germenar (v. intr.) : començar de se desvolopar, de créisser.

germicida (m.) (abs. Dicort) : antiseptic (çò que fa perir los gèrmes microbians), « germicide » (Rapin)

germinacion (R. III, 464) : accion de germenar.

germinador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « germinateur, -trice » (Laus)

germinal 1 nm, cf Ubaud Dicort : « germinal, mois de l’année républicaine ; gourdin, assommoir [v. ensucador] » TdF

germinal 2, -a (relatiu al gèrme) adj, cf Ubaud Dicort : « germinal, -e » (Laus)

germinatiu, -iva : relatiu, -iva a la germinacion.

germós, -osa : erbós, -osa.

GERO- : forma prefixada del grèc geràs, -aòs (vielhum)

gerodermia : aspècte senil (R. V, 200) de la pèl.

gerondiu nm, cf Ubaud Dicort : « t. de grammaire, gérondif » TdF

gerontisme nm (Laus ; abs. Dicort) : senilisme.

GERONTO- : forma prefixada del grèc geròn, -òntòs (vièlh)

gerontocracia (pej.) : governament fisat pas qu' a de vièlhs.

gerontocratic, -a : relatiu, -iva a la gerontocracia.

gerontofilia : amor dels vièlhs en general ; perversion sexuala que buta a causir de vièlhs.

gerontològ, -a : especialista (m. e f.) de gerontologia.

gerontologia : sciéncia dels problèmas biologics, socials e economics pausats pels vièlhs acabats.

gerontologic, -a : relatiu, -iva a la gerontologia.

gerontopsiquiatria : psiquiatria dels vièlhs acabats.

gerontoxòn : arc senil / cercle blancastre que se forma a l'entorn de la cornèa (R. II, 186) dels vièlhs acabats.

Gers : ribièira e departament occitan. v. p. 1053.

gèrs (plt.) : fragosta (frucha del gersièr / del fragostièr)

gersièr : fragostièr (Rubus idaeus)

Gervasi : prenom masculin.

Gervàsia : prenom feminin.

ges / gens [veire ges, cf Ubaud Dicort] (adv. neg. variable en l.p.) : pas ; pas un ; pas brica.

Ai pas ges de vam : ai pas brica vam.

Ai pas gessa de fòrça (l.p.)

I n'a ges : i n'a pas brica.

« N'i » a pas ges (l.p.) : i n'a pas brica.

« N'i » a pas gesses (l.p.) : i n'a pas brica.

Sèm pas ges reaccionaris.

Sèm pas gesses reaccionaris (l.p.)

A pas ges i n'a pas brica. (Dicha populara)

gespadera nf : v. gespetal.

gespet : èrba menuda de montanha e que fa limpar.

gespetal nm / gespadera nf : airal cobèrt de gespet.

gèst 1 nm : movement del braç, del cap, del còrs... que vòl dire quicòm.

Gèst d'assentiment, de protestacion, de denegacion...

gèst 2 nm : letz (fòrça d'atraccion sexuala entre bèstias)

Aquela canha es de gèst : es de letz.

gèsta nf : « geste [nf], haut fait, action, histoire, chronique (vieux » (v. TdF ‘gésto 1’) ; poèma epic de l'Edat mejana.

Cançon de gèsta, chanson de geste, poème épique du moyen âge. (v. TdF)

gestacion : estat d'una feme de mamifèr que pòrta son pichon ; temporada del desvolopament del fètus de la concepcion a la naissença ; elaboracion secreta que precedís la naissença de quicòm.

Gestacion d'un roman, d'una idèa.

La gestacion de l'elefanta dura 640 jorns.

Gestapo nf, cf Ubaud Dicort : « Gestapo »

gestàs nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais geste, geste indécent, ridicule ou désagréable ; mauvaises manières [v. Honnorat gestasses] » TdF

gestejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, gesticuler » (Sèrras-Ess.)

gesticulacion : accion de bracejar ; gèstes rapids e desordenats d'unas perturbacions mentalas.

gesticulaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « gesticulateur, trice » TdF

gesticular (v. intr.) : bracejar.

gestion : accion de gerir un afar ; temporada d'aquela accion.

gestionari, -ària adj e n : persona cargada d'una gestion.

gestual, -a : relatiu, -iva al gèst.

Lengatge gestual.

