gasardon nm  : guerdon (recompensa) ; locacion ; salari.

gasardonar (v. tr.) : guerdonar (recompensar)

gasarilha : esclapon (riban de fust fach per un rabòt) ; collacion (R. II, 14) a l'ocasion de batejalhas.

gascaria (f.) (abs. Dicort) (del gallés GASCARIA, frachiva) : frau / frachiva.

Gascariá (la -) : la bòria de la familha Gasc (dels Gasques)

gascon 1 (lo -) nm : lo parlar occitan de Gasconha.  (Totes los parlars occitans son plan nòstres)

gascon 2, -a (adj. e subs.) : de Gasconha.

gasconada : galejada / badinada ; fanfaronada.

gasconaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui gasconne ; hâbleur, farceur, euse, plaisant, ante » TdF

gasconar (v. intr.) : badinar ; fanfaronar.

Gasconha : nom de region d'Occitània.

gasconisme nm, cf Ubaud Dicort : « gasconisme, idiotisme gascon » (v. TdF)

gasconitat nf, cf Ubaud Dicort : « gasconité » (v. gascon)

gasèl (abs. Dicort) : ga pichon (v. gasquet 2) ; cabrit (v. gaselh).

gaselh nm, cf Ubaud Dicort : « coutre de charrue » ; relha d'araire, de mossa, de brabant ; « chevreau » (Alibert).

gasenc (abs. Dicort) : borrona (lençòla per carrejar de fen) (v. gazenc)

gaseròt nm, cf Ubaud Dicort : « gamin » (Carrasco)

gases nm pl : vapors dins l'estomac o los intestins.

gaseta [gazeta, cf Ubaud Dicort] nf : publicacion periodica.

gasida nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : institucion.

gasièr, -ièira adj e nm, cf Ubaud Dicort : « gazier, -ière » (Laus)

gasificable, -bla : que pòt èsser gasificat, -ada.

gasificacion : accion de gasificar.

gasificador, -airitz (los 2, abs. Dicort) : aparelh o maquina per gasificar l'aiga.

gasificar (v. tr.) : transformar en gas.

gasifòrme, -ma : en forma de gas.

gasilha 1 nf : valat (fossat) cobèrt.

gasilha 2 nf, cf Ubaud Dicort : « volubilité de langue, loquacité » TdF ‘gasiho 2’

gasilhan / garilhan nm (v. Ubaud Dicort) : v. garilhan.

gasir 1 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : instituir.

gasir 2 (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : far pas res ; far pas grand causa.

gasoducte : doblet d'oleoducte.

gasòfi (abs. Dicort e Alibert) : abondi

gasòfi (a -) loc adv (v. Ubaud Dicort e Alibert) : en abondi / a foison.

gasogèn : aparelh per transformar fust o carbon en gas combustible.

gasòli nm : mazot (liquid volatil utilizat coma carburant). v. « fuèl »

gasolina : liquid volatil utilizat coma carburant.

gasomètre : aparelh per mesurar lo volum d'un gas.

gasometria : mesura dels volums gasoses, de la densitat dels gases.

gasometric, -a : relatiu, -iva a la gasometria.

gason nm [v. TdF ‘gazoun’] : v. tepa, pelenc, cf Ubaud Dicort.

gason de París nm, cf Ubaud Dicort : « julienne printanière, hesperis verna (Lin.), plante » TdF ‘gazoun-de-Paris’

gason d’Olanda nm, cf Ubaud Dicort : « armérie maritime, statice armeria (Lin.) ; giroflée maritime, cheiranthus maritimus (Lin.), plantes » TdF ‘gazoun-d’Olando’

gasonièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « gazonnant, ante, v. gerbós » (v. TdF ‘gazounié’)

Èrba gasonièira, herbe gazonnante. (v. TdF)

gasós, -osa : de la natura d'un gas.

gaspa : rasim ; rafle de rasim ; partida aquosa del lach separada de la calhada. v. peral.

gaspacho ~ gazpacho (< esp.) nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « gaspacho »

gaspada nf, cf Ubaud Dicort : « produit de la grappe, du raisin, vin » TdF

gaspalhat : mata d'arbrilhons.

Gaspar : prenom.

