fotumar (v. tr.) : esmarrar / esgarar ; pèrdre.

fotut, -uda (< fotre 2) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « fichu, perdu, ue ; exécrable, maudit, ite » TdF jos ‘foutre 1’

fòvia nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fòssa.

fòxterrièr (< angl.) nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « fox-terrier » (v. Rapin)

frac nm, cf Ubaud Dicort : « frac » (Rapin)

fracar (v. tr.) : furgar ; furgalhar / furetar (s.f.)

fracàs nm, cf Ubaud Dicort : « fracas, grand bruit » TdF

fracassada nf, cf Ubaud Dicort : « grand fracas, ce qu’on fracasse » TdF

fracassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fracasser » TdF

fracassièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait du fracas » TdF

fracatge : afrabacion / degalh d'un aigat, d'un auratge...

Aquel auratge faguèt un fracatge grand.

fracatjar (v. tr.) : degalhar / afrabar ; destruire / demolir.

fraccion (R. III, 386) : accion o resulta de rompre ; t. tecn. de mat. ; partida d'un tot.

Reconoguèron Jèsus a la fraccion del pan.

Fraccion decimala.

Fraccion algebrica.

Una fraccion de l'auditòri se levèt e s'enanèt.

fraccional, -ala adj, cf Ubaud Dicort : « (polit.) fractionnel, elle »

fraccionament : accion o resulta de fraccionar o de se fraccionar.

fraccionar (v. tr.) : dividir un tot en fraccions.

fraccionar (se) : se dividir en fraccions.

fraccionari, -ària : relatiu, -iva a una fraccion.

Nombre fraccionari.

fraccionejar (v. tr.) : frequentatiu de fraccionar.

fraccionisme nm, cf Ubaud Dicort : « fractionnisme » (Per Noste)

fraccionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « fractionniste » (v. çai sus)

frach, -a (arc.) adj, cf Ubaud Dicort (v. frànher) : « brisé, ée, rompu, ue (vieux) » TdF

fracha (R. III, 386) / fraita [veire fracha, cf Ubaud Dicort] nf : resulta de bresar quicòm, « brèche, écornure, défaut dans une pièce de menuiserie ou de charpente ; trou, cavité dans une pierre de taille ; fissure, crevasse de muraille ; éboulis, écroulement ; accroc à l’honneur ; manque, privation, perte sensible » (v. TdF).

« frachalha » : v. frechilha.

« fracham » 1 : v. frecham.

fracham 2 nm sing, cf Ubaud Dicort : « l’étoupe la plus grossière, les plus mauvaises plantes d’une chenevière, le rebut ; dégradation d’un mur, débris de construction, décombres, plâtras ; crevasse, trou, inégalité qui se trouve dans un champ » (v. TdF)

frachanhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, travailler le chanvre grossier, v. penchenar » (v. TdF)

frachar 1 (v. tr.) : fracturar ; rompre ; bresar ; bercar.

frachar 2 (v. intr.) : se desabalir / s'afolar / avortar.

frachat nm, cf Ubaud Dicort : « haie forte et impénétrable, v. baranha » (v.TdF)

fracheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite brêche » TdF

frachís nm : ancian araire, anciana mossa desmontables.

frachissa nf (R. III, 386): juntura ; nosèl.

Las frachissas dels dets : los nosèls.

frachiva : artiga / bosiga / desfata / esfatrimèla / fotja / frostís / rassís / rompuda / vareit / garag / garait...

frachivàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande jachère ; femme qui néglige sa toilette » TdF

frachura (pop.) nf, cf Ubaud Dicort :        « fracture, brisure, cassure » TdF. (v. fractura)

frachurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fracturer, v. copar, rompre plus usités » TdF

fracon nm (v. Ubaud Dicort) (v. frac) : « petit frac, v. abitet » (v. TdF)

fractal, -a adj : (matematica) « fractal, e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 85)

fractala nf, cf Ubaud Dicort : (matematica) « fractale » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 85)

fractura nf (R. III, 386) (sab.), cf Ubaud Dicort : solucion de continuitat ; rompedura d'un òs ; rompedura de la costa terrèstra. (v. frachura)

Se faguèt una fractura a la tíbia.

fracturar (v. tr.) : copar ; bresar.

