forenc, -a adj (abs. Dicort) : fòra las parets d'una ciutat ; estrangièr, -ièira. (v. foren, cf Ubaud Dicort  p. 152)

Forés n pr m : region de França al nòrd del Massís septentrional occitan.

Aquò’s Forés, c’est de la camelotte. (v. TdF josFourès’)

forés 1, -esa adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : rustic, -a ; ruste, -a ; lord, -a.

Una foresa¸ une paysane, une grosse fille, un hommasse. (v. TdF)

forés 2 nm (abs. Dicort) : quincalha / pacotilha / farlabica. (v. jos Forés)

Es de forés : es de farlabica. (v. Alibert)

foresenc, -a ~ foresian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « forézien, enne » (v. Forés)

forèst 1 nf : selva (bòsc grand)

forèst 2 nm, cf Ubaud Dicort : « hameau, chalet, ferme, dans les Alpes » TdF fourèst 1’

forestar (v. intr.) : far pagar de dreches sus una selva.

forestatge nm : dreches de pagar sus una selva, « forestage, droit de prendre du bois de construction et de chauffage dans une forêt et d’y faire paître le bétail ». (v. TdF)

forestega nf, cf Ubaud Dicort : « bateau qui porte un moulin à farine » (v. TdF)

forestièr, -ièira (adj. e subs.) : relatiu, -iva als bòsques ; forenc, -a (estrangièr, -ièira) ; estajant, -a d'un masatge.

Camin forestièr.

Garda forestièr.

foreston nm : masatge. (v. forèst 2)

forestós, -osa : sorn, -a (escur, -a) ; desertós, -osa ; que fa paur.

foret 1 nm, cf Ubaud Dicort : « furet, espèce de filet attaché à deux bâtons, que le pêcheur pousse devant lui, en Limousin, v. capairon » (v. TdF)

foret 2 nm, cf Ubaud Dicort : « foret, outil pour percer » TdF fouret 2’

« foretge » : v. ferotge.

forfach / forfait [veire forfach, cf Ubaud Dicort] nm : crim abominable ; prètzfach.

forfachós, -osa adj (L. 194) (abs. Dicort) : criminal, -a (R. II, 517).

forfachura nf, cf Ubaud Dicort : « forfaiture » (Sèrras-Ess.)

forfaire / forfar (v. intr.) : far quicòm de contrari al dever, a l'onor.

forfaitura [veire forfachura] nf (los 2, R. III, 275) : crim d'un fonccionari public dins l'exercici de sas fonccions.

forfar (v. intr.) : v. forfaire.

forfolh : fordol ; borramescla ; guirgoste ; bruch d'aiga que bolís o d'aigas que cascalhejan, que gorgolhejan.

forfolha n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « enfant qui aime à patauger dans l’eau, salisson » TdF fourfouio’

forfolhadís (abs. Dicort) : doblet de forfolh.

forfolhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que forfolha.

forfolhar (v. intr.) : gorgolhar (començar de bolir ; bolir a grand bolh) ; cercar quicòm dins un enrambolh.

forfolhatge : accion de forfolhar.

forfolhejar (v. intr.) : quitar pas de forfolhar.

forfolhièira nf, cf Ubaud Dicort : « bouillonnement » TdF fourfouiero’

forfolhon nm, cf Ubaud Dicort : « enfant remuant ; tortillon, trousse-pète, femme négligente » TdF

forfolhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « chiffonné, crotté, ée, sale » TdF

forforèla nf, cf Ubaud Dicort : « chiffon de papier » TdF

fòrga (non preconizat Dicort) : v. farga.

forgador ~ furgador nm, cf Ubaud Dicort : v. furgador.

forgaire ~ furgaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. furgaire.

forgalhaire ~ furgalhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. furgalhaire.

forgar ~ furgar v, cf Ubaud Dicort : v. furgar.

forgomàs nm, cf Ubaud Dicort : v. fatrimàs. (v. TdF fourgoumas’)

« forgon » (forgon nm), « forgonar » (forgonar v) e autres derivats (fr.) : v. furgon - furgonar.

forgonada ~ furgonada nf : v. furgonada.

forgonaire ~ furgonaire, -aira : v. furgonaire.

forgonar ~ furgonar v, cf Ubaud Dicort : v. furgonar.

forgonat nm, cf Ubaud Dicort : v. forgonada. (v. TdF jos ‘fourgounado’)

forgonejar v, cf Ubaud Dicort : v. forgonar. (v. TdF jos ‘fourgouna’)

forgoneta nf, cf Ubaud Dicort : « fourgonnette » (Laus)

« foriala » : v. forriala.

-FORIC : forma sufixada del grèc phòròs (que pòrta) v. euforic - piroforic.

forlana nf, cf Ubaud Dicort : « ancienne danse connue à Nice, peut-être ‘la danse de Forli’ » TdF

forlinhar (v. intr.) : descaire / descàser.

forlinhar (se) : se maridar al dejós de sa condicion.

forma 1 (abs. Dicort 2022) : aparéncia extèrna (v. fòrma) ;

forma 2 (L. 194) : modèl ; mòtle pel formatge ; pan de formatge ; lausa de forn ; estala de canonge ; tumor del bestial. (v. TdF jos ‘formo’)

fòrma nf, cf Ubaud Dicort 2022 : aspècte visible. (Ubaud)

formable, -bla : que pòt èsser format, -ada.

formacion : arrengament d'un ensemble ; agregat de ròcas que presentan de caractèrs geologics o paleontologics comuns ; accion o resulta de formar o de se formar ; biais de formar un mot.

Formacion d'un projècte.

Formacion politica.

La formacion de l'unitat d'Occitània tota.

Formacion primària, segondària, terciària...

La formacion permanenta es una necessitat.

