|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
fonduda : mena de recèpta culinària amb de formatge fondut ; uòus borrats ; vedelada de paret, de talús... (v. TdF) fondut, -uda : p.p. de fondre, « fondu, ue ; défait, aite ; dissous, oute, démoli, ie » TdF jos ‘foundre’. fonèma (m.) : son d'una lenga definit per las proprietats distinctivas que l'opausan als autres sons d'aquela lenga. Las vocalas, las consonantas son de fonèmas. fonematic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « phonématique » (Per Noste) fonematica nf, cf Ubaud Dicort : « phonématique » (Per Noste) fonetic, -a : relatiu, -iva a la fonetica ; relatiu, -iva al son e non pas a l'etimologia : « cossí, distint, foncion » es un biais fonetic d'escriure « consí, distinct, fonccion » Notacion fonetica internacionala. v. p. 13 e seguentas. fonetica : ensemble dels sons d'un lengatge ; estudi dels sons d'una lenga. foneticament : de mercé la notacion fonetica. fonetician, -a : persona especializada en fonetica. fonfònia nf, cf Ubaud Dicort : « cornemuse ; mandoline, vielle ; amusette d’enfant ; bruit vague, murmure, symphonie ; rabâchage ; nigaud, sot, ignorant ; genre de papillons, sésie, sphinx » TdF ‘founfòni’ fonfoniaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « joueur de cornemuse, de vielle ou de mandoline » TdF fonfoniar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jouer de la cornemuse ou de la vielle ; gratter la mandoline ; rendre un son monotone ; s’amuser à des riens, farfouiller » TdF fonfonet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « grognon, onne » TdF fonge nm, cf Ubaud Dicort (R. III, 358) : bolet comun / cep / campairòl / botairòl... (Boletus edulis) (v. TdF) ; natura de tot çò fongós (tumor microscopica en forma de campairòl) FONGI- : forma prefixada del latin fungus (fonge) fongibilitat nf : (t. tecn. de drech) qualitat de çò fongible. fongible, -bla : (t. tecn. de drech) que se consoma per l'usatge. -FONGIC : forma sufixada del latin fungus (fonge) v. antifongic. fongic, -a : relatiu, -iva als fonges ; en forma de fongus. fongicid, -a [fongicida 1 adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort] : que fa perir tot çò fongós. fongicida 2 (m.) : substància per combatre las afeccions fongicas dels animals e de las plantas. fongicòla (m. e f.) : que viu dins los fonges. fongifòrme, -ma : en forma de fonge. fongoïd, -a : que revèrta un fonge. fongós, -osa : de la natura d'un fonge. Ulcèra fongós. fongositat nf : estat de çò fongós ; excrescéncia fongosa. fongus nm (abs. Dicort) (lat. med.) : tumor en forma de fonge. fonha nf : estat de q.q. que fonha (que bota, que fa lo morre) fonhada : butada ; butassal ; secossa ; saquejadís. fonhadissa : fonha que perdura. fonhador nm : recanton per fonhar (per far lo morre) ; mòble en forma de taula amb miralh, tauleta e tirador ; cambra per s'adornar ; cambra de recepcion ; retira de naviris desarmats. fonhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fonha (que fa lo morre) fonhar 1 (v. tr.) : butar ; tustar ; soslevar ; cachar / quichar ; fosegar ; foire / fòser ; fotjar (trabalhar la tèrra a braç) fonhar 2 (v. intr. e tr.) : botar (far lo morre) fonhar (se) v pron : « se bouder » (v. TdF jos ‘fougna 1’) fonhariá : fonha (estat de q.q. que fa lo morre) fonhassariá nf, cf Ubaud Dicort : « chose méticuleuse, vétille ? » TdF fonhatge : accion de fonhar (de far lo morre) fonheta n (m. e f.) : pichon, -a fonhaire, -a ; pichon, -a rambalhaire, -a ; raportaire, -a ; maneflaire, -a. Mesfisa-te, qu'a la tissa d'èsser fonheta ! fonhós, -osa adj : fonhaire, -a. v. pus naut. FONIA- : forma prefixada del grèc phònè (son ; votz) -FONIA : forma sufixada del grèc phònè (son ; votz) v. eufonia - polifonia - simfonia. fonia nf, cf Ubaud Dicort : « phonie » (Rapin) foniatre, -tra n : especialista (m. e f.) de foniatria. foniatria : branca de la medecina qu'estúdia las afeccions e las perturbacions de la votz. -FONIC : forma sufixada del grèc phònè (son ; votz) v. eufonic - polifonic - simfonic. fonic, -a : relatiu, -iva al son o a la votz. fonilh : morre de pòrc ; embut (mena de còn invertit, amb un tub a sa basa per far dintrar un liquid dins un recipient) fonilhar (v. tr.) : fòire / fòser ; fosegar ; soslevar. FONO- : forma prefixada del grèc phònè (son ; votz) fonocardiografia : enregistrament dels bruches del còr.
