|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
gargatar (v. intr.) : gargalhejar ; bolir a
grands bolhs. gargatet nm,
cf Ubaud Dicort : v. gargasson. (v. TdF jos ‘gargassoun’). gargatièira : gargamèla. gargavalh : calòs / calòssa ;
estrós / rebrec / degalh / rafatum. gargavalha : rafatum (ventum / polses) que demorava pel sòl, un còp lo gran batut amassat ; gran plen de granas marridas e pas encara crivelat ; fadesa / besucarieta / menudalha / bagateleta ; cacibralha / racalha ; marmalha. gargoèla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : airal d'una nau que l'aiga i s'amassa. gargolejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, gargouiller » TdF suppl gargoleta nf, cf Ubaud Dicort :
« cruchon, alcarazas, hygrocérame » TdF gargolh nm : fringadissa / fringolhatge « grouillement » ; gorgolhament ; « râle d’un mourant ». (v. TdF ‘gargoui’) gargolha : canèl de pèira escalprat (esculptat) que sa boca es pro luènh de la paret, per evacuar las aigas de la teulada d'una catedrala sens far perir la paret ; persona laida. Las gargolhas d'una catedrala. gargolhament : accion de gargolhar. gargolhant, -a : que gargolha. gargolhar (v. intr.) : fringolhar / grolhar (èsser en grand nombre) ; gorgolhar (far un bruch intestinal) gargolhatge : fringolhatge ; gorgolh / gorgolhament. gargolhièr, -ièra adj e n, cf Ubaud
Dicort : « flacon ou vase
qui fait glouglou, qui n’est pas plein » TdF jos ‘gargouié’ gargolhós, -osa : fangós, -osa. (v. TdF ‘gargouious’) gargòta : restaurant marrit. gargotament [gargòtament] nm : bolison a grands bolhs ; bruch d'aquela bolison. gargotar (v. intr.) : bolir / bolhir a grands bolhs ; barbotar ; fringolhar ; gargolhar v. pus naut. gargotassa nf, cf Ubaud Dicort :
« affreuse gargote » TdF gargotatge : accion de gargotar. gargotejar (v. intr.) : frequentatiu de gargotar. gargoteta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite gargote, guinguette » TdF gargotge nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bruch ; baralh / sarrabastal / tumult. gargotièr, -ièira : persona que ten una gargòta. garguet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit fainéant, v. fenhanton » (v.
TdF) garguilh e derivats : v. guirguilh (v. TdF jos ‘garguil’). garguilha nf, cf Ubaud Dicort :
« querelle ; querelleur, chicaneur » TdF ‘garguilho’ garguilhar v, cf Ubaud Dicort :
v. guirguilhar. (v. TdF jos ‘garguilha’) garguilhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « querelleur,
-euse » (Laus,
Lagarde) gari nm (v. Alibert) : brava gorjada de liquid ; brave veirat de
vin... (# garri) gariat nm (v. Alibert) : blancbèc / fotriquet (jovenòt novelari e presomptuós) garibal, -a adj : joiós, -osa ; escarrabilhat, -ada / aluserpit, -ida / esperdigalhat ; abelugat / afiscalhat, -ada. garibalda : bolida / bolhida de trufas al lach. garida nf (L. 203 e Alibert ; non preconizat Dicort) : v. garita. garidor nm : persona que passa per aver un don per garir. garilhan / gasilhan nm : excavacion per reculir /
reculhir las aigas de pluèja,
« puisard, égout, trou couvert d’une grille
destiné à recevoir les eaux pluviales » (v. TdF ‘gasihan’) ;
toat (aqüaduc sosterranh) garilhàs : fangàs (airal bravament fangós) garimèl, -a n (v. TdF)
: persona granda e escanaulida. gariment : garison. garinhós, -osa adj : bochard, -a ; desgostant, -a. gariòla : cabanon / cabana pichona. gariòt nm, cf Ubaud Dicort :
« bigarreau » (Per Noste). (v. guindol) gariòta nf, cf Ubaud Dicort :
« poulette (jeune poule) ; poule naine » (Per
Noste). (v. galinòta) garip nm, cf Ubaud Dicort :
« nom d’une composition musicale » (L. 203) garipa nf : sosbata d'esclòp facha amb de feutre « bride de sabot faite d’un morceau de feutre » (Alibert) ; « lambeau de feutre ou de vieux chapeau, dont les paysans se font des guêtres » TdF. garipon nm : pelha de proteccion pels talons ; pelha de proteccion per empachar la tèrra d'intrar dins los esclòps. garir (v. tr. e intr.) : assanir quicòm o q.q. ; tornar la santat a ; recobrar la santat ; desenganar / desbarlugar. garir (se) : s'assanir / tornar san. garison nf : resulta de garir. garissable, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
« guérissable » TdF garisseire, -eira [~ -eiritz] adj e n : persona que garís quicòm o q.q garita : abric per una sentinèla ; verdesca (mena d'abric) A la garita ! sauve qui peut !
