gargatar (v. intr.) : gargalhejar ; bolir a grands bolhs.

gargatet nm, cf Ubaud Dicort : v. gargasson. (v. TdF jos ‘gargassoun’).

gargatièira : gargamèla.

gargavalh : calòs / calòssa ; estrós / rebrec / degalh / rafatum.

gargavalha : rafatum (ventum / polses) que demorava pel sòl, un còp lo gran batut amassat ; gran plen de granas marridas e pas encara crivelat ; fadesa / besucarieta / menudalha / bagateleta ; cacibralha / racalha ; marmalha.

gargoèla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : airal d'una nau que l'aiga i s'amassa.

gargolejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, gargouiller » TdF suppl

gargoleta nf, cf Ubaud Dicort : « cruchon, alcarazas, hygrocérame » TdF

gargolh nm : fringadissa / fringolhatge « grouillement » ; gorgolhament ; « râle d’un mourant ». (v. TdF ‘gargoui’)

gargolha : canèl de pèira escalprat (esculptat) que sa boca es pro luènh de la paret, per evacuar las aigas de la teulada d'una catedrala sens far perir la paret ; persona laida.

Las gargolhas d'una catedrala.

gargolhament : accion de gargolhar.

gargolhant, -a : que gargolha.

gargolhar (v. intr.) : fringolhar / grolhar (èsser en grand nombre) ; gorgolhar (far un bruch intestinal)

gargolhatge : fringolhatge ; gorgolh / gorgolhament.

gargolhièr, -ièra adj e n, cf Ubaud Dicort : « flacon ou vase qui fait glouglou, qui n’est pas plein » TdF jos ‘gargouié’

gargolhós, -osa : fangós, -osa. (v. TdF ‘gargouious’)

gargòta : restaurant marrit.

gargotament [gargòtament] nm : bolison a grands bolhs ; bruch d'aquela bolison.

gargotar (v. intr.) : bolir / bolhir a grands bolhs ; barbotar ; fringolhar ; gargolhar v. pus naut.

gargotassa nf, cf Ubaud Dicort : « affreuse gargote » TdF

gargotatge : accion de gargotar.

gargotejar (v. intr.) : frequentatiu de gargotar.

gargoteta nf, cf Ubaud Dicort : « petite gargote, guinguette » TdF

gargotge nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bruch ; baralh / sarrabastal / tumult.

gargotièr, -ièira : persona que ten una gargòta.

garguet nm, cf Ubaud Dicort : « petit fainéant, v. fenhanton » (v. TdF)

garguilh e derivats : v. guirguilh (v. TdF jos ‘garguil’).

garguilha nf, cf Ubaud Dicort : « querelle ; querelleur, chicaneur » TdF ‘garguilho’

garguilhar v, cf Ubaud Dicort : v. guirguilhar. (v. TdF jos ‘garguilha’)

garguilhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort  : « querelleur, -euse » (Laus, Lagarde)

gari nm (v. Alibert) : brava gorjada de liquid ; brave veirat de vin... (# garri)

gariat nm (v. Alibert) : blancbèc / fotriquet (jovenòt novelari e presomptuós)

garibal, -a adj : joiós, -osa ; escarrabilhat, -ada / aluserpit, -ida / esperdigalhat ; abelugat / afiscalhat, -ada.

garibalda : bolida / bolhida de trufas al lach.

garida nf (L. 203 e Alibert ; non preconizat Dicort) : v. garita.

garidor nm : persona que passa per aver un don per garir.

garilhan / gasilhan nm : excavacion per reculir / reculhir las aigas de pluèja, « puisard, égout, trou couvert d’une grille destiné à recevoir les eaux pluviales » (v. TdF ‘gasihan’) ; toat (aqüaduc sosterranh)

garilhàs : fangàs (airal bravament fangós)

garimèl, -a n (v. TdF) : persona granda e escanaulida.

gariment : garison.

garinhós, -osa adj : bochard, -a ; desgostant, -a.

gariòla : cabanon / cabana pichona.

gariòt nm, cf Ubaud Dicort : « bigarreau » (Per Noste). (v. guindol)

gariòta nf, cf Ubaud Dicort : « poulette (jeune poule) ; poule naine » (Per Noste). (v. galinòta)

garip nm, cf Ubaud Dicort : « nom d’une composition musicale » (L. 203)

garipa nf : sosbata d'esclòp facha amb de feutre « bride de sabot faite d’un morceau de feutre » (Alibert) ; « lambeau de feutre ou de vieux chapeau, dont les paysans se font des guêtres » TdF.

garipon nm : pelha de proteccion pels talons ; pelha de proteccion per empachar la tèrra d'intrar dins los esclòps.

