|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
fotumar (v. tr.) : esmarrar / esgarar ; pèrdre. fotut, -uda (< fotre 2) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « fichu,
perdu, ue ; exécrable, maudit, ite » TdF jos ‘foutre 1’ fòvia nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fòssa. fòxterrièr (< angl.) nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « fox-terrier » (v. Rapin) frac nm, cf Ubaud Dicort :
« frac » (Rapin) fracar (v. tr.) : furgar ; furgalhar / furetar (s.f.) fracàs nm, cf Ubaud Dicort :
« fracas, grand bruit »
TdF fracassada nf, cf Ubaud Dicort :
« grand fracas, ce qu’on fracasse » TdF fracassar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, fracasser » TdF fracassièr,
-ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui fait du fracas » TdF fracatge : afrabacion / degalh d'un aigat, d'un auratge... Aquel auratge faguèt un fracatge grand. fracatjar (v. tr.) : degalhar / afrabar ; destruire / demolir. fraccion (R. III, 386) : accion o resulta de rompre ; t. tecn. de mat. ; partida d'un tot. Reconoguèron Jèsus a la fraccion
del pan. Fraccion decimala. Fraccion algebrica. Una fraccion de l'auditòri se levèt e s'enanèt. fraccional, -ala adj, cf Ubaud Dicort : « (polit.) fractionnel,
elle » fraccionament : accion o resulta de fraccionar o de se fraccionar. fraccionar (v. tr.) : dividir un tot en fraccions. fraccionar (se) : se dividir en fraccions. fraccionari, -ària : relatiu, -iva a una fraccion. Nombre fraccionari. fraccionejar (v. tr.) : frequentatiu de fraccionar. fraccionisme nm, cf Ubaud Dicort :
« fractionnisme » (Per Noste) fraccionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« fractionniste » (v. çai sus) frach, -a (arc.) adj, cf Ubaud Dicort (v. frànher) :
« brisé, ée, rompu, ue (vieux) » TdF fracha (R. III, 386) / fraita [veire fracha, cf Ubaud Dicort] nf : resulta de bresar quicòm, « brèche, écornure, défaut dans une pièce de menuiserie ou de charpente ; trou, cavité dans une pierre de taille ; fissure, crevasse de muraille ; éboulis, écroulement ; accroc à l’honneur ; manque, privation, perte sensible » (v. TdF). « frachalha »
: v. frechilha. « fracham » 1 : v. frecham. fracham 2 nm sing, cf Ubaud Dicort :
« l’étoupe la plus grossière, les plus
mauvaises plantes d’une chenevière, le rebut ;
dégradation d’un mur, débris de construction,
décombres, plâtras ; crevasse, trou,
inégalité qui se trouve dans un champ » (v. TdF) frachanhar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, travailler le
chanvre grossier, v. penchenar » (v. TdF) frachar 1 (v. tr.) : fracturar ; rompre ; bresar ; bercar. frachar 2 (v. intr.) : se desabalir / s'afolar / avortar. frachat nm, cf Ubaud Dicort :
« haie forte et impénétrable, v. baranha » (v.TdF) fracheta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite brêche »
TdF frachís nm : ancian araire, anciana mossa desmontables. frachissa nf (R. III, 386): juntura ; nosèl. Las frachissas dels dets : los nosèls. frachiva : artiga / bosiga / desfata / esfatrimèla / fotja / frostís / rassís / rompuda / vareit / garag / garait... frachivàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande jachère ;
femme qui néglige sa toilette » TdF frachura (pop.) nf, cf Ubaud Dicort : « fracture, brisure, cassure » TdF. (v. fractura) frachurar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, fracturer, v. copar, rompre plus
usités » TdF fracon nm (v. Ubaud Dicort) (v. frac) : « petit
frac, v. abitet » (v. TdF) fractal, -a adj : (matematica)
« fractal, e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 85) fractala nf, cf Ubaud Dicort :
(matematica) « fractale » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 85) fractura nf (R. III, 386) (sab.), cf Ubaud Dicort : solucion de continuitat ; rompedura d'un òs ; rompedura de la costa terrèstra. (v. frachura) Se faguèt una fractura a la tíbia. fracturar (v. tr.) : copar ; bresar. fradassa nf, cf Ubaud Dicort :