fradassa nf, cf Ubaud Dicort : « lande, broussailles, fourré, v. garriga ; longue chevelure, v tinhassa » (v. TdF)

fraga nf (del latin fraga, -orum) : frucha del fraguièr cultivat.

fraga salvatja nf, cf Ubaud Dicort : (v. fraguièr salvatge)

fragamèl nm, cf Ubaud Dicort : « haillon, lambeau d’étoffe, v. pata, pelhandra » (v. TdF)

fragància nf, cf Ubaud Dicort : « fragance » (Laus)

fragar (v. tr) : rompre / copar / bresar.

fragàs : fraga bèla.

fragil, -a (R. III, 386) : que se bresa aisidament ; qu'es pas solid,-a ; freule, -a / feble, -a.

Mandaràs lo còlis amb la mencion « Fragil »

fragilament : d'un biais fragil.

fragilitat nf (R. III, 387) : estat de çò fragil.

fragilizacion : accion o resulta de fragilizar o de se fragilizar.

fragilizar (v. tr.) : far venir fragil.

fragilizar (se) : venir fragil.

-FRAGMA : forma sufixada del grèc phragmòs (barrat) v. mesofragma.

fragment (R. III, 386) : tròç de quicòm de trencat.

fragmentacion : accion o resulta de fragmentar o de se fragmentar.

fragmentar (v. tr.) : rompre l'unitat de quicòm ; dividir en fragments.

fragmentari, -ària : incomplet, -a ; fragmentat, -ada.

fragmentàriament : d'un biais fragmentari.

fragon nm / fraguièr fèr (v. fraguièr fèr) : « petite fraise » ; (Potentilla reptans) (plt.).  (v. TdF ‘fragoun’)

fragosta : la frucha del fragostièr.

fragostièr (plt.) : (Rubus idaeus)

fraguièr (plt.) : (Fragaria elatior ; F. vesca ; F. collina)

Fals fraguièr, v. jos fals.

fraguièr fèr (Alibert) [fraguièr sauvatge, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Potentilla reptans) (v. TdF jos ‘fraguié-fèr’)

fraichina : cabessal de pòrtafais.

frairada : repais frairal.

 

 

 

frairal, -a (R. III, 383) : frairenal, -a / fraternal, -a

Amor frairal.

Comportament frairal.

frairalament adv : fraternalament.

frairalha nf, cf Ubaud Dicort : « confrérie » (L. 196)

frairanha : amassada de fraires, de sòrres, de parents ;  associacion ; comunitat.

frairar (v. tr. e intr.) : « fréquenter » ; frairejar (viure en fraires) ; se far de q.q., « se dit des bœufs et mulets qui vont toujours ensemble sous le joug » (v. TdF jos ‘freira’).

frairar (se) v pron : « se fréquenter intimement » TdF jos ‘freira’

frairàs : pejoratiu de fraire.

frairastre : mièg fraire ; fraire de lach.

fraire : mascle nascut del meteis paire e de la meteissa maire qu'un autre ; o solament del meteis paire (fraire consanguin) ; o solament de la meteissa maire (fraire uterin) ; monge (religiós)

Fraire de lach.

Fraire de religion.

Fraire torrièr : portièr de convent.

Sèm totes fraires.

frairejacion nf : « fraternisation » ; associacion agricòla per trabalhar ensemble. (v. TdF ‘freirejacioun’)

frairejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fraternise ; prêcheur de fraternité » TdF ‘freirejaire’

frairejar (v. intr.) : viure en fraires ; « tenir de son frère, lui ressembler ». (v. TdF ‘freireja’)

frairejar (se) : se far un de l'autre o los uns dels autres.

frairenal, -a (R. III, 383) : se ditz de relacions afectuosas entre fraires e sòrres, o de relacions afectuosas entre personas fòrt ligadas.

frairenalament : d'un biais frairenal.

frairesa : fraternitat (R. III, 382).

frairet / frairon : fraire pus jove.

frairiá : fraternitat ; corporacion ; confrairiá (R. III, 383).

frairièira nf : « les frères et sœurs d’une famille, famille de frères » TdF ‘freiriero’ ; fraternitat (R. III, 382).

frairon / fraironèl : fraire pus jove plan aimat.

frairós, -osa : relatiu, -iva a de fraires.

frairosament : d'un biais frairós.

frais nm : v. fraisse.

fraissa 1 (f.) : fraisse femèla ;

fraissa 2 (f.) : prima (maura jove qu'a pas encara porcelat o que porcèla pel pus primièr còp)

fraisse [ ~ frais] (m.) : mena d'arbre (Fraxinus excelsior) ; (F. ornus) (v. fraisses)

fraisses nm pl : despensa.

