galesc nm : gargamèla.

A galesc, à la régalade. (v. Ubaud Dicort e Alibert)

galescada (abs. Dicort e Alibert) : accion de beure a galesc / a galet. (v. galetada)

galet 1 nm : copet ; copet de quadrupède (còl amb espatlas) ; còl, « gosier » ; còl de botelha (v. TdF ‘galet 1’) ;

galet (a -) : beure a galet es se far rajar un liquid dins la boca sens tetar lo còl de la botelha)

Dins lo temps, totes los òmes sabián beure a galet.

Fòrça femnas tanben sabián beure a galet.

En Espanha se beu totjorn a galet quand ne vira.

galet 2 nm : gal pichon ; « mâle dont les testicules ne sont pas apparents, v. rancós 2 ; variété de raisin blanc, peu hâtive, à gros grains allongés et séparés » ; plantas : (Orchis galeata) ; (Orchis purpurea) (v. TdF ‘galet 2’;

galet 3 nm : ròc de ribièira, « v. codolet ;  inflammation des amygdales » (v. TdF ‘galet 3’).

A los galets, il a les glandes engorgées, il a mal à la gorge. (v. TdF)

galeta 1 nf (R. III, 419) : pasta de pan sens levat (pan de municion) ; pastisson planièr e redond fach de farina, de burre e d'uòus ; panisson (pascada de farina de blat negre)

galeta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « petite galle, muscade d’escamoteur » TdF ‘galeto 2’

galetada : gorjada de liquid begut a galet. v. galet 1.

galetaire, -aira : persona que fa o vend de galetas.

galetar (v. tr. e intr.) : beure a galet ; trapar q.q. pel còl de la vèsta o pel copet.

galetar (se) : se trapar pel còp de la vèsta o pel copet.

galetejar 1 (v. tr.) : cotar / tustar, « frapper sur la nuque » (v. TdF) ;

galetejar 2 (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : caminar suls galets d'un riu. (v. galejar3)

galeton nm (dim. de galeta) : panisson. v. galeta 1.

galga nf : escarpida / calca (R. II, 289) que se met sus una plaga ; benda per far un pensament sus una plaga.

galgas (a -) loc adv (Alibert) : a foison / a bodre / a roncéncia.

galgue, -ga adj, cf Ubaud Dicort : mofle, -a ; elastic, -a ; mòble, -a ; opulent, -a ; degalhaire, -a / prodig, -a ; vanitós, -osa ; fug-òbra (m. e f.)

Per gostar, un croston de pan galgue que ven del forn !

Après lo trabalh, un parelh de grolas plan galgas !

Cal semenar dins una tèrra galga.

galguet, -a : moflet, -a.

Vòli pas un matalàs galguet.

galh, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vivace, plein de sève » TdF jos ‘gai 4’

galha 1 nf : glandolas del còl ; amigdala ; ròge (glandolas de la gargamèla d'anhèl, de vedèl) ; glandola pichonèla ; entrevic / mesentèri; estomac d'anhèl, de cabrit, de vedèl que conten la presura ; organs de respiracion del peissum ; mina fresca (v. TdF ‘gaio’) ;

De galhas de vedèl, des ris de veau. (v. Lèbre e TdF)

galha 2 nf : claveta ; polelha / cavilha. (v. TdF jos ‘gaio’)

galha 3 nf : v. gala 2. (los 2, Alibert)

Galhac : vila de Cocanha (Occitània) v. Cocanha.

Entre Galhac e Rabastens, entre deux vins, entre la veille et le sommeil. (v. TdF jos ‘Gaia’)

galhac nm : (vin de Galhac (81)) , cf Ubaud Dicort,  « gaillac » ; « sarcloir, v. bicat » (v. TdF jos ‘gaia’)

galhamada : brost / rama.

galhamàs : folhac / fulhac (ram folhut) ; mata espessa de rebrots o de boissonalha.

galhamassa : brotas que butan sus un tanc (rasigòt) d'arbre.

galhana nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF ‘gaiano’

galhar 1 [veire galar 2, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : fecondar una gallinacèa ;

Un brave gal galha tretze galinas.

galhar 2 (v. intr.) : vairar / calholar (començar de madurar). (v. TdFgalha’)

Cresi que la frucha galha.

galhard 1, -a adj e n : en bona santat ; fièr, -a / robust, -a ; dispaus, -a ; joiós,-osa ; qu'a son franc parlar.

Ten-te galhard : pòrta-te plan !

