|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
gendrar (v. intr.) : intrar coma gendre dins una familha. Anèt gendrar a cò dels Valetas. gendre nm, cf Ubaud Dicort : filhat / bèlfilh. Sèm tombats sus un gendre mannat. gendrilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit gendre » TdF gendron nm, cf Ubaud Dicort : (v. gendrilhon) GENEA- : forma prefixada del grèc genòs (origina) genealogia : tièira dels ascendents de q.q. o d'una familha. genealogic, -a : relatiu, -iva a la genealogia. genealogicament adv, cf Ubaud Dicort : « généalogiquement » (v. çai sus) genealogista (m. e f.) : persona especializada en genealogia. genèpi nm, cf Ubaud Dicort : « génépi, artemisia umbelliformis (Lin.) et rupestris (Lam.), plante alpestre ; liqueur fabriquée avec du génépi » (v. TdF [avec 3 autres variétés de genèpi]) generable, -bla (R. III, 458) (abs. Dicort) : susceptible, -a de generacion. generacion : accion o resulta de generar ; ensemble de personas nascudas dins la meteissa passa de temps. generacional, -a : relatiu, -iva a una generacion. generador 1, -airitz [, -doira, cf Ubaud Dicort] (adj.) : que genèra quicòm ; qu'es la causa de ; Organs generadors. Mesuras generadoiras de desòrdre, mesures génératrices de désordre. (Rapin) Fòrça generairitz. Persona generairitz de desòrdre. generador 2 nm (aisina (# generator), cf Dicort), -airitz [, -doira nf, cf Ubaud Dicort] (subs.) : maquina, aparelh o dispositiu que transforma quina forma que siá d'energia en energia electrica. Generador de particulas (electrons, neutrons, protons...) Generador de vapor. Generador d'electricitat. Generadoira / generatritz de corrent continú, génératrice à courant continu. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 229) general 1 nm : mena d'oficièr fòrt galonat ; superior general d'un òrdre religiós ; « la généralité, le plus grand nombre ». (v. TdF jos ‘generau’) Un general de brigada a doas estelas. Un general de division n'a tres. Un general de còrs d'armada n'a quatre. Un general d'armada n'a cinc. Lo general dels Jesuitas. general 2, -a adj : relatiu, -iva a tot l'ensemble d'una organizacion, d'una societat, d'un grop, d'una formacion, d'un document... Interès general. Conselh general. Règla generala. Amassada generala. general 3 (en -) (loc. adv.) : de costuma ; d'un biais general. Parli pas per tu, que parli en general. generala nf : « générale, batterie de tambour » ; femna de general (v. TdF) ; superiora generala d'unes òrdres religioses : La maire generala. generalament : en general. generalat nm : grad o dignitat de general o de generala ; durada de la fonccion d'un general o d'una generala. generalissim nm (Laus ; abs. Dicort) : general que comanda totes los autres generals. generalista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « généraliste » (Per Noste) generalitat nf : qualitat de çò general ; l'ensemble de ; territòri o govèrn de país autonòm. La generalitat dels òmes. Generalitat de Catalonha. generalizable, -bla : que pòt èsser generalizat, -ada. generalizacion : accion o resulta de generalizar. generalizar (v. tr.) : tirar de quicòm un principi general. generalizar (se) : venir general (mai o mens comun a totes) generar (v. tr.) (R. III, 458) : procrear ; donar naissença a. generatiu, -iva (R. III, 458) : qu'a lo poder de generar. Intelligéncia generativa. generator, -tritz (adj. e subs.) : (agent (# generador), cf Dicort), que genèra quicòm, « générateur, -trice » (Laus e Fettuciari). generic 1 nm : partida de film, d'emission de television (que i son indicats los noms de l'autor, del productor, dels actors...) generic 2, -a adj : que fa partida del genre ; relatiu, -iva al genre. genericament : d'un biais generic. generós, -osa : de natura nòbla, liberala, abondosa, qualitosa. Còr generós. Don generós. Vin generós. generosament : d'un biais generós. generosàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très généreux, trop généreux, euse » TdF generositat nf : qualitat de q.q. de generós ; acte generós. genés, -esa adj (abs. Dicort) : de la vila de Gèna (Itàlia) ; relatiu, -iva a Gèna. (v. genoés) -GENÈSI : forma sufixada del grèc gennesis (generacion) v. biogenèsi - filogenèsi. Genèsi (f.) (R. III, 458) : lo primièr libre del Pentateuc de la Bíblia.
