fotolisi (f.) : descomposicion quimica per la lutz, mai que mai pels rais ultraviolets. fotolit : clichat fotolitografic obtengut fotograficament. fotolitografia : tecnica qu'associa la fotografia e la gravadura quimica per obténer de formas d'impression litograficas o metallograficas. fotolitografic, -a : relatiu, -iva a la fotolitografia. fotoluminescéncia : luminescéncia amodada per una irradiacion visibla, ultravioleta o infraroja. « fotomacrografia » e derivats : v. macrofotografia. fotomagnetic, -a : relatiu, -iva al fotomagnetisme. fotomagnetisme : fenomèns magnetics amodats per la lutz. fotomapa : fotoplan que pòrta d'unas entresenhas cartograficas. fotomecanic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « photomécanique » (Per Noste) fotomètre : aparelh per mesurar l'intensitat luminosa. fotometria : mesura de l'intensitat luminosa. fotometric, -a : relatiu, -iva al fotomètre o a la fotometria. « fotomicrografia » e derivats : v. microfotografia. fotomontatge nm, cf Ubaud Dicort : « photomontage » (Rapin) foton nm : unitat constitutiva de la lutz e, mai que mai, d'una radiacion electromagnetica. fotonic, -a : relatiu, -iva als fotons. fotonuclear, -a : relatiu, -iva a l'accion de las radiacions electromagneticas sul nucli d'un atòm. fotopatia : tolerància mai o mens granda d'unas espècias vegetalas a las intensitats luminosas. fotoperiòde (m.) : durada del jorn, del punt de vista de sos efèctes biologics. fotoperiodic, -a : relatiu, -iva al fotoperiodisme. fotoperiodisme : reaccion dels èssers vius, mai que mai de las plantas e dels animals, a una succession definida de lutz e d'escurina. fotopila : cellula fotovoltaïca. Los satellits artificials son equipats de fotopilas. fotoplan : plan fotografic obtengut per assemblatge de fotografias aerianas reduchas a una escala comuna. fotopsia : visions subjectivas d'aparéncia luminosa que, quand ne vira, tòcan l'uèlh malaut o pas, en seguida de quicòm de mai o mens anormal. fotoquimia : sciéncia de las reaccions quimicas amodadas per la lutz. fotoquimic, -a : relatiu, -iva a la fotoquimia. fotoquinesia : mòde d'irritabilitat que buta d'unes animals a cercar la lutz quand son dins l'escurina, e vice versa (lat.) fotoreceptor (m.) : cellula receptritz visuala. fotoresisténcia : conductor electric que sa resisténcia vària amb la luminositat. fotoresistent, -a : fotoconductor, -tritz. fotoresistivitat nf : fotoconductivitat. fotosensibilizacion : per un èsser viu, augmentacion de la sensibilitat a la lutz, jos l'accion d'un cosmetic, d'un remèdi, o de quicòm mai. fotosensibilizador (subs. m.) : substància catalizairitz de las reaccions fotoquimicas jos l'accion de la lutz. fotosensibilizar (v. tr.) : sensibilizar a la lutz una substància o un èsser viu. fotosensible, -bla : sensible, -a a las radiacions luminosas. fotosfèra nf : superficia luminosa que delimita lo contorn aparent de las estelas o del Solelh. fotosintèsi (f.) : per las plantas verdas e d'unas bacterias, procèssus de fabricacion de matèria organica, amb emission d'oxigèn, a partir de l'aiga e del gas carbonic de l'atmosfèra, de mercé l'energia luminosa. fotosintetic, -a : relatiu, -iva a la fotosintèsi. fotosintetizacion : accion o resulta de fotosintetizar. fotosintetizador, -airitz (abs. Dicort) : que fotosintetiza. fotosintetizar (v. tr.) : far la fotosintèsi ; per un organisme, sintetizar los glucids per fotosintèsi. fototactisme : movement de reaccion d'atraccion o de repulsion dels èsser unicellulars a una variacion d'intensitat luminosa. fototaxia nf : fototaxisme o fototropisme. fototèca nf : airal que l'òm i sèrva de colleccions fotograficas. fototelegraf : aparelh de fototelegrafia. fototelegrafia : transmission a distància, telegraficament, de documents fotografics. fototerapia : emplec terapeutic de radiacions luminosas.		