galzebràs : pejoratiu de galzèbre.

Aquel galzebràs de femna : aquela femnarassa.

galzèbre (m.) (pej.) : serviciala qu'a pas la lenga a la pòcha ; femna laida e bocharda ; femnarassa. (v. TdF jos ‘gaburre’)

Es pas una femna, qu'es un galzèbre !

-GAM : forma sufixada del grèc gamòs (union) v. monogam - poligam.

gama nf : tumor del còl de las fedas entremièg barbòt e aurelhas ; poiridura ; gamadura v. pus luènh. (# gamma)

gamacha nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : barquet de maçon o de plastrièr [v. gamata] ; baiard.

gamachada nf, cf Ubaud Dicort : « essai maladroit ou inutile ; pour augée, v. gamatada » (v. TdF)

gamachar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, essayer maladroitement de faire une chose, essayer d’ouvrir une porte, barguigner, languir dans la peine, être embarrassé » TdF

gamachís nm, cf Ubaud Dicort : « imbroglio, confusion, gâchis » TdF

gamada : cap negra (f.) / boscarla carbonièira : (Motacilla atricapilla) ; (Sylvia melanocephala)

gamadiu, -iva (abs. Dicort) : que far perir las fedas.

Èrba gamadiva.

gamadura : gama de las fedas ; anequeliment (alteracion grèva de la nutricion deguda a una afeccion constitucionala cronica) ; poiridura / distomatòsi.

gamais nm, cf Ubaud Dicort : v. gamet 2. (v. TdF jos ‘gamais’)

gamalha (subs. collectiu pej.) (abs. Dicort) : totas las menas de gama, de gamadura.

gamar 1 (v. tr.) : gastar / far perir ; far venir rauc, -a.

gamar (se) v pron  : se trapar la gamadura ; venir rauc, -a ; « tomber en langueur ; se gâter, se moisir, se pourrir, en parlant du bois et des plantes bulbeuses ; renfler à la racine, devenir noueux, en parlant des plantes et particulièrement des choux ». (v. TdF jos ‘gama 1’)

gamar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gober, escamoter, tromper » (v. TdF gama 2’)

gamar 3 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enjamber, en Guyenne, v. cambar, encambar » TdF gama 3’

gamarra : èrnha (mala umor)

gamarrós, -osa : ernhós, -osa (de mala umor)

gamàs : mata de brotas d'arbres.

gamassa : blaca / blaquièira ; mata de brotas d'arbre.

gamassada : mata de brotas d'arbre.

gamat, -ada : rauc, -a ; que a perit.

Feda gamada.

Froment gamat.

gamata nf : nauquet de polalha, « auge de bois, auge de maçon ou de plâtrier » TdF ; « modeste tilbury, v.tapacuol 2 » TdF suppl .

gamatada nf : contengut d'una gamata, « v. barquetada, naucada » (v. TdF).

gamatar (v. tr.) : tròp emplenar ; farcir.

gamaton nm : gamata pichona ; aucèl de maçon.

« gambada » e derivats (fr.) : v. cambada.

gambe [, -ba] adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : garrèl, -a (persona que far tres quatre (l.p.) (v. jos gambi)

gambejar / gamberlejar (v. intr.) : garrelejar / far tres quatre (l.p.)

gambèl, -a / gambèrle, -la adj : qu'a una camba tòrta ; garrèl, -a ; reguèrgue, -a / ernhós, -osa / tissós, -osa. (v. TdF jos ‘gambet’)

gambelet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « boiteux, -euse » (Brun Glossari Oc-Fr)

gambèrle, -la adj : v. gambèl.

gamberlejar : v. gambejar.

gambet, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. gambèl. (v. TdF jos ‘gambet’)

gambetadura nf, cf Ubaud Dicort : « bariolage d’une houppe » TdF (v. çai jos)’

gambetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de bourrelier, orner une houppe en y mettant des laines de différentes couleurs » TdF

gambi 1, gàmbia (adj.) , cf Ubaud Dicort : « dévers, erse, déjeté, ée ; qui a les jambes inégales, boiteux, cagneux », qu'a las cambas tòrtas e que se tòcan als genolhs. (v. TdF)

gambi 2, gàmbia (subs.) (abs. Dicort e TdF) : garrèl, -a.

