geladís 1 nm : sidola (engeladura).

geladís 2, -issa adj : que pòt èsser gelat, -ada aisidament.

gelador : airal que i gèla.

geladura : fenda dins una camba d'arbre a causa del gèl ; fendascla del sòl a causa del gèl ; engeladura.

gèlafreg nm, cf Ubaud Dicort : « personne glaciale, insensible ; frileux » TdF ‘gèlo-fre’

gelaire 1, -aira adj (abs. TdF) : que pòt èsser gelat, -ada aisidament. (v. geladís 2)

gelaire 2, -aira (~ -airitz) adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF) : « qui gèle » (Alibert)

Vent gelaire, vent glacial (v. TdF)

gelairon nm : tròç de glaç ; engeladura / sidola / geladís.

gelant, -a : glacial, -a.

gelar (v. intr. e tr.) : glaçar ; far un freg de can.

gelar (se) : venir freg coma glaç ; venir glaç ; aver freg.

gelardina nf, cf Ubaud Dicort : « marouette, espèce de râle d’eau » TdF

gelarèia nf : preparacion alimentària obtenguda en fasent bolir de frucha amb de sucre ; chuc de carn que, refregida, a presa una consisténcia mòla e elastica ; substància que conten de gelatina ; « gélatine [v. gelatina] » (Rapin).

Gelarèia d'amoras, d'agrassòls, de codonhs...

Lapin en gelarèia.

Buòu, vedèl... en gelarèia.

gelareiós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « gélatineux, euse » (v. gelarèia)

gelat, -ada : freg, -ja coma glaç ; glaçat, -ada.

gelatina : substància que s'obten per l'accion de l'aiga bolhenta suls tendons, suls òsses, suls ligaments...

gelatinobromur nm, cf Ubaud Dicort : « (chimie) gélatino--bromure »

gelatinifòrme, -ma : que revèrta la gelatina.

gelatinizable, -bla : que pòt èsser gelatinizat, -ada.

gelatinizar (v. tr.) : cambiar en gelatina.

gelatinizar (se) : se cambiar en gelatina.

gelatinós, -osa : qu'a la consisténcia de la gelatina.

gèlbe, -ba adj : que se vòl pas laissar tocar ; gratilhós, -osa / cotigós, -osa ; reguèrgue, -a ; salvatge, -ja / ferotge, -ja.

Feda gèlba : que se vòl pas laissar mólzer.

Gèlbe coma una cabra de sa coeta : gelós...

Gèlbe del seu onor : gelós del seu onor.

gèl-docha nm, cf Ubaud Dicort : « gel-douche » (Sèrras-Ess.)

gelèa nf, cf Ubaud Dicort : « gelée ; gélatine » (Sèrras-Ess.). (v. gelarèia)

gelèbre, -bra adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui est toujours gelé, qui est très frileux, euse, personne glaciale » TdF

gelebriar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, grelotter, geler, souffrir de froid » TdF

gelebrina nf, cf Ubaud Dicort : « gelée blanche » TdF

gelha nf, cf Ubaud Dicort : « jante d’une roue, v. genta ; variété de haricot à tige rampant, à gousses longues et grosses » (v. TdF ‘jeio’)

gelhat nm, cf Ubaud Dicort : « la quantité de rouleaux de hêtre qui, distribués, peuvent faire deux roues » TdF ‘jeiat’

Gèli : prenom.

gelibrada nf, cf Ubaud Dicort : « gelée » (Brun Glossari Oc-Fr)

gelibradura : geladura v. pus naut.

gelibrar (v. intr. e tr.) : gibrar ; glacinar ; « glacer » (v. TdF)

Lo freg vos gelibra fins a l’òs. (v. TdF)

gelibrar (se) v pron : « se fendre, en parlant du bois gelé » (v. TdF jos ‘gelibra’)

gelibràs nm, cf Ubaud Dicort : « verglas épais, givre désagréable » TdF

gelibrat, -ada adj : « couvert de givre, glacé, endommagé, gercé ou rabougri par la gelée » (v. TdF jos ‘gelibra’)

gelibre : gibre ; glaç. v. gibre.

gelièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu couvert de glace, où l’on glisse facilement ; lieu où l’on gèle, glacière » TdF

gelificacion nf (abs. Dicort) : accion de gelificar o de se gelificar, « gélification » (Per Noste).

gelificar (v. tr.) (abs. Dicort) : mudar una solucion colloïdala en gelarèia o en gèl per addicion d'una substància gelificanta, « gélifier » (Rapin).

gelificar (se) (abs. Dicort) : se mudar en gelarèia o en gèl. (v. çai sus)

gelifraccion : crioclastia.

geliturbacion : crioturbacion.

geliu, -iva : que gèla aisidament.