Fraisses de desplaçament.

Fraisses generals.

Totes fraisses pagats.

Fraisses a sa carga.

fraisset nm / fraisseta nf : airal plantat de fraisses.

fraissineda nf (TdF jos ‘freissineto’ ;  abs. Dicort) : doblet de fraissinha. (v. fraissineta)

fraissinèla nf, cf Ubaud Dicort : « fraxinelle, plante » TdF ‘freissinello’

fraissineta : doblet de fraisseta.

fraissinha (abs. Dicort) : airal que i butan tot un fum de fraisses. (v. fraissineta)

fraissinós nm, fraissinosa nf (los 2, abs. Dicort) : airal que i s'agradan los fraisses. (v. TdF ‘Freissinous’ e ‘Freissinouso’)

fraissòl : fraisse jove.

fraissós 1, -osa adj, cf Ubaud Dicort : (v. TdF ‘Freissinous’ « plein de frênes »)

fraissós 2 (m.) [ / fraissosa nf (v. Alibert)] (los 2, abs. Dicort) / fraissinosa (v. fraissinosa) : plantacion de fraisses. (v. fraisset, fraissineta)

fraitura [veire frachura, cf Ubaud Dicort] nf : carruga / tombarèl (carreta frachissa)

framarada / framatada : quantitat / multitud.

framariá / framatalha : coma çaisús.

« framboèsa » (fr.) : v. fragosta.

frambuèlh : pelha.

framea (abs. Dicort) : quantitat / multitud. (v. fràmia, çai jos)

frami nm / fràmia nf / framiatge (abs. Dicort) : quantitat ; montet ; multitud ; guirgoste ; rafatum ; bricalha ; legums, « mélange de divers légumes mis à la soupe » (v. TdF jos ‘fràmi’).

framinar (non preconizat Dicort) : v. flaminar.

franc 1 -a adj : leial, a ; sincèr, -a ; exempt, -a de talhas ;

Mina franca.

Franc de pòrt.

Vila franca.

franc 2, -a adj : relatiu, -iva al pòble germanic que mestregèt las Gàllias.

franc 3 nm : anciana unitat de moneda francesa e dels païses francofòns.

franc 4 adv, cf Ubaud Dicort : « franchement, v. francament » (v. TdF ‘franc 3’)

Parlar franc, parler franc.

Passar franc, être exempt. (v. TdF)

franc 5 (prep.) : exceptat.

Franc dos o tres, excepté deux ou trois.

Franc de morir¸ hormis de mourir.

Franc d’auvari, sauf accident imprévu. (v. TdF ‘franc 4’)

franca palharda nf (v. Ubaud Dicort) : « variété de figue, violette grise » TdF jos ‘franco-paiardo’

França : país d'Euròpa que sa capitala es París.

francament : d'un biais franc ; clarament.

francàs, -assa : bravament franc, -a.

Una vaca francassa.

francés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a França ; sortit, -ida de França ; una de las lengas de França, amb l'alsacian, lo basc, lo breton, lo catalan, l'occitan,

Un Francés.

Una Francesa.

M'an batejada Francesa en lòc d'Occitana !

Francés – Francesa prenoms, cf Ubaud Dicort : « François » - « Françoise » (v. TdF)

francesar v (abs. Dicort ; mas v. defrancesar) : v tr « franciser » (Faure). (v. francizar)

Francesc – Francesca (abs. Dicort) : prenoms. (v. Francés - Francesa

franci nm : (quimia) « francium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 361)

francic, -a adj e nm : lenga dels Francs / lenga de Clodoveu.

francilhòt, -a adj e nm (pej.) : francimandejaire, -a (que parla francés) « petit Français, Méridional qui affecte de parler français, indigène qui prend l’accent du Nord » (v. TdF ‘francihot 2’).

francilhotejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, affecter de ne parler que le français, écorcher le français » TdF ‘francihouteja’

francilhotejatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. francilhotejar)

francimand, -a adj e nm (pej.) : francés, -esa, « Français du Nord, qui parle naturellement le français, homme d’outre-Loire » TdF.