frucha / fruta [veire frucha, cf Ubaud Dicort] nf sing : produccion dels arbres frutièrs en general.

fruchada nf, cf Ubaud Dicort : « production de fruits » TdF

fruchaire, -aira (abs. Dicort) :

Annada fruchaira : annada de frucha.

frucham nm / frutam [veire frucham] / fruchada (v. fruchada) / frutada (v. frutada) : frucha / fruta (v. Alibert).

fruchar 1 / frutar [veire fruchar] (v. intr.) : portar frucha / fructificar.

fruchar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gâter, user, disperser » TdF ‘frucha 2’

fruchariá / frutariá [veire fruchariá] nf : airal que i se vend de frucha ; mercat per la frucha.

fruchat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « couvert de fruits » (v. TdF ‘frucha 1’)

Òli fruchat, huile qui sent le fruit. (v. TdF)

fruchatge / frutatge [veire fruchatge] nm : los arbres frutièrs en general.

fruchejaire, -aira (~ -airitz) adj, cf Ubaud Dicort : (v. fruchejar)

fruchejar / frutejar [veire fruchejar] (v. intr.) : portar frucha / fructificar.

fruchièira nf, cf Ubaud Dicort : « fruitière, marchande de fruits ; fruiterie, lieu où l’on tient le fruit » TdF ‘fruchiero’

fruchièr 1 / frutièr [veire fruchièr] nm : arbre que pòrta frucha ; recipient que i se presenta la frucha ; airal que i se sèrva la frucha (v. TdF ‘fruchié 1’) ;

fruchièr 2 [, -ièira] / frutièr [veire fruchièr] adj e n, cf Ubaud Dicort : fructuós, -osa, « qui porte du fruit, qui en produit beaucoup ; qui en mange volontiers ; qui fait profession d’en vendre [v. fruchièira] » TdF ‘fruchié 2’

Arbre fruchièr / arbre frutièr.

fruchós / frutós [veire fruchòs], -osa adj : que pòrta bravament de frucha.

fruchosament adv, cf Ubaud Dicort : « fructueusement » TdF

FRUCT- : forma prefixada del latin fructus (frucha)

fructan (m.) : nom generic de tot polisacarid natural.

FRUCTI- : forma prefixada del latin fructus (frucha)

fructidòr nm, cf Ubaud Dicort : « fructidor, mois de l’année républicaine » TdF jos ‘frutidor’

fructifèr, -a : que dona de frucha.

fructificacion : accion o resulta de fructificar.

fructificar (v. intr.) (R. III, 404) : portar frucha (t.a.)

fructòsa nf : sucre del mèl o de la frucha.

fructuós, -osa adj (R. III, 404) (abs. Dicort) : que pòrta frucha (t.a.), « fructueux, euse » (Lèbre, Per Noste). (v. fruchós)

frugal, -a : (adj. o subs.) : compausat, -ada d'aliments simples e pauc abondoses ; persona que s'avida amb frugalitat.

Repais frugal.

Persona frugala.

frugalament : amb frugalitat.

frugalitat nf : moderacion dins lo manjar.

frugivòr, -a adj e nm : que s'avida de frucha.

L'esquiròl es frugivòr.

frulla [veire ferula, cf Ubaud Dicort] nf : paleta de fust o de cuèr per castigar los escolans, autres còps, en lor tustant sus las paumas de la man.

frusca nf, cf Ubaud Dicort : « défroque » TdF

fruscar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se frusquer, s’habiller (pop.) » (Palay) ; « se vêtir de hardes » (Sèrras-Ess.)

fruscat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « nippé, ée » TdF

frust 1 nm, cf Ubaud Dicort : « dépense » TdF

frust 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « usé, ée, maigre » TdF ‘frust 2’

frusta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « dépense, frais » TdF

frusta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « grotte, caverne dans laquelle on abrite les troupeaux » TdF ‘frusto 2’

frustada : accion de frelhar.

