galineta : galina jove ; galinèla ; mena de peis de mar ; viravaut [v. galineta del bon Dieu] ; mena de plantas : (Podospermum laciniatum) ; (Globugaria Alypum) ; (Lonicera caprifolium ; mena de campairòl : (Clavaria flava)

galineta del bon Dieu nf, cf Ubaud Dicort : « bête-à-Dieu, coccinelle » (v. TdF jos ‘galineto’)

galinièira nf : « volière à poules, mue, v. gàbia » ; airal que la polalha i se retira de nuèch ; « trou du poulailler par où passent les poules » ; airal que la polalha i se fa venir ; « servante de basse-cour » (v. TdF).

galinièr, -ièira n : persona que fa venir e que vend de polalha.

galinòla : mena de campairòl (Clavaria coralloides)

galinòta nf, cf Ubaud Dicort : « poulette ; gélinotte » TdF

galion nm : naviri de vela del sègle XV e XVI.

galiòt nm : galerian.

galiòta nf : galèra pichona.

galip nm adj, cf Ubaud Dicort : « copeau mince enlevé par la hachette du résinier » (v. TdF)

galipa (m. e f.) [nm] : persona que manja aicisèm e golardament.

« galipan » nm [Ubaud : galipant]  : « homme de grande taille, escogriffe »,  v. galapian. (v. TdF jos ‘galipan’)

galipantàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. galipant)

galipet nm adj, cf Ubaud Dicort : « petit glouton » TdF

galipòt nm adj, cf Ubaud Dicort : « galipot, résine liquide » TdF

galís nm : diagonala ; talús en penda doça. (v. TdF)

galís (de -) / de galís en poncha (l.p.) (v. çai jos) [ / en galís (v. Ubaud Dicort)] loc adv : oblicament, « de biais, en quinconce ». (v. TdF jos ‘galis’)

galís en poncha (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « de travers ; se dit de ce qui est mal fait, fait à peu près » (Lexic M. Roqueta)

Tot anava de galís en poncha. (Lexic M. Roqueta)

galissar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se vautrer par gaillardise, prendre ses ébats en se roulant par terre comme les chats et les chiens » TdF jos ‘galavessa’

galitra nf, cf Ubaud Dicort : « boue, ordure » TdF

galitrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « couvert de boue » TdF

galitrand nm, cf Ubaud Dicort : « dadais, pendard, flandrin, fainéant, bélître » TdF

galitrandàs, cf Ubaud Dicort : « grand dadais » TdF

galla (excreissénçia dels arbres) nf, cf Ubaud Dicort : « galle » (Per Noste)

gallés, -esa  (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Gàllia ; persona sortida de Gàllia ; lenga dels Galleses. (v. TdF jos ‘galés’) (# galés 2)

Un Gallés.

Gallés d’esperit. (v. TdF)

gallesariá nf, cf Ubaud Dicort : « gauloiserie » (v. jos gallés)

galli nm : (quimia) « gallium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 362)

Gàllia : Narbonesa, Aquitània, Lionesa e Belgica

Las Gàllias romanas èran las 4 Gàllias çaisús.

Gàllias del nòrd : Lionesa amb Belgica.

Gàllias del sud : Narbonesa amb Aquitània.

gallic adj m, cf Ubaud Dicort : « gallique » (Rapin)

Acid(e) gallic, acide gallique. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 311)

gallican, -a adj e n : relatiu, iva al gallicanisme.

gallicanisme : doctrina qu'enforçava las franquesas e la libertat de la Glèisa catolica en França al regard de Roma, mas que se voliá pas brica copar de Roma.

gallicisme (del latin gallicus / gallus (gallés)) : idiotisme de la lenga francesa ; tèrme francés, construccion francesa utilizada dins una lenga autra que l'occitan. 

