geomatic, -a : relatiu, -iva a la geomatica.

geomatica : tractament informatic de donadas geograficas.

geomecanica : mecanica dels sòls.

geomètra (m. e f.) (abs. Dicort) : especialista en geometria. (t.a.). (v. geomètre)

geometral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « géométral, ale » TdF

geomètre n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « géomètre » (Laus,  Per Noste)

geometria : branca de las matematicas qu'estúdia las linhas, las superficias, los volums.

geometric, -a : relatiu, -iva a la geometria.

Rasonament geometric.

geometricament : d'un biais geometric.

geometrizacion : accion o resulta de geometrizar.

geometrizar (v. tr.) : balhar a quicòm una forma que revèrta una forma geometrica.

geometrografia : ensemble de tecnicas de construccion de figuras geometricas.

geomorfogenèsi (f.) : elaboracion de las formas del relèu de la superficia terrèstra.

geomorfogenia : sciéncia de las originas de la formacion del relèu terrèstre.

geomorfològ, -a : especialista (m. e f.) de geomorfologia.

geomorfologia : estudi de las formas de la superficia terrèstra e de las fòrças que las amodèron.

geomorfologic, -a : relatiu, -iva a la geomorfologia.

geonemia : sciéncia qu'estúdia las condicions e l'estat de distribucion dels organismes sus la superficia de la tèrra.

geonim : toponim (nom de lòc) adoptat coma nom pròpri.

« Combas » es un geonim.

geopolitic, -a : relatiu, -iva a la geopolitica.

geopolitica : estudi dels rapòrts entre los Estats, lor politica e las donadas naturalas.

geoquimia : sciéncia qu'estúdia lo glòb terrèstre amb los metòdes de la geologia e de la quimia.

geoquimic, -a : relatiu, -iva a la geoquimia.

geoquimista : especialista (m. e f.) de geoquimia.

georgic, -a adj (grèc geòrgikòs) : relatiu, -iva als trabalhs de la tèrra.

georgica (f.) : poèma relatiu a la vida rustica.

geosciéncia : sciéncia de la Tèrra.

geosfèra : ensemble de l'escòrça (R. III, 155) terrèstra (litosfèra) e de la massa centrala (endosfèra)

geosinclinal (m.) : teoria despassada e remplaçada per l'ipotèsi sonada « tectonica de las placas »

geosincròn, -a : qualitat d'un satellit que son periòde de revolucion es lo meteis que lo de la rotacion de la Tèrra.

Orbita geosincròna.

geosincronisme : qualitat de çò geosincròn.

geosismic, -a : relatiu, -iva a la geosismica.

geosismica (subs. f.) : metòde de prospeccion de las sisas terrèstras per l'estudi de las ondas emesas en prigondor per una explosion.

geostacion nf, cf Ubaud Dicort : « géostation » (v. çai jos)

geostacionari, -ària adj : qualitat d'un satellit geosincròn d'orbita eqüatoriala e que sembla donc estacionari.

geostatistica : evaluacion de las vetas mineralas pel metòde estatistic.

geostrategia : estudi de las relacions de fòrças entre Estats, a partir de l'ensemble de las donadas geograficas.

geostrategic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « géostratégique » (Per Noste)

geotactic, -a : relatiu, -iva al geotactisme.

geotactisme : desplaçament d'una cellula o d'un organisme en fonccion de la direccion de l'apesantor, sens l'intervencion d'autres factors.

geotecnic, -a : relatiu, -iva a las aplicacions tecnicas de la geologia.

Mapa geotecnica.

geotermal, -a : que sa nauta temperatura ven de son sojorn o de son passatge dins las prigondors de la Tèrra.

geotermia : calor intèrna de la Tèrra.

geotermic, -a : relatiu, -iva a la geotermia.

geotropic, -a : relatiu, -iva al geotropisme.

geotropisme : creissença d'un organisme deguda a la pesantor.

geotrup (m.) : manja mèrda (Ateuchus sacer)

GER- : forma prefixada del grèc geràs, -aòs (vielhum) v. geriatre - geriatria.

-GÈR : forma sufixada del latin gerere (portar). v. lanigèr - ovigèr.

Gerald - Geraldina : prenoms.

gerani nm : v. geranium.

geraniól nm : (quimia) « géraniol » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 362)

geranium (lat.) [ ~ gerani] nm (v. Ubaud Lexic n. fr.-oc. de bot.) : bèc de grua (Geranium)

« gèrba » : v. girba.

gerbilhon nm, cf Ubaud Dicort : « gazon fin, herbe courte, v. erbilhon » (v. TdF)

 

 

« gercil » : v. gergil.

gèrd nm / gèrda nf, cf Ubaud Dicort : « alarme, peur, v. combor » (v. TdF e Alibert).  gèrd / gèrda : v. engèrd / engèrda.

