gaulhàs / golhàs [veire gaulhàs, cf Ubaud Dicort] nm / golhat (abs. Dicort) : fangàs / tautàs / lodràs ; boldràs.

gaulhassa : boldràs / baca. v. baca.

gaulhassar (se) v pron  : s'alimenar dins un fangàs (v. Vayssier ‘gòuliassà’) ; s'alacar.

gaulhassejar (se) (abs. Dicort) : frequentatiu de se gaulhassar.

gaulhum nm, cf Ubaud Dicort : « eau bourbeuse, gâchis, flaque, v. garrolh » (v. TdF)

gaulièr nm, cf Ubaud Dicort (v. gaule 1) : « cerceau qui est sur le jable d’un tonneau, dernier cerceau d’une futaille » TdF

gaulissa : gaula (baston long)

gaullisme nm, cf Ubaud Dicort : « gaullisme » (Sèrras-Ess.)

gaullista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « gaulliste » (Sèrras-Ess.)

gaunha nf (v. Ubaud Dicort e TdF‘gaugno’) : gauta (partida de la cara que va de jos l'uèlh al menton) ; partida laterala de la gauta ; glandolas parotidas ; gaufèlhas de peissum ; morre ; escròlas ; gauta pendenta ; cavitat (t. a.) (R. VI, 8)

Gaunha fresca : mina fresca.

Gaunha tòrta : morre de travèrs.

Virar la gaunha : far lo morre.

gaunhada : sofla / emplastre / carpan ; escròlas.

gaunhar (abs. Dicort e TdF) (v. int.) : virar la gaunha / far lo morre. (v. gaunhejar)

gaunhard, -a adj, cf Ubaud Dicort : « joufflu, ue, v. gautarut » (v. TdF ‘gaugnard’)

gaunhàs (m.) : femna laida e bocharda ; fangàs.

gaunhasson (m.) : drolleta laida e bocharda.

gaunhejar (v. intr.) : tòrcer lo morre o los pòts ; moninejar.

gaunheta : gauta pichona ; glandolas de la gargamèla d'anhèl o de vedèl.

Far gaunheta, faire montre, faire parade de quelque chose. (v. Ubaud Dicort e TdF; « faire des mimiques (à un bébé) » (Lexic M. Roqueta)

gaunhièr, -ièira adj : que tòrç los pòts o lo morre.

gaunhon nm : graissalha de las gautas « ... ou du menton » ; fafièr / papach de pola d'Índia ; partida del filet. (v. TdF)

gaunhut, -uda adj : morrut, -uda (que fa lo morre)

gaupa (f.) : femna gorrina ; prostituïda.

gaupàs (m.) : augmentatiu pejoratiu de gaupa, « vilaine gaupe, v. soirassa 2 » (v. TdF).

gaupassa nf, cf Ubaud Dicort : (v. gaupàs)

gaupassariá nf, cf Ubaud Dicort : « luxure » (Brun Glossari Oc-Fr)

gaure : canal plen d'aiga estadissa.

gaus nm : pena ; dolor ; pensament.

gaüs [gaús] nm : caüs / chòt / duganèl / nuchola.

gausadament adv, cf Ubaud Dicort : « audacieusement » (Alibert)

gausar v e derivats : v. ausar.

gausard, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hardi, ie, téméraire » TdF jos ‘ausard’

gausat, -ada adj : « osé, ée, audacieux, euse » TdF jos ‘ausa’

gausatot nm, cf Ubaud Dicort : « un homme téméraire, audacieux » TdF jos ‘auso-tout’

gausida : cada partida d'una tèrra alternativament somesa a las diferentas culturas pendent tala o tala annada de l'assolament.