fototipe : image fotografic obtengut dirèctament dins la cambra negra. fototipia : procediment d'impression. fototransistòr (fototransistor [v. transistor]) nm : fotodetector v. pus avant. fototropic, -a : dotat, -ada de fototropia ; relatiu, -iva al fototropisme. fototropisme : tropisme amodat per la luminositat. fotovoltaïc, -a : relatiu, -iva a la conversion de l'energia luminosa en energia electrica. fotra nf [veire fotre nm, cf Ubaud Dicort] : colèra negra. (v. TdF ‘foutro’) Quand a la fotra , mai val se tirar de pels passes. fotraga nf, cf Ubaud Dicort : « bêtise, mauvaise affaire » TdF fotral 1 nm, cf Ubaud Dicort : « t. familier et libre, coup, horion » TdF ‘foutrau’ fotral 2 (adj. e subs. inv.) : bestiasson, -a / imbecil, -a ; grand e gròs ; « gros morceau ». (v. TdF ‘foutrau’) Un fotral d'òme : un òme grandàs e grossàs. Aquel fotral de femna, cette bête de femme. (v. TdF jos ‘foutrau’) fotralada nf, cf Ubaud Dicort : « bourde, niaiserie » (Carrasco) ; « (pop.) flopée » (Laus). (# fotralhada) fotralàs [, -assa] n e adj : augm. de fotral, « grand coup, grosse gourmade ; gros nigaud, grosse bête » TdF. Un fotralàs d'omenàs. fotralet, -a n : diminutiu de fotral, « petit niais, petite sotte, blanc-bec, pauvre sire » TdF. fotralha : fotesa. v. pus naut. fotralhada : rosta / tanada / tabassada. (# fotralada) fotralhar (v. tr.) : tustassar / tanar / tabassar ; vexar. fotralhon, -a n (v. Ubaud Dicort) : v. fotralet. (v. TdF jos ‘foutralet’) fotralitge nm : « t. libre, nigauderie, ânerie, naïveté, sottise, v. cotralisa, necitge » (v. TdF ‘foutralige’) ; fotralha / fotesa. v. pus naut. fotralisa nf : v. fotralitge. (v. TdF ‘foutralige’) fotralòt, -a n, cf Ubaud Dicort : (v. fotralet) fotran blanc (intrada dobtosa, v. Ubaud Dicort p. 152) (plt.) : (Briza media). (v. tremblant 1) fotranca nf : desaise / malaise ; malautiá, « maladie ennuyeuse » TdF. fotrariá : baujum / extravagància ; escarbicada / espingada. fotrassal, -a n e adj, cf Ubaud Dicort : « énorme coup ; gros béta, v. fotralàs » (v. TdF) fotrassàs, -assa n e adj, cf Ubaud Dicort : v. fotralàs. (v. TdF jos foutralas’) fotrassejar (v. intr. e tr.) : èsser plan tròp minimós, -a ; tarranhar / embestiar / molestar (R. IV, 247). fotrassós, -osa [ / fotrassenc, -a] adj, cf Ubaud Dicort : tissós, -osa ; maniac, -a. (v. TdF jos ‘foutrassous’) fotre 1 nm : espèrma ; « humeur, colère, dépit » TdF. fotre 2 (v. intr. e tr.) : aver de relacions sexualas ; ficar ; flancar ; getar. (v. TdF ‘foutre 1’) L'ase te fota / vai te far fotre : vai-te'n al diable. Fotre un emplastre : mandar un emplastre. fotre (se) 3 : se trufar. Te fotes de ieu ? fotre ! 4 interj, cf Ubaud Dicort : « diable ! diantre, peste ! » TdF jos foutre 2’ fotre òu ! (interj.) : È ben ara ! / Viet d'ase ! / Terré òu ! fotre ni motre (ni per -) loc adv (v. Ubaud Dicort) : « d’aucune manière » (Brun Glossari Oc-Fr) fotrejada nf, cf Ubaud Dicort : « partie fine, partouze, orgie » (v. Brun Glossari Oc-Fr) fotrejaire, -aira n : repotegaire / romegaire ; damnejaire, -a. fotrejar (v. intr.) : repotegar / romegar ; damnejar. fotrimàs, -assa (abs. Dicort) : doblet augm. e pej. de fotimàs, -assa. fotrimelada nf, cf Ubaud Dicort : (v. fotimassada e fotrimàs) fotringa / fotringuèla ! (interj.) : diantre ! / diable ! (v. TdF jos ‘foutringo’) fotringar (v. tr. e intr.) : fotimassar. v. pus naut. fotriquet nm : coquinòt, -a ; coquinàs, -assa ; barbèl / barbèu / cadèl / blancbèc. Aquel fotriquet de vint ans me vòl far la morala ? fotròia nf : « colère, rage » (Lexic M. Roqueta). (v. fotre 1) fotromàs nm, cf Ubaud Dicort : v. fatrimàs. (v. TdF ‘foutroumas / foutrumas’) fotrumàs, -assa (abs. Dicort) : doblet augm. e pej. de fotimàs, -assa. (v. fotromàs e fatrimàs)