|
||||
|
|
|
|
|
|
geomatic, -a : relatiu, -iva a la geomatica. geomatica : tractament informatic de donadas geograficas. geomecanica : mecanica dels sòls. geomètra (m. e f.) (abs. Dicort) : especialista en geometria. (t.a.). (v. geomètre) geometral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « géométral, ale » TdF geomètre n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « géomètre » (Laus, Per Noste) geometria : branca de las matematicas qu'estúdia las linhas, las superficias, los volums. geometric, -a : relatiu, -iva a la geometria. Rasonament geometric. geometricament : d'un biais geometric. geometrizacion : accion o resulta de geometrizar. geometrizar (v. tr.) : balhar a quicòm una forma que revèrta una forma geometrica. geometrografia : ensemble de tecnicas de construccion de figuras geometricas. geomorfogenèsi (f.) : elaboracion de las formas del relèu de la superficia terrèstra. geomorfogenia : sciéncia de las originas de la formacion del relèu terrèstre. geomorfològ, -a : especialista (m. e f.) de geomorfologia. geomorfologia : estudi de las formas de la superficia terrèstra e de las fòrças que las amodèron. geomorfologic, -a : relatiu, -iva a la geomorfologia. geonemia : sciéncia qu'estúdia las condicions e l'estat de distribucion dels organismes sus la superficia de la tèrra. geonim : toponim (nom de lòc) adoptat coma nom pròpri. « Combas » es un geonim. geopolitic, -a : relatiu, -iva a la geopolitica. geopolitica : estudi dels rapòrts entre los Estats, lor politica e las donadas naturalas. geoquimia : sciéncia qu'estúdia lo glòb terrèstre amb los metòdes de la geologia e de la quimia. geoquimic, -a : relatiu, -iva a la geoquimia. geoquimista : especialista (m. e f.) de geoquimia. georgic, -a adj (grèc geòrgikòs) : relatiu, -iva als trabalhs de la tèrra. georgica (f.) : poèma relatiu a la vida rustica. geosciéncia : sciéncia de la Tèrra. geosfèra : ensemble de l'escòrça (R. III, 155) terrèstra (litosfèra) e de la massa centrala (endosfèra) geosinclinal (m.) : teoria despassada e remplaçada per l'ipotèsi sonada « tectonica de las placas » geosincròn, -a : qualitat d'un satellit que son periòde de revolucion es lo meteis que lo de la rotacion de la Tèrra. Orbita geosincròna. geosincronisme : qualitat de çò geosincròn. geosismic, -a : relatiu, -iva a la geosismica. geosismica (subs. f.) : metòde de prospeccion de las sisas terrèstras per l'estudi de las ondas emesas en prigondor per una explosion. geostacion nf, cf Ubaud Dicort : « géostation » (v. çai jos) geostacionari, -ària adj : qualitat d'un satellit geosincròn d'orbita eqüatoriala e que sembla donc estacionari. geostatistica : evaluacion de las vetas mineralas pel metòde estatistic. geostrategia : estudi de las relacions de fòrças entre Estats, a partir de l'ensemble de las donadas geograficas. geostrategic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « géostratégique » (Per Noste) geotactic, -a : relatiu, -iva al geotactisme. geotactisme : desplaçament d'una cellula o d'un organisme en fonccion de la direccion de l'apesantor, sens l'intervencion d'autres factors. geotecnic, -a : relatiu, -iva a las aplicacions tecnicas de la geologia. Mapa geotecnica. geotermal, -a : que sa nauta temperatura ven de son sojorn o de son passatge dins las prigondors de la Tèrra. geotermia : calor intèrna de la Tèrra. geotermic, -a : relatiu, -iva a la geotermia. geotropic, -a : relatiu, -iva al geotropisme. geotropisme : creissença d'un organisme deguda a la pesantor. geotrup (m.) : manja mèrda (Ateuchus sacer) GER- : forma prefixada del grèc geràs, -aòs (vielhum) v. geriatre - geriatria. -GÈR : forma sufixada del latin gerere (portar). v. lanigèr - ovigèr. Gerald - Geraldina : prenoms. gerani nm : v. geranium. geraniól nm : (quimia) « géraniol » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 362) geranium (lat.) [ ~ gerani] nm (v. Ubaud Lexic n. fr.-oc. de bot.) : bèc de grua (Geranium) « gèrba » : v. girba. gerbilhon nm, cf Ubaud Dicort : « gazon fin, herbe courte, v. erbilhon » (v. TdF) « gercil » : v. gergil. gèrd nm / gèrda nf, cf Ubaud Dicort : « alarme, peur, v. combor » (v. TdF e Alibert), v. engèrd / engèrda. Donar la gèrda, donner l’alarme. (v. Vayssier)
|
|
