|
|
|
|
|
|
galzebràs : pejoratiu de galzèbre. Aquel galzebràs de femna : aquela femnarassa. galzèbre (m.) (pej.) : serviciala qu'a pas la lenga a la pòcha ; femna laida e bocharda ; femnarassa. (v. TdF jos ‘gaburre’) Es pas una femna, qu'es un galzèbre ! -GAM : forma sufixada del grèc gamòs (union) v. monogam - poligam. gama nf : tumor del còl de las fedas entremièg barbòt e aurelhas ; poiridura ; gamadura v. pus luènh. (# gamma) gamacha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : barquet de maçon o de plastrièr [v. gamata] ; baiard. gamachada nf, cf Ubaud Dicort : « essai maladroit ou inutile ; pour augée, v. gamatada » (v. TdF) gamachar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, essayer maladroitement de faire une chose, essayer d’ouvrir une porte, barguigner, languir dans la peine, être embarrassé » TdF gamachís nm, cf Ubaud Dicort : « imbroglio, confusion, gâchis » TdF gamada : cap negra (f.) / boscarla carbonièira : (Motacilla atricapilla) ; (Sylvia melanocephala) gamadiu, -iva (abs. Dicort) : que far perir las fedas. Èrba gamadiva. gamadura : gama de las fedas ; anequeliment (alteracion grèva de la nutricion deguda a una afeccion constitucionala cronica) ; poiridura / distomatòsi. gamais nm, cf Ubaud Dicort : v. gamet 2. (v. TdF jos ‘gamais’) gamalha (subs. collectiu pej.) (abs. Dicort) : totas las menas de gama, de gamadura. gamar 1 (v. tr.) : gastar / far perir ; far venir rauc, -a. gamar (se) v pron : se trapar la gamadura ; venir rauc, -a ; « tomber en langueur ; se gâter, se moisir, se pourrir, en parlant du bois et des plantes bulbeuses ; renfler à la racine, devenir noueux, en parlant des plantes et particulièrement des choux ». (v. TdF jos ‘gama 1’) gamar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gober, escamoter, tromper » (v. TdF ‘gama 2’) gamar 3 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enjamber, en Guyenne, v. cambar, encambar » TdF ‘gama 3’ gamarra : èrnha (mala umor) gamarrós, -osa : ernhós, -osa (de mala umor) gamàs : mata de brotas d'arbres. gamassa : blaca / blaquièira ; mata de brotas d'arbre. gamassada : mata de brotas d'arbre. gamat, -ada : rauc, -a ; que a perit. Feda gamada. Froment gamat. gamata nf : nauquet de polalha, « auge de bois, auge de maçon ou de plâtrier » TdF ; « modeste tilbury, v.tapacuol 2 » TdF suppl . gamatada nf : contengut d'una gamata, « v. barquetada, naucada » (v. TdF). gamatar (v. tr.) : tròp emplenar ; farcir. gamaton nm : gamata pichona ; aucèl de maçon. « gambada » e derivats (fr.) : v. cambada. gambe [, -ba] adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : garrèl, -a (persona que far tres quatre (l.p.) (v. jos gambi) gambejar / gamberlejar (v. intr.) : garrelejar / far tres quatre (l.p.) gambèl, -a / gambèrle, -la adj : qu'a una camba tòrta ; garrèl, -a ; reguèrgue, -a / ernhós, -osa / tissós, -osa. (v. TdF jos ‘gambet’) gambelet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « boiteux, -euse » (Brun Glossari Oc-Fr) gambèrle, -la adj : v. gambèl. gamberlejar v : v. gambejar. gambet, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. gambèl. (v. TdF jos ‘gambet’) gambetadura nf, cf Ubaud Dicort : « bariolage d’une houppe » TdF (v. çai jos)’ gambetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de bourrelier, orner une houppe en y mettant des laines de différentes couleurs » TdF gambi 1, gàmbia (adj.) , cf Ubaud Dicort : « dévers, erse, déjeté, ée ; qui a les jambes inégales, boiteux, cagneux », qu'a las cambas tòrtas e que se tòcan als genolhs. (v. TdF) gambi 2, gàmbia (subs.) (abs. Dicort e TdF) : garrèl, -a. « gambiar » : v. cambiar. gambiàs, -assa adj e n (v. TdF e Ubaud Dicort) : « celui, celle qui a les jambes torses, méchant boiteux » TdF gambièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « (pour