Pel moment, la Serafinòra es pas plan galharda.

galhard 2 nm, cf Ubaud Dicort : « perche fourchue servant à porter de la ramée, vrille de vigne ; t. de marine, gaillard » TdF ‘gaiard 2’

Galhard Augièr : rodièr poèta occitan d'Albigés (1530-1595).

galharda : mena de dança anciana ; mena de musica de tamborin ; mena de planta ornamentala : (Gaillhardia pulchella)

galhardament : d'un biais galhard.

galhardariá nf : v. galhardiá.

galhardàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « luxuriant, ante, qui a une belle santé » TdF ‘gaiardas’

Un galhardàs, un gros gaillard. (v. TdF)

galhardet 1 (subs. m.) : pèrga que pòrta lo cèrcle que i son pendoladas las jòias (los prèmis) de balhar als venceires d'una competicion (lucha, justa / targa...) ; « étendard d’une confrérie, v. bandièira » (v. TdF ‘gaiardet 2’)

galhardet 2, -a (adj.) : que se pòrta plan ; pro galhard, -a.

Lo Galibèrt se sabiá téner galhardet.

galhardiá / galhardariá nf : bona santat ; franc parlar ; ventre gròs ; vigor ; drudariá ; drudor la las plantas.

galhardin nm e adj m, cf Ubaud Dicort : « ancien air de danse, v. galharda ; guilleret, bien portant » TdF ‘gaiardin’

galhardum nm sing, cf Ubaud Dicort : « vigueur, force, bonne santé » TdF ‘gaiardun’

galhat 1, -ada adj: fecondat, -ada (uòu, galina...) [v. galat (e galhar 1)] ;

Uòu galhat : uòu fecondat.

Totes los uòus foguèron pas galhats.

galhat 2, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘galha’) : qu'a vairat / de color vairada / de doas colors / calholat, -ada ;

Buòu galhat, vaca galhada : bu calhòl, vaca calhòla.

galhat 3, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « ferré [v. galha 2] » (Alibert).

Esclòp galhat : esclòp ferrat.

galhego (Alibert) (del cast. gallego) [veire galèc, cf Ubaud Dicort] n : paucval ; passapaís ; estrangièr.

galhejar (v. intr.) : se quilhar coma un gal ; se vantar / se conflar / far lo confleta.

Quita pas de galhejar ; tanben, lo sonan Confleta.

 

 

 

galhessa nf, cf Ubaud Dicort : « état de ce qui est vivace, v. galhardiá » (v. TdF ‘gaiesso’)

galhet nm, -a : golafre, -a / golardut, -uda / golut, -uda ; « dissipateur ; vaurien ; gros pendard » (Alibert).  (# gaiet)

galheta nf (v. TdF jos ‘gaieto’) / galhetas nf pl (Alibert) : v. galha 1.

galhièira (abs. Dicort) : mata de botas, de rebrots o d'arbrilhs. (v. gallièira)

galho nm (del cast. gallo) : dròlle (mainatge)

galhòfa n (m. e f.) : « cosse de légume, balle de maïs ; avorton de châtaigne ; touffe de barbe qu’on laisse au menton, toupet ; gros réjoui, enfant mafflu, joufflu ; lourdaud, nigaud » ; machaud, -a ; persona que manja fòrça e golardament [v. galavard 2] ; belitre ; paucval (m. e f.). (v. TdF ‘gaiofo’)

galhofada (abs. Dicort) : repais a se'n far petar la correja. (v. conflada)

galhofard, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : machaud, -a (gròs e gras, gròssa e grassa) ; v. galavard 2 (v. TdF jos ‘galavard’).

galhofariá nf, cf Ubaud Dicort : « saleté, malpropreté, ordure » TdF ‘gaioufarié’

galhofàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros goulu ; hommasse, femme mal propre, v. soira » (v. TdF ‘gaioufas’)

galhòfo (Alibert ; abs. Dicort) (del cast. gallofo) (m.) : tufa de barba sus la poncha del menton ; nèci / piòt / bèstia ; malensenhat / lord. (v. galhòfa)

galhòfre 1 nm : gal gròs ; « vaurien, pendard ; belître, butor, niais » TdF ‘gaiofre’.

galhòfre 2, -fra adj (Alibert ; abs. Dicort) : machaud, -a (gròs e gras, gròssa e grassa). (v. galhofard)

galhon : gal pichon ; galheta de gal o de pavon ; grelh d'una grana ; esperon de polalha ; claveta ; polelha / cavilha. ; mena de plantas : (Lotus corniculatus) ; (Coronilla minima) ; (Hippocrepis)

galhonar (v. intr.) : grelhar ; far de brotas.