La Gaspara es la femna de Gaspar.

gasparon nm, cf Ubaud Dicort : « deuxième crème du petit lait » (Alibert)

gaspejaire, -aira [~ -airitz] n : pintonejaire, -a « buveur de petit lait » (TdF e Vayssier).  

gaspejar (v. intr.) : far fòrça gaspa.

gaspel [gaspèl (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : clapissa ; rocalha ; escombres ; crapa / crapièr (v. TdF jos ‘caspel’) ; fèrme.

gaspièira nf, cf Ubaud Dicort : « chèvre ou vache dont le lait est trop séreux » (v. TdF)

gaspilh nm : rèireburre (liquid que vina del burre fresc) ; brumaca ; pluèja pichona ; « grappillon » TdF.

gaspilhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « grappilleur, euse » TdF

gaspilhar 1 (v. tr.) : culhir de gruns de rasim ;

gaspilhar 2 [franc., veire degalhar, gastar, cf Ubaud Dicort],  : degalhar.

gaspilhejar (v. intr.) : brumar / plovinejar (far de brumaca)

gaspinar v, cf Ubaud Dicort : « grappiller, chaparder » (Brun Glossari Oc-Fr) (v. gaspa)

gaspinèl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « grappilleur, voleur, écumeur, euse, rapace » TdF

gaspós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « abondant en petit lait, séreux, euse » TdF

gasquet 1 nm : mena de pruna.

gasquet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit gué » TdF ‘gasquet 2’

gasquet 3 nm, cf Ubaud Dicort : « calotte de laine rouge que portent les Orientaux » TdF ‘gasquet 1’

gassendisme nm, cf Ubaud Dicort : « gassendisme, système de philosophie fondé par Gassendi » TdF

gassendista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « gassendiste, partisan de Gassendi » TdF

gassípol nm e adj (v. Ubaud Dicort) : « gâchis, margouillis ; qui détériore, qui détruit tout, v. destruci 1 » (v. TdF ‘gassipoul’)

gassòt : pesquièr (clòt plen d'aiga)

gast 1 nm / gasta nf (TdF ; abs. Dicort) : degalh (devastacion, destruccion, mortalitat... causadas per la guèrra, una epidemia, una calamitat...)

gast 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dévasté, ée, inculte ; gâté, tourné, enragé, ée ; malicieux, euse » TdF ‘gast 1’

gasta pas ! (interj.) : i a pas d'inconvenient.

gastabesonha n (m. e f.) : obrièr marrit , obrièira marrida.

gastable, -bla : que pòt èsser gastat, -ada.

gastabòsc n, cf Ubaud Dicort : « mauvais menuisier, mauvais charpentier » TdF ‘gasto-bos’

gastabot nm, cf Ubaud Dicort : « binet, brûle-tout » TdF ‘gasto-bout’

gastacamin nm, cf Ubaud Dicort : « vagabond » (Lexic M. Roqueta), « routard, globe-trotteur » (Brun Glossari Oc-Fr)

gastacera (v. cera 1) nm : curat longanha per dire sa messa.

gastaconsciéncia nm, cf Ubaud Dicort : « trouble de conscience » TdF ‘gasto-counsciènci’

 

 

gastadàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très gâté, ée » TdF jos ‘gasta’

gastadèla nf, cf Ubaud Dicort : « Scombresox Camperii (Lac.), poisson de mer » (v. TdF)

gastadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu gâté, ée » TdF jos ‘gasta’

gastaditge nm : resulta d'èsser estat tròp gastat, « caprice » TdF.

gastadon, -a (abs. Dicort) : nen o nena mai gastat, -ada / tolhorat, -ada. (v. gastadet)

gastador nm, -tairitz  : destructor, -tritz « nm, ravageur, homme qu’on employait à dévaster le territoire ennemi ; pionnier » TdF ; despensièr, -ièira, « nm, prodigue » (L. 204).

gastadum nm sing, cf Ubaud Dicort : « action de gâter les enfants » TdF

gastadura : poiridura ; resulta de gastar q.q. ; caprici. (v. TdF)

gastaenfant adj e n, cf Ubaud Dicort : « gâte-enfant » TdF ‘gasto-enfant’

gastafaçon adj e n, cf Ubaud Dicort : « sobriquet des tailleurs » TdF ‘gasto-façoun’

gastafarina adj e n : fornièr marrit.

gastafèrre adj e n : fabre marrit

gastafèsta n, cf Ubaud Dicort : « trouble-fête » (Sèrras-Ess.)

gastafustam (abs. Dicort) : fustièr marrit ; menusièr marrit. (v. gastabòsc)

gastaire, -aira (~ -airitz) adj e n  : persona que gasta quicòm o q.q. « celui, celle qui gâte, bousilleur, euse, v. pochinaire » (v. TdF

gastal / gastau nm (los 2, v. R. III, 439, Marcabrun ; abs. Dicort) : gatèu. (v. gatèu)

gastalençòls (v. lençòl) adj e n (m. e f.) : que s'atardiva tròp al lièch.

gastalha nf, cf Ubaud Dicort : « lande, friche, terre inculte, terre stérile » TdF ‘gastaio’

gastalima adj e n, cf Ubaud Dicort : « mauvais serrurier » TdF ‘gasto-limo’

gastamaridatge nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui gâte un mariage, motif de désunion, mauvais procédé » TdF ‘gasto-mariage’

gastament : accion de gastar o de se gastar.

