|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
gardacòsta (m. e f.) : persona cargada de velhar sus una còsta. gardadigas nm, cf Ubaud Dicort (v. diga) : « gardien
des digues » TdF ‘gardo-digo’ gardadura [veire regardadura, cf Ubaud Dicort] nf (pej.) : agach. gardaescudariá nm, cf Ubaud Dicort : « valet
d’écurie » TdF ‘gardo-escudarié’ gardafanga (m.) : virafanga (parafanga al dessús d'una ròda per gandir de la fanga lo veïcul o la persona que mena) gardafòc
nm : v. gardafuòc. gardafòl (m.) : parabanda qu'empacha de tombar. garda font [gardafont, cf Ubaud Dicort] nm : mena d'insècte de las patas longas que camina al brutle sus las aigas pasiblas ; « tétard » (Carrasco). gardaforçat nm, cf Ubaud Dicort : « garde-chiourme » TdF ‘gardo-fourçat’. (v. gardachorma) gardafuòc [ ~ gardafòc] (m.) : parabelugas (grasilhatge fin davant lo fuòc d'una chimenèia) gardaiga nm, cf Ubaud Dicort :
« garde des eaux » TdF ‘gardo-aiga’ gardaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que garda quicòm ; pastre, pastra. gardalach (m.) : pèira que passava per servar lo lach a las femnas. garda l'aiga (f.) [gardalaiga nm, cf Ubaud Dicort] : domaisèla / pica sèrp (Libellula) gardalinha (m. e f.) : persona que velha sus un camin de fèrre. gardamagasin (m. e f.) [gardamagazin nm, cf Ubaud Dicort] [v. magazin] : persona que velha sus un magasin. gardamalaut n (Laus, Sèrras-Ess.), -a : persona que velha suls malauts per los ajudar. gardaman (m.) : pèça de fust espintada sul canon d'una arma de fuòc e que permet al soldat de portar son arma sens se brutlar. gardamanjar (m.) : encastre enrodat d'un grasilhatge fòrt fin per i servar de mangisca a l'abric de las moscas. gardamarina nm, cf Ubaud Dicort :
« garde-marine, garde de la marine » TdF ‘gardo-marino’, « garde de l’amiral » (v. Honnorat) gardamàs (m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘gardo-mas)] : persona que velha sus un domeni rural. gardament : accion de gardar. gardamòbles (m.) (Sèrras-Ess.) [gardamòble, cf Ubaud Dicort] nm : local especializat per i far un depaus de mòbles momentanèu. gardan , -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : de bona sèrva (en parlant de la frucha) gardanapa nm, cf Ubaud Dicort :
« plateau ou clayon qu’on met sous les plats » TdF ‘gardo-napo’ gardanenon (m. e f.) : persona cargada de velhar sus un nenon mentre que los parents i son pas. (e non pas baby -sitter. gardanís nm, cf Ubaud Dicort : « nichet, v. ponedor » (v. TdF ‘gardo-nis’) gardanòtas nm, cf Ubaud Dicort : « notaire, tabelion (vieux),
v. notari » TdF ‘gardo-noto’ gardapalha nm, cf Ubaud Dicort :
« paillasse, v. bassaca » (v. TdF ‘gardo-paio’) gardapati nm, cf Ubaud Dicort :
« garde préposé à la surveillance des
pacages, garde champêtre » TdF ‘gardo-pati’ gardapesca (m. e f.) [nm] : persona cargada de la polícia de la pesca. gardapila (m.) : local que i se servava lo blat pas encara ventat, « v. envans » (v. TdF ‘gardo’). gardapòrcs nm, cf Ubaud Dicort : « gardeur de
cochons » TdF ‘gardo-porc’ gardapòrt (m.e f.) : persona encargada de la recepcion de la mercandisa (L. 244) dins los pòrts fluvials. gardar (v. tr. e intr.) : velhar sus ... ; far lo pastre ; demorar ; esventar pas ; se'n téner a ; reservar ; empachar... Gardar las fedas. Gardar lo lièch. Gardar un secret. Gardar l'ostal. Dieu te garde ! [
/ Dieu garde !], Dieu garde ! salutation usitée
autrefois. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘garda’) Dieu te'n garde! Garda-me un talhon de pan. Garda-lo de sortir. gardar (se) : servar ; s'absténer de. Garda-te de morir ! gardarats (un -) : disc de tòla engulhat sus las amarras d'un naviri a cai, per empachar los rats de montar a bòrd. gardarauba 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« garde-robe, grande armoire en menuiserie où l’on
tient le linge et les habits, coffre d’une nouvelle mariée,
trousseau ; vêtement de dessus, fourreau de robe d’enfant,
