francimandalha nf sing : (pej.) totes los que parlan francés. (v. TdF jos ‘franchimandaio’)

francimandejada nf, cf Ubaud Dicort : (v. francimandejar)

francimandejaire, -aira [~ -airitz] adj e n (pej.) : persona que parla francés, « celui, celle qui affecte la prononciation parisienne » TdF franchimandejaire’.

francimandejar (v. intr.) : (pej.) parlar francés, « avoir l’accent du nord de la France, affecter la prononciation parisienne, v. francilhotejar ; barguigner, lanterner, chicoter, v. barganhar » (v. TdF jos ‘franchimandeja’).

francisca nf, cf Ubaud Dicort : « francisque » (Per Noste). [v. TdF jos ‘franchisco’]

franciscan, -a adj e n : monge, monja de l'òrdre religiós de sant Francés.

franciscanisme nm, cf Ubaud Dicort : « franciscanisme » (v. çai sus)

francisme nm, v. Ubaud Dicort Errata web : mot, expression, construccion sintaxica francesa... emplegats dins una autra lenga. (v. jos gallicisme)

« Aumeleta » / « moleta » son de francismes.

« Tresòr » en lòc de tesaur / tresaur es un francisme.

francisacion nf (non preconizat Dicort) : accion de plegar q.q. a las costumas francesas. (v. francizacion)

La francisacion se fa per l'escòla.

francisar (v. tr.) (non preconizat Dicort)  : plegar q.q. o quicòm a las costumas francesas. (v. francizar).

francisar (se) v pron : se plegar a las costumas francesas. (v. francizar (se))

francitat nf, cf Ubaud Dicort : « francité » (Per Noste)

francizacion nf, cf Ubaud Dicort : v. francisacion.

francizar v, cf Ubaud Dicort : v. francisar.

francmaçon [ / franc maçon ?] nm (v. Ubaud Dicort), -a : persona de la francmaçonariá.

francmaçonariá : associacion secrèta internacionala.

francmaçonic, -a : relatiu, -iva a la francmaçonariá.

FRANCO- : forma prefixada del mot « francés ».

francoalemand, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « franco-allemand »

francofil, -a adj e n : qu'aima los Franceses o lo francés.

francofilia nf, cf Ubaud Dicort : « francophilie » (Per Noste)

francofòb, a adj e n : qu'aima pas los Franceses o lo francés.

francofobia nf, cf Ubaud Dicort (v fobia) : « francophobie » (v. çai sus)

francofòn, -a adj e n : relatiu, -iva als que lo francés es lor lenga dels cadajorns.

Los Canadians franceses son francofòns.

Los occitanofòns, sèm tanben francofòns.

francofonia : ensemble de pòbles que lor lenga es lo francés.

francofrancés, -esa adj e n, cf Ubaud Dicort : « franco-français, -e »

francoprovençal 1 (subs. m.) : ensemble de parlars romanics mai o mens calhetats de francic (parlar de Clodoveu / Clovis) e que lor domeni èra Savòia, la Soïssa romanica, Daufinat, la region lionesa e Bressa. (v. arpitan)

francoprovençal 2 [, -a] (adj. e subs.) : « franco-provençal, ale » (v. çai sus)

francola nf, cf Ubaud Dicort : v. francolin. (v. TdF jos ‘francoulin’)

francoleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit francolin, jeune francolin » TdF

francolin nm / francolina nf, cf Ubaud Dicort : « francolin, oiseau qui habite la Crau » TdF jos ‘francoulin’

francor nf : qualitat de q.q. de franc.

frandar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, fronder, lancer des pierres avec la fronde ; franchir rapidement ou avec précipitation, v. fondejar » TdF

franet nm, cf Ubaud Dicort : « un petit franc, monnaie » (v. TdF)

frangalharda (abs. Dicort) : mena de figa. (v. franca palharda [v. Alibert])

frangeta : franja pichona.

Parlar sens frangeta : parlar francament.

frangièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « franger, ère, artisan qui fait de la frange » TdF

frangilha nf : franja pichonèla / frangeta pichona, « frange de rideau » TdF.

frangilhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et pron, s’effiler comme de la frange ; porter des vêtements qui s’effilent » TdF jos ‘frangiha’

frangilhar (se) : se desfialargar / se desfilargar. (v. çai sus)

frangilhós, -osa : desfialargat, -ada / desfilargat, -ada.

frangipana nf, cf Ubaud Dicort : « frangipane » (v. TdF jos ‘franchipano’)

franhador / franhaire nm, cf Ubaud Dicort : « oiseau qui quitte le nid, syn. fòranison » (Laus)

franhal nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : instrument per bresar la calhada e per l'amassar dins la gèrla.

