gendrar (v. intr.) : intrar coma gendre dins una familha.

Anèt gendrar a cò dels Valetas.

gendre nm, cf Ubaud Dicort : filhat / bèlfilh.

Sèm tombats sus un gendre mannat.

gendrilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit gendre » TdF

gendron nm, cf Ubaud Dicort : (v. gendrilhon)

GENEA- : forma prefixada del grèc genòs (origina)

genealogia : tièira dels ascendents de q.q. o d'una familha.

genealogic, -a : relatiu, -iva a la genealogia.

genealogicament adv, cf Ubaud Dicort : « généalogiquement » (v. çai sus)

genealogista (m. e f.) : persona especializada en genealogia.

genèpi nm, cf Ubaud Dicort : « génépi, artemisia umbelliformis (Lin.) et rupestris (Lam.), plante alpestre ; liqueur fabriquée avec du génépi » (v. TdF [avec 3 autres  variétés de genèpi])

generable, -bla (R. III, 458) (abs. Dicort) : susceptible, -a de generacion.

generacion : accion o resulta de generar ; ensemble de personas nascudas dins la meteissa passa de temps.

generacional, -a : relatiu, -iva a una generacion.

generador 1, -airitz [, -doira, cf Ubaud Dicort] (adj.) : que genèra quicòm ; qu'es la causa de ;

Organs generadors.

Mesuras generadoiras de desòrdre, mesures génératrices de désordre. (Rapin)

Fòrça generairitz.

Persona generairitz de desòrdre.

generador 2 nm (aisina (# generator), cf Dicort), -airitz [, -doira nf, cf Ubaud Dicort] (subs.) : maquina, aparelh o dispositiu que transforma quina forma que siá d'energia en energia electrica.

Generador de particulas (electrons, neutrons, protons...)

Generador de vapor.

Generador d'electricitat.

Generadoira / generatritz de corrent continú, génératrice à courant continu. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 229)

general 1 nm : mena d'oficièr fòrt galonat ; superior general d'un òrdre religiós ; « la généalité, le plus grand nombre ». (v. TdF jos ‘generau’)

Un general de brigada a doas estelas.

Un general de division n'a tres.

Un general de còrs d'armada n'a quatre.

Un general d'armada n'a cinc.

Lo general dels Jesuitas.

general 2, -a adj : relatiu, -iva a tot l'ensemble d'una organizacion, d'una societat, d'un grop, d'una formacion, d'un document...

Interès general.

Conselh general.

Règla generala.

Amassada generala.

general 3 (en -) (loc. adv.) : de costuma ; d'un biais general.

Parli pas per tu, que parli en general.

generala nf : « générale, batterie de tambour » ; femna de general (v. TdF) ; superiora generala d'unes òrdres religioses :

La maire generala.

generalament : en general.

generalat nm : grad o dignitat de general o de generala ; durada de la fonccion d'un general o d'una generala.

generalissim nm (Laus ; abs. Dicort) : general que comanda totes los autres generals.

generalista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « généraliste » (Per Noste)

generalitat nf : qualitat de çò general ; l'ensemble de ; territòri o govèrn de país autonòm.

La generalitat dels òmes. Generalitat de Catalonha.

generalizable, -bla : que pòt èsser generalizat, -ada.

generalizacion : accion o resulta de generalizar.

generalizar (v. tr.) : tirar de quicòm un principi general.

generalizar (se) : venir general (mai o mens comun a totes)

generar (v. tr.) (R. III, 458) : procrear ; donar naissença a.

generatiu, -iva (R. III, 458) : qu'a lo poder de generar.

Intelligéncia generativa.

generator, -tritz (adj. e subs.) : (agent (# generador), cf Dicort), que genèra quicòm, « générateur, -trice » (Laus e Fettuciari).

generic 1 nm : partida de film, d'emission de television (que i son indicats los noms de l'autor, del productor, dels actors...)

generic 2, -a adj : que fa partida del genre ; relatiu, -iva al genre.

genericament : d'un biais generic.

generós, -osa : de natura nòbla, liberala, abondosa, qualitosa.

Còr generós.

Don generós.

Vin generós.

generosament : d'un biais generós.

generosàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très généreux, trop généreux, euse » TdF

generositat nf : qualitat de q.q. de generós ; acte generós.

genés, -esa adj (abs. Dicort) : de la vila de Gèna (Itàlia) ; relatiu, -iva a Gèna. (v. genoés)

-GENÈSI : forma sufixada del grèc gennesis (generacion) v. biogenèsi - filogenèsi.

Genèsi (f.) (R. III, 458) : lo primièr libre del Pentateuc de la Bíblia.

genèsi (f.) : generacion ; començament ; creacion.

La genèsi d'un libre.

genesiac, -a adj, cf Ubaud Dicort : « génésiaque » (Rapin, Laus)

 

 

genesic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « génésique » (Rapin, Laus)

genèst nm / genèsta (v. genèsta) (plt.) : mena d'arbustes espinoses, « genêt, en Languedoc, v. genèsta » (v. TdF ‘genèst’).