Mimica gestuala.

gestualitat nf : ensemble de gèstes, considerats sul plan de lor significacion.

gèt (L. 206) (e non pas « get ») : accion de getar o de lançar ; brota ; correja passada al pè del falcon ; airal que i se gètan las causas ; avion a reaccion.

gèta : accion d'estraçar ; brota d'arbre ; arc de tenda.

getada : grelh ; borron ; brota novèla d'un arbre ; esclat de vòmit.

getadís, -issa (abs. Dicort e TdF) : que pòt èsser getat, -ada (v. getador 2) ; qu'es de getar.

getador 1 nm : airal que i se gètan de causas ;.

getador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : que pòt èsser getat (v. Alibert) ;  « qui peut se jeter à terre, ivre » TdF ‘jitadou’

getadura nf / getament (v. getament) : « chose jetée » ; vòmit / çò vomit ; racadura. (v. TdF ‘jitadura’)

gètaflors nm, cf Ubaud Dicort : « enfant qui jette des fleurs devant le Saint Sacrement, à la procession de la Fête-Diieu » TdF ‘jito-flour’

getaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui jette » TdF ‘jitaire’

gètament nm, cf Ubaud Dicort : « déjection, vomissement » TdF ‘jitamen’

getar / gitar [veire getar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) (los 2, R. III, 469) : mandar / lançar ; estraçar ; borronar ; far de brotas ; vomir ; deslargar lo bestial. (v. TdF ‘jita’)

getar / gitar [veire getar] (se) v pron : se ronçar ; se desgetar / se desformar.

getèla : brota.

Gethsemani / Guethsemani (los 2, abs. Dicort) : airal que Jèsus i dintrèt en agonia e que vòl dire « molin d'òli » (v. Getsemani)

 

 

 

geton nm : gèt pichon (t. a.) ; rodèla semblapèça.

getonar (abs. Dicort) (v. intr.) : far de brotas.  v. regetonar.

Getsemani n pr m, cf Ubaud Dicort : « Gethsémani » (Rapin) (v. Gethsemani)

-GÈU : forma sufixada del grèc (tèrra) v. apogèu.

gevitra nf, cf Ubaud Dicort : « l’espace vide qui est entre la chemise et le ventre » TdF

ghetto nm  (ital. ; de l'ebrèu « guèt » separacion) : barri josieu mai o mens copat de la vila ; (per extension) barri qu'una comunitat i viu isolada / minoritat segregada.

ghettoïzacion nf, cf Ubaud Dicort : « ghettoïsation » (v. ghettoïzar)

ghettoïzar v, cf Ubaud Dicort (v. ghetto) : « v tr, ghettoïser » (Sèrras-Ess.)

gi nf/nm : (letra j letrejada), cf Ubaud Dicort. (veire J)

giba 1 nf : bòça sus l'esquina o la peitrina ; una de las quatre fàcias de l'astragala (òs del pè utilizat coma jòc) [v. giba-trauc] ; contorn ; caprici ; mesacòrdi ; procès ; fonha ;

giba 2 nf : fauçon marguelong. (v. TdF ‘gibo 2’)

gibadissa : long esperfòrç ; querèla ; procès ; fonhadissa.

gibadoira nf / gibador nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : luchadoira (disc de fust armat d'agulhons per empachar buòus o vacas de se luchar, de s'apevar sul la lata (sus la pèrga) de la carreta.

gibaire, -aira [~ -airitz] (adj. e n) : que s'apèva sus la lata (buòu o vaca) ; renós, -osa / tissós, -osa ; reguèrgue, -a.

gibar (v. intr.) : se luchar (s'apevar sus la lata de la carreta) ; far bòça ; patir.

gibassa nf, cf Ubaud Dicort : « bosse énorme, vilaine bosse » TdF

gibassièira nf, cf Ubaud Dicort : « gibecière » TdF. (v. carnassièira)

gibassièr : mena de pastisson trauquilhat.

gibastèl : marrida moneda (peceta sens granda valor)

giba-trauc nm, cf Ubaud Dicort : « osselet, jeu des osselets, v. berlingau, ossets » (v. TdF ‘gibo-trau’)

gibbon nm, cf Ubaud Dicort : « gibbon » (Sèrras-Ess.). (# gibon)