Formacion del femenin, del plural.

formador, -doira (que forma) adj, cf Ubaud Dicort : « formateur, -trice » (Sèrras-Ess.)

Los elements formadors d'un mot. (v. formator 2)

formaire 1 nm, -aira : persona que fa o que vend de formas de formatge « marchand de fromages, v. formatjaire » (v. TdF).

formaire 2, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :  « celui, celle qui forme » TdF fourmaire 1’

 

 

formal, -a : precís, -a ; explicit, -a ; adamantin, -a.

Pròva formala.

Òrdre formal.

Condicion formala.

formalament : d'un biais formal.

formaldeïd nm : (quimia) « formaldéhyde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 361)

formalisme : observacion tròp estrecha de las règlas ; ensemble de simbòls utilizats sistematicament dins l'edificacion d'una teoria matematica.

formalista adj e n (m. e f.) : persona tròp estrecha d'idèa.

formalitat nf : biais de procedir formal.

Las formalitats administrativas.

formalizacion : accion o resulta de formalizar.

Formalizacion d'una teoria.

formalizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, formaliser » (Per Noste, Basic)

formalizar (se) : s'embroncar a causa de quicòm.

Se cal pas formalizar per un pas res.

formança nf, cf Ubaud Dicort : « raisin en formation, grappes naissantes » TdF

formar (v. tr.) : donar forma a quicòm ; ensenhar q.q. ; constituir.

formar (se) : prene forma.

formassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse meule de fromage » TdF

format 1 nm : dimension en general (t. a.) ; estructura que caracteriza la disposicion de las donadas sus un supòrt d'informatica (t. tecn. d'informatica) ; largor d'un film en millimètres.

format 2, -ada : p.p. de formar (t.a.)

Una filha formada es una filha maridadoira (nubila)

formatar (v. tr.) : adaptar a un format. (t. tecn. d'informatica)

formatat, -ada (t. tecn. d'informatica) : prèst, -a per èsser utilizat, -ada (disc, disqueta)

formatatge : accion de formatar (t. tecn. d'informatica)

Formatatge d'una disqueta.

formatge : aliment fach amb de calhada de lach.

Lo formatge de Ròcafòrt, de Laguiòla, de Cantal.

formatge de pòrc nm, cf Ubaud Dicort : « fromage de cochon, v. florentina » (v. TdF jos ‘froumage’)

formatge de rusca nm, cf Ubaud Dicort : « vieux tan moulé en forme de fromage, pour servir de combustible » (v. TdF jos ‘froumage’)

formatgièira nf : mòtle per far de formatges ; airal per servar los formatges ; cabinet a formatge.

formatgièr, -ièira n : persona que fa o vend de formatges.

formatiu, -iva nf, cf Ubaud Dicort : « formatif, ive, qui a la faculté de former, d’organiser » TdF

formatjaire nm, cf Ubaud Dicort : « fromager, marchand de fromage » TdF froumajaire’

formatjar (v. intr.) : far de formatges.

formatjariá : airal que i se fan o que i se vendon de formatges.

formatjàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros fromage, vilain fromage, mauvais fromage » TdF froumajas’

formatjon nm : « petit fromage » ; pichon formatge fresc. (v. TdF froumajoun’)

formator 1, -tritz (que fa lo mestièr de formar las gens) n, cf Ubaud Dicort : persona que forma d'autras personas ;

Sa profession es d'èsser formator.

formator 2, -tritz adj (abs. Dicort) : tot çò que forma quicòm. (v. formador)

Los elements formators d'un mot.

-FÒRME : forma sufixada del latin forma (forma) v. unifòrme - multifòrme - fongifòrme.

formèla nf, cf Ubaud Dicort : « t. d’art vétérinaire, encastelure » TdF

formeta : forma pichona / formatge pichon.

formic 1 nm / formiga (v. formiga) nf : mena d'insècte. (Formica)

formic leon nm : mena d'insècte. (Myrmeleon)

formic 2, -a adj (Laus) : relatiu, -iva a las formigas ; t. tecn. de quimia.

Sentor formica.

Acid formic.

fòrmicà nm (abs. Dicort) (de l'angl. formica [fɔ’:mikʌ]) : matèria estratificada utilizada per far de laissas, de taulas, de tauletas...

formidablament : d'un biais formidable.

formidable, -bla : de crentar ; extraordinari, -ària.

formièr nm, -ièira : q.q. que fa o vend de formas per capèls o sabatas.

formiga nf : « fourmi ; démangeaison » (Alibert)

Aver las formigas, avoir des fourmis, avoir des crampes, trépigner. (v. TdF jos ‘fournigo’)

formigament / formiguejament nm : grolhament ; prusor.

formigar / formiguejar (v. intr.) : grolhar ; prúser / prusir. (v. TdF jos ‘fourniga’)

formigassa (augm. pej.) : formiga gròssa e emmalida.

formiguejament nm : v. formigament.

formiguejar (v. intr.) : v. formigar.

formigueta nf  : (diminutiu afectiu) formiga pichonèla.

formiguièira nf : doblet de formiguièr.

formiguièr nm : airal que de formigas i anisan ; multitud ; airal que i a bravament de pòble ; mena d'aucèl.

formòl : nom usual de la solucion aquosa d'aldeïd formic.

formula : biais de presentar, d'organizar quicòm ; forma precisa e invariabla de paraulas de decorar (de recitar de per còr) dins d'unas ocasions ; biais de dire formal ; imprimit formal de completar ; frasa estereotipada ; expression matematica o quimica. (v. Formulas)

Formula legala.

Formula rituala.

Formula  diplomatica.

Formula de cortesiá.

Formula epistolara.

Formula estereotipada : expression tota facha.

Formula un (espòrt) nf, cf Ubaud Dicort : « formule 1. »