gastamestièr n, cf Ubaud Dicort : « gâte-métier, v. sarralheta » (v. TdF ‘gasto-mestié’)

gastaparaula adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui parle trop ou mal » TdF ‘gasto-paraulo’

gastapasta n, cf Ubaud Dicort : « sobriquet de boulanger ou patissier maladroits » (Palay)

gastapata n, cf Ubaud Dicort : « celui qui fripe ses habits » TdF ‘gasto-pato’

gastapenche (subs. m. e f.) : « nm, qui rend le peigne inutile », sucapelat, -ada / calvet, -a (v. TdF ‘gasto-penche’).

gastar (v. tr.) : alterar ; degalhar / far perir / deteriorar (R. III, 32) usar ; macar ; nafrar ; corrompre ; poirir ; despensar...

gastar (se) : s'alterar ; se degalhar ; se deteriorar ; se perir ; se corrompre ; s'usar ; se macar ; se nafrar ; se poirir..

gastarevolucion n, cf Ubaud Dicort : « révolutionnaire exalté, énergumène » TdF ‘gasto-revoulucioun’

gastasalsa n : cosinièr marrit.

gastatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de gâter ou de se gâter » TdF ‘gastage’

gastatot adj e n, cf Ubaud Dicort : « brouillon, compromettant » TdF ‘gasto-tout’

gastau 1 nm : v. gastal.

gastau 2 nm, cf Ubaud Dicort : « concierge » (Brun Glossari Oc-Fr)

gastavin adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui gâte le vin, sobriquet des pressureurs de vendange » TdF ‘gasto-vin’

gastèl nm (L. 204) (abs. Dicort) : doblet de gastal. (v. gatèu)

GASTERO- : forma prefixada del grèc gastèr, -tròs (estomac)

gasteromicèt : fonge de l'òrdre dels gasteromicèts.

gasteropòde : molusc que se rebala sus un pè central larg e musclat.

Escagaròls, limaucas... son de gasteropòdes terrèstres.

gastièira nf, cf Ubaud Dicort : v. gastadura. (v. TdF jos ‘gastaduro’)

gastina nf, cf Ubaud Dicort : « maladie des vers à soie, v. flacariá » (v. TdF

gastitge : gamadura de las fedas. v. gamadura.

Gaston : prenom.

gastós, -osa adj : que deteriora ; despensièr, -ièira ; que se laissa anar del còrs.

GASTR- : forma prefixada del grèc gastèr, -tròs (estomac)

gastral, -a : relatiu, iva a la cavitat gastrica.

gastralgia : dolor d'estomac.

gastralgic, -a : relatiu, -iva a una gastralgia.

gastrectomia : excision d'una partida de l'estomac.

gastrestasia : dilatacion de l'estomac.

gastric, -a : relatiu, -iva a l'estomac.

Suc gastric.

gastriti (f.) : inflamacion de la mucosa de l'estomac.

GASTRO- : forma prefixada del grèc gastèr, -tròs (estomac)

gastrocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia de l'estomac.

gastrocolic, -a : relatiu, -iva a l'encòp a l'estomac e al colon.

gastrocoliti (f.) : inflamacion de l'estomac e del colon.

gastroenteric, -a : relatiu, -iva a l'estomac e als intestins.

gastroenteriti (f.) : inflamacion de la membrana qu'envolopa los intestins e l'estomac.

gastroenterocoliti (f.) : inflamacion simultanèa dels intestins e del colon.

gastroenterològ, -a : especialista (m. e f.) de gastroenterologia.

gastroenterologia : branca de la medecina qu'estúdia las malautiás del tub digestiu.

gastrointestinal, -a : relatiu, -iva a l'estomac e als intestins.

gastronòm, -a : persona que manjar fin li agrada fòrça.

gastronomia : art de manjar fin.

gastronomic, -a : relatiu, -iva a la gastronomia.

gastronomicament : d'un biais gastronomic.

gastroperitoniti (f.) : inflamacion de l'estomac e del peritonèu.

gastropòde (abs. Dicort) : molusc de l'ordre dels gastropòdes. (v. gasteropòde)

gastroptòsi (f.) : davalada d'estomac.

gastrorrea : secrecion excessiva de suc gastric.

gastroscòpi (m.) : aparelh per estudiar lo dedins de l'estomac.

gastroscopia : endoscopia de la cavitat gastrica.

gastrostòma (m.) : fistula gastrica.

gastrostomia : operacion d'un gastrostòma.

gastrotomia : excision de las parets de l'estomac.

gastrula : fasa tresena del desvolopament embrionari.

gat 1 / cat nm e derivats : v. cat.

gat faïn [gat-faïn nm cf Ubaud Dicort] : faïna (Mustela foina)

gat pudre : pudís (Putorius furo)

gat salvatge : (Felis silvestris)

gat sause [gat-sause nm cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Salix caprea)

gat 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rendu de fatigue, las, asse, faible, épuisé, ée » (v. TdF)