Quod a natura est (lat.) se desraba pas coma genèst.

genèst de balaja (abs. Dicort) (plt.) : (Genista scoparia) (v. genèst gruàs)

genèst gruàs nm, cf Ubaud Dicort : « genêt à balais, genista scoparia (Lin.), v. sabagòl » (. TdF)

genèst rebot (Alibert) [genèst revòut, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Genista sagittalis)

genèsta nf : « genêt, arbrisseau, v. genèst ; fagot de genêt pour chauffer le four ; bois dont on se sert pour ramer les vers à soie ; balai » TdF ‘genesto’

genèsta blanquinosa (plt.) : (Genista candicans)

genèsta cava (plt.) : genèsta d'Espanha (Genista hispanica) (v. çai jos)

genèsta d’Espanha nf, cf Ubaud Dicort : « genêt d’Espagne » TdF ‘’

genèsta fèra (plt.) : (Coronilla juncea) ; (Cytisus sessilifolius)

genèsta ponchuda (plt.) : (Genista scorpius)

genestada (f.) / genestar (m.) [(arc.), veire genestada, cf Ubaud Dicort] : barta (airal cobèrt de genèstes)

genestèla : mata de genèstes.

genestet nm / geneston / genestròl  (los 2, v. çai jos) (plt.) : genèst pichon (Genista tinctoria), «genêt des teinturiers ; aurone, plante, v. aurona » (v. TdF ‘genestet’)

genestièira (f.) / genestós (m.) : airal cobèrt de genèstes.

geneston nm, cf Ubaud Dicort : « petit genêt, genêt des teinturiers, v. genestet ; jasmin jaune ; osyris blanc » (v. TdF)

genestós 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. genestièira.

genestós 2, -osa (adj.) (abs. Dicort) : que volonta lo genèst. (camp, tèrra...)

genestròl ~ genestròla n, cf Ubaud Dicort : « genestrolle, genêt des teinturiers, arbrisseau, v. genestet, geneston » TdF

geneta nf : mamifèr carnassièr (Genetta genetta)

-GENETIC : forma sufixada del grèc gennetikòs (generatiu) v. biogenetic - filogenetic...

genetic, -a adj : relatiu, -iva a l'ereditat o a son estudi ; relatiu, -iva a la genèsi de quicòm.

genetica nf : branca de la biologia qu'estúdia las leis de la transmision dels caractèrs ereditaris dels èssers vivents ; relatiu, -iva a la genèsi d'un èsser vivent, d'un fenomèn, d'una institucion.

geneticament adv, cf Ubaud Dicort : « génétiquement » (v. genetic)

genetician, -a n : especialista (m. e f.) de genetica.

genetisme nm, cf Ubaud Dicort : « génétisme » (Per Noste)

Genèva : vila de Soïssa.

Genevés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Genèva ; persona sortida de Genèva.

Genevieva : prenom.

gengibrat nm, cf Ubaud Dicort : « gingembre confit » (L. 207)

gengibre (plt.) : (Amomum zingiber)

gengiva : carn que cobrís los alveòls de las dents.

gengivard, -a adj e n : persona qu'a de bravas gengivas.

gengivièr : gengiva amb sas dents.

gengivós, -osa adj : manhac, -aga ; refastinhós, -osa ; renós, -osa ;reguèrgue, -a ; eissabre / eissalabre.

gèni nm : deïtat tutelara ; caractèr pròpri d'un pòble, d'una lenga, d'una religion... ; aptitud superiora a la normala [v. ingèni] ; persona dotada d'aquela aptitud. (v. TdF ‘gèni’)

Lo gèni de l'occitan.

Lo gèni de Bodon, de Mistral.

-GENIA : forma sufixada del grèc genea (naissença) v. biogenia - filogenia.

genial, -a : qu'a de gèni.

Mistral, Bodon... èran genials.

genialament : d'un biais genial.

genibre [ ~ ginèbre, cf Ubaud Dicort] nm : cade (Juniperus oxycedrus) ; (J. nana) ; (J. sabina) ; (J. communis) ; (J. phnica) ; (J. thurifera)

genibreta nf, cf Ubaud Dicort : « genièvre ; baie de genevrier ; femme prétentieuse et exigeante » TdF

genibrièira [~ ginebrièira] nf / genibrosa  (v. genibrosa) : airal cobèrt de genibre.

genibrièr ~ ginebrièr nm, cf Ubaud Dicort : « genévrier » TdF jos ‘genebrié’

genibrosa nf, cf Ubaud Dicort : « lieu couvert de genévriers (vieux) » TdF jos ‘genebrouso’

-GENIC : forma sufixada del grèc genikòs (generacion) v. antropogenic - biogenic.

genièr : lo pus primièr mes de l'annada.

GENIO- : forma prefixada del grèc geneiòn (menton)

genioplastia : restauracion cirurgicala del menton.

genital, -a (R. III, 458) : relatiu, -iva la generacion ; relatiu, -iva als organs genitals.

genitiu nm : cas de la declinason latina.

GENITO- : forma prefixada del latin genitum (engendrat)

genitocrural, -a : relatiu, -iva a un nèrvi sensitiu de la cuèissa e dels organs genitals.

genitografia : radiografia del sinus (lat.) urogenital.

genitoplastia : restauracion dels organs genitals.

genitor nm (abs. Dicort) : paire, « géniteur » (Rapin). (v. genitors)