« gambiar » : v. cambiar.

gambiàs, -assa adj e n (v. TdF e Ubaud Dicort) : « celui, celle qui a les jambes torses, méchant boiteux » TdF

gambièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « (pour une personne) bancal, -e » (Per Noste)

gambilha (v. Ubaud Dicort) (dels dos genres) : « adj, boiteux, euse ; bancal, v. gambèl » (v. Azaïs ‘gambiho’) ; « n, boiteux, cagneux, euse, qui marche à cloche-pied, v. cambitòrt » (v. TdF ‘gambiho’)

gambilhar (v. intr.) : gambejar / garrrelejar.

gambilhon, -a adj, cf Ubaud Dicort : « légèrement boiteux, euse, v. ranquet » (v. TdF)

gambol [nm, veire gabor > vabor nf, cf Ubaud Dicort] : calorassa umida. (Albigés, Roergue, Carcin)

gambolenc / gambolent, -a (los 2, abs. Dicort) : auratjós, -osa. (v. vaborant)

Temps gambolenc : temps a l'auratge.

gambossejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, gambiller, gigoter, se dandiner » TdF

gamèla (de l'it. gamella) : recipient de soldat per se carrejar lo manjar.

gamelada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une gamelle » TdF

gamenha : mena d'aucèl (Turdus iliacus)

gamet 1 (m.) (abs. Dicort) : cellula reproductritz mascle o feme que son nucli a pas qu'un sol cromosòma e que s'unís al gamet de sèxe opausat per donar un uòu (v. gameta) ;

Gamet mascle : espermatozoïde.

Gamet feme : ovul.

gamet 2 [ ~ gamais] nm (v. Ubaud Dicort e TdFgamais’) :  mena de rasim blanc aboriu.

Planta de gamet, que ne seràs content.

gameta nm, cf Ubaud Dicort : « gamète [v. gamet 1] » (Laus)

GAMETO- : forma prefixada del grèc gamòs (union)

gametocida (adj. inv.) : qualitat de çò que tua los gamets infestats.

gametocit (m.) : caduna de las cellulas que i se forman los gamets per gametogenèsi.

gametofit : organisme vegetal que fa de gamets.

gametofitic, -a : relatiu, -iva a un gametofit.

gametogamia : reproduccion sexualas per gamets.

gametogenèsi (f.) : formacion de gamets.

gametospòra (f.) : cellula que resulta de la fusion de dos gamets.

-GAMIA : forma sufixada del grèc gamòs (maridatge) v. endogamia - monogamia.

 

 

-GAMIC : forma sufixada del grèc gamòs (maridatge) v. endogamic - monogamic.

gamitge nm, cf Ubaud Dicort : « pourriture des brebis, goître des moutons, maladie de la race ovine » TdF

gamma 1 nf : seria de nòtas musicalas ; seria en general. (# gama)

Montar la gamma.

Far de gammas.

Una gamma de colors.

Una gamma de possibilitats.

gammà [gamma 2 nf/nm] (el.) : letra tresena de l'alfabet grèc, Γ-γ.

gammà (gamma) (rais -) nm pl : radiacions emesas per de substàncias radioactivas, analògas als rais X, mas plan pus fòrtas.

gammacisme : difficultat o impossibilitat de prononciar la letra g.

gammaglobulina : proteïna del plasmà sanguin.

gammagrafia : procediment d'estudi o d'analisi de l'estructura intèrna de substàncias opacas, pel biais dels rais gammà.

gammamètre : aparelh per detectar los rais gammà.

gammat, -ada : qu'a la forma de la letra grèga gammà capitala.

La crotz gammada.

gammaterapia : terapia pel curium (lat.) o pel radi.

GAMO- : forma prefixada del grèc gamòs (union)

gamofobia : crenta morbosa del maridatge.

gamon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « goître ; fanon de bœuf ; jabot, gorge ; ulcère qui vient au gosier des animaux ; besoin de se plaindre » (v. TdF)

gamon 2 nm (plt.) : bolhon blanc (Verbascum Thapsus)

gamonada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu du jabot » TdF suppl

gamonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, grommeler, gronder, marmotter, grogner » TdF

gamonaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui parle comme un goîtreux, qui grommelle, grognard » TdF

gamonut nm, cf Ubaud Dicort : « fauvette, v. boscarla » (v. TdF)

gamopetal, -a adj : qualitat d'una flor dels petals soudats.

gamosepal, -a adj : qualitat d'una flor dels sepals mai o mens soudats.

gampa nf, cf Ubaud Dicort : « gaupe, femme malpropre, souillon ; guenipe, prostituée » TdF

gampat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « donilleux [= douilleux], euse, qui n’est pas d’une égale largeur, en parlant d’un drap » TdF

gamulha (abs. Dicort) : doblet de gamalha.

gana 1 nf : fendilha ; fenda ; fendascla ;

gana 2 nf : desir ; enveja ; talent / fam.