D'unas plantas son gelivas.

gelivar v, cf Ubaud Dicort : v. gelibrar. (v. TdF jos ‘gelibra’)

gelivar (se) v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : se fendre o se fendasclar a causa del gèl. (v. gelibrar (se) e TdF jos ‘gelibra’)

En 1956 fòrça arbres se gelivèron.

gelivat, -ada adj : v. gelibrat. (v. TdF jos ‘gelibra’)

gelor nf, cf Ubaud Dicort : « gelée, gélivure ; dommage, maladie causés par le froid » TdF

gelós, -osa (adj. e subs.) : fòrt estacat, -a a quicòm o a q.q. ; persona portada a la gelosiá.

Gelós de son independéncia.

Marit gelós.

Molhèr gelosa.

gelosament : d'un biais gelós.

gelosar (v. tr.) : aimar d'un amor exclusiu ; envejar çò que fan los autres.

gelosar (se) : èsser gelós un de l'autre, los uns dels autres.

gelosesca nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de poésie usitée chez les Troubadours » TdF ‘jalousesco’

gelosetat nf, cf Ubaud Dicort : « jalousie » (Alibert)

gelosiá nf / gelosetat (v. gelosetat) : amor tròp exclusiu per una persona ; enveja granda de çò que fa q.q. mai ; zèl grand per çò estimat ; « sorte d’abat-jour ; œillet mignardise, amaranthe tricolore, plantes » TdF ‘jalousié’.

Crebar de gelosiá : èsser bravament gelós.

Gelu Victor : poèta e cançonièr occitan de Marselha (1806-1885).

gelula (med.) : capsula (R. II, 273) gelatinosa que conten un remèdi o de remèdis.

gèm nm, cf Ubaud Dicort : « gémisement » TdF jos ‘gème’. (v. gemèc)

gema 1 (f.) (R. III, 453) (abs. Dicort) : pèira preciosa (v. gemma 1) ;

gema 2 (f.) (L. 205) (abs. Dicort) : pega rosina / peresina (v. gemma 2) ;

gema 3 (f.) (abs. Dicort) : brota (v. gemma 3) .

 

 

gemaire, -aira (abs. Dicort) : persona que gema 2 (v. gemmaire) ; planta que gema 3.

gemar 1 (v. tr.) (R. III, 453) (abs. Dicort) : adornar amb de gemas 1 (v. gemmar 1) ;

gemar 2  (v. tr.) (abs. Dicort) : culhir de pega rosina (v. gemmar 2) ;

gemar 3 (abs. Dicort) : borronar ; brotar. (v. gemmar 3)

gemèc : gemiment (planh inarticulat per exprimir dolor o pena). (v. gèm)

gemegaire, -aira (abs. Dicort) : persona que gemèga.  (v. gemicaire, gemeire)

gemegar (v. intr.) : deslargar (laissar escapar) de gemècs.

gemeire, -eira [~ -eiritz] adj e n : persona que gemèga.

gemèl, -a adj e n (R. III, 454 - L. 205) : besson, -a. (v. Gemèls)

gemèla nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘gemello’) : pèça de fust que ne refortís una autra (t. tecn.) ; persona granda e linja.

gemelar 1, -a : relatiu, -iva a de gemèls (bessons)

Emprenhament gemelar.

Naissença gemelara.

gemelar 2 (v. tr.) : ajustar una gemèla (t. tecn.) ; assegurar un mast, una vèrga... amb de gemèlas.

gemelipara : que fa o qu'a faches,-as de bessons o de bessonas.

gemeliparitat nf  : accion o resulta d'esperar o de far de bessons.

gemelitat nf  : estat de bessons o de bessonas. (v. bessonitge)

gemèls [Gemèls] (m. plur.) : signe del zodiac. (v. Bessons)

gemicada : planh / gemèc.

gemicaire, -aira adj e n : persona portada a se plànher.

Òme gemicaira.

Familha gemicaira.

gemicar (v. intr.) : gemir / gemegar v. pus naut.

gemifèr, -a adj (abs. Dicort) : que pòrta de borrons. (v. gemmifèr)

gemifòrme, -ma adj (abs. Dicort) : en forma de borron floral ; en forma de gema ; que revèrta una gema.

gemiment : gemèc v. pus naut.

geminacion (abs. Dicort)  : accion o resulta de geminar o d'èsser geminat ; anomalia de dents embessonadas ; redoblament, dins l'emission o l'escriptura, d'una vocala, d'una consonanta, d'una sillaba..., « gémination » (Rapin)

Dins « pòble », geminacion dins l'emission del B.