Metre en gausida : assolar.

gausidor nm, cf Ubaud Dicort : « jouissant ; heureux » (L. 217)

gausidura nf : « usure », demesiment / deterioracion. (v. TdF)

gausiment 1 nm (abs. TdF) : « jouissance, plaisir, bonheur » (R. III, 442), plaser sexual ;

gausiment 2 nm : gausidura, « action d’user, v. abenatge » (v. TdF ‘gausimen’).

gausir (v. intr. e tr.) : possedir quicòm que balha un avantatge ; tirar un avantatge de quicòm d'autrú ; abenar ; consomar ; se sentir poderós, -a.   v. tanben gaudir.

gausir (se) v pron  : tirar contentament de quicòm / se regaudir ; « s’user » TdF jos ‘gausi’.

gausisseire, -eira (~ -eiritz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui use, qui fripe beaucoup » TdF

gausit, -ida adj : content,-a que jamai (v. Alibert) ; « usé, fripé, ée » TdF jos ‘gausi’.

Gaut Joan Baptista : autor franco-provençal (1819-1891).

gauta : gaunha ; partida del morre dels animals que va de jos l'uèlh al barbòt ; flanc de montanha ; partida laterala d'una rega de laurada ; penda de talús. (v. gautas)

gautabarrat, -ada : sinhocat / bafrat / escotelat, -ada de la cara.

gautada : sofla / emplastre ; espessor d'una paret dins l'obertura d'una pòrta o d'una fenèstra.

gautal nm, cf Ubaud Dicort : « gifle » (Laus).  (v. gautals)

gautalís, -isa (abs. Dicort) : persona qu'a las gautas plan plenas [v. gautarut] ; « glabre » (Laus).

gautals / gautissons (los 2, nm pl) : enfladura del còl entre boca e aurelhas, « oreillons » (Alibert).

gautar (v. tr.) : mandar una sofla, un emplastre, un carpan ; engautar / espatlar un fusil e afustar.

gautaroge, -roja adj, cf Ubaud Dicort : « aux joues rouge » (Sèrras-Ess.)

gautarut / gautelut, -uda : qu'a de bravas gautas.

gautàs (m.) : brava sofla (brave emplastre)

gautas del cuol [ / gautas bassas] (v. Ubaud Dicort e Brun Glossari Oc-Fr) nf pl (v. gauta) : patèrnas / tafanari.

gautassa : gauta granda.

gautat nm, cf Ubaud Dicort : v. gautada. (v. TdF jos ‘gautado’)

gautejar (v. tr.) : mandar una sofla (emplastre)

gautejar (se) : se regalar ; s'esperlecar. (v. TdF jos ‘gauteja’)

gautelut, -uda : doblet de gautarut, -uda.

gautet : arbre qu'a de brancas pas que d'un costat.

gauteta : gauta pichona.

gautimàs (m.) : brava sofla / emplastre ; gauta granda.

gautimassar (v. tr.) : mandar un emplastre.

gautisson nm (Alibert) : partida pus salhenta de la gauta, al dejós de l'uèlh ; « petit soufflet ; petite joue » TdF.  (v. gautissons)

gautissons (m. pl.) : doblet de gautals.

gauton : soflet (emplastre pichon) ; jelha / corba de ròda.

gautona : gauta pichona.

gautrilet nm, -a : mainatge gautut.

gautuflat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « enflé, boursouflé, ée ; bouffi, ie, prétentieux, euse ; mafflu, joufflu, ue » TdF jos ‘goudufla’

gautut, -uda : bufarèl, -a (qu'a de gautas plan plenas)

gava 1 nf, cf Ubaud Dicort : « torrent, en Languedoc » TdF ‘gavo 1’.  (v. gave)

gava 2 nf, cf Ubaud Dicort : « auge à pourceaux ; caisse ou arbre creux qui sert d’aqueduc » TdF ‘gavo 2’

gava 3 nf, cf Ubaud Dicort : « bâfre, goinfrerie » TdF ‘gavo 3’

gavach [, -a] adj (v. Ubaud Dicort) e n (v. TdF) : « goinfre, goulu, ue ; rustre » ; òme que manja bravament e golardament ; òme ruste ; òme sortit de la montanha ; blat negre ; parlar estranh ; « mauvis, oiseau ». (v. TdF)

gavach roge nm, cf Ubaud Dicort : « rouge-gorge, oiseau, v. papachrós, rigal » (v. TdF ‘gava-rouge’)

gavachàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « montagnard grossier, grosse montagnarde » TdF

gavachejar (v. intr.) : mal parlar lo francés, « parler comme les gavaches, parler mal une langue, en Languedoc et Gascogne » (v. TdF).

