fotolisi (f.) : descomposicion quimica per la lutz, mai que mai pels rais ultraviolets.

fotolit : clichat fotolitografic obtengut fotograficament.

fotolitografia : tecnica qu'associa la fotografia e la gravadura quimica per obténer de formas d'impression litograficas o metallograficas.

fotolitografic, -a : relatiu, -iva a la fotolitografia.

fotoluminescéncia : luminescéncia amodada per una irradiacion visibla, ultravioleta o infraroja.

« fotomacrografia » e derivats : v. macrofotografia.

fotomagnetic, -a : relatiu, -iva al fotomagnetisme.

fotomagnetisme : fenomèns magnetics amodats per la lutz.

fotomapa : fotoplan que pòrta d'unas entresenhas cartograficas.

fotomecanic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « photomécanique » (Per Noste)

fotomètre : aparelh per mesurar l'intensitat luminosa.

fotometria : mesura de l'intensitat luminosa.

fotometric, -a : relatiu, -iva al fotomètre o a la fotometria.

« fotomicrografia » e derivats : v. microfotografia.

fotomontatge nm, cf Ubaud Dicort : « photomontage » (Rapin)

foton nm : unitat constitutiva de la lutz e, mai que mai, d'una radiacion electromagnetica.

fotonic, -a : relatiu, -iva als fotons.

fotonuclear, -a : relatiu, -iva a l'accion de las radiacions electromagneticas sul nucli d'un atòm.

fotopatia : tolerància mai o mens granda d'unas espècias vegetalas a las intensitats luminosas.

fotoperiòde (m.) : durada del jorn, del punt de vista de sos efèctes biologics.

fotoperiodic, -a : relatiu, -iva al fotoperiodisme.

fotoperiodisme : reaccion dels èssers vius, mai que mai de las plantas e dels animals, a una succession definida de lutz e d'escurina.

fotopila : cellula fotovoltaïca.

Los satellits artificials son equipats de fotopilas.

fotoplan : plan fotografic obtengut per assemblatge de fotografias aerianas reduchas a una escala comuna.

fotopsia : visions subjectivas d'aparéncia luminosa que, quand ne vira, tòcan l'uèlh malaut o pas, en seguida de quicòm de mai o mens anormal.

fotoquimia : sciéncia de las reaccions quimicas amodadas per la lutz.

fotoquimic, -a : relatiu, -iva a la fotoquimia.

fotoquinesia : mòde d'irritabilitat que buta d'unes animals a cercar la lutz quand son dins l'escurina, e vice versa (lat.)

fotoreceptor (m.) : cellula receptritz visuala.

fotoresisténcia : conductor electric que sa resisténcia vària amb la luminositat.

fotoresistent, -a : fotoconductor, -tritz.

fotoresistivitat nf : fotoconductivitat.

fotosensibilizacion : per un èsser viu, augmentacion de la sensibilitat a la lutz, jos l'accion d'un cosmetic, d'un remèdi, o de quicòm mai.

fotosensibilizador (subs. m.) : substància catalizairitz de las reaccions fotoquimicas jos l'accion de la lutz.

fotosensibilizar (v. tr.) : sensibilizar a la lutz una substància o un èsser viu.

fotosensible, -bla : sensible, -a a las radiacions luminosas.

fotosfèra nf : superficia luminosa que delimita lo contorn aparent de las estelas o del Solelh.

fotosintèsi (f.) : per las plantas verdas e d'unas bacterias, procèssus de fabricacion de matèria organica, amb emission d'oxigèn, a partir de l'aiga e del gas carbonic de l'atmosfèra, de mercé l'energia luminosa.

fotosintetic, -a : relatiu, -iva a la fotosintèsi.

fotosintetizacion : accion o resulta de fotosintetizar.

fotosintetizador, -airitz (abs. Dicort) : que fotosintetiza.

fotosintetizar (v. tr.) : far la fotosintèsi ; per un organisme, sintetizar los glucids per fotosintèsi.

fototactisme : movement de reaccion d'atraccion o de repulsion dels èsser unicellulars a una variacion d'intensitat luminosa.

fototaxia nf : fototaxisme o fototropisme.

fototèca nf : airal que l'òm i sèrva de colleccions fotograficas.

fototelegraf : aparelh de fototelegrafia.

fototelegrafia : transmission a distància, telegraficament, de documents fotografics.

fototerapia : emplec terapeutic de radiacions luminosas.

fototipe : image fotografic obtengut dirèctament dins la cambra negra.

fototipia : procediment d'impression.

fototransistòr (fototransistor [v. transistor]) nm : fotodetector v. pus avant.

fototropic, -a : dotat, -ada de fototropia ; relatiu, -iva al fototropisme.

fototropisme : tropisme amodat per la luminositat.

fotovoltaïc, -a : relatiu, -iva a la conversion de l'energia luminosa en energia electrica.

fotra nf [ ~ fotre 1 nm, cf Ubaud Dicort 2022] : colèra negra. (v. TdF ‘foutro’)

Quand a la fotra , mai val se tirar de pels passes.

fotraga nf, cf Ubaud Dicort : « bêtise, mauvaise affaire » TdF

fotral 1 nm, cf Ubaud Dicort : « t. familier et libre, coup, horion » TdF ‘foutrau’

fotral 2 (adj. e subs. inv.) : bestiasson, -a / imbecil, -a ; grand e gròs ; « gros morceau ». (v. TdF ‘foutrau’)

Un fotral d'òme : un òme grandàs e grossàs.