garir (v. tr. e intr.) : assanir quicòm o q.q. ; tornar la santat a ; recobrar la santat ; desenganar / desbarlugar.

garir (se) : s'assanir / tornar san.

garison nf : resulta de garir.

garissable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « guérissable » TdF

garisseire, -eira [~ -eiritz] adj e n : persona que garís quicòm o q.q

garita : abric per una sentinèla ; verdesca (mena d'abric)

A la garita ! sauve qui peut ! (v. Ubaud Dicort e TdF)

garitges nm pl (Honnorat, Azaïs) e nf pl (Ubaud Dicort) (los 2, v. TdF ‘garige’) : « inflammation des amygdales, v. galet 3 » (v. TdF)

gariton nm, cf Ubaud Dicort : « petite guérite, petit abri, niche » TdF

garlambasti nm : mena de jòc de cartas.

garlambé nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de poésie usitée chez les troubadours » (v. TdF)

garland, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « vagabond, onde, coureur, euse, fainéant, ante, paresseux, euse » TdF

garlanda nf : cadena de fulhum o de flors en mòde d'adornament ; corona de nòvia ; ala de capèl ; acapta de merlets ; fòratet ; relaisset de potz.

garlandàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « grand vagabond, grande coureuse » TdF

garlandatge : fustatge / fustam ; massacanat ; corondat.

garlandèa nf : v. garlandèu, cf Ubaud Dicort p. 153.

garlandejar (v. intr.) : se desplegar en garlanda ; landrinar / landrinejar / flandrinar.

garlandet, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit vagabond » TdF

garlandeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite guirlande, petite couronne » TdF

garlandèu nm (v. TdF, Azaïs e Ubaud) : plaça enrodada d'arcadas ; ensemble d'ostals.

« garlantièr » : v. agalancièr.

garlapat, -ada : aluserpit, -ida / desgordit, -ida.

« garlema » : v. lagrema.

garlesca : nom de diferentas menas de peisses de ribièira : (Rhodeus amarus); (Cyprinus alburnus) ; (C. phoxinus)

garlescon : diminutiu de garlesca.

garlon nm : recipient de mólzer (de fust o de metal)

garlòpa : aplech de menusièr, de fustier, de rodièr...

garlopar (v. tr.) : alisar de fust amb la garlòpa.

 

 

 

 

garlopejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire aller la varlope » TdF

garna 1 nf : rama de pin ; agulha de conifèr ;

garna 2 nf : tròç de pera o de poma tressecat.

garnacha nf, cf Ubaud Dicort : « tunique de laine qu’on met sur la chemise ; espèce de robe longue ou de houppelande, vêtement porté en Provence par les hommes et les femmes au 13ème siècle, v. gonèla ; jupe de dessous, v. cotilhon » (v. TdF ‘garnacho’)

garnachon nm, cf Ubaud Dicort : « petite tunique de femme, tunique courte, jupon d’enfant, v. gonelon » (v. TdF ‘garnachoun’)

garnada : fust o fustam de pin.

garnàs nm, cf Ubaud Dicort : « fagot de branchages ; personne qui n’a point d’ordre, mal accoutrée » TdF

garnassa nf, cf Ubaud Dicort : « fourré, broussailles, taillis » TdF

garnasson nm, cf Ubaud Dicort : « bois de pin, v. pineda » (v. TdF)

garnau nm, cf Ubaud Dicort : « pin isolé » (Alibert)

garnidura nf : accion o resulta de garnir o de se garnir.

garniment : equipament ; mòbles ; aprestatge de cosinar.

garnir (v. tr. e intr.) : equipar ; moblar ; aprestar ; adornar. (v. TdF)

garnir (se) : s'equipar ; se moblar ; s'aprestar / se vestir.

garnison nf (R. III, 434) : ensemble de soldats qu'ocupan una plaça fòrta per la defendre ; equipament.

garnissari nm : forron (mena d'uissièr d'autres còps)

garnissatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de garnir, d’empailler les chaises » TdF ‘’

garnisseire, -eira [~ -eiritz] adj e n : persona que garnís (t.a. çaisús) (v. TdF)

garnitura nf : v. garnidura.

garnon nm, cf Ubaud Dicort : « noix dépouillée de sa coque » TdF

garòfle nm (TdF ; abs. Dicort) (plt.) : ulhet (plt) (Caryophyllus) (v. giroflada dobla)

garoflet nm (plt.) : ulhet fèr / ulhet salvatge.

garòi, -a adj : estropiat, -ada ; paralitic, a (R. IV, 426).

garolh : tautàs / fangàs / gaulhàs / boldràs / lodràs.

garolha : fons de nau que l'aiga i s'amassa ; femna bocharda. (# garrolha)

garolhar (v. intr.) : gargolhar ; fringolhar dins l'aiga. (# garrolhar)

garolhàs : augmentatiu de garolh, « margouillis, gâchis, mare d’eau bourbeuse, v. chauchàs 1... » (v. TdF jos ‘garouias’).

garolhon : sompet (pichona laca d'aiga)

garon (plt.) : trentanèl / trentanèla (Daphne gnidium) (# garron)

garona nf, cf Ubaud Dicort : « canal de dessèchement » TdF

Garona : nom de fluvi d'Occitània.