frustar (v. tr.) : « frapper, heurter, frôler, toucher en passant, v. frisar, raspalhar » (v. TdF), frelhar (tocar leugièirament)

frustejar (v. tr.) : frequentatiu de frustar, « frôler légèrement, v. florejar » (v. TdF).

frustós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « dispendieux, ruineux, euse » TdF

frustracion : accion de frustrar.

frustrar (v. tr.) : privar q.q. de quicòm qu'esperava.

frustrat, -ada : que patís de frustracion.

frustratòri, -a adj (R. III, 404) : que frustra.

frut / fruta n : v. fruch / frucha.

frutada [veire fruchada, cf Ubaud Dicort] nf : doblet de fruchada.

frutar [veire fruchar] (v. intr.) : fruchar / fructificar.

frutariá [veire fruchariá] nf : dobler de fruchariá.

frutatge [veire fruchatge] nm : la frucha en general.

frutejar [veire fruchejar] (v. intr.) : frequentatiu de frutar.

frutescent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) frutescent, -e » (Laus)

frutivol, -a adj / frutívol adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort (v. –ÍVOL) : que pòrta frucha.

frutosament [veire fruchosament] adv : *fructuosament (v. R. III, 404 : ‘fructuós’)

ftaleïna nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) phtaléine » (Rapin)

ftalic adj masc : (quimia) « phtalique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 393)

Acid(e) ftalic, acide phtalique. (v. Ubaud)

ftiriasi nf, cf Ubaud Dicort : « (pathol.) phtiriasis / phtiriase » (Laus)

ftisiològ, -a : especialista (m. e f.) de ftisiologia.

ftisiologia : tuberculòsi (f.) dels paumons.

-FTONG : forma sufixada del grèc phthòggòs (son) v. monoftong - diftong.

« fubèla » : v. fivèla.

fucar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, attiser le feu » TdF

fucatèl nm : v. fogatèl.

fucatessejar v, cf Ubaud Dicort : (v. fucar e fucat-)

fucha [fuja, cf Ubaud Dicort p. 153] / futa (abs. Dicort) : fugida. v. pus luènh.

fúcsia 1 (f.) : mena de flor (Fuchsia) 

fúcsia 2 adj (dels dos genres) e nm : (color de fúcsia), cf Ubaud Dicort.

fuèc (non preconizat Dicort) : v. fuòc.

« fuèl » (abs. Dicort), (de l'angl. fuel oil ['fjuəl, ɔil]) : gasòli / mazot (del rus mazut), combustible liquid, espés e de color fosca, residú de la destillacion del petròli. (v. fiol)

fuèlh / fuòlh [veire fuèlh, cf Ubaud Dicort] nm : fulhet / tròç de papièr rectangular ; talhon d'arange.

fuèlha / fuòlha [veire fuèlha] nf : partida verda d'un arbre, d'una planta ; fulham / fulhum (ensemble de fuèlhas verdas) ; doèla d'un ostal ; petala de flor ; tòla (placa de fèrre blanc) ; lama de cotèl ; coberton de caçairòla ; enche d'instrument de musica. (v. TdF ‘fueio’)

fuèlha agra nf, cf Ubaud Dicort : « patience cultivée » TdF ‘fueio-aigro’

fuèlha bretona nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, nom du bordage qui porte les toletières du bateau, v. escaumada 1 » (v. TdF ‘fueio--)

fuèlha de laurièr nf, cf Ubaud Dicort : « t. de vitrier, feuille de laurier » (v. TdF ‘fueio-de-lausié’)

fuèlha de pesolhs nf, cf Ubaud Dicort : « aconit tue-loup, plante dont on se sert en décoction pour tuer les poux » (v. TdF ‘fueio--)

fuèlha de sàlvia nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de pioche plus large au milieu qu’aux extrémités » (v. TdF ‘fueio-de-sàuvi’)

 

 

 

fuèlha de sause nf, cf Ubaud Dicort : « petit poisson de mer qui a l’apparence d’une feuille de saule et que l’on pêche en grande quantité » (v. TdF ‘fueio--)

fuèlha d’ongla nf, cf Ubaud Dicort : « tussilage, plante » (v. TdF ‘fueio--)

« fufèla » [ fuvèla, cf Ubaud Dicort p. 153] : v. fivèla.