 

 

 

gavachon 1 [, -a n, cf Ubaud Dicort] : dròlle sortit de la montanha, « petite fille de la montagne » TdF ‘gavachoun 2’ ; « n e adj, goulu, vorace » (Azaïs ‘gavachou 2’) ;

gavachon 2 nm : « petit jabot » ; menas d'aucèls : sorda pichona (Scolopax gallinula) ; tordre gavòt (Turdus iliacus) (v. TdF ‘gavachoun 1’)

gavachòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : (v. gavachon 1)

gavada : çò que s'embuca dins un còp.

gavança nf, cf Ubaud Dicort : « goinfre, gros mangeur, v. galafre » (v. TdF)

gavanhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « bousilleur, euse, v. bosilhaire » (v. TdF)

gavanhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, bousiller, maçonner ; défigurer, meurtrir, blesser » TdF

gavanhut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui a un gros jabot, qui a le jabot vaste ; qui a grand gosier, goulu, ue ; engoué, ée, v. engavachat » (v. TdF)

gavar (v. tr.) : embucar (noirir per fòrça)

Gavar las aucas.

gavar (se) : s'embucar / manjar fòrça tròp.

gavard nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tumor del pè del caval. (v. TdF jos ‘gavàrri’). (v. gabard)

gavaron nm, cf Ubaud Dicort : « jeune picarel, poisson de mer » TdF

gavarut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : v. gavanhut. (v. TdF jos ‘gavagnu’)

gavatge : accion de gavar o de se gavar.

Gavaudan : nom de region d'Occitània.

gave nm : gaudre (torrent de montanha), « cours d’eau, ruisseau, torrent, dans les Basses-Pyrénées » (v. TdF) (v. gava 1)

gavechon nm, cf Ubaud Dicort : « petit couteau dont on se sert pour cerner les noix, pour tirer quelque chose qui s’est enfoncé dans une autre » (v. TdF)

gavechonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, se servir du couteau nommé gavechon ; employer de petits moyens pour parvenir à ses fins » (v. TdF)

gavèl : fais d'eisserments.

gavèla nf (del gallés GABELLA) : sièis o sèt manats de pès de froment, d'òrdi, de civada... (# gabèla)

gavelada : ensemble de gavèlas fachas pel segaire ; ensemble de faisses d'eisserments.

gavelaire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa de gavèlas.

gavelar (v. tr.) : metre en gavèlas.

gavelàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse fascine » TdF

gavelat nm : garba de froment, d'òrdi, de civada... ; « quantité de gerbes d’un champ » (Alibert) ; « tas de javelles, fagots de sarment, blé coupé et laissé sur le chaume » TdF jos ‘gavelado’ 

gavelet : pichon fais d'eisserments o d'autras plantas.

gavelièira : rengada de gavèlas fachas pel segaire.

gavelièr : montet de gavèlas.

gavelina nf, cf Ubaud Dicort : « sarment, bois que pousse la vigne » TdF

gavelon nm, cf Ubaud Dicort : v. gavelet. (v. TdF jos ‘gavelet’)

« gavenc » (gavenc 1 nm) : v. gaben (non preconizat Dicort).

gavenc 2, -a n, cf Ubaud Dicort : « riverain du Gave » TdF jos ‘gaven’

gaveta (abs. Dicort ; cf Dicort p. 153) : gavina de mar (Larus canus) [=  gàvia, gavian]. (v. gavieta)

gavetaire nm (Alibert ; abs. Dicort) : alcion (aucèl de legenda) ; irondèla de mar (v. gavieta).