une personne) bancal, -e » (Per Noste) gambilha (v. Ubaud Dicort) (dels dos genres) : « adj, boiteux, euse ; bancal, v. gambèl » (v. Azaïs ‘gambiho’) ; « n, boiteux, cagneux, euse, qui marche à cloche-pied, v. cambitòrt » (v. TdF ‘gambiho’) gambilhar (v. intr.) : gambejar / garrrelejar. gambilhon, -a adj, cf Ubaud Dicort : « légèrement boiteux, euse, v. ranquet » (v. TdF) gambol [nm, veire gabor > vabor nf, cf Ubaud Dicort] : calorassa umida. (Albigés, Roergue, Carcin) gambolenc / gambolent, -a (los 2, abs. Dicort) : auratjós, -osa. (v. vaborant) Temps gambolenc : temps a l'auratge. gambossejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, gambiller, gigoter, se dandiner » TdF gamèla (de l'it. gamella) : recipient de soldat per se carrejar lo manjar. gamelada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une gamelle » TdF gamenha : mena d'aucèl (Turdus iliacus) gamet 1 (m.) (abs. Dicort) : cellula reproductritz mascle o feme que son nucli a pas qu'un sol cromosòma e que s'unís al gamet de sèxe opausat per donar un uòu (v. gameta) ; Gamet mascle : espermatozoïde. Gamet feme : ovul. gamet 2 [ ~ gamais] nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘gamais’) : mena de rasim blanc aboriu. Planta de gamet, que ne seràs content. gameta nm, cf Ubaud Dicort : « gamète [v. gamet 1] » (Laus) GAMETO- : forma prefixada del grèc gamòs (union) gametocida (adj. inv.) : qualitat de çò que tua los gamets infestats. gametocit (m.) : caduna de las cellulas que i se forman los gamets per gametogenèsi. gametofit : organisme vegetal que fa de gamets. gametofitic, -a : relatiu, -iva a un gametofit. gametogamia : reproduccion sexualas per gamets. gametogenèsi (f.) : formacion de gamets. gametospòra (f.) : cellula que resulta de la fusion de dos gamets. -GAMIA : forma sufixada del grèc gamòs (maridatge) v. endogamia - monogamia.
|
|
-GAMIC : forma sufixada del grèc gamòs (maridatge) v. endogamic - monogamic. gamitge nm, cf Ubaud Dicort : « pourriture des brebis, goître des moutons, maladie de la race ovine » TdF gamma 1 nf : seria de nòtas musicalas ; seria en general. (# gama) Montar la gamma. Far de gammas. Una gamma de colors. Una gamma de possibilitats. gammà [gamma 2 nf/nm] (el.) : letra tresena de l'alfabet grèc, Γ-γ. gammà (gamma) (rais -) nm pl : radiacions emesas per de substàncias radioactivas, analògas als rais X, mas plan pus fòrtas. gammacisme : difficultat o impossibilitat de prononciar la letra g. gammaglobulina : proteïna del plasmà sanguin. gammagrafia : procediment d'estudi o d'analisi de l'estructura intèrna de substàncias opacas, pel biais dels rais gammà. gammamètre : aparelh per detectar los rais gammà. gammat, -ada : qu'a la forma de la letra grèga gammà capitala. La crotz gammada. gammaterapia : terapia pel curium (lat.) o pel radi. GAMO- : forma prefixada del grèc gamòs (union) gamofobia : crenta morbosa del maridatge. gamon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « goître ; fanon de bœuf ; jabot, gorge ; ulcère qui vient au gosier des animaux ; besoin de se plaindre » (v. TdF) gamon 2 nm (plt.) : bolhon blanc (Verbascum Thapsus) gamonada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu du jabot » TdF suppl gamonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, grommeler, gronder, marmotter, grogner » TdF gamonaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui parle comme un goîtreux, qui grommelle, grognard » TdF gamonut nm, cf Ubaud Dicort : « fauvette, v. boscarla » (v. TdF) gamopetal, -a adj : qualitat d'una flor dels petals soudats. gamosepal, -a adj : qualitat d'una flor dels sepals mai o mens soudats. gampa nf, cf Ubaud Dicort : « gaupe, femme malpropre, souillon ; guenipe, prostituée » TdF gampat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « donilleux [= douilleux], euse, qui n’est pas d’une égale largeur, en parlant d’un drap » TdF gamulha (abs. Dicort) : doblet de gamalha. gana 1 nf : fendilha ; fenda ; fendascla ; gana 2 nf : desir ; enveja ; talent / fam. De ganas : de bon còr. ganacha 1 nf : cais inferior del caval ; persona bèstia ; maissa (cais) en general. Ai bona ganacha : ai bon apetís. ganacha 2 [veire garnacha, cf Ubaud Dicort] / garnacha nf : rauba de lana ; cotilhon. ganachar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, remuer la mâchoire, parler à tort et à travers, brailler » TdF ganachariá nf, cf Ubaud Dicort : « parole ou action de ganache [v. ganacha 1] » TdF ganachon nm (abs. Dicort) : levita de femna ; desabilhat del matin. (v. garnachon) ganar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, t. du jeu de cartes, fournir une carte de la couleur que l’on joue et rester en dessous » TdF’ ganarra : embriaguesa / bandada. ganassa : garganta del pòrc ; perruca mal penchenada. ganavida nf, cf Ubaud Dicort : « brouillard givrant, givre » (Carrasco) ganchar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ficher, flanquer, v. garçar » TdF ganche / gancho nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ganche’) : pèrga de marinièr ; cròc en general ; pal de carreta ; mena d'aucèl (Mergus m–organser) ganchet nm : « crochet de bois pour puiser de l’eau » ; cròc per estacar los filats de pesca. (v. TdF) gancho nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. ganche. gancilhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui vacille, qui se trémousse en marchant » TdF ‘gancihaire’ gancilhament nm, cf Ubaud Dicort : « trémoussement » (Faure). (v. tresfoliment) gancilhar (v. tr. e intr.) : remenar un liquid ; trantalhar / trantolejar / trampelar. gancilhar (se) : se remenar ; se bolegar. ganda 1 nf : valat ; besala d'evacuacion. ganda 2 nf : vagabondatge. gandalh : passapaís / rodaire ; paucval ; fug-òbra. gandalha nf : filha fenestrièira « coureuse, dévergondée, fille folâtre, v. corriòla » ; femna gorrina ; « fredaine » (v. TdF ‘gandaio 1’). gandalhada nf, cf Ubaud Dicort : « polissonnerie » (Brun Glossari Oc-Fr) gandalhar (v. intr.) : passar país / rodar ; landrinar / flandrinar. gandalhas nf pl, cf Ubaud Dicort : « faces, cheveux sur les tempes » TdF jos ‘gandaio 2’ gandalhàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande coureuse, fille mal accoutrée » TdF ‘gandaias’ gandalhejar (v. intr.) : frequentatiu de gandalhar ; dire de paraulas calhòlas. gandalisa : vagabondatge. gandard, -a : paucval (m. e f.) gandèl nm, cf Ubaud Dicort : « marie-graillon, femme déguenillée, malpropre » TdF gandelàs nm, cf Ubaud Dicort : v. gandèl. (v. TdF jos ‘gandèl’) gandelh 1 (m.) (Alibert ; abs. Dicort) : femna malabilhadassa ; femna bocharda. (v. gandèl) gandelh 2, -a adj (Alibert ; abs. Dicort e TdF) : garrèl, -a. gandesa nf, cf Ubaud Dicort : « sornette, baliverne, faribole » (Vayssier ‘gondouèso’) gandesada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : badinada / farsejada, « tirade de sornettes » (Vayssier ‘gondouèsado’). gandida : abric ; retira. gandil nm, cf Ubaud Dicort : « gobelet de fer blanc » (Alibert) gandilh [?, cf Ubaud Dicort] : gòt (gobelet) de fèrre blanc. (v. gandil) gandilha : farsejada / badinada. gandilhar (se) : s'engulhar endacòm furtivament ; s'esquivar a l'amagat ; esquivar un còp. gandilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit morceau, lopin de terre » TdF jos ‘gandihoun’ gandiment : accion de s'esquivar, de se metre a l'abric. gandin nm, cf Ubaud Dicort : « gandin [= dandy ridicule] (jeune homme élégant à l’excès) » (Laus) gandina nf, cf Ubaud Dicort : « courtisane » .(Lexic M. Roqueta) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|