gardacòsta (m. e f.) : persona cargada de velhar sus una còsta.

gardadigas nm, cf Ubaud Dicort (v. diga) : « gardien des digues » TdF ‘gardo-digo’

gardadura [veire regardadura, cf Ubaud Dicort] nf (pej.) : agach.

gardaescudariá nm, cf Ubaud Dicort : « valet d’écurie » TdF ‘gardo-escudarié’

gardafanga (m.) : virafanga (parafanga al dessús d'una ròda per gandir de la fanga lo veïcul o la persona que mena)

gardafòc nm : v. gardafuòc.

gardafòl (m.) : parabanda qu'empacha de tombar.

garda font [gardafont, cf Ubaud Dicort] nm : mena d'insècte de las patas longas que camina al brutle sus las aigas pasiblas ; « tétard » (Carrasco).

gardaforçat nm, cf Ubaud Dicort : « garde-chiourme » TdF ‘gardo-fourçat’. (v. gardachorma)

gardafuòc [ ~ gardafòc] (m.) : parabelugas (grasilhatge fin davant lo fuòc d'una chimenèia)

gardaiga nm, cf Ubaud Dicort : « garde des eaux » TdF ‘gardo-aiga’

gardaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que garda quicòm ; pastre, pastra.

gardalach (m.) : pèira que passava per servar lo lach a las femnas.

garda l'aiga (f.) [gardalaiga nm, cf Ubaud Dicort] : domaisèla / pica sèrp (Libellula)

gardalinha (m. e f.) : persona que velha sus un camin de fèrre.

gardamagasin (m. e f.) [gardamagazin nm, cf Ubaud Dicort] [v. magazin] : persona que velha sus un magasin.

gardamalaut n (Laus, Sèrras-Ess.), -a : persona que velha suls malauts per los ajudar.

gardaman (m.) : pèça de fust espintada sul canon d'una arma de fuòc e que permet al soldat de portar son arma sens se brutlar.

gardamanjar (m.) : encastre enrodat d'un grasilhatge fòrt fin per i servar de mangisca a l'abric de las moscas.

gardamarina nm, cf Ubaud Dicort : « garde-marine, garde de la marine » TdF ‘gardo-marino’, « garde de l’amiral » (v. Honnorat)

gardamàs (m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘gardo-mas)] : persona que velha sus un domeni rural.

gardament : accion de gardar.

gardamòbles (m.) (Sèrras-Ess.) [gardamòble, cf Ubaud Dicort] nm : local especializat per i far un depaus de mòbles momentanèu.

gardan , -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : de bona sèrva (en parlant de la frucha)

gardanapa nm, cf Ubaud Dicort : « plateau ou clayon qu’on met sous les plats » TdF ‘gardo-napo’

gardanenon (m. e f.) : persona cargada de velhar sus un nenon mentre que los parents i son pas. (e non pas baby -sitter.

gardanís nm, cf Ubaud Dicort : « nichet, v. ponedor » (v. TdF ‘gardo-nis’)

gardanòtas nm, cf Ubaud Dicort : « notaire, tabelion (vieux), v. notari » TdF ‘gardo-noto’

gardapalha nm, cf Ubaud Dicort : « paillasse, v. bassaca » (v. TdF ‘gardo-paio’)

gardapati nm, cf Ubaud Dicort : « garde préposé à la surveillance des pacages, garde champêtre » TdF ‘gardo-pati’

gardapesca (m. e f.) [nm] : persona cargada de la polícia de la pesca.

gardapila (m.) : local que i se servava lo blat pas encara ventat, « v. envans » (v. TdF ‘gardo’).

gardapòrcs nm, cf Ubaud Dicort : « gardeur de cochons » TdF ‘gardo-porc’

gardapòrt (m.e f.) : persona encargada de la recepcion de la mercandisa (L. 244) dins los pòrts fluvials.

gardar (v. tr. e intr.) : velhar sus ... ; far lo pastre ; demorar ; esventar pas ; se'n téner a ; reservar ; empachar...

Gardar las fedas.

Gardar lo lièch.

Gardar un secret.

Gardar l'ostal.

Dieu te garde ! [ / Dieu garde !], Dieu garde ! salutation usitée autrefois. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘garda’)

Dieu te'n garde!

Garda-me un talhon de pan.

Garda-lo de sortir.

gardar (se) : servar ; s'absténer de.