Per l'occitan, « gallicisme » se pòt pas gaire justificar, que las Gàllias meridionalas èran tant o mai gallesas que las del nòrd ; utilizar puslèu « francicisme » (idiotisme o tèrme del francic de Clodovèu / Clovis) e « francisme » (idiotisme o tèrme de la lenga francesa)   (v. francisme)

gallicòla adj (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « (didact.) gallicole » (v. galla)

gallièira nf, cf Ubaud Dicort : « bois taillis, cépée » (v. TdF ‘galiero’)

gallièr (blacasson) nm, cf Ubaud Dicort : « chêneau, petit chêne rabougri » TdF ‘galié 1’

gallinacèu, -èa (adj.) : de la familha de la galina (perditz, catla, faisan, pintarda, piòt)

gallinacèus (m. pl.) : polalha de la familha de la galina.

GALLO- : forma prefixada del latin Gallus (Gallés)

galloroman 1, -a adj : (relatiu a la populacion romana e gallesa), cf Ubaud Dicort, « gallo-romain, -aine » (v. Rapin)

galloroman 2 nm [(relatiu al grop de lengas) veire galloromanic, cf Ubaud Dicort] : lenga romana parlada, del s. V al s. IX dins las quatre Gàllias (Narbonesa, Aquitània, Lionesa e Belgica) Èra un enrambolh inextricable d'influéncias lingüisticas, amodat per las abituds articulatòrias de pòbles fòrt diferents.

   Lo factor pus grand d'unificacion foguèt la difusion del cristianisme del s. II al s. V, que la Glèisa impausèt pertot son latin liturgic que s'escampilhèt pauc a pauc per carrièira e dins d'autres domenis (crompas, vendas, donacions, pelegrinatges...) , que cal pas oblidar que messa, predicacion e catequèsi èran quotidianas.

   Aquel parlar perdurèt 500 ans, abans de se partir, literàriament, en doas lengas sòrres : la lenga d'òc e la lenga d'oil. Una particion dialectala entre lo sud e lo nòrd de las Gàllias existissiá ja (despuèi la grecizacion de la Narbonesa 600 ans abans J.C) , particion confortada per la latinizacion, 118 ans abans J.C, mas los mss. retrobats (ni per las variacions dialectalas) pròvan una intercompreension orala quasi totala, amens a la glèisa, dins totas las Gàllias, de mercé lo latin liturgic, lo meteis pertot. La pròva pus brava se tròba dins las Litanias carolinas. Véser p.p. 580 - 587 - 588 - 613 + 613 + 614.

galloromanic, -a (relatiu al grop de lengas) adj e nm :, cf Ubaud Dicort « gallo-roman, -e ». (v. galloroman 2

Lo galloromanic es una classificacion de las lengas romanicas qu'agropa lengas del territòri de l’estat francés, de Soïssa e d’Itàlia : arpitan, francés, occitan e galloitalic. (Wikipèdia)

galobet : flaüta provençala de tres traucs.

 

 

 

galobetaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, joueur de galoubet » TdF

galòcha (L. 201) : mena d'esclòp bas o d'esclòp montat.

galochièr nm, -ièira : persona que fa o vend de galòchas.

galòi, -a adj : joial, -a ; joiós, -a / alegre, -a.

galòia nf : bona umor.

galòiament adv, cf Ubaud Dicort : « joyeusement, gaiement » TdF ‘galouiamen’

galoiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, animer, exciter, encourager » TdF ‘galouia’

galoietat nf, cf Ubaud Dicort : « belle humeur, jovialité » TdF

galompejar: veire galaupejar, cf Ubaud Dicort).  « galompejar » : barbarisme per galopar (non preconizat Dicort),

galon 1 nm : teissut de coton, de lana, de fil d'aur o d'argent per adornar un vestit, « galon, sorte de ruban ; frange de toile, tête ou talon d’une toile, dont on fait des émouchettes » (v. TdF ‘galoun 1’).

galon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit coq, jeune coq ; panne de pioche ou de hoyau, talon tranchant de ces outils » (v. TdF ‘galoun 2’)

galonar (v. tr.) : adornar amb de galon.

galonat, -ada : soldat, -ada qu'a de galons.

galonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit galon » TdF (v. galon 1)

galonièr, -ièira : persona que fa o vend de galon.

galòp (R. III, 420) [e derivats, veire galaup, cf Ubaud Dicort] nm (los 2, L. 201) : progression pus rapida e a sauts d'un quadrupède.