Aquel fotral de femna, cette bête de femme. (v. TdF jos ‘foutrau’)

fotralada nf, cf Ubaud Dicort : « bourde, niaiserie » (Carrasco) ; « (pop.) flopée » (Laus).  (# fotralhada)

fotralàs [, -assa] n e adj : augm. de fotral, « grand coup, grosse gourmade ; gros nigaud, grosse bête » TdF.

Un fotralàs d'omenàs.

fotralet, -a n : diminutiu de fotral, « petit niais, petite sotte, blanc-bec, pauvre sire » TdF.

fotralha : fotesa. v. pus naut.

fotralhada : rosta / tanada / tabassada.  (# fotralada)

fotralhar (v. tr.) : tustassar / tanar / tabassar ; vexar.

fotralhon, -a n (v. Ubaud Dicort) : v. fotralet. (v. TdF jos ‘foutralet’)

fotralitge nm : « t. libre, nigauderie, ânerie, naïveté, sottise, v. cotralisa, necitge » (v. TdF ‘foutralige’) ; fotralha / fotesa. v. pus naut.

fotralisa nf : v. fotralitge. (v. TdF ‘foutralige’) 

fotralòt, -a n, cf Ubaud Dicort :  (v. fotralet)

fotran blanc (intrada dobtosa, v. Ubaud Dicort p. 152) (plt.) : (Briza media).  (v. tremblant 1)

fotranca nf : desaise / malaise ; malautiá, « maladie ennuyeuse » TdF.

fotrariá : baujum / extravagància ; escarbicada / espingada.

fotrassal, -a n e adj, cf Ubaud Dicort : « énorme coup ; gros béta, v. fotralàs » (v. TdF)

fotrassàs, -assa n e adj, cf Ubaud Dicort : v. fotralàs. (v. TdF jos foutralas’)

fotrassejar (v. intr. e tr.) : èsser plan tròp minimós, -a ; tarranhar / embestiar / molestar (R. IV, 247).

fotrassós, -osa [ / fotrassenc, -a] adj, cf Ubaud Dicort : tissós, -osa ; maniac, -a. (v. TdF jos ‘foutrassous’)

fotre 1 nm : espèrma ; « humeur, colère, dépit » TdF. (v. fotra)

fotre 2 (v. intr. e tr.) : aver de relacions sexualas ; ficar ; flancar ; getar. (v. TdF ‘foutre 1’)

L'ase te fota / vai te far fotre : vai-te'n al diable.

Fotre un emplastre : mandar un emplastre.

fotre (se) 3 : se trufar.

Te fotes de ieu ?

fotre ! 4 interj, cf Ubaud Dicort : « diable ! diantre, peste ! » TdF jos foutre 2’

fotre ni motre (ni per -) loc adv (v. Ubaud Dicort) : « d’aucune manière » (Brun Glossari Oc-Fr)

fotre òu ! (interj.) : È ben ara ! / Viet d'ase ! / Terré òu !

fotrejada nf, cf Ubaud Dicort : « partie fine, partouze, orgie » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

fotrejaire, -aira n : repotegaire / romegaire ; damnejaire, -a.

fotrejar (v. intr.) : repotegar / romegar ; damnejar.

fotrimàs, -assa (abs. Dicort) : doblet augm. e pej. de fotimàs, -assa.

fotrimelada nf, cf Ubaud Dicort : (v. fotimassada e fotrimàs)

fotringa / fotringuèla ! (interj.) : diantre ! / diable ! (v. TdF jos ‘foutringo’)

fotringar (v. tr. e intr.) : fotimassar. v. pus naut.

fotriquet nm : coquinòt, -a ; coquinàs, -assa ; barbèl / barbèu / cadèl / blancbèc.

Aquel fotriquet de vint ans me vòl far la morala ?

fotròia nf : « colère, rage » (Lexic M. Roqueta). (v. fotre 1)

fotromàs nm, cf Ubaud Dicort : v. fatrimàs. (v. TdF ‘foutroumas / foutrumas’)

fotrumàs, -assa (abs. Dicort) : doblet augm. e pej. de fotimàs, -assa.