formulable, -bla : que pòt èsser formulat, -ada.

formulacion : accion o resulta de formular quicòm.

formular (v. tr.) : redusir a una formula ; exprimir en una formula.

formulari nm : recuèlh de formulas ; imprimit administratiu d’entresenhas de fornir a un organisme.

Formulas de conjuracion. 

   B.N. Fonds lat. n° 13 246, fòli 253 versò. Las Formulas de conjuracion del sègle VIII son una pròva màger que la lenga del pòble del sègle VIII, amens a la glèisa, èra ja de bon occitan.

   A las invocacions latinas del prèire o de la corala, lo pòble respondiá dins sa lenga : To illo livira (tu libera lo) e non pas libera eum.

   Aquela pròva s’ajusta a la del tèxt de sant Jiròni (v.borrica), a la del Ms. Delisle 10 910, fòli 78 versò, fin de letra D), a la de Teofilact e de Teofan (abans 602, fin de letra T) , a la de las Litanias carolinas del sègle VIII. (B.U. de Montpelhièr, H 409) (v. borrica - dar - flasca - tornar - litanias. Véser tanben lo document de la fin de la letra F, p.p. 507 - 508.

formuleta : formula que clava d’unes contes.

forn : airal barrat que i se fa fòrça calor per i far còire o i far calfar d’aliments o d’autras matèrias.

Forn de cauç.

Forn de cosinar.

Forn de pan.

Forn de teulièr.

forn de microondas ~ microondas nm, cf Ubaud Dicort : v. microondas.

forna : pala de forn.

fornada : quantitat de pan, de cauç , de teules... mesa dins un forn.

fornadassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse fournée » TdF

fornadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite fournée » TdF

fornairon nm : rossinhòl de parets (Motacilla phoenicurus) ; mena de boscarla (Motacilla provincialis) ; mena d’insècte : (Gryllus domesticus) ; (Periplaneta orientalis) ; (Blatta germanica) ; gafet de fornièr.

fornariá nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où sont les fours, rue des fourniers » TdF ; botiga que i se ven de pan. (v.. fornièr).

fornàs : forn bèl ; fornasa.

fornasa (abs. Dicort ; v. p. 152) : fuòc bèl que crèma bravament. (v. fornassa)

fornassa nf : fuòc de farga ; fuòc de pairolièr ; « foyer de forge, chaufferie » (v. TdF).

fornatge : paga per far còire lo pan ; pan que balhavan per paga al fornièr ; ancian drech senhoral.

fornejar (v. tr.) : far còire lo pan ; far còire quicòm al forn ; passar quicòm al forn.

fornèl : aparelh per far còire los aliments ; mena de forn per far fondre o cremar quicòm ; fogal de caudièira sus un naviri ; airal d’una pipa que i se calcina lo tabat ; tudèl de chimenèia ; montet de motas racinudas de far cremar.

fornelada : çò que se crèma quand òm fornèla.

fornelaire, -aira [~ -airitz] n : persona que fornèla.

fornelar [ ~ afornelar] (v. tr. e intr.) : cremar las èrbas, lo racinum, las motas racinudas, los pampes... de per un camp ; fumassejar (fumar aicisèm) ; ecirar ; languir de far quicòm.

fornelatge : accion de fornelar.

fornelet nm / fornet (v. fornet) : fornèl pichon, « couvet » TdF.

fornelièira : montet de motas racinudas de far cremar.

fornés nm, -esa : teulièr, -ièira (persona que fa de teules)

fornet nm, cf Ubaud Dicort : « petit four, creuset ; fourneau à dévider la soie ; fourneau d’un appartement, poêle ; cloche en fonte pour la cuisine » TdF. fornet : v. fornelet.

fornial (Laus) / forniu nm [los 2, veire fornil, cf Ubaud Dicort] / fornièira (v. fornièira) : sala del forn d’una fornariá, « fournil, bâtiment où est le four » TdF jos ‘fourniau’.