surcot ; lieu d’aisance, v. privat » (v. TdF ‘gardo-raubo’) gardarauba 2 (planta) nf, cf Ubaud Dicort : « santoline, plante
odoriférante que l’on met dans les armoires pour faire fuir les
teignes » TdF jos
‘gardo-raubo’ gardarèl, -a adj : quicòm que pòt èsser servat ; que garda. gardariá : garda collectiva de mainatjons ; airal que i se fa aquela garda. (neol.) gardaribièira (m. e f.) : persona cargada de la polícia d'una ribièira. garda riu [gardariu] nm : mena d'aucèl (Alcedio hispida) gardasagèls (subs. m. o f. sing.) [gardasagèl nm, cf Ubaud Dicort]: ministre, -a de la Justícia. gardasantat nm, cf Ubaud Dicort :
« surveillant sanitaire usité autrefois en temps de
peste » TdF ‘gardo-santa’ gardatassas nm, cf Ubaud Dicort :
« homme chargé de la surveillance de la vaisselle (dans un
débit de vins) » (L. 202) gardatemps : relòtge atomic que servís de referéncia per servar l'ora precisa dins lo mond entièr. gardatèrra nm, cf Ubaud Dicort : « garde
champêtre » TdF ‘gardo-terro’ gardatge : accion de gardar un tropèl ; fraisses de garda ; pascatge (accion de pàisser) gardatoalha : aplech per pausar plats e botelhas sus la taula. gardavacas nm, cf Ubaud Dicort :
« vacher » TdF ‘gardo-vaco’ gardavia nm, cf Ubaud Dicort :
« garde-voie » (Laus) ; « aiguilleur » (Sèrras-Ess.) gardavila nm, cf Ubaud Dicort :
« effraie, oiseau qui hante les vieux édifices, v. beu-l’òli » (v. TdF ‘gardo-vilo’) gardavin nm, cf Ubaud Dicort :
« récipient pour le vin, v. potarràs » TdF ‘gardo-vin’ gardavinhas nm, cf Ubaud Dicort :
« messier » TdF ‘gardo-vigno’ gardejament nm, cf Ubaud Dicort :
« inspection, visite »
(L. 202) gardejar (v. tr.) : gardar (velhar sus q.q. o sus quicòm) gardèla : cardonilha (aucèl) (Acanthis carduelis) gardenià [gardènia nf, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Gardenia jasminoides) gardessa (abs. Dicort) : femna del garda comunal ; garda comunala. gardeta nf, cf Ubaud Dicort :
« vedette, guérite ;
borne destinée à garder une limite ; pâturage
réservé »
TdF gàrdia nm e nf, cf Ubaud Dicort : v. garda
1 e garda 2. gardian 1, -a adj : « gardien, -enne [v. gardaire] » (Laus). Àngel gardian : àngel tutelar (s.p. e
s.f.) |
|
gardian 2, -a n : garda,
gardessa ; persona que garda de cavals o de braus (taures) ; « nm,
cow-boy » (Laus,
Basic) gardiana nf : fricòt (ragost) de buòu aprestat amb de vin. (v. TdF) Gardiana de lèbre : cibièr de lèbre. gardianalha nf sing, cf Ubaud Dicort :
(v. gardian) gardianat nm : ofici de gardian. (v. TdF) gardianatge (abs. Dicort ; v. Ubaud Dicort p. 153) nm :
banlèga de vila. (v. gardiatge) gardianeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite gardienne, petite bonne ; t. de cuisine,
petite blanquette » TdF gardianon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit gardien, aide-gardien » TdF gardiar (v. tr.) : gardar. gardiatge nm, cf Ubaud Dicort :
« banlieue d’une ville, en Languedoc, v. terraire ;
pacage, v. gardatge » (v. TdF ‘gardiage’) gardilh, -a (abs. Dicort) : enfant o filha de garda comunal. (l.p.) gardiòl nm, cf Ubaud Dicort :
« jupon, v. cotilhon » (v. TdF) gardiòla nf : embarcacion a motor ; truca ; bòla (limit) gardon nm : pal (tutor) Gardon : nom de fluvi costièr de Gard (Occitània) gardonada : aigat de Gardon. gardonar 1 (v. tr.) : metre un tutor a. gardonar 2 (v. intr.) : sortir de son lièch (Gardon) gardonejar (v. tr. e intr.) : lavar de linge dins Gardon, « aller à la rivière » (v. TdF). gardonenc, -a : relatiu, iva a Gardon. Gardonenca : la val de Gardon. « garena » 1 : v. varena 2 (R. III, 437) garena 2 / garenièira nf (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : « garenne, v. lapinièira » ; bòsc de garrics. (v. TdF ‘gareno’). garenada / garenalha nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une garenne, lapins de
garenne ; multitude, marmaille, troupe nombreuse » (v. TdF jos ‘garenado’) garenièira nf :