Dins « immens », la geminacion de la M se tròba dins l'escriptura coma dins la prononciacion.

Dins « quequejar », geminacion expressiva de « que »

geminar (v. tr.) (Laus ; abs. Dicort) : gropar dos per dos.

geminat, -ada (Laus ; abs. Dicort) : embessonat, -ada.

Fuèlhas, arcadas, dents... geminadas.

gemini  (m. pl.) (R. III, 454) (abs. Dicort) : bessons. (v gemèl)

geminiflòr, -a (abs. Dicort) : qu'a de flors dispausadas doas per doas.

gemipar (gemmipar, coma gemmifèr), -a adj : que fa de gèmas [v. gemma 3] ; que se reprodusís per gèmas.

gemiparitat (gemmiparitat) nf (v. çai sus) : mòde de reproduccion vegetativa d'unes animals a partir d'una gema.

gemir (v. intr.) : gemegar v. pus naut.

gemissent, -a : que gemís.

gemitòri nm, cf Ubaud Dicort : « gémissement, doléances, en style burlesque, v. gèm » (v. TdF)

gemma 1 nf e adj, cf Ubaud Dicort : « gemme, pierre précieuse » (v. TdF jos ‘gèmo’)

Sal gemma, sel gemme. (v. Ubaud Dicort e Laus)

gemma 2 nf, cf Ubaud Dicort (v. gemmaire) : « résine brute, en Gascogne » (v. TdF ‘gemo’)

gemma 3 nf, cf Ubaud Dicort (v. gemmacion) : « gemme » (Laus) ; « drageon, surgeon, pousse d’arbre, v. regèt, sagatum » (v. TdF jos ‘gèmo’)

gemmacion nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) gemmation » (Laus)

gemmaire nm, cf Ubaud Dicort : « gemmeur » (v. gemar2)

gemmar 1 v, cf Ubaud Dicort (v. gemmat) : v tr, « garnir de pierreries, brillanter » (v. R. III, 453).

gemmar 2 v, cf Ubaud Dicort (v. gemmaire) : « v tr, gemmer » (v. gemar 2)

gemmar, 3 v, cf Ubaud Dicort (v. gemmacion)] v intr : « gemmer, bougeonner » (v. gemar 3)

gemmat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (orné de pierres précieuses) gemmé, -e » (Per Noste)

gemmifèr, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) gemmifère » (Laus)

GEMMO-: (v. gemma  e drivats) : v. GEMO-

gemmula nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) gemmule » (Laus)

GEMO- [GEMMO-] : forma prefixada del latin gemma (gema)

gemològ (gemmològ (coma gemma 1)), -a n : especialista (m. e f.) en gemologia.

gemologia (gemmologia (v. çai sus)) nf : domeni de la mineralogia aplicada a l'estudi de las gemas e de lor utilizacion coma joièls.

gemoterapia (gemmoterapia  (v. çai sus)) nf : utilizacion terapeutica de borrons vegetals fresques.

-GÈN : forma sufixada del grèc gennan (engendrar) v. endogèn - idrogèn - patogèn.

gen (v. L. 205 [= gent 1] ; e non pas « gèn ») [gèn nm, cf Ubaud Dicort] (del grèc genòs, origina) : element del cromosòma que condiciona la transmission e la manifestacion d'un caractèr ereditari.

Gèna (abs. Dicort) : vila d'Itàlia. (v. Gènoa)

gèna nf (TdF jos ‘gèno’ ; abs. Dicort) : mena de castanha brava.

gençament nm, cf Ubaud Dicort : « gémissement, v. gèm » (v. TdF)

gençar 1 (v. intr.) : gemegar ; gingolar ; cleussar / guelsar ;

gençar 2 (v. tr.) [veire agençar, cf Ubaud Dicort] : balajar ; netejar ; agençar ; adornar ; se trufar de ; escarnir / criticar ; domdar.

genciana (R. III, 454) : planta (Gentiana lutea) ; liquor aperitiva facha amb la raiç de la planta.

gencianaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, celui qui récolte la grande gentiane, aussi connue sous le nom de gentiana lutea » (web)

gencianina nf : (quimia) « gentianine » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 362)

gendarma (m.) : militar cargat de l'òrdre e de la seguretat publica.

gendarmar (se) : protestar ; far pròva d'autoritat.

gendarmariá : casèrna de gendarmes.