forniala nf [veire fornil, cf Ubaud Dicort] : coma çaisús.

fornicacion : accion de fornicar.

fornicaire, -aira [~ - airitz] n / fornicador (abs. Dicort), -airitz : persona que fornica.

fornicar (v. intr.) : cometre un pecat de la carn ; aver un acte sexual fòra maridatge.

fornidor nm : fornisseire.

fornidura nf, cf Ubaud Dicort : « fourniture » (Alibert)

fornièira nf (e non pas « bolangièira » (fr.)) : « fournière, boulangère » ; sala que i se tròba lo forn d’una fornariá. (v. TdF)

fornièr nm (e non pas « bolangièr » (fr.)) : « fournier, boulanger qui cuit le pain qu’on lui apporte en pâte ; crénilabre, poisson ; chaufournier, v. cauçfornièr » TdF

Fornièr Enric (abat) : contaire occitan roergàs (1907-1972).

fornil nm, cf Ubaud Dicort  : v. fornial.

fornilha nf : lenha menuda, « bourrée pour le four » (Alibert) ; calfament d’un forn.

fornilhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, chercher des broussailles ou du bois pour le four » TdF ‘fourniha’

fornilhièr nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui fournit les fournilles ; lieu où l’on met les fournilles » (L. 195)

forniment nm : çò fornit, « fournissement, mise ; ameublement, trousseau d’une fille » TdF.

fornir (v. tr.) : provesir de çò necessari quicòm o q.q.

fornir (se) : se provesir.

fornisseire, -eira [~ -eiritz] adj e n : persona que fornís quicòm.

fornitura nf (L. 195) : forniment (çò fornit) ; « un des jeux de l’orgue » (v. TdF)

fornon nm, cf Ubaud Dicort : « petit four » TdF

forquejaire, -aira [~ -airitz] n : persona que trabalha amb una forca.

forquejar (v. tr.) : frequentatiu de forcar / enforcar.

Forquejar lo fen, la palha, las èrbas.

 

 

forquèla : forca pichona ; pal forcut.

Metre de forquèlas a las còrdas de bugada, étançonner avec des perches les cordes où l’on fait sécher le linge. (v. TdF jos ‘fourquello’)

forquelada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’embrasse une forquèla, contenu d’un échalas ; séquelle » (v. TdF)

forquelina nf, cf Ubaud Dicort : « petite perche fourchue, échalas » TdF

forquelon nm, cf Ubaud Dicort : « fourchon » TdF

forquet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a les cornes dirigées vers l’avant » TdF

Vaca forqueta, vache à cornes menaçantes, en forme de fourche. (v. TdF)

forqueta nf : aplech forcut utilizat per manjar ; « petite fourche, pieu fourchu ; engin de pêche, espèce de croix à laquelle on fixe des lignes » TdF.

forquetada nf, cf Ubaud Dicort : « fourchetée » (v. forquetar; « coup de fourche, v. forcada » (Fettuciari)

forquetar (v. tr.) : trapar amb la forqueta ; balhar de còps de forqueta ; manjar amb la forqueta.

forquetejar (abs. Dicort e TdF) (v. tr.) : quitar pas de forquejar.

forqueton : forqueta pichona.

forquièr nm : belicoquièr (Celtis australis) (v. TdF)

forra : lenga farcida ; regalèmus (brave repais)

forra-borra 1 (adv.) : abarreja / mescladament ; « précipitamment, confusément » TdF jos ‘bourro-bourro’.

forra-borra 2 nm, cf Ubaud Dicort : « cohue, tohu-bohu » TdF ‘fourro-bourro’ ; « personne brusque et irréfléchie » TdF jos ‘bourro-bourro’

forrada nf, cf Ubaud Dicort : « paillasson ; cabane portative de berger, construite avec de la paille » TdF

forradura : pèl d’animal aprestada per doblar un vestit ; pel aprestada per far vestit.

forraire, -aira : persona que trabalha o vend de pèls.