Garona-Nauta : departament occitan. v. p. 1053.

garonada  (abs. Dicort) : aigat de Garona.

garonenc, -a : relatiu, -iva a Garona.

garoneta nf, cf Ubaud Dicort : « petit canal de dessèchement » TdF (v. garona)

garopa : mena d'arbrilh (Cneorum triccocum)

garòspa : pèl ; envolopa ; sòbras (rèstas) de legums mesas en purèia.

« garota » : v. gairota.

garpi nm : rapuga de rasim desgrunat.

garra 1 nf : camba (partida del membre inferior que va del genolh al pè) ; pèrna / nogalhon (pèrna de nose) ; margue de flagèl.

Ai bona garra : ai bona camba.

garra 2 / garraussa nf : airal peirós.

garra 3 adj fem : v. garre.

garraba nf, cf Ubaud Dicort : « fruit de l’églantier » (Alibert)

garrabelut, -uda adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. garravelut.

garrabièr nm, cf Ubaud Dicort : « églantier, en Languedioc, v. agalencièr ; fille dissipée, volage, v. escamandre » TdF jos ‘garabié’) ; « femme grossière et brutale » (v. Alibert). « garrabièr » e derivats : v. garravièr (abs. Dicort).

garrabòt 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit fagot, v. fais » TdF jos ‘garabot 1’ 

garrabòt 2 nm, cf Ubaud Dicort : « nacelle, bateau, bachot » (v. TdF jos ‘garabot 2’). (v. gabarròt)

garrabotaire nm, cf Ubaud Dicort (v. garrabòt 2) : « batelier » TdF jos ‘garaboutaire’

garrabusta nf, cf Ubaud Dicort : « hotte » (Carrasco) ; « panier, coffret d’osier, boulin où nichent les pigeons, en Languedoc ; claie ovale sur laquelle on fait sécher les prunes et autres fruits ; fretin, menu poisson » (v. TdF ‘jos ‘garabusto’). « garrabusta » e derivats : v. garravusta (abs. Dicort).

garrabustar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. garravustar.

garracort, -a : cambacort, -a (persona de las cambas cortas)

garrada nf, cf Ubaud Dicort : « fessée, claque sur les fesses » TdF

garrafa : recipient per metre d'aiga sus la taula del repais.

garrafada : contengut d'una garrafa.

garrafeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite carafe » TdF jos ‘carrafeto’

garrafon nm : garrafa pichona.

garralong, -a adj, cf Ubaud Dicort : cambalong, -a (persona de las cambas longas)

garramacha nf, cf Ubaud Dicort : « houseau, guêtre qui couvre toute la jambe, guêtre en toile qui monte jusqu’au genou  ; chaussure trop grande, mauvaise chaussure, vieux bas rapetassé ; vieille sorcière » TdF jos ‘garamacho’.  (v. garramachas) (# garamacha 2)

A garramacha, cf Ubaud Dicort. (v. jos  garramachas)

garramachar (se) (abs. Dicort) : se cargar de garramachas.

garramachas nf pl : garaudas. v. garauda, « guêtres, houseaux, grandes guêtres destinées à garantir les jambes de la pluie et de la crotte ; on les utilisait surtout à cheval » (Alibert).

A garramachas, à califourchon. (v. TdF jos ‘garamacho’). (v. jos garramacha)

garramachat, -ada (abs. Dicort) : que s'es cargadas de garramachas.

garramada nf, cf Ubaud Dicort : « échappée de travail, court travail du matin » TdF

garramanha : marrana / epidemia.

« garrampa » : v. rampa.

garrançós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « inquiet, iète, grondeur, euse » TdF

garranhon nm : paur / espavental. (# garanhon)

garraprim, -a adj : cambasec, -a.

Un magre garraprim.

garrassa nf, cf Ubaud Dicort : (v. garra 1)

garrassejar (v. intr.) : bolegar las cambas.

garratibar (se) v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'engraunhar.

garrau (plt.) : muguet (Convallaria maialis)

garraussa nf, cf Ubaud Dicort : v. garra 2. (v. Alibert)

garrava nf (abs. Dicort)  : gratacuol (frucha del garravièr) (v. garraba)