(v. Ubaud Dicort e TdF) garitges nm pl (Honnorat, Azaïs) e nf pl (Ubaud Dicort)
(los 2, v. TdF ‘garige’) :
« inflammation des amygdales, v. galet 3 » (v. TdF) gariton nm, cf Ubaud Dicort :
« petite guérite, petit abri, niche » TdF garlambasti nm : mena de jòc de cartas. garlambé nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de poésie
usitée chez les troubadours » (v. TdF) garland, -a adj e n, cf Ubaud
Dicort :
« vagabond, onde, coureur, euse, fainéant, ante, paresseux,
euse » TdF garlanda nf : cadena de fulhum o de flors en mòde d'adornament ; corona de nòvia ; ala de capèl ; acapta de merlets ; fòratet ; relaisset de potz. garlandàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« grand vagabond, grande coureuse » TdF garlandatge : fustatge / fustam ; massacanat ; corondat. garlandèa nf : v. garlandèu, cf Ubaud Dicort p. 153. garlandejar (v. intr.) : se desplegar en garlanda ; landrinar / landrinejar / flandrinar. garlandet, -a n, cf Ubaud Dicort :
« petit vagabond » TdF garlandeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite guirlande, petite couronne » TdF garlandèu nm (v. TdF, Azaïs e Ubaud) : plaça enrodada d'arcadas ; ensemble d'ostals. « garlantièr » : v. agalancièr. garlapat, -ada : aluserpit, -ida / desgordit, -ida. « garlema » : v. lagrema. garlesca : nom de diferentas menas de peisses de ribièira : (Rhodeus amarus); (Cyprinus alburnus) ; (C. phoxinus) garlescon : diminutiu de garlesca. garlon nm : recipient de mólzer (de fust o de metal) garlòpa : aplech de menusièr, de fustier, de rodièr... garlopar (v. tr.) : alisar de fust amb la garlòpa. |
|
garlopejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, faire aller la varlope » TdF garna 1 nf : rama de pin ; agulha de conifèr ; garna 2 nf : tròç de pera o de poma tressecat. garnacha nf, cf Ubaud Dicort :
« tunique de laine qu’on met sur la chemise ;
espèce de robe longue ou de houppelande, vêtement porté
en Provence par les hommes et les femmes au 13ème
siècle, v. gonèla ; jupe de dessous, v. cotilhon » (v. TdF ‘garnacho’) garnachon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite tunique de femme, tunique courte, jupon d’enfant,
v. gonelon » (v. TdF ‘garnachoun’) garnada : fust o fustam de pin. garnàs nm, cf Ubaud Dicort :
« fagot de branchages ; personne qui n’a point
d’ordre, mal accoutrée » TdF garnassa nf, cf Ubaud Dicort :
« fourré, broussailles, taillis » TdF garnasson nm, cf Ubaud Dicort :
« bois de pin, v. pineda » (v. TdF) garnau nm, cf Ubaud Dicort :
« pin isolé » (Alibert) garnidura nf : accion o resulta de garnir o de se garnir. garniment : equipament ; mòbles ; aprestatge de cosinar. garnir (v. tr. e intr.) : equipar ; moblar ;
aprestar ; adornar. (v. TdF) garnir (se) : s'equipar ; se moblar ; s'aprestar / se vestir. garnison nf (R. III, 434) : ensemble de soldats qu'ocupan una plaça fòrta per la defendre ; equipament. garnissari nm : forron (mena d'uissièr d'autres còps) garnissatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de garnir, d’empailler les chaises » TdF ‘’ garnisseire, -eira [~ -eiritz] adj e n : persona que garnís (t.a. çaisús) (v. TdF) garnitura nf : v. garnidura. garnon nm, cf Ubaud Dicort :
« noix dépouillée de sa coque » TdF garòfle nm (TdF ;
abs. Dicort) (plt.) : ulhet
(plt) (Caryophyllus) (v. giroflada dobla) garoflet nm (plt.) : ulhet fèr / ulhet salvatge. garòi, -a adj : estropiat, -ada ; paralitic, a (R. IV, 426). garolh : tautàs / fangàs / gaulhàs / boldràs / lodràs. garolha : fons de nau que l'aiga i s'amassa ; femna bocharda. (# garrolha) garolhar (v. intr.) : gargolhar ; fringolhar dins l'aiga. (# garrolhar) garolhàs : augmentatiu de garolh, « margouillis, gâchis, mare d’eau bourbeuse, v. chauchàs 1... » (v. TdF jos ‘garouias’). garolhon : sompet (pichona laca d'aiga) garon (plt.) : trentanèl / trentanèla (Daphne gnidium) (# garron) garona nf, cf Ubaud Dicort :