forrar (v. tr.) : garnir l’endedins d’un vestit, d’un capèl... amb de forradura o una estòfa ; « introduire, faire entrer, ficher ; haler un chien, v. borrar 2 ; jouer au jeu de cartes appelé forre ; flanquer, asséner, v. fitre » (v. TdF).

forrar d’un caire loc v, cf Ubaud Dicort : « rompre les oreilles, casser les pieds, ‘gonfler’ » (Brun Glossari Oc-Fr)

forratge nm, cf Ubaud Dicort : « fourrage, fourrage en vert » TdF

forre 1 nm : estòfa o forradura per forrar quicòm ; vestits ; viures.

Recaptar son forre, renfermer ses hardes, arranger ses affaires, serrer sa récolte. (v. TdF jos ‘fourre 1’)

forre 2 (palha) nm, cf Ubaud Dicort : « feurre, chaume, paille de toute espèce ; claie rembourrée de roseaux et de carex que les bergers de la Crau dressent obliquement sur la terre, afin d’abriter leurs brebis pendant les nuits d’hiver ; abrivent de jardinier ; sorte de jeu de cartes » (v. TdF ‘fourre 2’)

forrèl nm / forrèu (abs. Dicort) : mena d’estug ; cocon de manhan.

forrelar (v. intr.) : far un cocon.

forrelàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand fourreau ; gros cocon » TdF

forrelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit fourreau ; petit cocon » TdF

forriala [veire forbiala, cf Ubaud Dicort] nf : bòla de marbre ; bòla.

forrièira : airal que i son menadas bèstias o veituras en infraccion.

forrièr : forron (galonat en carga dels vestits o dels viures)

forrolh nm / forrolha nf : pala pel fuòc.

forron nm, cf Ubaud Dicort : « valet de ville, agent de police ; sergent, huissier, recors, garnisaire, garde de commerce, porteur de contraintes » TdF ‘fourrou’

forrucar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, fureter » (Carrasco). (v. furetar, furgar)

forrup : gorjada.

forrupadís : accion de forrupar, de chucar.

forrupar (v. tr.) : chimar (beure golardament ; beure glop per glop) ;  manjar de potons.

Forrupar un uòu : chucar un uòu.

fòrs adv (arc.), cf Ubaud Dicort : « hors, excepté (vieux) » TdF

forselon nm : graulon (vèspa pus gròssa de totas) (Vespa crabro)

forsenat, -ada adj : persona qu’es fòrasen o descabestrada.

fòrt 1, -a (adj.) : vigorós, -osa ; capable, -a ; que ten lo còp ; lo contrari de leugièr.

Un vin fòrt.

Un òme fòrt.

Fòrt en lengas.

Plaça fòrta.

Natura fòrta.

Volontat fòrta.

Aquò’s un pauc fòrt : aquela tiba !

Se far fòrt de : se creire capable de.

Es pas mon fòrt : es pas çò que mai aimi.

fòrt 2 (adv.) : aicisèm / bravament / fòrça / quicòm.

Tustar fòrt.

Parlar fòrt.

Cridar fòrt.

Plorar fòrt.

fòrt e mòrt (adv.) : amb tenacitat.

Li sostenguèri fòrt e mòrt que s’enganava !

fòrt 3 (subs. m.) : fortificacion ; plaça fòrta ; airal fortificat.

fortalesa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fortificacion ; fòrt ; plaça fòrta.

fortalici (m.) (De notar aquela forma, dins Bodon, amb « ostalici ») (abs. Dicort) / fortalícia (f.) (abs. Dicort) (los 2, L. 196) : fortalesa.

fòrtament : amb fòrça.

fortaressa (abs. Dicort) : doblet de fortalesa.

fortàs, -assa adj : fòrt, -a que jamai ; fòrt, -a ; vigorós, -osa ; capable, -a ; que ten plan lo còp.

Aquela aigardent (v. la nòta de grand) es fortassa.