galhonard, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « amoureux précoce, v. galinet » TdF ‘galhounard’

galhonardar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, nouer de précoces amours » TdF

galhonardisa nf, cf Ubaud Dicort : « amourette, fréquentation amoureuse » TdF

galhost nm / galhostre (m.) [veire galhost, cf Ubaud Dicort] / galhosta (f.) / galhostada (f.) (v. galhostada) : galhamassa (mata de brotas, de rebrots o d'arbrilhs) « brande, broussaille, taillis » (v. TdF jos ‘galhoust’)

galhostada nf, cf Ubaud Dicort : « taillis, bois taillis » TdF ‘galhoustado’

galiassa nf : galèra gròssa (anciana nau). (v. galeassa)

galibaud nm, cf Ubaud Dicort : « varété de raisin, grappe de raisin » TdF

galichon / galuchon nm [los 2, Alibert ; veire galechon > galejon, cf Ubaud Dicort] : gal pichon ; bernat pescaire.

galician (abs. Dicort) : de Galícia ; lenga romanica parlada en Galícia. (v. galèc)

galièr 1 nm : valat d'evacuacion « ... qui aboutit à une roubine » TdF ‘galié 2’.

galièr 2 nm (v. TdF ‘galié 3’) : pendard, -a / paucval (m. e f.) ;

galièr 3 nm (v. TdF ‘galié 4’) : persona que manja bravament e golardament ;

galièr 4, -ièira adj e n : « gaillard, libre » ; trufaire, -a ; agradiu, -iva ; que a tròp de jòc « ... , en parlant d’une clé ». (v. TdF ‘galié  5’)

Clau galièira [clau tròp galièira (v. Honnorat)] : que a tròp de jòc dins la sarralha.

Esclòps galièrs [esclòps tròp galièrs (v. TdF)] : esclòps tròp larges.

galifa nf, cf Ubaud Dicort : « pipe longue, pipe orientale, v. califa ; tête de chardon ; chardon-marie, plante » TdF

galifòla [galifola (v. Ubaud Dicort e TdF)] nf : aiganèu ; nèu qu'adoça venguda fangosa (v. Vayssier).

Galilèa : provincia del nòrd de Palestina, país de Nòstre Sénher.

galileian ? / galileic ?, -a adj : (relatiu a Galilèu) , cf Ubaud Dicort.

galilèu, -èa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Galilèa ; persona sortida de Galilèa.

Un Galilèu.

Una Galilèa.

Galilèu : fisician e matematician famós d'Itàlia (1564-1642).

galigosta nm/nf ?, cf Ubaud Dicort : « panier (de pêche) » (Sèrras-Ess. : nf)

galimafrèa nf, cf Ubaud Dicort : « galimafrée » TdF

galimand [veire gaimand, cf Ubaud Dicort], -a n : pendard, -a ; paucval (m. e f.)

galimandariá nf, cf Ubaud Dicort : « polisonnerie » (Brun Glossari Oc-Fr)

galimandràs nm, cf Ubaud Dicort : « vaurien, truand, faiseur, m’as-tu-vu » (Lexic M. Roqueta)

Galimatia n pr f, cf Ubaud Dicort : « pays d’Asie, pays imaginaire que le peuple a tiré du mot ‘Arimathie’ » (v. TdF ‘Galimatié’)

galimatiàs nm, cf Ubaud Dicort : « galimatias » TdF

galimenar (se) (non preconizat Dicort) : doblet de se galaminar.

galina : feme del gal ; nom de mai d'un peis de mar : milan de mar (Myliobatis aquila) ; (Trygon vulgaris) ; dormilhosa / torpilha (Narcobatus torpedo) ; peis volaire (Exoctus). (v. TdF ‘galino’)

Quand las galinas pissaràn : pas jamai.

galina grassa nf, cf Ubaud Dicort : « lampsane, plante » TdF ‘galino-grasso’

galinada / galinassa : femsa de galina.

galinaga nf, cf Ubaud Dicort : « petite poule d’eau » TdF

galinaire, -aira : persona que fa venir e que vend de galinas.

galinalha nf, cf Ubaud Dicort : « volaille (sens collectif) ; oiseaux de basse-cour » (Lèbre)

galinar (v. tr. e intr.) : floretar ; cortejar ; aver carn de galina. (v. TdF)

galinariá : la polalha en general [v. galinalha] ; airal que i se fa venir o que i se vend de polalha. (v. TdF)

galinàs : jovent que se complai a far lo mainatge.

galinassa / galinada : mèrda de galina.

galinastra nf : galinèla comuna (Gallinula chloropus)

galinastre (m.) : galinèla bèla (Fulica fusca)

galinat nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pol / gal ; « poussin, poulet ; couvée de poussins ; fiente de poussin » TdF.

galindon nm : tornada / repic / refranh (R. III, 388).

galinèla : galina d'aiga (Gallinula chloropus)

galinenca : mena d'oliva.

galinet : pol ; galant ; calinhaire. (v. TdF)