-FUG : forma sufixada del latin fugere (fugir) v. centrifug - vermifug.

fuga : mena de composicion polifonica (mus.) ; fugida / escapada de l'ostal o d'un internat (en parlant d'un mainatge, d'un jovent, d'una joventa)

Aquela dròlla a la tissa de far de fugas.

fugaç, -a adj : que dura pas ges ; que s'oblida aisidament.

Lusor fugaça.

Memòria fugaça.

Sovenir fugaç.

fugaçament : d'un biais fugaç.

fugacitat nf : proprietat de çò fugaç.

Fugacitat de la vida.

fugaire (abs. Dicort), -a : que fa de fugas. (v. escapaire)

Un dròlle fugaire.

fugat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « t. de musique, en fugue » TdF

fugent : canal d'evacuacion d'un molin d'aiga.

fúger v (non preconizat Dicort) : v. fugir.

fugida : accion de fugir (de s'escapar)

A la fugida, en fuyant. (v. TdF jos ‘fugido’)

fugidís 1, -issa (adj.) : fugitiu, -iva / fugaç, -a.

fugidís 2, -issa (subs.) : persona que fugís (que s'escapa)

fugidissament adv, cf Ubaud Dicort : « fugitivement, fugacement » (v. fugidís 1)

fugidor (L. 199) [, -doira n, cf Ubaud Dicort] / fugièr (abs. Dicort) : fugidís, -issa 2.

fugidura : fugida : evasion.

fugir 1 / fúger [veire fugir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : s'alunhar de / escapar a.

Fugir un perilh : escapar a un malparat.

Lo sòm me fugís.

fugir 2 / fúger [veire fugir] (v. intr.) : escapar.

fugitiu, -iva adj e n (R. III, 405) : persona que fugís.

fugivol, -a adj e n / fugívol adj e n (m. e f. ;  v. -ÍVOL) : que fugís.

fug-l’òbra adj e n, cf Ubaud Dicort : « fainéant, ante » TdF ‘fulobro’

fug-l’obreta n, cf Ubaud Dicort : « petit paresseux » TdF ‘fuloubreto’

fug-òbra (adj. e subs. m. e f.) (fy ’zɔbrɔ) (abs. Dicort) : que fugís lo trabalh. (v. fug-l’òbra)

fuja nf, cf Ubaud Dicort : v. fugida. (v. TdF jos ‘fugido’)

fujas (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : (v. futas (a -))

fulgor nf (R. III, 407) (abs. Dicort) : rai de lutz que revèrta un beleg.

fulguracion nf, cf Ubaud Dicort : « fulguration » (Rapin)

fulgurança nf, cf Ubaud Dicort : « fulgurance » (Sèrras-Ess.)

fulgurant, -a : que lança de rais de lutz coma de beleges.

fulgurar (v. intr.) : lançar de rais de lutz coma de beleges.

fulhaca nf (Alibert ; abs. Dicort) : fuèlha seca ; mata. (v. folhaca)

fulhacar (abs. Dicort) (v. tr.) : amassar de fuèlhas secas. (v. folhacar)

fulhada [ ~ folhada] nf : rama / brost ; ponde.

fulham [ ~ folham] nm sing : las fuèlhas verdas en general.

fulhar / folhar (v. intr.) : metre sas fuèlhas ; pausar un ponde ; amassar de fuèlhas secas.

fulharaca ~ folharaca nf, cf Ubaud Dicort : « feuillée, feuille morte, feuille d’yeuse, litière ; pissenlit, plante ; boue délayée, bouillie délayée, v. papòla » (v. TdF jos ‘fuiaraco’)

fulharada 1 (abs. TdF) : fuèlhas secas ; palhat de fuèlhas secas ; fuèlha d'euse [v. fulharaca] ; gravèl (Taraxacum officinale)

fulharada 2 ~ folharada nf, cf Ubaud Dicort : « toit formé avec des branches d’arbres, feuillée, v. ramada » (v. TdF jos ‘fuiarado’)

fulharàs nm : v. folharàs.