Garda-te de morir !

gardarats (un -) : disc de tòla engulhat sus las amarras d'un naviri a cai, per empachar los rats de montar a bòrd.

gardarauba 1 nm, cf Ubaud Dicort : « garde-robe, grande armoire en menuiserie où l’on tient le linge et les habits, coffre d’une nouvelle mariée, trousseau ; vêtement de dessus, fourreau de robe d’enfant, surcot ; lieu d’aisance, v. privat » (v. TdF ‘gardo-raubo’)

gardarauba 2 (planta) nf, cf Ubaud Dicort : « santoline, plante odoriférante que l’on met dans les armoires pour faire fuir les teignes » TdF jos ‘gardo-raubo’

gardarèl, -a adj : quicòm que pòt èsser servat ; que garda.

gardariá : garda collectiva de mainatjons ; airal que i se fa aquela garda. (neol.)

gardaribièira (m. e f.) : persona cargada de la polícia d'una ribièira.

garda riu [gardariu] nm : mena d'aucèl (Alcedio hispida)

gardasagèls (subs. m. o f. sing.) [gardasagèl nm, cf Ubaud Dicort]: ministre, -a de la Justícia.

gardasantat nm, cf Ubaud Dicort : « surveillant sanitaire usité autrefois en temps de peste » TdF ‘gardo-santa’

gardatassas nm, cf Ubaud Dicort : « homme chargé de la surveillance de la vaisselle (dans un débit de vins) » (L. 202)

gardatemps : relòtge atomic que servís de referéncia per servar l'ora precisa dins lo mond entièr.

gardatèrra nm, cf Ubaud Dicort : « garde champêtre » TdF ‘gardo-terro’

gardatge : accion de gardar un tropèl ; fraisses de garda ; pascatge (accion de pàisser)

gardatoalha : aplech per pausar plats e botelhas sus la taula.

gardavacas nm, cf Ubaud Dicort : « vacher » TdF ‘gardo-vaco’

gardavia nm, cf Ubaud Dicort : « garde-voie » (Laus) ; « aiguilleur » (Sèrras-Ess.)

gardavila nm, cf Ubaud Dicort : « effraie, oiseau qui hante les vieux édifices, v. beu-l’òli » (v. TdF ‘gardo-vilo’)

gardavin nm, cf Ubaud Dicort : « récipient pour le vin, v. potarràs » TdF ‘gardo-vin’

gardavinhas nm, cf Ubaud Dicort : « messier » TdF ‘gardo-vigno’

gardejament nm, cf Ubaud Dicort : « inspection, visite » (L. 202)

gardejar (v. tr.) : gardar (velhar sus q.q. o sus quicòm)

gardèla : cardonilha (aucèl) (Acanthis carduelis)

gardenià [gardènia nf, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Gardenia jasminoides)

gardessa (abs. Dicort) : femna del garda comunal ; garda comunala.

gardeta nf, cf Ubaud Dicort : « vedette, guérite ; borne destinée à garder une limite ; pâturage réservé » TdF

gàrdia nm e nf, cf Ubaud Dicort : v. garda 1 e garda 2.

gardian 1, -a adj : « gardien, -enne [v. gardaire] » (Laus).

Àngel gardian : àngel tutelar (s.p. e s.f.)

 

 

 

gardian 2, -a n : garda, gardessa ; persona que garda de cavals o de braus (taures) ; « nm, cow-boy » (Laus, Basic)

gardiana nf : fricòt (ragost) de buòu aprestat amb de vin. (v. TdF)

Gardiana de lèbre : cibièr de lèbre.

gardianalha nf sing, cf Ubaud Dicort : (v. gardian)

gardianat nm : ofici de gardian. (v. TdF)

gardianatge (abs. Dicort ; v. Ubaud Dicort p. 153) nm : banlèga de vila. (v. gardiatge)

gardianeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite gardienne, petite bonne ; t. de cuisine, petite blanquette » TdF

gardianon nm, cf Ubaud Dicort : « petit gardien, aide-gardien » TdF

gardiar (v. tr.) : gardar.

gardiatge nm, cf Ubaud Dicort : « banlieue d’une ville, en Languedoc, v. terraire ; pacage, v. gardatge » (v. TdF ‘gardiage’)

gardilh, -a (abs. Dicort) : enfant o filha de garda comunal. (l.p.)

gardiòl nm, cf Ubaud Dicort : « jupon, v. cotilhon » (v. TdF)

gardiòla nf : embarcacion a motor ; truca ; bòla (limit)

gardon nm : pal (tutor)

Gardon : nom de fluvi costièr de Gard (Occitània)

gardonada : aigat de Gardon.

gardonar 1 (v. tr.) : metre un tutor a.

gardonar 2 (v. intr.) : sortir de son lièch (Gardon)

gardonejar (v. tr. e intr.) : lavar de linge dins Gardon, « aller à la rivière » (v. TdF).

gardonenc, -a : relatiu, iva a Gardon.

Gardonenca : la val de Gardon.

« garena » 1 : v. varena 2 (R. III, 437)

garena 2 / garenièira nf  (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : « garenne, v. lapinièira » ; bòsc de garrics. (v. TdF ‘gareno’).  

garenada / garenalha nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une garenne, lapins de garenne ; multitude, marmaille, troupe nombreuse » (v. TdF jos ‘garenado’)

garenièira nf : v. garena 2.

garenòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite garenne » TdF

garent, -a adj : persona que garentís (afortís, assolida) quicòm.