Venguèron a galòp : ... de galòps.

Als quatre galòps : a grand galòp.

galopada [veire galaupada] nf : escorsa a galòp / escorsa de galòps.

A la galopada : de galòps / al brutle / a la buta-buta.

galopar (v. R. III, 420 : ‘galòp’) [veire galaupar] (los 2, L. 201) (v. intr. e tr.) : se desplaçar a galòp / de galòps ; acotir (persègre) quicòm o q.q.

Galopar una lèbre.

galopar [veire galaupar] (se) v pron : s'acotir (se persègre) a galòp.

Quitan pas de se galopar !

galopin nm, cf Ubaud Dicort : « galopin, polisson ; petit commissionnaire, garçon » TdF

galopina nf, cf Ubaud Dicort : « coureuse, v. corriòla » (v. TdF)

galopinàs nm, cf Ubaud Dicort : « méchant galopin » TdF

galopinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire le galopin, polissonner » TdF

galopinòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit galopin » TdF

galsar v, cf Ubaud Dicort : v. guelsar. (v. TdF jos ‘guelsa’)

galucha nf, cf Ubaud Dicort : « petite levée de terre établie dans un pré pour la conduite des eaux » TdF

galuchat nm, cf Ubaud Dicort : « galuchat, peau de poisson » TdF

galufra nf, cf Ubaud Dicort : « goinfre, gourmand insatiable » TdF jos ‘galafre’

galufrar v, cf Ubaud Dicort : (v. galufra)

galup : mena de nau pichona.

galupa : nau de ponde planièr utilizada per cargar.

galuran / galurenc, -a adj e n : joial, -a.

galurèu nm, cf Ubaud Dicort : « godelureau, damoiseau, dameret » TdF

galusan nm, cf Ubaud Dicort : v. galitrand. (v. TdF jos ‘galitrand’)

galustre nm (abs. Dicort) : doblet de galastre.

galutre nm, -tra : persona que manja bravament e golardament.

galutrisa nf, cf Ubaud Dicort : « goinfrerie » (Rapin)

galvanic, -a : relatiu, -iva a un corrent electric.

galvanicament : de mercé lo galvanisme.

galvanisme : accion d'un corrent electric continú suls organs vivents.

galvanizacion : accion o resulta de galvanizar.

galvanizar (v. tr.) : recobrir lo fèrre d'una pellicula de zinc ; sometre un animal viu o mòrt a l'accion d'un corrent electric ; descadenar (s.f.) q.q. per un momenton.

GALVANO- : forma prefixada dels mots galvanic e galvanisme.

galvanocautèri (m.) : cautèri que son incandescéncia ven d'un corrent electric continú de bassa tension e de fòrta intensitat.

galvanoelectric, -a : qualitat d'un corrent galvanic e dels fenomèns amodats per el.

galvanofaradizacion : aplicacion simultanèa de corrents continús e de corrents d'induccion.

galvanograf : galvanomètre que pòt enregistrar.

galvanografia : galvanotipia. v. pus bas.

galvanolisi (f.) : electrolisi (f.)

galvanomètre : instrument per mesurar l'intensitat d'un corrent electric feble.

galvanometric, -a : relatiu, -iva a un galvanomètre.

galvanoplastia : art de recobrir un còrs solid d'una pellicula metallica, de mercé un corrent electric.

galvanoplastic, -a : relatiu, -iva a la galvanoplastia.

galvanopunctura : electropunctura.

galvanoscòpi (m.) : aparelh per dessobtar un corrent electric, sens lo mesurar.

galvanostegia : proteccion d'un metal alterabla per una pellicula electrotica d'un metal inalterable.

galvanoterapia : utilizacion terapeutica de corrents continús de bassa tension.

galvanotipe : clichat obtengut per galvanotipia.

galvanotipia : engravadura que se fa pel biais d'un banh electrotic.

galvanotropisme : reaccion d'un animal a un corrent electric.