genitori



	genitòri nm : testicul (colhon) (v. TdF) Los genitòris. genitors n (abs. Dicort) : lo paire [v. genitor] e la maire. genito-urinari [, -ària adj, cf Ubaud Dicort] / genitoürinari (abs. Dicort) : relatiu, -iva als organs genitals e als organs urinaris. genitrieus [genitrius] (m. plur.) : testiculs de gals. genitrix (abs. Dicort) : maire. genitura nf, cf Ubaud Dicort : « géniture, progéniture, v. regeton » (v. TdF) GENO- : forma prefixada del grèc genòs (raça) Gènoa ~ Gènova n pr f, cf Ubaud Dicort : « Gênes » (v. TdF ‘Gèno’) genocida (abs. Dicort) adj e n (m. e f.) : estat, persona... que fa perir una raça, « génocide » (Per Noste). genocidi (m.) : destruccion programada d'un grop uman, del punt de vista racial, religiós, lingüistic... genoés ~ genovés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « gênois, oise » TdF ‘genouvés’. (v. Gènoa) genoésa ~ genovésa nf, cf Ubaud Dicort : « battellement, rangées de tuiles qui supportent l’avant-toit d’une maison ; entablement d’un mur » TdF jos ‘genouveso’ genolh : articulacion de la camba amb la cuèissa. (v. TdF ‘geinoui’) Se metre de genolhs : s'agenolhar. genolhada (plt.) : mena de planta (Polygonum aviculare) còp de genolh. genolhàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros genou, vilain genou » TdF ‘geinouias’ genolhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. agenolhat. (v. TdF jos ‘ageinouia’) genolhet / genolhon nm : genolh pichon. Se metre de genolhons : s'agenolhar. genolhièira : petaç de proteccion pel genolh de la camba de calça drecha d'un garbieiraire , d'un panieiraire ; noseta d'animal maselat ; duralhs dels que se meton de genolhs tròp sovent. genolhon nm : v. genolhet. genolhut, -uda adj (abs. Dicort) : qu'a de braves genolhs. genòma (m.) : ensemble dels cromosòms d'un gamet. genoplastia : restauracion cirurgigala de las gautas. genòria nf, cf Ubaud Dicort : « race, espèce » TdF suppl , « lignée » (Brun Glossari Oc-Fr) genotipe : ensemble dels gens d'un individú. genotipic, -a : relatiu, -iva a un genotipe. Gènova n pr f : v. Gènoa. genovés, -esa adj : v. genoés. genre : mena ; raça ; sòrta. Lo genre uman. gensemin nm, cf Ubaud Dicort : « jasmin, arbrisseau ; clématite droite, à Nîmes » (v. TdF jos ‘jaussemin’). « gensemin / gensemil » : v. jansemin (non preconizat Dicort). gensemin bastard / gensemin d’ase nm, cf Ubaud Dicort : « clématite odorante, v. entrevedilh, redòrta » (v. TdF jos ‘jaussemin-bastard’) gensemin d’Espanha nm, cf Ubaud Dicort : « jasmin d’Espagne, jasminum grandiflorum, arbrisseau » TdF ‘jaussemin-d’Espagno’ gensemin jaune / gensemin salvatge nm, cf Ubaud Dicort : « jasmin jaune, jasminum fruticans (Lin.), v. geneston » (v. TdF jos ‘jaussemin-fèr’) gent 1 nf o nm : personas presas collectivament ; raça ; nacion ; classa ; familha ; persona. La gent de letras. Las gents : (= las personas, cf Ubaud Dicort) lo mond / lo pòble Mas gents, mes parents, ma famille, les miens. (Brun Glossari Oc-Fr) gent 2, -a adj : amistós, -osa ; brave, -a ; embelinaire, -a ; avenent, -a ; destricat, -ada / afièch, -a. genta nf, cf Ubaud Dicort : « jante, pièce d’une roue, v. cança, corbam » (v. TdF) gentalha nf sing : gents de bassa classa / racalha. v. racà gentament : d'un biais gent. t. a. çaisús. gentassa : mala gent / racalha v. racà. gentet, -a adj : bravonèl, -a. gentet (far -) : estalviar / esparnhar. gentil, -a adj : plan brave ; plan ensenhat ; nòble, -a. (v. Gentils) gentilament : d'un biais gentil. gentilar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être gracieux » (L. 206) gentilastre nm (TdF ; abs. Dicort) : noblilhon, « gentillâtre » (Rapin). gentilesa : qualitat de q.q. de gentil ; acte , paraula d'una persona gentila ; noblesa. gentilet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gentillet, ette » TdF gentiletud nf : v. gentilesa. (v. TdF jos ‘gentilesso’) gentilfemna : dòna de naissença nòbla. gentilhon, -a : bravonèl, -a. gentilici nm, cf Ubaud Dicort : « gentilé » (Rapin) ; « (hist.) gentilice ». gentilòme nm : òme de naissença nòbla ; « cochon, en Limousin » (v. TdF). gentilomessa nf, cf Ubaud Dicort : « gentilhommerie » (v. TdF)		gentilomet nm, cf Ubaud Dicort : « petit gentilhomme, hobereau » TdF gentils [Gentils nm pl, cf Ubaud Dicort] : pagans. gentor nf, cf Ubaud Dicort : « gentillesse, grâce » TdF gents nf pl, cf Ubaud Dicort : v. jos gent 1. gentum nm, cf Ubaud Dicort : « gentillesse, agrément du visage, attraits » TdF genuflectòri (abs. Dicort) : prègadieu. (v. agenolhador) genuflexion (R. III, 457) : accion de metre un genolh per tèrra en signe de somission o d'adoracion. GEO- : forma prefixada del grèc gè (tèrra) geoacostica : deteccion (R. V, 312) e analisi dels infrasons presents jos la superficia de la Tèrra. geobiologia : sciéncia de las relacions de l'evolucion cosmica e geologica de la planeta amb l'evolucion de la matèria viventa. geobiont : organisme que viu de contunh dins la tèrra. geobotanica : estudi de la distribucion dels vegetals sus la superficia de la Tèrra. geocarpia : maturacion (R. IV, 169) de la frucha jos tèrra. geocarpic, -a : relatiu, -iva a la geocarpia. geocentric, -a : mesurat, -ada o considerat, -ada relativament a la Tèrra presa coma centre. Movement geocentric. Mesura geocentrica. geocentrisme (arc.) : teoria que fasiá de la Tèrra lo centre de l'Univèrs. geocinèsi (f.) : reaccion locomotritz amodada per la pesantor. geocratic, -a : qualificatiu, -iva d'un periòde geologic o d'una epòca geologica que los continents l'empòrtan sus la mar. geocronologia : escala cronologica que permet de datar los eveniments successius del glòb terrèstre. geocronologic, -a : relatiu, -iva a la geocronologia. geòda nf : cavitat de pèira cristallizada ; pèrdia de substància dins un òs o un paumon. geodesia : matematicas aplicadas qu'estúdian la posicion, la forma, la superficia... de la Tèrra o d'un punt de la tèrra. Geodesia espaciala (qu'utiliza de satellits artificials) geodesic, -a : relatiu, -iva a la geodesia. geodesista (m. e f.) : persona especializada en geodesia. geodimètre : aparelh de mesura dirècta de las distàncias geodesicas. geodinamic, -a : relatiu, -iva a la geodinamica. geodinamica : estudi dels fenomèns que modifican l'escòrça (R. III, 155) terrèstra. geofag, -a : que se manja de tèrra (v. çai jos). geofagia : absorpcion de tèrra practicada per l'òme e los animals quand lo regim ordinari a de caréncias en sals mineralas ; mena de perturbacion patologica. geofisic, -a : relatiu, -iva a la geofisica. geofisica : sciéncia qu'estúdia tota la fisica del glòb terrèstre. geofisician, -a : especialista (m. e f.) de geofisica. geofit (m.) : planta que sèrva tot l'ivèrn d'organs jos la tèrra. geofòn : instrument per detectar los bruches sosterranhs. geogenia : sciéncia de l'origina e de la formacion de la Tèrra. geogenic, -a : relatiu, -iva a la geogenia. geognosia : branca de la geologia qu'estúdia l'estructura dels blòcs continentals de l'escòrça (R. III, 155) terrèstra. geognostic, -a : relatiu, -iva a la geognosia. geograf, -a : persona especializada en geografia. geografia : sciéncia que descriu la superficia de la Tèrra, la distribucion de la vida vegetala, animala, umana e las industrias umanas. geografic, -a : relatiu, -iva a la geografia. geograficament : d'un biais geografic. geoïde (m.) : volum teoric de la Tèrra que sa forma generala revèrta la d'un ellipsoïde aplatit. geoïdrografia : descripcion e estudi de las aigas terrèstras. geoïstòria : estudi de l'istòria dels estats successius de l'umanitat. geolingüistic, -a : relatiu, -iva a la geolingüistica. geolingüistica : geografia lingüistica. geològ, -a : persona capabla en geologia. geologia : sciéncia de l'istòria de la Tèrra, de sa composicion, de son evolucion. geologic, -a : relatiu, -iva a la geologia. geologicament : d'un biais geologic. geomagnetic, -a : relatiu, -iva al geomagnetisme geomagnetisme : estúdi dels fenomèns relatius a las proprietats magneticas de la Tèrra. geomancia : metòde de divinacion que consistís a getar de tèrra sus una taula per n'estudiar las figuras. geomancian, -a : persona que fa de geomancia. geomantic, -a : relatiu, -iva a la geomancia.