« franhar » [franiar v, cf Ubaud Dicort] : v. fòranisar (preconizat Dicort).

frànher v, cf Ubaud Dicort : « v tr, briser, rompre » TdF fragne’

franhòl nm, cf Ubaud Dicort : (v. franhal)

franja : bordura de vestit non tescuda ; tufa de fials (fils) ; tufa de pel que tomba sul front.

franjador nm : telièr per far de franjas.

franjar (v. tr.) : far de franjas.

franjatge : art de far de franjas.

franjon nm, cf Ubaud Dicort : « frange d’une étoffe usée, loque ; personne qui porte des vêtements effilés, usés » (v. TdF)

franjós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « frangé, effilé, ée » TdF

franquesa / franquetat (v. franquetat) : biais de parlar francament ; exempcion de talhas ; terra exempta de talhas.

En tota franquesa, soi pas de ton dire.

Parlar amb franquesa.

Lo camp d'un vesin meu se sona La Franquesa.

franquet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez franc, anche » TdF

franqueta nf, cf Ubaud Dicort : « franchise, liberté » (Honnorat)

A la franqueta / a la bona franqueta, à la bonne franquette, sans façon, de bonne foi. (v. TdF jos ‘franquet’)

franquetat nf, cf Ubaud Dicort : « franchise, sincérité, v. francor » (v. TdF)

franquir (v. tr.) : traversar un pas ; sautar un obstacle.

franquisme nm, cf Ubaud Dicort : « franquisme » (v. çai jos)

franquista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « franquiste » (Laus, Rapin)

franquitge : sinceritat.

frap nm, cf Ubaud Dicort : « tache, marque ; tache de rousseur » TdF.  « frap » : v. flap 2 (non preconizat Dicort).

frapa nf : envòl « volée, troupe » TdF, tropelada ; multitud ; colar de lana laissat a las fedas ; instrument de gantièr per far los traucs de las brodariás ; taca / moscalhadura ; estampadura.

frapacion nf : impression morala, « effet sinistre produit sur l’imagination » ; preocupacion, « inquiétude d’un malade imaginaire » (v. TdF).

frapadura nf, cf Ubaud Dicort : « bordure déchiquetée » (L. 197)

frapaire, -aira : obrièr gantièr que fa los traucs de las brodariás.

 

 

frapament : accion o resulta de se preocupar.

frapant, -a : que marca l'imaginacion.

frapar (v. tr.) : tacar ; macular (R. IV, 112) ; far los traucs per la brodariá dels gants ; marcar l'imaginacion.

frapar (se) : se tacar ; se macular ; se preocupar.

frapàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse tache, amas » TdF suppl

frapat 1, -ada adj : « frappé, marqué, taché, tacheté, ée, v. tavelat ; impressionné, égaré, ée, fou,olle, esglariat » (v. TdF jos ‘frapa’)

Estòfa frapada, étoffe teinte inégalement. (v. TdF)

frapat 2 nm : tacas d'una estòfa mal tintada « … qui présente quelques nuances » (v. TdF). (v. frapat 1)

frapejar (v. intr.) : clapejar dins lo vent (vela de nau)

frapi, fràpia adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : persona que o bresa tot ; turbulent, -a.

frapilhar (v. tr.) : amochelar ; rafir.

frapilhar (se) : s'amochelar ; se rafir.

fraput, -uda : qu'a un colar de lana (en parlant de las fedas)

frasa : part pus basica del discors que los mots que i son contenguts constituisson una o mai d'una proposicion.

frasaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « phraseur, euse » TdF

frasar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, phraser, faire des phrases » (v. TdF)

frasat nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) phrasé » (Rapin)

frasca nf  (v. Ubaud Dicort e TdF) (v. frascar 2) : escarbicada.

frascar 1 (v. tr.) (R. III, 386) (abs. TdF) (del lat. popular fraxicare) : rompre ; bresar ; estripar ;

frascar 2 v intr (v. Ubaud Dicort e TdF) : badinar.

frasejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, phraser » (Per Noste) ; « (mus.) phraser » (Laus, Rapin)

FRASEO- : forma prefixada del grèc phrasis, -eòs (frasa)

fraseologia : ensemble de las expressions, de las construccions tipicas d'una lenga, d'un escrivan, d'un ambient social, d'una sciéncia ; redondància (emplec de formulas pomposas e bufècas)

fraseologic, -a : pompós e bufèc.

Estil fraseologic.

fraseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite phrase » TdF

-FRASI : forma sufixada del grèc phrasis, -eòs (frasa) v. perifrasi.

