genitòri nm : testicul (colhon) (v. TdF)

Los genitòris.

genitors n (abs. Dicort) : lo paire e la maire. (v. genitor)

genito-urinari [, -ària adj, cf Ubaud Dicort] / genitoürinari (abs. Dicort: relatiu, -iva als organs genitals e als organs urinaris.

genitrieus [genitrius] (m. plur.) : testiculs de gals.

genitrix (abs. Dicort) : maire.

genitura nf, cf Ubaud Dicort : « géniture, progéniture, v. regeton » (v. TdF)

GENO- : forma prefixada del grèc genòs (raça)

Gènoa ~ Gènova n pr f, cf Ubaud Dicort : « Gênes » (v. TdF ‘Gèno’)

genocida (abs. Dicort) adj e n (m. e f.) : estat, persona... que fa perir una raça, « génocide » (Per Noste).

genocidi (m.) : destruccion programada d'un grop uman, del punt de vista racial, religiós, lingüistic...

genoés ~ genovés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « gênois, oise » TdF ‘genouvés’. (v. Gènoa)

genoésa ~ genovésa nf, cf Ubaud Dicort : « battellement, rangées de tuiles qui supportent l’avant-toit d’une maison ; entablement d’un mur » TdF jos ‘genouveso’

genolh : articulacion de la camba amb la cuèissa. (v. TdF ‘geinoui’)

Se metre de genolhs : s'agenolhar.

genolhada (plt.) : mena de planta (Polygonum aviculare) còp de genolh.

genolhàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros genou, vilain genou » TdF ‘geinouias’

genolhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. agenolhat. (v. TdF jos ‘ageinouia’)

genolhet / genolhon nm : genolh pichon.

Se metre de genolhons : s'agenolhar.

genolhièira : petaç de proteccion pel genolh de la camba de calça drecha d'un garbieiraire , d'un panieiraire ; noseta d'animal maselat ; duralhs dels que se meton de genolhs tròp sovent.

genolhon nm : v. genolhet.

genolhut, -uda adj (abs. Dicort) : qu'a de braves genolhs.

genòma (m.) : ensemble dels cromosòms d'un gamet.

genoplastia : restauracion cirurgigala de las gautas.

genòria nf, cf Ubaud Dicort : « race, espèce » TdF suppl , « lignée » (Brun Glossari Oc-Fr)

genotipe : ensemble dels gens d'un individú.

genotipic, -a : relatiu, -iva a un genotipe.

Gènova n pr f : v. Gènoa.

genovés, -esa adj : v. genoés.

genre : mena ; raça ; sòrta.

Lo genre uman.

gensemin nm, cf Ubaud Dicort : « jasmin, arbrisseau ; clématite droite, à Nîmes » (v. TdF jos ‘jaussemin’). « gensemin / gensemil » : v. jansemin (non preconizat Dicort).

gensemin bastard / gensemin d’ase nm, cf Ubaud Dicort : « clématite odorante, v. entrevedilh, redòrta » (v. TdF jos ‘jaussemin-bastard’)

gensemin d’Espanha nm, cf Ubaud Dicort : « jasmin d’Espagne, jasminum grandiflorum, arbrisseau » TdF ‘jaussemin-d’Espagno’

gensemin jaune / gensemin salvatge nm, cf Ubaud Dicort : « jasmin jaune, jasminum fruticans (Lin.), v. geneston » (v. TdF jos ‘jaussemin-fèr’)

gent 1 nf o nm : personas presas collectivament ; raça ; nacion ; classa ; familha ; persona.

La gent de letras.

Las gents : lo mond / lo pòble (= las personas, cf Ubaud Dicort)

Mas gents, mes parents, ma famille, les miens. (Brun Glossari Oc-Fr)

gent 2, -a adj : amistós, -osa ; brave, -a ; embelinaire, -a ; avenent, -a ; destricat, -ada / afièch, -a.

genta nf, cf Ubaud Dicort : « jante, pièce d’une roue, v. cança, corbam » (v. TdF)

gentalha nf sing : gents de bassa classa / racalha v. racà

gentament : d'un biais gent. t. a. çaisús.

gentassa : mala gent / racalha v. racà.

gentet, -a adj : bravonèl, -a.

gentet (far -) : estalviar / esparnhar.

gentil, -a adj : plan brave ; plan ensenhat ; nòble, -a. (v. Gentils)

gentilament : d'un biais gentil.

gentilar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être gracieux » (L. 206)

gentilastre nm (TdF ; abs. Dicort) : noblilhon, « gentillâtre » (Rapin).

gentilesa : qualitat de q.q. de gentil ; acte , paraula d'una persona gentila ; noblesa.

gentilet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gentillet, ette » TdF

gentiletud nf : v. gentilesa. (v. TdF jos ‘gentilesso’)

gentilfemna : dòna de naissença nòbla.

gentilhon, -a : bravonèl, -a.

gentilici nm, cf Ubaud Dicort : « gentilé » (Rapin) ; « (hist.) gentilice ».