Se portar garent de quicòm.

garentiá nf (v. Ubaud Dicort e L. 203) : v. garentida. (v. TdF jos ‘garantido’)

garentida nf : accion o biais de garantir quicòm.

garentir (v. tr.) (R. III, 430) : respondre de quicòm ; assegurar quicòm o q.q. contra quicòm mai o q.q. mai ; assolidar en general ; metre a l'abric. (v. garandar)

O vos garentissi.

Vos garentissi aquel afar.

Seretz garentit contra tot accident.

garentit, -ida : p.p. de garentir.

garetra nf, cf Ubaud Dicort : « mazette, mauvais cheval » TdF

gargabil nm, cf Ubaud Dicort : « embrouillement du fil, v. rambolh » (v. TdF)

gargalés nm, cf Ubaud Dicort : « lotier corniculé, petite coronille, hippocrépide en ombelles, plantes, v. galhon » (v. TdF)

gargalh : gaule de carreta o de barrica (canèla, enclavièira, mortaisa) ; gargolha de teulada ; gargamèla.

Se levar de gargalh : sortir del gaule ; se desvariar.

Beure a gargalh : beure a la botelha.

Levar de gargalh : desmargar / destrantalhar ; destimborlar.

gargalha : gòrja / gargamèla.

Beure a la gargalha : beure a la botelha.

gargalhada : accion de beure a la botelha ; sason del crivelatge ; crivelum.

gargalhador nm, cf Ubaud Dicort : v. gargalhaire. (v. TdF jos ‘gargaiadou’)

gargalhaire : rabòt per far los gargalhs (las mortaisas)

gargalhar (v. tr. e intr.) : far de mortaisas « jabler, faire le jable à une futaille, v. gaular 2 » ; brandalhar (bolegar) (v. TdF jos ‘gargaia’)

gargalhar (se) : se gargarizar.

gargalhariá : balajum; rèstas ; belaròias.

gargalhejar (v. intr.) : gargarizar (far de bruch amb la gargamèla)

gargalheta : gargalhòl d'aucèl.

Beure a la gargalheta, boire à la régalade. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘gargaieto)

gargalhòl : gòrja / gargamèla.

A plec de gargalhòl : a fimple de cap / de votz.

gargalholet nm, cf Ubaud Dicort : « joli petit gosier » (v. TdF ‘gargaioulet’)

gargalin nm : galés (cant de gal imitat per una galina)

gargamèl nm : « gorge, gosier » ; persona que manja aicisèm (bravament / fòrça) ; persona golarda ; persona bèstia ; cridaire public. (v. TdF ‘gargamèu’)

gargamèla : gòrja ; garganta ; esofag.

gargamelar (v. intr.) : cridar / bramar / se desgargamelar.

gargamelàs, -assa n  (v. Ubaud Dicort) : « gros idiot, grosse niaise » TdF

gargameleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite gorge, v. gargalhòl » (v. TdF)

gargamelièr : mena de plantas que lors raices o lors cambas revèrtan los nosèls de la gargamèla.

gargamelitge : necitge (estat de q.q. de bèstia)

garganèl [veire gargamèl (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘gargamèu’)] : gòrja ; gargamèla / garganta ; font.

gargant (adj. e subs. m.) (v. Alibert) : gloton.

garganta : gòrja ; gargamèla ; esofag.

Lo nos de la garganta, la pomme d’Adam. (Basic)

Gargantuà [Gargantuàs, veire Gargantuan, cf Ubaud Dicort] : personatge principal d'un roman de Rabelais.

Gargantuan n pr m, cf Ubaud Dicort : « Gargantua, personnage dont l’histoire fantastique était répandue dans le Midi bien avant que Rabelais l’eût mise en œuvre » TdF jos ‘Gargantian’ ; « on donne le même nom à un homme de haute et grosse taille, qui est cruel et vorace » (Honnorat)

gargantuesc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gargantuesque » (Sèrras-Ess.)

gargarisme (R. III, 432) : accion de se gargarisar ; liquid per se gargarisar.

gargarisar [gargarizar] (se) v pron : se desinfectar la gòrja amb un gargarisme.

gargarisat (gargarizat), -ada adj : desinfectat, -ada amb un gargarisme.

gargàs nm, cf Ubaud Dicort : « vaurien, fainéant, vagabond, gueux, propre à rien » TdF

gargasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit gosier, entrée du gosier, gosier ; pharynx, partie supérieure de l’oesophage » (v. TdF)

gargata nf : gòrja ; part superiora de l'esofag ; faudal de bestial boïn. (Alibert)

Beure a la gargata : beure a la botelha. (v. TdF ‘gargato’)

Beure a gargatet : beure a la botelha. (v. gargatet)