|
||||
|
|
|
|
|
|
gadassa : chafaret / revòuge / brudèsta (bruch confús) gadèus [veire agadèus nm, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : agadèus / espina florida (Ulex europaeus) gadilha [veire gadolha, cf Ubaud Dicort] nf : laca / bolhaca / sompet. gadòfa : matalàs o marfega (palhassa) de balòfas de civada. gadòi : mena de lamporda (Xanthium spinosum) gadolh nm, cf Ubaud Dicort : « flaque d’eau » TdF ‘gadoui’ gadolha nf, cf Ubaud Dicort : « lavoir de cuisine, v. solharda ; flaque d’eau » TdF ‘gadouio’ gadolhada nf, cf Ubaud Dicort : « eau remuée, patrouillis » TdF gadolhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui gargouille, qui patrouille » TdF gadolhar (v. tr. e intr.) : sabotar un liquid v. sabotar. ; patolhar dins l'aiga. gadolhièr nm, cf Ubaud Dicort : « lavoir d’une cuisine, évier ; amas d’eau bourbeuse » TdF ‘gadouié’ gadolhon nm, cf Ubaud Dicort : « petite flaque d’eau bourbeuse ; souillon, laveuse de vaisselle » TdF gadolini nm : (quimia) « gadolinium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 362) gadon nm, cf Ubaud Dicort : « pot, vase de terre pourvu d’une anse dans lequel on porte du vin ; mets d’herbes hachées et accommodées » (v. TdF) gadonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et pron, médicamenter, médeciner » TdF gadonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pinter, chopiner » TdF gadòus [veire gadós (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm (plt.) : artalàs (Genista scorpius) GAEC : (m.) : acronim de Gropament Agricòla d'Expleitacion en Comun. gaelic 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gaélique » (Rapin) gaelic 2 nm : dialèctes celtics d'Irlanda e d'Escòcia. gaf 1 nm, cf Ubaud Dicort : « gué » (v. TdF ‘gaf 2). « gaf » : v. ga. gaf 2 nm, cf Ubaud Dicort : « croc, gaffe ; profit » TdF ‘gaf 1’ gafa 1 nf : pèrga amb un cròc ; barra de truèlh ; dàvid de tonelièr ; estòc de menusièr o d'esclopièr [v. gafas] ; rat de cava, « recors » (v. TdF ‘gafo 1’) gafa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « gué, v. gaf 1 ; pas de clerc, bévue, échec, v. mona » TdF ‘gafo 2’ gafa 3 nf, cf Ubaud Dicort : « grosse joue » TdF ‘gafo 3’ gafa l'ase [gafa-l’ase] nm (plt.) : (Onopordum acanthium) gafacabelh / gafapel (los 2, abs. Dicort) : mena de pinça de metal, de matèria plastica... per fixar una tufa de cabeladura. gafada nf / gafal nm : mordida ; çò gafat ; çò mordit. Posar a gafadas, puiser à pleines mains. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘gafado’) gafaire, -aira [~ -airitz] adj e n : agafaire, -a / que gafa / qu'acròca. gafal nm : v. gafada. gafant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « happant, prenant, gluant, ante » TdF gafapapièrs (abs. Dicort) : pinça de mai d'una mena per fixar de papièrs. gafapel : v. gafacabelh. gafar 1 (v. tr.) : agantar ; acrocar ; mordir ; arponar ; trapar. Macarèl de macarèl ! aquel can m'a gafat ! gafar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, guéer, passer à gué, v. gasar ; marcher dans l’eau, les jambes nues ; patauger, barboter ; faire un pas de clerc » (v. TdF ‘gafa 2’). (v. gafa 2) gafarauba (abs. Dicort) : mena de pinça per fixar un plec de rauba. gafaron nm : frucha del ranoncle (Ranunculus arvensis) gafaròt 1 nm (plt.) : frucha de la bardana (Lappa officinalis) ; gafaròt 2 nm : passaire de ribièira. gafarotat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « chargé de graines, comme le grateron » TdF gafarut, uda adj, cf Ubaud Dicort : « joufflu, ue » TdF gafas nf pl, cf Ubaud Dicort : « Las gafas, étau de menuisier ou de sabotier qui reçoit dans une entaille le bois à travailler » TdF jos ‘gafo 1’ gafat nm, cf Ubaud Dicort : v. gafada. (v. TdF jos ‘gafado’) A gafats, à pleines mains. (v. TdF) gafet nm, -a : aprendís (R. IV, 629), -issa ; « enfant » TdF suppl. Un gafet de fornièr. gafeta 1 nf : gavian (mena d'aucèl de mar) (Larus canus) ; ironda de mar (mena de peis) (Exoctus exiliens) « hirondelle de mer, v. fumet ; homme qui montre le gué, passeur d’un gué, v. gafolhon » (v. TdF ‘gafeto 2’) ; gafeta 2 nf : aprendissa ; gansa ; anelon de croquet. (v. TdF ‘gafeto 1’) gafeton nm : pichona ironda de mar. gafin nm, cf Ubaud Dicort : « crochet » TdF gafinhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « tricheur, euse » TdF gafinhar (v. intr.) : mossegar (far de pichonas mordidas) ; trichar. gafinhariá : mossegadura ; trichariá. gafiòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « joufflu, ue, v. gafarut » (v. TdF) gafolar (v. intr.) : bramar / cridar. gafolh : salamandra d'aiga (Salamandra maculosa) ; cosinièira malacapçada. gafolha : galhamàs / bartigàs / bruèlha / mata / randuràs. gafolhada : gargolhatge (bruch de liquid intestinal) gafolhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que patolha dins l'aiga. gafolhar (v. intr. e tr.) : remenar un liquid ; gargolhar (far un bruch de liquid remenat) ; patolhar dins l'aiga ; gabolhar (trempar e sabonar lo linge) gafolhat, -ada : t. a. çaisús, « agité, patrouillé, ée » (v. TdF jos ‘gafouia’). gafolhatge : accion de gafolhar ; gargolh ; trabalh mal acapçat. gafolhon nm : passaire de ribièira, « homme qui montre le gué ou qui passe les voyageurs sur ses épaules » ; mainatge que patolha. (v. TdF ‘gafouioun’) gafolhum nm sing, cf Ubaud Dicort : « margouillis, mare, v. garolhàs » (v. TdF ‘gafouiun’) gafon [veire gonfon (v. Ubaud Dicort e TdF ‘gounfoun’)] nm : ensemble de doas pèças de metal que la poncha de la primièira s'engulha dins l'uèlh de l'autra, e que servisson a sosténer una pòrta, una fenèstra per las poder obrir o barrar. Los gafons de la pòrta sinholan, los cal graissar. gafonièr nm (abs. Dicort) / gafonièira[veire gonfonièira] nf : trauc de gafon. gafòt nm, cf Ubaud Dicort : « cuillère à crochet ; grateron » TdF gag 1 / gai nm : mena d'aucèls (Coracias garrula) ; (Garrulus glandarius)
|
|
gag 2 (efièch comic) (< angl.) nm (pl. : gags), cf Ubaud Dicort : « gag » (Sèrras-Ess.) gagàs nm, cf Ubaud Dicort : « jais, sorte de lignite, v. jaiet plus usité » (v. TdF) gage nm, cf Ubaud Dicort : « vase, vaisseau, ustensile, futaille, outil, arme, piège, meuble, objet mobilier, troupeau » TdF ‘gage 2’ (# gatge) gagèl / gaget 1 nm : gàbia per la polalha. gaget 2, -a n : pichon gag mascle e feme. gagetièr, -ièira : mercadièr de polalha en gàbia. gaginar (v. intr.) : cambiar de plumatge. Quand gaginan las galinas, plegan de póner. gai 1 nm : v. gag 1. gai 2, -a adj e adv : gadal, -a ; content, -a ; joial, -a ; alegre, -a ; (neol.) omosexual, lesbiana (sens modèrn) Doctor en gaia sciéncia : v. jos doctor. (v. gai saber) Anar gai, aller gaiement (v. TdF) gai saber nm : art poetic qu'un grop de tolosans lancèt en 1323 per reviscolar la poesia dels trobadors anequelida ; concorses literaris que se devián renovelar cada an. Gai saber (lo -) : revista occitana fondada en 1918. gaiac nm, cf Ubaud Dicort : « gaïac, arbre d’Amérique » TdF ‘gaia 1’ gaiacòl nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) gaïacol » gaiament adv : joialament. gaicoat nm : ulheton de carchòfa. gaida nf, cf Ubaud Dicort : « creux situé sous le pavillon de l’oreille entre l’os maxillaire et le crâne » TdF gaidèl, -a adj : folinèl, -a / cabifòl, -a / foligaud, -a / folastre, -a. gaidèla nf (Mouly Bortomieu. p. 345 ; abs. Dicort) : garlesca / vernhòla / vairon. (Gobius) gaidelejar (v. intr.) : fadejar / folastrejar (far lo fòl, far la fòla) gaidelum nm sing : vesadum / baujum. gaiejar (v. tr.) : regaudir / alegrar. gaiet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu gai, aie, guilleret, ette, de bonne humeur, dans un état de