fulharc [ ~ folharc] nm : baston per folhargar. v. folhargar.

fulhard nm  / fulharet [(abs. Dicort) v. fulheret, cf Ubaud Dicort p. 153] : mena de rabòt « rameau avec ses feuilles ; feuillard, branche de châtaignier, v. gaula 1 » (v. TdF jos ‘fuiard’).

fulharèl, -a adj : v. folharèl.

fulharut, -uda adj : v. folharut.

fulhàs nm, cf Ubaud Dicort : « amas de feuilles » TdF ‘fuias’

fulhason (abs. Dicort) : accion o resulta de fulhar. (v. foliacion 2)

fulhassa nf : v. folhassa.

fulhat nm : v. folhat.

fulhatge [ ~ folhatge] nm : fulhum / fulham.

fulhatjièira ~ folhatjièira nf, cf Ubaud Dicort : « tas de fagots de ramée déposés au pied des arbres » TdF ‘fuiagiero’

fulhejar [ ~ folhejar] (v. intr.) : frequentatiu de fulhar, « pousser des feuilles, agiter ses feuilles » TdF ‘fuieja’.

fulherat nm, cf Ubaud Dicort : v. fulheret. (v. TdF jos ‘fuieret’)

fulheret nm, cf Ubaud Dicort : « feuilleret, petit rabot qui sert à faire des feuillures » TdF ‘fuieret’

fulhet [ ~ folhet] nm : fuèlh de libre, de revista, de registre...

fulheta nf : v. folheta.

fulhetar [ ~ folhetar] (v. tr.) : passar los fuèlhs d'un libre, d'un registre, d'una revista sens i s'atardivar.

fulhetatge [ ~ folhetatge] nm : accion d'aprestar de pasta per que faga de menas de sisas en cosent ; pasta aital aprestada.

fulhetejaire ~ folhetejaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui aime à feuilleter, à chopiner, à boire » TdF

fulhetejar [ ~ folhetejar] (v. tr.) : frequentatiu de fulhetar, « feuilleter rapidement ; chopiner, v. pintonejar » (v. TdF ‘fuieteja’).

fulheton nm : « petit feuillet, petite feuille » ; tròç de roman publicat per un quotidian ; istòria presentada en episòdis difusats periodicament per la ràdio e, mai que mai, per la television. (v. TdF ‘fuietoun’)

fulhetonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit feuilleton » TdF

fulhetonista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « feuilletoniste » TdF

fulhièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu couvert de feuillage, v. ombrièira » (v. TdF jos ‘fuiero’)

fulhon nm : « petite feuille » ; petal (m.) (v. TdF ‘fuioun’)

fulhós [ ~ folhós], -osa adj : folhut, -uda (qu'a fòrça fuèlhas)

fulhòta nf, cf Ubaud Dicort : (v. folheta)

fulhum [ ~ folhum] nm sing : fulham (las fuèlhas verdas en general)

fulhura nf : v. folhura.

fulhuret nm : v. folhuret.

fulhut, -uda adj : v. folhut.

fuliginós, -osa : que revèrta lo fum o la suja.

fulmicoton nm, cf Ubaud Dicort : (chim.) « fulmicoton » (Laus)

fulminacion (R. III, 407) : accion de fulminar.

fulminador (abs. Dicort), -airitz : que fulmina. (v. fulminant)

fulminant, -a : que ven subran e amb violéncia, « fulminant, ante, qui fulmine, qui est dans une grande colère ; qui fait un grand bruit en éclatant » (Honnorat).

Ataca fulminanta.

fulminar (v. intr.) (R. III, 407) : folzejar (tocar amb un beleg (liuç) ; lançar una condemnacion religiosa.

fulminatòri, -a adj (abs. Dicort) : que ven d'una condemnacion per la Glèisa, « fulminatoire » (Per Noste).

Condemnacion fulminatòria.

fulminat nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) fulminate » (Rapin)