Gibelins n pr m pl, cf Ubaud Dicort : « Gibellins, anciens partisans des empereurs, en Italie » (v. TdF ‘Gibelin’

gibelòt nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, gibelot » TdF

gibelòta nf, cf Ubaud Dicort : « gibelotte, blanquette » TdF

gibèrna : mena de biaça de soldat.

gibet nm, cf Ubaud Dicort : « gibet, v. poténcia, plus usité ; raisin ridé, desséché par la maturité, v. agibit 2, plus correct » (v. TdF)

gibeta nf : bocinhòla (bòça pichona) ; « un petit bossu, une petite bossue » TdF

gibetar (se) : se rafir (en parlant de rasims tròp madurs) (v. agibir (s’))

« gibièr» (fr.) : v. cacilha / caçum.

gibla nf, cf Ubaud Dicort : « torsion ; roulée de coups » TdF jos ‘giblado’

Faire la gibla, faire des courbettes. (v. TdF)

giblada : rosta / tanada / tabassada ; torcion (R. V 382).

gibladís, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « souple (synonymes : plegadís, fiblarèl) » (v. Brun Glossari Oc-Fr ‘gimbladís’ [v. gimblar]).

giblaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que plega ; que domda.

giblar (v. tr.) : corbar ; plegar ; domdar ; sometre ; tòrcer.

giblar (se) : se corbar ; se plegar ; se domdar ; se sometre ; se tòrcer.

giblarda nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise piquette » TdF

giblàs nm, cf Ubaud Dicort : « gaulis, grosse gaule, longue houssine, bâton pour rosser » TdF jos ‘gimblas’

gibon nm, cf Ubaud Dicort (v. giba 2) : « serpe à élaguer les arbres, v. faucilh 2 » (v. TdF ‘gibou’) (# gibbon)

giborna / gibornada nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : granissada / pesenada.

Faguèt una gibornada que tot èra pas qu'un blanc.

gibornar (v. intr.) : far una granissada / far una pesenada ; far de gibre ; far un freg umid. (de confondre pas amb peiregar)

gibornatge : freg umid amb pesenadas.

gibós, -osa adj e n : boçut, -uda ; montuós, -osa.

giboset, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu bossu, ue » TdF

gibosetat [gibositat, cf Ubaud Dicort] nf : giba / bòça ; tot çò en forma de bòça.

gibossejar (v. intr.) : far bòça.

gibosson, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit bossu, petite bossue » TdF

gibrada : gelada.

gibral nm : vent del nòrd-oèst « ..., en Rouergue, v. cisampa, mistral » (v. TdF).

gibrar (v. impers) (R. III, 466) : far de gibre ; gelar.

gibrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « glacé, ée ; couvert de givre » TdF jos ‘gibra’

gibre (m.) (del gallés GEVRO : gibre) : sisa tèunha de glaç que se forma per condensacion.

gibrós, -osa : de la natura del gibre.

gièla nf, cf Ubaud Dicort : « terme usité au jeu de la pierrette, façon d’y pousser les cinq petites pierres » TdF

gifa nf, cf Ubaud Dicort : « personne faible, lâche, poltron, mou, imbécile » TdF

giga 1 nf : camba e cuèissa que se tenon del tròç ; mòla (partida tendra d'una cuèissa de buòu) ; gigòt de moton ; cambajon de pòrc ; escaça ;

giga 2 nf : dança anciana ; ancian instrument de musica ; còrda de ligason entre las doas part d'una antena de naviri. (v. TdF ‘gigo 2’)

GIGÀ- [GIGA-] (v. Ubaud Dicc. scient. p. 60) : forma prefixada del grèc gigàs, -antòs (gigant) ; tèrme d'informatica que, plaçat davant una unitat, la multiplica per un miliard. (v. gigaoctet)

gigada nf, cf Ubaud Dicort : « enjambée, v. cambada » (v. TdF)

gigalong, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a de longues jambes, v. cambalong » (v. TdF)

gigant, -a adj e n : persona fabulosa, de fòrça e d'estatura enòrmas ; persona fòrt granda. (v. TdF)

A passes de gigant.

giganta nf : femna grandassa ; sibornièr (taula de pèira, pèira levada) (v. TdF)

gigantal, -a / gigantesc, -a adj (los 2, v. Ubaud Dicort) : « grand, géant » (Alibert) ; de la natura d'un gigant, « gigantesque » (v. TdF jos ‘gigantesc’) .