|
|
genèsi (f.) : generacion ; començament ; creacion. La genèsi d'un libre. genesiac, -a adj, cf Ubaud Dicort : « génésiaque » (Rapin, Laus) genesic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « génésique » (Rapin, Laus) genèst nm / genèsta (v. genèsta) (plt.) : mena d'arbustes espinoses, « genêt, en Languedoc, v. genèsta » (v. TdF ‘genèst’). Quod a natura est (lat.) se desraba pas coma genèst. genèst de balaja (abs. Dicort) (plt.) : (Genista scoparia) (v. genèst gruàs) genèst gruàs nm, cf Ubaud Dicort : « genêt à balais, genista scoparia (Lin.), v. sabagòl » (. TdF) genèst rebot (Alibert) [genèst revòut, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Genista sagittalis) genèsta nf, cf Ubaud Dicort : « genêt, arbrisseau, v. genèst ; fagot de genêt pour chauffer le four ; bois dont on se sert pour ramer les vers à soie ; balai » TdF ‘genesto’ genèsta blanquinosa (plt.) : (Genista candicans) genèsta cava (plt.) : genèsta d'Espanha (Genista hispanica) (v. çai jos) genèsta d’Espanha nf, cf Ubaud Dicort : « genêt d’Espagne » TdF genèsta fèra (plt.) : (Coronilla juncea) ; (Cytisus sessilifolius) genèsta ponchuda (plt.) : (Genista scorpius) genestada (f.) / genestar (m.) [(arc.), veire genestada, cf Ubaud Dicort] : barta (airal cobèrt de genèstes) genestèla : mata de genèstes. genestet nm / geneston / genestròl (los 2, v. çai jos) (plt.) : genèst pichon (Genista tinctoria), «genêt des teinturiers ; aurone, plante, v. aurona » (v. TdF ‘genestet’) genestièira (f.) / genestós (m.) : airal cobèrt de genèstes. geneston nm, cf Ubaud Dicort : « petit genêt, genêt des teinturiers, v. genestet ; jasmin jaune ; osyris blanc » (v. TdF) genestós 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. genestièira. genestós 2, -osa (adj.) (abs. Dicort) : que volonta lo genèst. (camp, tèrra...) genestròl ~ genestròla n, cf Ubaud Dicort : « genestrolle, genêt des teinturiers, arbrisseau, v. genestet, geneston » TdF geneta nf : mamifèr carnassièr (Genetta genetta) -GENETIC : forma sufixada del grèc gennetikòs (generatiu) v. biogenetic - filogenetic... genetic, -a adj : relatiu, -iva a l'ereditat o a son estudi ; relatiu, -iva a la genèsi de quicòm. genetica nf : branca de la biologia qu'estúdia las leis de la transmision dels caractèrs ereditaris dels èssers vivents ; relatiu, -iva a la genèsi d'un èsser vivent, d'un fenomèn, d'una institucion. geneticament adv, cf Ubaud Dicort : « génétiquement » (v. genetic) genetician, -a n : especialista (m. e f.) de genetica. genetisme nm, cf Ubaud Dicort : « génétisme » (Per Noste) Genèva : vila de Soïssa. Genevés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Genèva ; persona sortida de Genèva. Genevieva : prenom. gengibrat nm, cf Ubaud Dicort : « gingembre confit » (L. 207) gengibre (plt.) : (Amomum zingiber) gengiva : carn que cobrís los alveòls de las dents. gengivard, -a adj e n : persona qu'a de bravas gengivas. gengivièr : gengiva amb sas dents. gengivós, -osa adj : manhac, -aga ; refastinhós, -osa ; renós, -osa ;reguèrgue, -a ; eissabre / eissalabre. gèni nm : deïtat tutelara ; caractèr pròpri d'un pòble, d'una lenga, d'una religion... ; aptitud superiora a la normala [v. ingèni] ; persona dotada d'aquela aptitud. (v. TdF ‘gèni’) Lo gèni de l'occitan. Lo gèni de Bodon, de Mistral. -GENIA : forma sufixada del grèc genea (naissença) v. biogenia - filogenia. genial, -a : qu'a de gèni. Mistral, Bodon... èran genials. genialament : d'un biais genial. genibre [ ~ ginèbre, cf Ubaud Dicort] nm : cade (Juniperus oxycedrus) ; (J. nana) ; (J. sabina) ; (J. communis) ; (J. phnica) ; (J. thurifera) genibreta nf, cf Ubaud Dicort : « genièvre ; baie de genevrier ; femme prétentieuse et exigeante » TdF genibrièira [~ ginebrièira] nf / genibrosa (v. genibrosa) : airal cobèrt de genibre. genibrièr ~ ginebrièr nm, cf Ubaud Dicort : « genévrier » TdF jos ‘genebrié’ genibrosa nf, cf Ubaud Dicort : « lieu couvert de genévriers (vieux) » TdF jos ‘genebrouso’ -GENIC : forma sufixada del grèc genikòs (generacion) v. antropogenic - biogenic. genièr : lo pus primièr mes de l'annada. GENIO- : forma prefixada del grèc geneiòn (menton) genioplastia : restauracion cirurgicala del menton. genital, -a (R. III, 458) : relatiu, -iva la generacion ; relatiu, -iva als organs genitals. genitiu nm : cas de la declinason latina. GENITO- : forma prefixada del latin genitum (engendrat) genitocrural, -a : relatiu, -iva a un nèrvi sensitiu de la cuèissa e dels organs genitals. genitografia : radiografia del sinus (lat.) urogenital. genitoplastia : restauracion dels organs genitals. genitor nm (abs. Dicort) : paire, « géniteur » (Rapin). (v. genitors)
|
|
|
|
|
|
|