« lande, broussailles, fourré, v. garriga ;
longue chevelure, v tinhassa » (v. TdF) fraga nf (del latin fraga, -orum) : frucha del fraguièr cultivat. fraga salvatja nf, cf Ubaud Dicort :
(v. fraguièr salvatge) fragamèl nm, cf Ubaud Dicort : « haillon, lambeau
d’étoffe, v. pata, pelhandra » (v. TdF) fragància nf, cf Ubaud Dicort : « fragance » (Laus) fragar (v. tr) : rompre / copar / bresar. fragàs : fraga bèla. fragil, -a (R. III, 386) : que se bresa aisidament ; qu'es pas solid,-a ; freule, -a / feble, -a. Mandaràs lo còlis amb la mencion « Fragil » fragilament : d'un biais fragil. fragilitat nf (R. III, 387) : estat de çò fragil. fragilizacion : accion o resulta de fragilizar o de se fragilizar. fragilizar (v. tr.) : far venir fragil. fragilizar (se) : venir fragil. -FRAGMA : forma sufixada del grèc phragmòs (barrat) v. mesofragma. fragment (R. III, 386) : tròç de quicòm de trencat. fragmentacion : accion o resulta de fragmentar o de se fragmentar. fragmentar (v. tr.) : rompre l'unitat de quicòm ; dividir en fragments. fragmentari, -ària : incomplet, -a ; fragmentat, -ada. fragmentàriament : d'un biais fragmentari. fragon nm / fraguièr fèr (v. fraguièr fèr) : « petite fraise » ; (Potentilla reptans) (plt.). (v. TdF ‘fragoun’) fragosta : la frucha del fragostièr. fragostièr (plt.) : (Rubus idaeus) fraguièr (plt.) : (Fragaria elatior ; F. vesca ; F. collina) Fals fraguièr, v. jos fals. fraguièr fèr (Alibert) [fraguièr sauvatge, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Potentilla reptans) (v. TdF jos ‘fraguié-fèr’) fraichina : cabessal de pòrtafais. frairada : repais frairal. |
|
frairal, -a (R. III, 383) : frairenal, -a / fraternal, -a Amor frairal. Comportament frairal. frairalament adv : fraternalament. frairalha nf, cf Ubaud Dicort :
« confrérie »
(L. 196) frairanha : amassada de fraires, de sòrres, de parents ; associacion ; comunitat. frairar (v. tr. e intr.) : « fréquenter » ; frairejar (viure en fraires) ; se far de q.q., « se dit des bœufs et mulets qui vont toujours ensemble sous le joug » (v. TdF jos ‘freira’). frairar
(se) v pron : « se
fréquenter intimement » TdF
jos ‘freira’ frairàs : pejoratiu de fraire. frairastre : mièg fraire ; fraire de lach. fraire : mascle nascut del meteis paire e de la meteissa maire
qu'un autre ; o solament del meteis paire (fraire consanguin) ; o solament de
la meteissa maire (fraire uterin) ; monge (religiós) Fraire de lach. Fraire de religion. Fraire torrièr : portièr de convent. Sèm totes fraires. frairejacion nf : « fraternisation » ; associacion agricòla per trabalhar ensemble. (v. TdF ‘freirejacioun’) frairejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui fraternise ; prêcheur de
fraternité » TdF ‘freirejaire’ frairejar (v. intr.) : viure en fraires ; « tenir de son frère, lui ressembler ». (v. TdF ‘freireja’) frairejar (se) : se far un de l'autre o los uns dels autres. frairenal, -a (R. III, 383) : se ditz de relacions afectuosas entre fraires e sòrres, o de relacions afectuosas entre personas fòrt ligadas. frairenalament : d'un biais frairenal. frairesa : fraternitat (R. III, 382). frairet / frairon : fraire pus jove. frairiá : fraternitat ; corporacion ; confrairiá (R. III, 383). frairièira nf : « les frères et sœurs d’une famille, famille de frères » TdF ‘freiriero’ ; fraternitat (R. III, 382). frairon / fraironèl : fraire pus jove plan aimat. frairós, -osa : relatiu, -iva a de fraires. frairosament : d'un biais frairós. frais nm : v. fraisse. fraissa 1 (f.) : fraisse femèla ; fraissa 2 (f.) : prima (maura jove qu'a pas encara porcelat o que porcèla pel pus primièr còp) fraisse [ ~ frais] (m.) : mena
d'arbre (Fraxinus excelsior) ; (F. ornus) (v. fraisses) fraisses nm pl : despensa. Fraisses de
desplaçament. Fraisses generals. Totes fraisses pagats. Fraisses a sa carga. fraisset nm / fraisseta nf : airal plantat de fraisses. fraissineda nf (TdF
jos ‘freissineto’ ;
abs. Dicort) :
doblet de fraissinha. (v.