-FRASIA : forma sufixada del grèc phrasis, -eòs (frasa)  v. bradifrasia.

frastic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « phrastique » (Per Noste)

fratèr nm, cf Ubaud Dicort : « frater, barbier » TdF

fraternal (R. III, 383) [veire frairal o frairenal, cf Ubaud Dicort], -a adj : frairal, -a (relatiu, -iva a de fraires)

fraternalament adv (veire frairalament o frairenalament) : d'un biais fraternal.

fraternitat nf (R. III, 382) : ligam de parentat entre fraires e sòrres ; ligam de solidaritat e d'amistat entre personas.

fraternizacion : accion o resulta de fraternizar.

fraternizar (v. intr.) (v. R. III, 382 : fraternitat) : s'endevenir e se tractar coma de fraires.

fratge nm, cf Ubaud Dicort : « jeunesse » (Brun Glossari Oc-Fr)

fratria : ensemble dels fraires e de las sòrres de q.q.

L'union de dos clans o mai se sona tanben una fratria.

fratricida adj e n (m. e f.) : persona que tua un de sos fraires (t.a)

fratricidi nm : accion de tuar un de sos fraires (t. a.)

frau 1 (m.) : èrm / acampestriment / bosiga (tèrra inculta)

frau 2 (m.) : vam / impulsion (R. IV, 666) ; palada (v. palada).

frau 3 (f ) [nm (v. Ubaud Dicort p. 153 e L. 197)] : fraudariá (accion d'enganar q.q. per se procurar quicòm a sos despens)

frau 4 nf, cf Ubaud Dicort : « grotte, caverne » (L. 197) ; « ravin, gorge, défilé » (v. Alibert jos ‘frau 3’)

fraudaire, -aira [~ -airitz] n : persona que frauda.

fraudament : accion de fraudar.

fraudar (v. intr.) : far de fraudariá.

fraudariá nf : v. frau 3.

fraudejar (v. intr.) (abs. Dicort) : frequentatiu del vèrb fraudar.

fraudir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faner » (v. çai jos)

fraudit, -ida adj : « fané, ée » (v. Carrasco)

fraudiu, -iva adj : que fa pas de vianda (v. Alibert) / inculte, a.

fraudós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. fraudulós. (v. TdF jos ‘fraudous’)

fraudulent, -a adj (R. III, 389) (abs. Dicort) : fraudulós, -osa.

fraudulentament (R. VI, 294) (abs. Dicort) : d'un biais fraudulent (fraudulós) (v. fraudulosament)

fraudulós, -osa : entacat, -ada de fraudariá.

fraudulosament adv : fraudulentament.

fraulejar (v. tr.) : agorrufar.

frauma nf, cf Ubaud Dicort : « arroche pourpier, plante » (v. TdF)

fraumina : micas ; posca ; brisum.

frauminar v : v. flaminar.

fraunha : sorra ; fanga ; crassa.

fraunhós, -osa : plen, -a de sorra ; fangós, -osa ; crassós, -osa.

frausilh nm, cf Ubaud Dicort : « fraisil, poussier de charbon ; fétu, menue paille, paille hachée, rebut, fretin » TdF jos ‘fresi’

fre [frè nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] / fregada (v. fregada) (los 2, de l'occitan fregar) : gro / agró (espèrma de peissum, coüm en general) ; ravalha (peissonèl jove per empobolar rius o lacs)

freatic, -a : relatiu, -iva a las aigas de jos tèrra.

Espandi freatic. (e non pas « napa » (fr.) freatica)

freatobiologia : sciéncia qu'estúdia los animals que vivon dins los espandis freatics.

frechalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « viscères de la poitrine, fressure, entrailles ; béatilles » TdF frechaio’

frecham nm sing, cf Ubaud Dicort : « fressure, fressure de mouton » (v. TdF frechan’)« frecham / frechilhas » : v. frejam / fregilhas (los 2, abs. Dicort).

frechilha nf, cf Ubaud Dicort : « fressure d’agneau » TdF jos ‘frechiero’ [Alibert : frechilhas nf pl]

frécia nf (abs. Dicort) : ardor ; impaciéncia ; vivacitat. (v. fressa)

A tota frécia : al brutle / a la buta-buta.

fred, -a adj e nm : freg. v. freg. (v. s’enfredar)

fred-e-caud nm, cf Ubaud Dicort : « refroidissement, indisposition que l’on gagne en s’exposant à un air froid, lorsqu’on est en moiteur » TdF

fredament : amb fredor / amb frejor.

fredàs, -assa : bravament fred / freg.

fredeluc, -uga adj : fregeluc. v. fregeluc.

fredeluquejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, frissonner de froid » TdF suppl