|
|
|
|
|
|
francimandalha nf sing : (pej.) totes los que parlan francés. (v. TdF jos ‘franchimandaio’) francimandejada nf, cf Ubaud Dicort : (v. francimandejar) francimandejaire, -aira [~ -airitz] adj e n (pej.) : persona que parla francés, « celui, celle qui affecte la prononciation parisienne » TdF ‘franchimandejaire’. francimandejar (v. intr.) : (pej.) parlar francés, « avoir l’accent du nord de la France, affecter la prononciation parisienne, v. francilhotejar ; barguigner, lanterner, chicoter, v. barganhar » (v. TdF jos ‘franchimandeja’). francisca nf, cf Ubaud Dicort : « francisque » (Per Noste). [v. TdF jos ‘franchisco’] franciscan, -a adj e n : monge, monja de l'òrdre religiós de sant Francés. franciscanisme nm, cf Ubaud Dicort : « franciscanisme » (v. çai sus) francisme nm, v. Ubaud Dicort Errata web : mot, expression, construccion sintaxica francesa... emplegats dins una autra lenga. (v. jos gallicisme) « Aumeleta » / « moleta » son de francismes. « Tresòr » en lòc de tesaur / tresaur es un francisme. francisacion nf (non preconizat Dicort) : accion de plegar q.q. a las costumas francesas. (v. francizacion) La francisacion se fa per l'escòla. francisar (v. tr.) (non preconizat Dicort) : plegar q.q. o quicòm a las costumas francesas. (v. francizar). francisar (se) v pron : se plegar a las costumas francesas. (v. francizar (se)) francitat nf, cf Ubaud Dicort : « francité » (Per Noste) francizacion nf, cf Ubaud Dicort : v. francisacion. francizar v, cf Ubaud Dicort : v. francisar. francmaçon [ / franc maçon ?] nm (v. Ubaud Dicort), -a : persona de la francmaçonariá. francmaçonariá : associacion secrèta internacionala. francmaçonic, -a : relatiu, -iva a la francmaçonariá. FRANCO- : forma prefixada del mot « francés ». francoalemand, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « franco-allemand » francofil, -a adj e n : qu'aima los Franceses o lo francés. francofilia nf, cf Ubaud Dicort : « francophilie » (Per Noste) francofòb, a adj e n : qu'aima pas los Franceses o lo francés. francofobia nf, cf Ubaud Dicort (v fobia) : « francophobie » (v. çai sus) francofòn, -a adj e n : relatiu, -iva als que lo francés es lor lenga dels cadajorns. Los Canadians franceses son francofòns. Los occitanofòns, sèm tanben francofòns. francofonia : ensemble de pòbles que lor lenga es lo francés. francofrancés, -esa adj e n, cf Ubaud Dicort : « franco-français, -e » francoprovençal 1 (subs. m.) : ensemble de parlars romanics mai o mens calhetats de francic (parlar de Clodoveu / Clovis) e que lor domeni èra Savòia, la Soïssa romanica, Daufinat, la region lionesa e Bressa. (v. arpitan) francoprovençal 2 [, -a] (adj. e subs.) : « franco-provençal, ale » (v. çai sus) francola nf, cf Ubaud Dicort : v. francolin. (v. TdF jos ‘francoulin’) francoleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit francolin, jeune francolin » TdF francolin nm / francolina nf, cf Ubaud Dicort : « francolin, oiseau qui habite la Crau » TdF jos ‘francoulin’ francor nf : qualitat de q.q. de franc. frandar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, fronder, lancer des pierres avec la fronde ; franchir rapidement ou avec précipitation, v. fondejar » TdF franet nm, cf Ubaud Dicort : « un petit franc, monnaie » (v. TdF) frangalharda (abs. Dicort) : mena de figa. (v. franca palharda [v. Alibert]) frangeta : franja pichona. Parlar sens frangeta : parlar francament. frangièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « franger, ère, artisan qui fait de la frange » TdF frangilha nf : franja pichonèla / frangeta pichona, « frange de rideau » TdF. frangilhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et pron, s’effiler comme de la frange ; porter des vêtements qui s’effilent » TdF jos ‘frangiha’ frangilhar (se) : se desfialargar / se desfilargar. (v. çai sus) frangilhós, -osa : desfialargat, -ada / desfilargat, -ada. frangipana nf, cf Ubaud Dicort : « frangipane » (v. TdF jos ‘franchipano’) franhador / franhaire nm, cf Ubaud Dicort : « oiseau qui quitte le nid, syn. fòranison » (Laus) franhal nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : instrument per bresar la calhada e per l'amassar dins la gèrla. « franhar » [franiar v, cf Ubaud Dicort] : v. fòranisar (preconizat Dicort). frànher v, cf Ubaud Dicort : « v tr, briser, rompre » TdF ‘fragne’ franhòl nm, cf Ubaud Dicort : (v. franhal) franja : bordura de vestit non tescuda ; tufa de fials (fils) ; tufa de pel que tomba sul front. franjador nm : telièr per far de franjas. franjar (v. tr.) : far de franjas. franjatge : art de far de franjas. franjon nm, cf Ubaud Dicort : « frange d’une étoffe usée, loque ; personne qui porte des vêtements effilés, usés » (v. TdF) franjós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « frangé, effilé, ée » TdF franquesa / franquetat (v. franquetat) : biais de parlar francament ; exempcion de talhas ; terra exempta de talhas. En tota franquesa, soi pas de ton dire. Parlar amb franquesa. Lo camp d'un vesin meu se sona La Franquesa. franquet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez franc, anche » TdF franqueta nf, cf Ubaud Dicort : « franchise, liberté » (Honnorat) A la franqueta / a la bona franqueta, à la bonne franquette, sans façon, de bonne foi. (v. TdF jos ‘franquet’) franquetat nf, cf Ubaud Dicort : « franchise, sincérité, v. francor » (v. TdF) franquir (v. tr.) : traversar un pas ; sautar un obstacle. franquisme nm, cf Ubaud Dicort : « franquisme » (v. çai jos) franquista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « franquiste » (Laus, Rapin) franquitge : sinceritat. frap nm, cf Ubaud Dicort : « tache, marque ; tache de rousseur » TdF. « frap » : v. flap 2 (non preconizat Dicort). frapa nf : envòl « volée, troupe » TdF, tropelada ; multitud ; colar de lana laissat a las fedas ; instrument de gantièr per far los traucs de las brodariás ; taca / moscalhadura ; estampadura. frapacion nf : impression morala, « effet sinistre produit sur l’imagination » ; preocupacion, « inquiétude d’un malade imaginaire » (v. TdF). frapadura nf, cf Ubaud Dicort : « bordure déchiquetée » (L. 197) frapaire, -aira : obrièr gantièr que fa los traucs de las brodariás.
|
|
frapament : accion o resulta de se preocupar. frapant, -a : que marca l'imaginacion. frapar (v. tr.) : tacar ; macular (R. IV, 112) ; far los traucs per la brodariá dels gants ; marcar l'imaginacion. frapar (se) : se tacar ; se macular ; se preocupar. frapàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse tache, amas » TdF suppl frapat 1, -ada adj : « frappé, marqué, taché, tacheté, ée, v. tavelat ; impressionné, égaré, ée, fou,olle, esglariat » (v. TdF jos ‘frapa’) Estòfa frapada, étoffe teinte inégalement. (v. TdF) frapat 2 nm : tacas d'una estòfa mal tintada « … qui présente quelques nuances » (v. TdF). (v. frapat 1) frapejar (v. intr.) : clapejar dins lo vent (vela de nau) frapi, fràpia adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : persona que o bresa tot ; turbulent, -a. frapilhar (v. tr.) : amochelar ; rafir. frapilhar (se) : s'amochelar ; se rafir. fraput, -uda : qu'a un colar de lana (en parlant de las fedas) frasa : part pus basica del discors que los mots que i son contenguts constituisson una o mai d'una proposicion. frasaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « phraseur, euse » TdF frasar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, phraser, faire des phrases » (v. TdF) frasat nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) phrasé » (Rapin) frasca nf (v. Ubaud Dicort e TdF) (v. frascar 2) : escarbicada. frascar 1 (v. tr.) (R. III, 386) (abs. TdF) (del lat. popular fraxicare) : rompre ; bresar ; estripar ; frascar 2 v intr (v. Ubaud Dicort e TdF) : badinar. frasejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, phraser » (Per Noste) ; « (mus.) phraser » (Laus, Rapin) FRASEO- : forma prefixada del grèc phrasis, -eòs (frasa) fraseologia : ensemble de las expressions, de las construccions tipicas d'una lenga, d'un escrivan, d'un ambient social, d'una sciéncia ; redondància (emplec de formulas pomposas e bufècas) fraseologic, -a : pompós e bufèc. Estil fraseologic. fraseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite phrase » TdF -FRASI : forma sufixada del grèc phrasis, -eòs (frasa) v. perifrasi. -FRASIA : forma sufixada del grèc phrasis, -eòs (frasa) v. bradifrasia. frastic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « phrastique » (Per Noste) fratèr nm, cf Ubaud Dicort : « frater, barbier » TdF fraternal (R. III, 383) [veire frairal o frairenal, cf Ubaud Dicort], -a adj : frairal, -a (relatiu, -iva a de fraires) fraternalament adv (veire frairalament o frairenalament) : d'un biais fraternal. fraternitat nf (R. III, 382) : ligam de parentat entre fraires e sòrres ; ligam de solidaritat e d'amistat entre personas. fraternizacion : accion o resulta de fraternizar. fraternizar (v. intr.) (v. R. III, 382 : fraternitat) : s'endevenir e se tractar coma de fraires. fratge nm, cf Ubaud Dicort : « jeunesse » (Brun Glossari Oc-Fr) fratria : ensemble dels fraires e de las sòrres de q.q. L'union de dos clans o mai se sona tanben una fratria. fratricida adj e n (m. e f.) : persona que tua un de sos fraires (t.a) fratricidi nm : accion de tuar un de sos fraires (t. a.) frau 1 (m.) : èrm / acampestriment / bosiga (tèrra inculta) frau 2 (m.) : vam / impulsion (R. IV, 666) ; palada (v. palada). frau 3 (f ) [nm (v. Ubaud Dicort p. 153 e L. 197)] : fraudariá (accion d'enganar q.q. per se procurar quicòm a sos despens) frau 4 nf, cf Ubaud Dicort : « grotte, caverne » (L. 197) ; « ravin, gorge, défilé » (v. Alibert jos ‘frau 3’) fraudaire, -aira [~ -airitz] n : persona que frauda. fraudament : accion de fraudar. fraudar (v. intr.) : far de fraudariá. fraudariá nf : v. frau 3. fraudejar (v. intr.) (abs. Dicort) : frequentatiu del vèrb fraudar. fraudir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faner » (v. çai jos) fraudit, -ida adj : « fané, ée » (v. Carrasco) fraudiu, -iva adj : que fa pas de vianda (v. Alibert) / inculte, a. fraudós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. fraudulós. (v. TdF jos ‘fraudous’) fraudulent, -a adj (R. III, 389) (abs. Dicort) : fraudulós, -osa. fraudulentament (R. VI, 294) (abs. Dicort) : d'un biais fraudulent (fraudulós) (v. fraudulosament) fraudulós, -osa : entacat, -ada de fraudariá. fraudulosament adv : fraudulentament. fraulejar (v. tr.) : agorrufar. frauma nf, cf Ubaud Dicort : « arroche pourpier, plante » (v. TdF) fraumina : micas ; posca ; brisum. frauminar v : v. flaminar. fraunha : sorra ; fanga ; crassa. fraunhós, -osa : plen, -a de sorra ; fangós, -osa ; crassós, -osa. frausilh nm, cf Ubaud Dicort : « fraisil, poussier de charbon ; fétu, menue paille, paille hachée, rebut, fretin » TdF jos ‘fresi’ fre [frè nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] / fregada (v. fregada) (los 2, de l'occitan fregar) : gro / agró (espèrma de peissum, coüm en general) ; ravalha (peissonèl jove per empobolar rius o lacs) freatic, -a : relatiu, -iva a las aigas de jos tèrra. Espandi freatic. (e non pas « napa » (fr.) freatica) freatobiologia : sciéncia qu'estúdia los animals que vivon dins los espandis freatics. frechalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « viscères de la poitrine, fressure, entrailles ; béatilles » TdF ‘frechaio’ frecham nm sing, cf Ubaud Dicort : « fressure, fressure de mouton » (v. TdF ‘frechan’). « frecham / frechilhas » : v. frejam / fregilhas (los 2, abs. Dicort). frechilha nf, cf Ubaud Dicort : « fressure d’agneau » TdF jos ‘frechiero’ [Alibert : frechilhas nf pl] frécia nf (abs. Dicort) : ardor ; impaciéncia ; vivacitat. (v. fressa) A tota frécia : al brutle / a la buta-buta. fred, -a adj e nm : freg. v. freg. (v. s’enfredar) fred-e-caud nm, cf Ubaud Dicort : « refroidissement, indisposition que l’on gagne en s’exposant à un air froid, lorsqu’on est en moiteur » TdF fredament : amb fredor / amb frejor. fredàs, -assa : bravament fred / freg. fredeluc, -uga adj : fregeluc. v. fregeluc. fredeluquejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, frissonner de froid » TdF suppl |
|
|
|
|
|
|