v. garena 2. garenòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite garenne » TdF garent, -a adj : persona que garentís (afortís, assolida) quicòm. Se portar garent de quicòm. garentiá nf (v. Ubaud Dicort e L. 203) : v. garentida. (v. TdF jos
‘garantido’) garentida nf : accion o biais de garantir quicòm. garentir (v. tr.) (R. III, 430) : respondre de quicòm ;
assegurar quicòm o q.q. contra quicòm mai o q.q. mai ;
assolidar en general ; metre a l'abric. (v. garandar) O vos garentissi. Vos garentissi aquel afar. Seretz garentit contra tot accident. garentit, -ida : p.p. de garentir. garetra nf, cf Ubaud Dicort :
« mazette, mauvais cheval » TdF gargabil nm, cf Ubaud Dicort :
« embrouillement du fil, v. rambolh » (v. TdF) gargalés nm, cf Ubaud Dicort : « lotier corniculé,
petite coronille, hippocrépide en ombelles, plantes, v. galhon » (v. TdF) gargalh : gaule de carreta o de barrica (canèla, enclavièira, mortaisa) ; gargolha de teulada ; gargamèla. Se levar de gargalh : sortir del gaule ; se desvariar. Beure a gargalh : beure a la botelha. Levar de gargalh : desmargar / destrantalhar ; destimborlar. gargalha : gòrja / gargamèla. Beure a la gargalha : beure a la botelha. gargalhada : accion de beure a la botelha ; sason del crivelatge ; crivelum. gargalhador nm, cf Ubaud Dicort :
v. gargalhaire.
(v. TdF jos ‘gargaiadou’) gargalhaire : rabòt per far los gargalhs
(las mortaisas) gargalhar (v. tr. e intr.) : far de mortaisas « jabler, faire le jable à une futaille, v. gaular 2 » ; brandalhar (bolegar) (v. TdF jos ‘gargaia’) gargalhar (se) : se gargarizar. gargalhariá : balajum; rèstas ; belaròias. gargalhejar (v. intr.) : gargarizar (far de bruch amb la gargamèla) gargalheta : gargalhòl d'aucèl. Beure a la gargalheta, boire à la régalade. (v. Ubaud Dicort e
TdF ‘gargaieto) gargalhòl : gòrja / gargamèla. A plec de gargalhòl : a fimple de cap / de votz. gargalholet nm, cf Ubaud Dicort :
« joli petit gosier »
(v. TdF ‘gargaioulet’) gargalin nm : galés (cant de gal imitat per una galina) gargamèl nm : « gorge, gosier » ; persona que manja aicisèm (bravament / fòrça) ; persona golarda ; persona bèstia ; cridaire public. (v. TdF ‘gargamèu’) gargamèla : gòrja ; garganta ; esofag. gargamelar (v. intr.) : cridar / bramar / se desgargamelar. gargamelàs, -assa n (v. Ubaud Dicort) :
« gros idiot, grosse niaise » TdF gargameleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite gorge, v. gargalhòl » (v. TdF) gargamelièr : mena de plantas que lors raices o lors cambas revèrtan los nosèls de la gargamèla. gargamelitge : necitge (estat de q.q. de bèstia) garganèl [veire gargamèl (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘gargamèu’)] : gòrja ; gargamèla / garganta ; font. gargant (adj. e subs. m.) (v. Alibert) : gloton. garganta : gòrja ; gargamèla ; esofag. Lo nos de la
garganta, la pomme d’Adam. (Basic) Gargantuà [Gargantuàs, veire Gargantuan, cf Ubaud Dicort] : personatge principal d'un roman de Rabelais. Gargantuan n pr m, cf Ubaud Dicort :
« Gargantua, personnage dont l’histoire fantastique
était répandue dans le Midi bien avant que Rabelais
l’eût mise en œuvre » TdF jos ‘Gargantian’ ; « on donne le même nom
à un homme de haute et grosse taille, qui est cruel et
vorace » (Honnorat) gargantuesc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gargantuesque » (Sèrras-Ess.) gargarisme (R. III, 432) : accion de se gargarisar ; liquid per se gargarisar. gargarisar [gargarizar] (se) v pron : se desinfectar la gòrja amb un gargarisme. gargarisat (gargarizat), -ada adj : desinfectat, -ada amb un gargarisme. gargàs nm, cf Ubaud Dicort :
« vaurien, fainéant, vagabond, gueux, propre à
rien » TdF gargasson nm, cf Ubaud Dicort :
« petit gosier, entrée du gosier, gosier ; pharynx,
partie supérieure de l’oesophage » (v. TdF) gargata nf : gòrja ; part superiora de l'esofag ; faudal de bestial boïn. (Alibert) Beure a la gargata : beure a la botelha. (v. TdF ‘gargato’) Beure a gargatet : beure a la botelha. (v. gargatet) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|