Donar la gèrda, donner l’alarme. (v. Vayssier)

gèrda ! interj, cf Ubaud Dicort : (v. çai sus)

Gèrde : localitat bigordana (de Bigòrra) (v. TdF Gerdo’)

Filadelfa de Gèrde : poetessa occitana (1871- 1952).

geréncia : fonccion d'un gerent o d'una gerenta ; temporada d'aquela fonccion.

gerent, -a : persona cargada dels afars d'una societat.

« gerfalc » : v. girfalc.

gergelina nf, cf Ubaud Dicort : « pastèque ronde, cucurbita anguria (Lam.), v. citra 3 » (v. TdF)

gergil nm, cf Ubaud Dicort : « vesce fausse, vesce des blés, plante » TdF jos ‘jarjai’

gergon nm, cf Ubaud Dicort (v. L. 206) : « jargon, baragouin, argot, v. bargoïn ; bruit confus, cri des oiseaux le soir » (v. TdF jos ‘jargoun’)

gergonar / gergonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, jargonner ; balbutier, jaser, en parlant d’un enfant ; gazouiller, v. bresilhar 2 » (v. TdF jos ‘jargouneja’)

gergonejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui jargonne, qui ne parle pas distinctement, qui murmure, qui gazouille, v. bretonejaire » (v. TdF jos ‘jargounejaire’)

gergonejar : v. gergonar.

gergonejatge nm , cf Ubaud Dicort : « balbutiement, gazouillement, v. bresilhatge » (v. TdF jargounejatge’)

geriatre, -tra : especialista (m. e f.) en geriatria.

geriatria : branca de la medecina qu'estúdia las malautiás del vielhum.

geriatric, -a : relatiu, -iva a la geriatria.

Medecina geriatrica.

gerilha : girboleta / caramilha : giròla : (Cantharellus cibarius) rossilh (l.p.) : (Cantharellus aurantiacus)

gerir (v. tr.) : administrar sos pròpris afars ; administrar los afars d'un autre, d'una societat.

gèrla nf : recipient de coire per posar d'aiga ; selha ; cruga / dorga / orjòl ; jarra. (v. TdF)

gerlada : contengut d'una gèrla.

gerlariá nf, cf Ubaud Dicort : « rangée de jarres, lieu où l’on tient les jarres, cellier, v. estiva 1 » (v. TdF)

gerle nm, cf Ubaud Dicort : « picarel, poisson de mer, v. gavaron, pataclet » (v. TdF)

gerlessa nf, cf Ubaud Dicort : « spare bilobé, poisson de mer » TdF

gerlet 1 nm : cruguet (gèrla pichona), « petit vase à mettre le vin » TdF

gerlet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, cordelette qui embrasse les voiles qu’on ferle » TdF gerlet 2’

gerleta : jarra pichona.

gerlièr : airal per reclamar las gèrlas.

gerlon nm : recipient per mólzer.

germada nf, cf Ubaud Dicort : « revêtement de gazon, gazonnement, talus gazonné » TdF

German - Germana - Germaneta : prenoms.

german 1, -a adj : nascut, -uda del meteis paire o de la meteissa maire ; nascut, -uda d'un fraire o d'una sòrre de sos parents ; parent en general.

Fraires germans.

Cosins germans.

Sèm totes germans (parents) davant Dieu.

german 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « germain, aine, nom de peuple, v. alemand » TdF jos ‘german’

germana (plt.) : corbadòna (Narcissus poeticus)

germandrèa (R. III, 464) nf / germandrèia (abs. Dicort) (plt.) : nom d'un centenat de varietats de plantas (Teucrium Botrys) ; (T. pseudochamaepitys) ; (T. scordium) ; (T. scordioides) ; (T. fruticans) ; (T. marum) ; (T. scorodonia) ; (T. flavum) ; (T. massiliense) ; (T. lucidum) ; (T. chamaedris) ; (T. aureum) ; (T. pyrenaicum) ; (T. montanum) ; (Teucrium polium) ; (T. capitatum)...

germani nm : còrs simple descobèrt en Alemanha.

germanic, -a : relatiu, -iva a Alemanha.

germanisme : idiotisme alemand.

germanista (m. e f.) : especialista de las lengas, de la civilizacion e del drech germanics.

germanizacion : accion de germanizar o de se germanizar.

germanizant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « germanisant, -e » (Sèrras-Ess.)

germanizar (v. tr.) : alinhar sus las costumas alemandas.

germanizar (se) : s'alinhar sus las costumas alemandas.

GERMANO- : forma prefixada del lat. germanus (germanic)

germanofil, -a : favorable, -a als Alemands.

germanofilia nf, cf Ubaud Dicort : « germanophilie » (v. germanofil)

germanofòb, -a : ostil, -a als Alemands.

germanofòbia nf (v. Ubaud Dicort 2022) : « germanophobie » (v. germanofòb)

germanofòn, -a adj e : « germanophone » (Sèrras-Ess.)

germar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, germer » TdF. (v. germenar)

gèrme (L. 206) : grelh ; embrion (çò que pòt, en se desvolopant, donar naissença a quicòm) ; èrba en general.