« canal de dessèchement » TdF Garona : nom de fluvi d'Occitània. Garona-Nauta : departament occitan. v. p. 1053. garonada (abs. Dicort) : aigat de Garona. garonenc, -a : relatiu, -iva a Garona. garoneta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit canal de dessèchement » TdF (v. garona) garopa : mena d'arbrilh (Cneorum triccocum) garòspa : pèl ; envolopa ; sòbras (rèstas) de legums mesas en purèia. « garota » : v. gairota. garpi nm : rapuga de rasim desgrunat. garra 1 nf : camba (partida del membre inferior que va del genolh al pè) ; pèrna / nogalhon (pèrna de nose) ; margue de flagèl. Ai bona garra : ai bona camba. garra 2 / garraussa nf : airal peirós. garra 3 adj fem : v. garre. garraba nf, cf Ubaud Dicort :
« fruit de l’églantier » (Alibert) garrabelut, -uda adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. garravelut. garrabièr nm, cf Ubaud Dicort : « églantier, en Languedioc, v. agalencièr ; fille dissipée, volage, v. escamandre » TdF jos ‘garabié’) ; « femme grossière et brutale » (v. Alibert). « garrabièr » e derivats : v. garravièr (abs. Dicort). garrabòt 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit fagot, v. fais » TdF jos ‘garabot 1’ garrabòt 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« nacelle, bateau, bachot » (v. TdF jos ‘garabot 2’). (v. gabarròt)
garrabotaire nm, cf Ubaud Dicort (v. garrabòt 2) :
« batelier » TdF jos ‘garaboutaire’ garrabusta nf, cf Ubaud Dicort : « hotte » (Carrasco) ; « panier, coffret d’osier, boulin où nichent les pigeons, en Languedoc ; claie ovale sur laquelle on fait sécher les prunes et autres fruits ; fretin, menu poisson » (v. TdF ‘jos ‘garabusto’). « garrabusta » e derivats : v. garravusta (abs. Dicort). garrabustar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. garravustar. garracort, -a : cambacort, -a (persona de las cambas cortas) garrada nf,
cf Ubaud Dicort : « fessée, claque sur les
fesses » TdF garrafa : recipient per metre d'aiga sus la taula del repais. garrafada : contengut d'una garrafa. garrafeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite carafe » TdF jos ‘carrafeto’ garrafon nm : garrafa pichona. garralong, -a adj, cf Ubaud Dicort : cambalong, -a (persona de las cambas longas) garramacha nf, cf Ubaud Dicort : « houseau, guêtre qui
couvre toute la jambe, guêtre en toile qui monte jusqu’au genou
; chaussure trop grande, mauvaise chaussure, vieux bas
rapetassé ; vieille sorcière » TdF jos ‘garamacho’.
(v. garramachas)
(# garamacha 2) A garramacha, cf
Ubaud Dicort. (v. jos garramachas) garramachar (se) (abs. Dicort) : se cargar de garramachas. garramachas nf pl : garaudas. v. garauda, « guêtres, houseaux, grandes guêtres destinées à garantir les jambes de la pluie et de la crotte ; on les utilisait surtout à cheval » (Alibert). A garramachas, à califourchon. (v. TdF jos ‘garamacho’). (v. jos garramacha) garramachat, -ada (abs. Dicort) : que s'es cargadas de garramachas. garramada nf, cf Ubaud Dicort :
« échappée de travail, court travail du
matin » TdF garramanha : marrana / epidemia. « garrampa » : v. rampa. garrançós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « inquiet, iète,
grondeur, euse » TdF garranhon nm :
paur / espavental. (# garanhon) garraprim, -a adj : cambasec, -a. Un magre garraprim. garrassa nf, cf Ubaud Dicort :
(v.
garra 1) garrassejar (v. intr.) : bolegar las cambas. garratibar (se) v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'engraunhar. garrau (plt.) : muguet (Convallaria maialis) garraussa nf, cf Ubaud Dicort :
v. garra 2. (v. Alibert) garrava nf (abs. Dicort)
: gratacuol (frucha del garravièr) (v. garraba) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|