gèrda ! interj, cf Ubaud Dicort : (v. çai sus) Gèrde : localitat bigordana (de Bigòrra) (v. TdF ‘Gerdo’) Filadelfa de Gèrde : poetessa occitana (1871- 1952). geréncia : fonccion d'un gerent o d'una gerenta ; temporada d'aquela fonccion. gerent, -a : persona cargada dels afars d'una societat. « gerfalc » : v. girfalc. gergelina nf, cf Ubaud Dicort : « pastèque ronde, cucurbita anguria (Lam.), v. citra 3 » (v. TdF) gergil nm, cf Ubaud Dicort : « vesce fausse, vesce des blés, plante » TdF jos ‘jarjai’ gergon nm, cf Ubaud Dicort (v. L. 206) : « jargon, baragouin, argot, v. bargoïn ; bruit confus, cri des oiseaux le soir » (v. TdF jos ‘jargoun’) gergonar / gergonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, jargonner ; balbutier, jaser, en parlant d’un enfant ; gazouiller, v. bresilhar 2 » (v. TdF jos ‘jargouneja’) gergonejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui jargonne, qui ne parle pas distinctement, qui murmure, qui gazouille, v. bretonejaire » (v. TdF jos ‘jargounejaire’) gergonejar v : v. gergonar. gergonejatge nm , cf Ubaud Dicort : « balbutiement, gazouillement, v. bresilhatge » (v. TdF ‘jargounejatge’) geriatre, -tra : especialista (m. e f.) en geriatria. geriatria : branca de la medecina qu'estúdia las malautiás del vielhum. geriatric, -a : relatiu, -iva a la geriatria. Medecina geriatrica. gerilha : girboleta / caramilha : giròla : (Cantharellus cibarius) rossilh (l.p.) : (Cantharellus aurantiacus) gerir (v. tr.) : administrar sos pròpris afars ; administrar los afars d'un autre, d'una societat. gèrla nf : recipient de coire per posar d'aiga ; selha ; cruga / dorga / orjòl ; jarra. (v. TdF) gerlada : contengut d'una gèrla. gerlariá nf, cf Ubaud Dicort : « rangée de jarres, lieu où l’on tient les jarres, cellier, v. estiva 1 » (v. TdF) gerle nm, cf Ubaud Dicort : « picarel, poisson de mer, v. gavaron, pataclet » (v. TdF) gerlessa nf, cf Ubaud Dicort : « spare bilobé, poisson de mer » TdF gerlet 1 nm : cruguet (gèrla pichona), « petit vase à mettre le vin » TdF gerlet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, cordelette qui embrasse les voiles qu’on ferle » TdF ‘gerlet 2’ gerleta : jarra pichona. gerlièr : airal per reclamar las gèrlas. gerlon nm : recipient per mólzer. germada nf, cf Ubaud Dicort : « revêtement de gazon, gazonnement, talus gazonné » TdF German - Germana - Germaneta : prenoms. german 1, -a adj : nascut, -uda del meteis paire o de la meteissa maire ; nascut, -uda d'un fraire o d'una sòrre de sos parents ; parent en general. Fraires germans. Cosins germans. Sèm totes germans (parents) davant Dieu. german 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « germain, aine, nom de peuple, v. alemand » TdF jos ‘german’ germana (plt.) : corbadòna (Narcissus poeticus) germandrèa (R. III, 464) nf / germandrèia (abs. Dicort) (plt.) : nom d'un centenat de varietats de plantas (Teucrium Botrys) ; (T. pseudochamaepitys) ; (T. scordium) ; (T. scordioides) ; (T. fruticans) ; (T. marum) ; (T. scorodonia) ; (T. flavum) ; (T. massiliense) ; (T. lucidum) ; (T. chamaedris) ; (T. aureum) ; (T. pyrenaicum) ; (T. montanum) ; (Teucrium polium) ; (T. capitatum)... germani nm : còrs simple descobèrt en Alemanha. germanic, -a : relatiu, -iva a Alemanha. germanisme : idiotisme alemand. germanista (m. e f.) : especialista de las lengas, de la civilizacion e del drech germanics. germanizacion : accion de germanizar o de se germanizar. germanizant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « germanisant, -e » (Sèrras-Ess.) germanizar (v. tr.) : alinhar sus las costumas alemandas. germanizar (se) : s'alinhar sus las costumas alemandas. GERMANO- : forma prefixada del lat. germanus (germanic) germanofil, -a : favorable, -a als Alemands. germanofilia nf, cf Ubaud Dicort : « germanophilie » (v. germanofil) germanofòb, -a : ostil, -a als Alemands. germanofòbia nf (v. Ubaud Dicort 2022) : « germanophobie » (v. germanofòb) germanofòn, -a adj e n : « germanophone » (Sèrras-Ess.) germar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, germer » TdF. (v. germenar) gèrme (L. 206) : grelh ; embrion (çò que pòt, en se desvolopant, donar naissença a quicòm) ; èrba en general. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|