fraissineta) fraissinèla nf, cf Ubaud Dicort : « fraxinelle,
plante » TdF ‘freissinello’ fraissineta : doblet de fraisseta. fraissinha (abs. Dicort) : airal que i butan tot
un fum de fraisses. (v. fraissineta) fraissinós nm, fraissinosa nf (los 2, abs. Dicort) : airal que i s'agradan los fraisses. (v. TdF ‘Freissinous’ e
‘Freissinouso’) fraissòl : fraisse jove. fraissós 1, -osa adj, cf Ubaud Dicort : (v. TdF
‘Freissinous’ « plein de frênes ») fraissós 2 (m.) [ / fraissosa nf (v. Alibert)] (los 2, abs.
Dicort) / fraissinosa (v. fraissinosa)
: plantacion de fraisses. (v. fraisset, fraissineta) fraitura [veire frachura, cf Ubaud Dicort] nf : carruga / tombarèl (carreta frachissa) framarada / framatada : quantitat / multitud. framariá / framatalha : coma çaisús. « framboèsa » (fr.) : v. fragosta. frambuèlh : pelha. framea (abs. Dicort) : quantitat / multitud.
(v.
fràmia,
çai jos) frami nm / fràmia nf / framiatge (abs. Dicort) : quantitat ; montet ; multitud ; guirgoste ; rafatum ; bricalha ; legums, « mélange de divers légumes mis à la soupe » (v. TdF jos ‘fràmi’). framinar (non preconizat Dicort) : v. flaminar. franc 1 -a adj : leial, a ; sincèr, -a ; exempt, -a de talhas ; Mina franca. Franc de pòrt. Vila franca. franc 2, -a adj : relatiu, -iva al
pòble germanic que mestregèt las Gàllias. franc 3 nm : anciana unitat de moneda francesa e dels païses francofòns. franc 4 adv, cf Ubaud Dicort :
« franchement, v. francament » (v. TdF ‘franc 3’) Parlar franc, parler franc. Passar franc, être exempt. (v. TdF) franc 5 (prep.) : exceptat. Franc dos o tres, excepté deux ou trois. Franc de morir¸ hormis de mourir. Franc d’auvari, sauf accident imprévu. (v. TdF ‘franc
4’) franca palharda nf (v. Ubaud Dicort) : « variété de
figue, violette grise » TdF jos ‘franco-paiardo’ França : país d'Euròpa que sa capitala es París. francament : d'un biais franc ; clarament. francàs, -assa : bravament franc, -a. Una vaca francassa. francés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a França ; sortit, -ida de França ; una de las lengas de França, amb l'alsacian, lo basc, lo breton, lo catalan, l'occitan, Un Francés. Una Francesa. M'an batejada Francesa en lòc d'Occitana ! Francés – Francesa prenoms, cf Ubaud Dicort :
« François » -
« Françoise »
(v. TdF) francesar v (abs. Dicort ; mas v. defrancesar) : v tr
« franciser » (Faure). (v. francizar) Francesc – Francesca (abs. Dicort) : prenoms. (v. Francés - Francesa franci nm : (quimia)
« francium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 361) francic, -a adj e nm : lenga dels Francs / lenga de Clodoveu. francilhòt, -a adj e nm (pej.) : francimandejaire, -a (que parla francés) « petit Français, Méridional qui affecte de parler français, indigène qui prend l’accent du Nord » (v. TdF ‘francihot 2’). francilhotejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, affecter de ne parler que le français,
écorcher le français » TdF ‘francihouteja’ francilhotejatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. francilhotejar) francimand, -a adj e nm (pej.) : francés, -esa, « Français du Nord, qui parle naturellement le français, homme d’outre-Loire » TdF. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|