De ganas : de bon còr.

ganacha 1 nf : cais inferior del caval ; persona bèstia ; maissa (cais) en general.

Ai bona ganacha : ai bon apetís.

ganacha 2 [veire garnacha, cf Ubaud Dicort] / garnacha nf : rauba de lana ; cotilhon.

ganachar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, remuer la mâchoire, parler à tort et à travers, brailler » TdF

ganachariá nf, cf Ubaud Dicort : « parole ou action de ganache [v. ganacha 1] » TdF

ganachon  nm (abs. Dicort) : levita de femna ; desabilhat del matin. (v.  garnachon)

ganar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, t. du jeu de cartes, fournir une carte de la couleur que l’on joue et rester en dessous » TdF

ganarra : embriaguesa / bandada.

ganassa : garganta del pòrc ; perruca mal penchenada.

ganavida nf, cf Ubaud Dicort : « brouillard givrant, givre » (Carrasco)

ganchar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ficher, flanquer, v. garçar » TdF

ganche / gancho nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ganche’) : pèrga de marinièr ; cròc en general ; pal de carreta ; mena d'aucèl (Mergus m–organser)

ganchet nm : « crochet de bois pour puiser de l’eau » ; cròc per estacar los filats de pesca. (v. TdF)

gancho nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. ganche.

gancilhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui vacille, qui se trémousse en marchant » TdFgancihaire’

gancilhament nm, cf Ubaud Dicort : « trémoussement » (Faure). (v. tresfoliment)

gancilhar (v. tr. e intr.) : remenar un liquid ; trantalhar / trantolejar / trampelar.

gancilhar (se) : se remenar ; se bolegar.

ganda 1 nf : valat ; besala d'evacuacion.

ganda 2 nf : vagabondatge.

gandalh : passapaís / rodaire ; paucval ; fug-òbra.

gandalha nf : filha fenestrièira « coureuse, dévergondée, fille folâtre, v. corriòla » ; femna gorrina ; « fredaine » (v. TdF gandaio 1’).

gandalhada nf, cf Ubaud Dicort : « polissonnerie » (Brun Glossari Oc-Fr)

gandalhar (v. intr.) : passar país / rodar ; landrinar / flandrinar.

gandalhas nf pl, cf Ubaud Dicort : « faces, cheveux sur les tempes » TdF jos ‘gandaio 2’

gandalhàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande coureuse, fille mal accoutrée » TdF gandaias’

gandalhejar (v. intr.) : frequentatiu de gandalhar ; dire de paraulas calhòlas.

gandalisa : vagabondatge.

gandard, -a : paucval (m. e f.)

gandèl nm, cf Ubaud Dicort : « marie-graillon, femme déguenillée, malpropre » TdF

gandelàs nm, cf Ubaud Dicort : v. gandèl. (v. TdF jos ‘gandèl’)

gandelh 1 (m.) (Alibert ; abs. Dicort) : femna malabilhadassa ; femna bocharda. (v. gandèl)

gandelh 2, -a adj (Alibert ; abs. Dicort e TdF) : garrèl, -a.

gandesa nf, cf Ubaud Dicort : « sornette, baliverne, faribole » (Vayssier ‘gondouèso’)

gandesada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : badinada / farsejada, « tirade de sornettes » (Vayssier ‘gondouèsado’).

gandida : abric ; retira.

gandil nm, cf Ubaud Dicort : « gobelet de fer blanc » (Alibert)

gandilh [?, cf Ubaud Dicort] : gòt (gobelet) de fèrre blanc. (v. gandil)

gandilha : farsejada / badinada.

gandilhar (se) : s'engulhar endacòm furtivament ; s'esquivar a l'amagat ; esquivar un còp.

gandilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit morceau, lopin de terre » TdF jos ‘gandihoun’

gandiment : accion de s'esquivar, de se metre a l'abric.

gandin nm, cf Ubaud Dicort : « gandin [= dandy ridicule] (jeune homme élégant à l’excès) » (Laus)

gandina nf, cf Ubaud Dicort : « courtisane » .(Lexic M. Roqueta)