demi-ivresse » TdF (# galhet) gaietat nf : gadalesa / joiosetat. gaimand, -a (adj. e subs.) [n (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘caïmand’)] : « gueux, euse » ; aflatós, -osa / flandrinós, -osa / lausenjaire, -a / lepacuol (m. e f.) (que lausenja plan tròp) (v. TdF) (v. caimand) gaimar (abs. Dicort) / caimar (v. tr. e intr.) : v. caimar. gaina : estug (t. a.) ; conduit ; mena de dejós feminin. Gaina de ponhal, de parapluèja, de muscle, de tendon, d'aeracion, de ventilacion... gainar (v. tr.) : cobrir d'una gaina. gaine, -na adj, cf Ubaud Dicort : « louche, v. guèch ; gauche, maladroit, oite ; mal bâti, ie, mal fagoté » (v. TdF) gainèla : gaina pichona. gainièr nm, -ièira : persona que fa o vend de gainas. « gairar » v : v. garar. Gairaud Pau : romancièr occitan roergàs (1898-1994 ). gaire adv, adj e pron indef invar : pauc, « guère, presque » (v. TdF). Gaire degun, presque personne, peu de gens. (v. TdF) I n'a pas gaire ; « N'i a » pas gaire (l.p.) Se'n manca pas de gaire. Son pas gaire : son pas nombroses. Son pas gaires. (l.p.) Son pas gairas. (l.p.) gaireben adv : quasi / quasiben / quasiment. « gairejar » v : v. acairar - agairar. gaireta (pas -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « très peu » TdF ‘jos ‘gaire’ gairit, -ida adj : malabilhadàs, -assa « Mal gairit,- ida, mal habillé, mal arrangé, ée » (v. TdF e Couzinié p. 271). gairòta [veire gairota (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘garouto’)] nf (plt.) : gèissa (Lathyrus cicera) gairotièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « mangeur de gesses » TdF jos ‘garoutié’ gairotièira nf, cf Ubaud Dicort : « champ de gesses » TdF ‘garoutiero’ gairoton nm, cf Ubaud Dicort : « petite gesse, ers, orobe ; lupin, autre espèce de légume » TdF ‘garoutoun’ gais nm / gaissa (v. gaissa) : naissilh / grelh / gèrme ; brota ; rebrot. gaissa nf, cf Ubaud Dicort : « surgeon, rejeton [v. gais] ; gesse, plante, v. gèissa » (v. TdF) gaissament nm, cf Ubaud Dicort : (v. gaissar) gaissar (v. intr.) : brotar / rebrotar (donar naissença a una o mai d'una brota) (v. TdF ‘gueissa’) Val mai que lo froment gaisse abans l'ivèrn. gaisson nm : « tas de foin » (Carrasco) ; brota / rebrot (v. TdF jos ‘gueissoun’) gaissonar (v. intr.) : frequentatiu de gaissar, « drageonner, taller » TdF ‘gueissouna’. gaita [veire gacha 1, cf Ubaud Dicort] nf (los 2, R. III, 416) : sentinèla. gaitar [veire gachar] (v. tr.) (los 2, R. III, 415) : far sentinèla / far guinèla ; téner velhat, -ada ; espiar. gajal : pòrta d'estable ; fenèstra ; fenestron. gajàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros geai, vilain geai » TdF gajet / gajon nm, cf Ubaud Dicort : « petit geai, jeune geai » TdF jos ‘gajet’ gal 1 : pol / galinat (Gallus domesticus) ; peis de sant Pèire (Lepadogaster bimaculatus) gal (far lo -) : s'encreire. Fagas pas lo gal ! gal de trenca nm (TdF jos ‘gau’) : trencador de talhaprat (còparaices de rabassièr-curabesals) v. talhaprat. gal pesquièr : tartaràs (Falco haliactus) « gal » 2 : v. ga. gal 3, -a [, galla, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) / gallés, -esa (v. gallés) : relatiu, -iva a las Gàllias ; persona nativa de las Gàllias ; lenga. gala 1 [veire galla, cf Ubaud Dicort] nf : cassanòla (tumor, bocinhòla del garric) amodada per d'unes parasits. gala 2 (sagata) nf, cf Ubaud Dicort / galha nf : grelh / regrelh / brota / rebrot d'arbre ; arbrilhon ; mata d'arbrilhons. galà nm, cf Ubaud Dicort : fèsta màger per una circomstància especiala o excepcionala. Serada de galà. Vestit de galà. Repais de galà. galabontemps (m. e f.) [gala-bon-temps nm, cf Ubaud Dicort] : persona que se'n fa pas ; persona que fa la nòça / persona que fa la tralla. galabre nm : doblet de gabre. v. gabre. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|