gentilòme nm : òme de naissença nòbla ; « cochon, en Limousin » (v. TdF).

gentilomessa nf, cf Ubaud Dicort : « gentilhommerie » (v. TdF)

 

 

 

gentilomet nm, cf Ubaud Dicort : « petit gentilhomme, hobereau » TdF

gentils [Gentils nm pl, cf Ubaud Dicort] : pagans.

gentor nf, cf Ubaud Dicort : « gentillesse, grâce » TdF

gents nf pl, cf Ubaud Dicort : v. jos gent 1.

gentum nm, cf Ubaud Dicort : « gentillesse, agrément du visage, attraits » TdF

genuflectòri (abs. Dicort) : prègadieu. (v. agenolhador)

genuflexion (R. III, 457) : accion de metre un genolh per tèrra en signe de somission o d'adoracion.

GEO- : forma prefixada del grèc (tèrra)

geoacostica : deteccion (R. V, 312) e analisi dels infrasons presents jos la superficia de la Tèrra.

geobiologia : sciéncia de las relacions de l'evolucion cosmica e geologica de la planeta amb l'evolucion de la matèria viventa.

geobiont : organisme que viu de contunh dins la tèrra.

geobotanica : estudi de la distribucion dels vegetals sus la superficia de la Tèrra.

geocarpia : maturacion (R. IV, 169) de la frucha jos tèrra.

geocarpic, -a : relatiu, -iva a la geocarpia.

geocentric, -a : mesurat, -ada o considerat, -ada relativament a la Tèrra presa coma centre.

Movement geocentric.

Mesura geocentrica.

geocentrisme (arc.) : teoria que fasiá de la Tèrra lo centre de l'Univèrs.

geocinèsi (f.) : reaccion locomotritz amodada per la pesantor.

geocratic, -a : qualificatiu, -iva d'un periòde geologic o d'una epòca geologica que los continents l'empòrtan sus la mar.

geocronologia : escala cronologica que permet de datar los eveniments successius del glòb terrèstre.

geocronologic, -a : relatiu, -iva a la geocronologia.

geòda nf : cavitat de pèira cristallizada ; pèrdia de substància dins un òs o un paumon.

geodesia : matematicas aplicadas qu'estúdian la posicion, la forma, la superficia... de la Tèrra o d'un punt de la tèrra.

Geodesia espaciala (qu'utiliza de satellits artificials)

geodesic, -a : relatiu, -iva a la geodesia.

geodesista (m. e f.) : persona especializada en geodesia.

geodimètre : aparelh de mesura dirècta de las distàncias geodesicas.

geodinamic, -a : relatiu, -iva a la geodinamica.

geodinamica : estudi dels fenomèns que modifican l'escòrça (R. III, 155) terrèstra.

geofag, -a : que se manja de tèrra (v. çai jos).

geofagia : absorpcion de tèrra practicada per l'òme e los animals quand lo regim ordinari a de caréncias en sals mineralas ; mena de perturbacion patologica.

geofisic, -a : relatiu, -iva a la geofisica.

geofisica : sciéncia qu'estúdia tota la fisica del glòb terrèstre.

geofisician, -a : especialista (m. e f.) de geofisica.

geofit (m.) : planta que sèrva tot l'ivèrn d'organs jos la tèrra.

geofòn : instrument per detectar los bruches sosterranhs.

geogenia : sciéncia de l'origina e de la formacion de la Tèrra.

geogenic, -a : relatiu, -iva a la geogenia.

geognosia : branca de la geologia qu'estúdia l'estructura dels blòcs continentals de l'escòrça (R. III, 155) terrèstra.

geognostic, -a : relatiu, -iva a la geognosia.

geograf, -a : persona especializada en geografia.

geografia : sciéncia que descriu la superficia de la Tèrra, la distribucion de la vida vegetala, animala, umana e las industrias umanas.

geografic, -a : relatiu, -iva a la geografia.

geograficament : d'un biais geografic.

geoïde (m.) : volum teoric de la Tèrra que sa forma generala revèrta la d'un ellipsoïde aplatit.

geoïdrografia : descripcion e estudi de las aigas terrèstras.

geoïstòria : estudi de l'istòria dels estats successius de l'umanitat.

geolingüistic, -a : relatiu, -iva a la geolingüistica.

geolingüistica : geografia lingüistica.

geològ, -a : persona capabla en geologia.

geologia : sciéncia de l'istòria de la Tèrra, de sa composicion, de son evolucion.

geologic, -a : relatiu, -iva a la geologia.

geologicament : d'un biais geologic.

geomagnetic, -a : relatiu, -iva al geomagnetisme

geomagnetisme : estúdi dels fenomèns relatius a las  proprietats magneticas de la Tèrra.

geomancia : metòde de divinacion que consistís a getar de tèrra sus una taula per n'estudiar las figuras.

geomancian, -a : persona que fa de geomancia.

geomantic, -a : relatiu, -iva a la geomancia.