gàvia nf, cf Ubaud Dicort : « goéland, et particulièrement le cendré et le noir » TdF jos ‘gàbi’. (# gàbia)

gavian nm : (aucèl de mar) gavian gris, « goéland » ; gavina, « mouette » ; irondèla de mar [v. gavieta] ; « nigaud, imbécile ; douanier ». (v. TdF ‘gabian 1’)

gaviana nf, cf Ubaud Dicort : « femelle du goéland ; nigaude, sotte » TdF ‘gabiano’

gavianòla : mena de gavina (Larus ridibundus)

gavieta nf, cf Ubaud Dicort : irondèla de mar (Sterna hirundo) (v. TdF ‘gabieto 1’)

gavina : aucèl de mar (Larus tridactylus)

gaviòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite mouette, jeune mouette, oiseau de mer » TdF ‘gabioto’

gavitèl : senhal per guidar los naviris dins un pas dificil ; senhal que marca l'emplaçament dels filats de pesca.

gavòt, -a adj e n : « homme grossier, rustre, ladre ; sobriquet que l’on donne en Provence aux montagnards des Alpes », persona sortida de las montanhas de Losera. (v. TdF)

gavòta nf : mena de dança.

gavotalha nf, cf Ubaud Dicort : « t. de mépris, les Gavots, les gens des montagnes » TdF

gavotariá nf, cf Ubaud Dicort : « manières ou langage des Gavots » TdF

gavotàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « montagnard très grossier, grosse montagnarde » TdF

gavotet, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit montagnard, jeune montagnarde » TdF

gavoton, -a n, cf Ubaud Dicort : « jeune gavòt, petite gavòta » (v. TdF)

gaza nf , cf Ubaud Dicort :  « gaze, tissu transparent » (v. TdF ‘gazo’)

gazània nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) gazania »

gazar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gazer, voiler » (v. TdF). (#  gasar)

gazèl nm, cf Ubaud Dicort : « chevreau ; fantasque, bizarre ; coutre de charrue » TdF ‘gazèu’. (v. gaselh)

gazèla nf, cf Ubaud Dicort : « gazelle, sorte de bête fauve » TdF

gazenc nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. gasenc.

gazeta nf, cf Ubaud Dicort : v. gaseta.

gazetièr nm, cf Ubaud Dicort : « gazetier, journaliste » TdF

gazièr nm, cf Ubaud Dicort : « gazier, fabricant de gaze » TdF. (#  gasièr)

gazpacho nm : v. gaspacho.

ge nf/nm : (letra g letrejada), cf Ubaud Dicort, v. G.

gebellin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « gibelin, -e » (Laus)

geina [gèina] nf : besonh ; malaise (t. a.) ; torment ; tortura.

geinant, -a : incomodant, -a.

geinar (v. tr.) : incomodar ; tormentar ; torturar.

geinar (se) : s'impausar una geina ; s'entrepachar / se desajudar un a l'autre o los uns als autres.

geis [gèis] nm : gip (plastre).

gèissa (plt.) : (Lathyrus sativus)

gèissa de prat (plt.) : (Lathyrus pratensis)

gèissa salvatja (plt.) : (Lathyrus tuberosus)

geissar [ ~ engeissar] (v. tr.) : gipar (plastrar).

geisseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite gesse, gesse chiche, plante » (v. TdF ‘jeisseto’)

geissièira 1 nf  : pèirièira de geis ; fabrica que lo geis i es aprestat.

geissièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « champ de gesses » TdF ‘jeissiero’

geissièr, -ièira n : gipièr, -ièira (plastrièr, -ièira).

geisson nm, cf Ubaud Dicort : « petite gesse » TdF ‘jeissoun’

geissós, -osa : gipós, -osa.

gèl nm : glaç ; « gel » (Laus, Basic).

Lo gèl perdura despuèi cinc jorns.

gelabra : perditz blanca / perditz de nèu.

gelabròt nm, cf Ubaud Dicort : « jeune lagopède » TdF

gelada : resulta d'un gèl.