘jitaire’ gètament nm, cf Ubaud Dicort : « déjection,
vomissement » TdF ‘jitamen’ getar / gitar [veire getar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) (los 2, R. III, 469) : mandar / lançar ; estraçar ; borronar ; far de brotas ; vomir ; deslargar lo bestial. (v. TdF ‘jita’) getar / gitar [veire getar] (se) v pron : se ronçar ; se desgetar / se desformar. getèla : brota. Gethsemani / Guethsemani (los
2, abs. Dicort) : airal que
Jèsus i dintrèt en agonia e que vòl dire
« molin d'òli » (v. Getsemani) |
|
geton nm : gèt pichon (t. a.) ; rodèla semblapèça. getonar (abs. Dicort) (v. intr.) : far de brotas. v. regetonar. Getsemani n pr m, cf Ubaud Dicort : « Gethsémani » (Rapin) (v. Gethsemani) -GÈU : forma sufixada del grèc gè (tèrra) v. apogèu. gevitra nf, cf Ubaud Dicort : « l’espace
vide qui est entre la chemise et le ventre » TdF ghetto nm (ital. ; de l'ebrèu « guèt » separacion) : barri josieu mai o mens copat de la vila ; (per extension) barri qu'una comunitat i viu isolada / minoritat segregada. ghettoïzacion nf, cf Ubaud Dicort :
« ghettoïsation » (v. ghettoïzar) ghettoïzar v, cf Ubaud Dicort (v. ghetto) : « v tr, ghettoïser » (Sèrras-Ess.) gi nf/nm : (letra j letrejada), cf Ubaud Dicort. (veire J) giba 1 nf : bòça sus l'esquina o la peitrina ; una de las quatre fàcias de l'astragala (òs del pè utilizat coma jòc) [v. giba-trauc] ; contorn ; caprici ; mesacòrdi ; procès ; fonha ; giba 2 nf : fauçon
marguelong. (v. TdF
‘gibo 2’) gibadissa : long esperfòrç ; querèla ; procès ; fonhadissa. gibadoira nf / gibador nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : luchadoira (disc de fust armat d'agulhons per empachar buòus o vacas de se luchar, de s'apevar sul la lata (sus la pèrga) de la carreta. gibaire, -aira [~ -airitz] (adj. e n) : que s'apèva sus la lata (buòu o vaca) ; renós, -osa / tissós, -osa ; reguèrgue, -a. gibar (v. intr.) : se luchar (s'apevar sus la lata de la carreta) ; far bòça ; patir. gibassa nf, cf Ubaud Dicort : « bosse
énorme, vilaine bosse » TdF gibassièira nf, cf Ubaud Dicort : « gibecière » TdF. (v. carnassièira) gibassièr : mena de pastisson trauquilhat. gibastèl : marrida moneda (peceta sens granda valor) giba-trauc nm, cf Ubaud Dicort :
« osselet, jeu des osselets, v. berlingau, ossets » (v. TdF ‘gibo-trau’) gibbon nm, cf Ubaud Dicort :
« gibbon » (Sèrras-Ess.). (# gibon) Gibelins n pr m pl, cf Ubaud Dicort :
« Gibellins, anciens partisans des empereurs, en
Italie » (v. TdF ‘Gibelin’ gibelòt nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de marine, gibelot » TdF gibelòta nf, cf Ubaud Dicort : « gibelotte,
blanquette » TdF gibèrna : mena de biaça de soldat. gibet nm, cf Ubaud Dicort :
« gibet, v. poténcia, plus usité ; raisin ridé,
desséché par la maturité, v. agibit 2, plus
correct » (v. TdF) gibeta nf : bocinhòla
(bòça pichona) ; « un
petit bossu, une petite bossue » TdF gibetar (se) : se rafir (en parlant de rasims tròp madurs) (v. agibir (s’)) « gibièr» (fr.) : v. cacilha / caçum. gibla nf, cf Ubaud Dicort :
« torsion ; roulée de coups » TdF jos ‘giblado’ Faire la gibla, faire des courbettes. (v. TdF) giblada : rosta / tanada / tabassada ; torcion (R. V 382). gibladís, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « souple (synonymes : plegadís,
fiblarèl) » (v. Brun Glossari Oc-Fr ‘gimbladís’ [v. gimblar]). giblaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que plega ; que domda. giblar (v. tr.) : corbar ; plegar ;
domdar ; sometre ; tòrcer. giblar (se) : se corbar ; se plegar ; se domdar ; se sometre ; se tòrcer. giblarda nf, cf Ubaud Dicort :
« mauvaise piquette » TdF giblàs nm, cf Ubaud Dicort :
« gaulis, grosse gaule, longue houssine, bâton pour
rosser » TdF jos
‘gimblas’ gibon nm, cf Ubaud Dicort (v. giba
2) :
« serpe à élaguer les arbres, v. faucilh 2 » (v. TdF ‘gibou’) (# gibbon) giborna / gibornada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : granissada / pesenada. Faguèt una gibornada que tot èra pas qu'un blanc. gibornar (v. intr.) : far una granissada / far una pesenada ; far de gibre ; far un freg umid. (de confondre pas amb peiregar) gibornatge : freg umid amb pesenadas. gibós, -osa adj e n : boçut, -uda ; montuós, -osa. giboset, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« un peu bossu, ue » TdF gibosetat [gibositat, cf Ubaud Dicort] nf : giba / bòça ; tot çò en forma de bòça. gibossejar (v. intr.) : far
bòça. gibosson, -a n, cf Ubaud Dicort :
« petit bossu, petite bossue » TdF gibrada : gelada. gibral nm : vent del nòrd-oèst « ..., en Rouergue, v. cisampa, mistral » (v. TdF). gibrar (v. impers) (R. III, 466) : far de gibre ; gelar. gibrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« glacé, ée ; couvert de givre » TdF jos ‘gibra’ gibre (m.) (del gallés GEVRO : gibre) : sisa tèunha de glaç que se forma per condensacion. gibrós, -osa : de la natura del gibre. gièla nf, cf Ubaud Dicort :
« terme usité au jeu de la pierrette, façon
d’y pousser les cinq petites pierres » TdF gifa nf, cf Ubaud Dicort :
« personne faible, lâche, poltron, mou,
imbécile » TdF giga 1 nf : camba e cuèissa que se tenon del tròç ; mòla (partida tendra d'una cuèissa de buòu) ; gigòt de moton ; cambajon de pòrc ; escaça ; giga 2 nf : dança anciana ;
ancian instrument de musica ; còrda de ligason entre las doas part
d'una antena de naviri. (v. TdF ‘gigo
2’) GIGÀ- [GIGA-] (v. Ubaud Dicc. scient. p. 60) : forma prefixada del
grèc gigàs, -antòs (gigant) ; tèrme
d'informatica que, plaçat davant una unitat, la multiplica per un
miliard. (v. gigaoctet) gigada nf, cf Ubaud Dicort :
« enjambée, v. cambada » (v. TdF) gigalong, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a de longues jambes, v. cambalong » (v. TdF) gigant, -a adj e n : persona fabulosa, de
fòrça e d'estatura enòrmas ; persona fòrt granda.
(v. TdF) A passes de gigant. giganta nf : femna grandassa ; sibornièr (taula de pèira, pèira levada) (v. TdF) gigantal, -a / gigantesc, -a adj (los 2, v. Ubaud Dicort) : « grand, géant » (Alibert) ; de la natura d'un gigant, « gigantesque » (v. TdF jos ‘gigantesc’) . |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|