|
|
fonocardiograma nm : corba obtenguda per fonocardiografia. fonofobia : crenta de parlar a nauta votz. fonogenia : qualitat d'una votz o d'un instrument que se prèsta a de bravas reproduccions. fonograf : ancian aparelh de reproduire de sons o la votz. fonografic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « phonographique » (Per Noste) fonograma nm, cf Ubaud Dicort : « phonogramme » (Rapin) fonolita nf : ròca volcanica que se descaca en lausas sonòras a la percussion. fonolitic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « phonolithique » (v. fonolita) fonològ, -a : especialista (m. e f.) de fonologia. fonologia : estudi dels fonèmas del punt de vista de lor fonccion lingüistica. fonologic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « phonologique » (Rapin) fonometria nf, cf Ubaud Dicort : « phonométrie » (Rapin) fonotèca nf, cf Ubaud Dicort : « phonothèque » (Rapin) fons 1, fonza (adj.) : prigond, -a. fons 2 (adv.) : prigond (adv.) Curar fons : curar prigond. fons 3 nm (pl. fonzes) : partida inferiora de quicòm (t. a.) ; partida pus intèrna per oposicion a l'intrada ; ensemble de qualitats moralas de q.q. ; « somme, capital » (v. TdF ‘founs 1’). Al fin fons, au fin fond, au plus profond. De fons en cima / de cap a fons, de fond en comble. (v. Ubaud Dicort e TdF) A fons / d'a fons : complètament. Es una persona qu'a fòrça fons. Donar son ben a fons perdut, donner son bien à fonds perdu, mettre son bien en viager. (v. Ubaud Dicort e TdF) « fonsar » : v. fonzar. font / fònt [veire font, cf Ubaud Dicort] (f.) : aiga viva que sortís de tèrra. Las santas fonts : l'airal que i se bateja. fontana : construccion per canalizar una font. fontanal : airal enfangat per una font non canalizada. fontanèla : font pichona ; epigastri (fontanèla de l'estomac) ; airal membranós entremièg los òsses de la clòsca d'un novel nascut. Una fontanèla vinava al fons del prat. Se tustar la fontanèla : se penedre. fontaneta : fontana pichona. fontanièr nm, -ièira : persona en carga de las fonts e de la distribucion de lor aiga ; persona que cèrca de fonts. fontanilh nm / fontanilha nf : font pichonèla. fontassa : font gròssa. fonteta nf / fontilha (abs. Dicort) : font pichona. fontona nf, cf Ubaud Dicort : « petite fontaine » TdF suppl fonza / fonsa [veire fonza] nf : depression de terren mai que mai banhada (tomple / iga / baudraca / bolidor / molièira...) fonzada nf, cf Ubaud Dicort : « partie basse ; fond de vallée, fond d’un champ, fond d’un arbre » TdF ‘jos ‘founsado fonzaire / fonsaire [veire fonzaire] nm : barricaire que met un fons a de fustalha. fonzal / fonsal [veire fonzal] nm : depression de terren ; cordilh trenat de cima de foet. fonzalhas / fonsalhas [veire fonzalhas] nf pl : escorrilhas / sediments / depaus ; borra / rausa / pautra. fonzar / fonsar [e derivats veire fonzar, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : metre un fons ; cavar (curar) fons. fonzaralha(s) nf (pl) , cf Ubaud Dicort : v. fonzalhas. (v. TdF jos ‘founsaio’) fonzatge / fonsatge [veire fonzatge] nm : accion de metre un fons ; de cavar fons. fonzèl / fonsèl [veire fonzèl] nm : pèça pichona d'un fons. fonzelat, -ada (abs. Dicort, v. p. 152) : concau, -ava. (v. fonzelut) fonzelut, -uda adj : doblet de fonzut, -uda, « concave, creux, euse, ventru, ue » TdF jos ‘founsaru’. fonzièira nf, cf Ubaud Dicort : « charrue défonceuse » TdF ‘founsiero’ fonzièr, -ièira adj : fondamental, -a ; relatiu, -iva a un fons de tèrra. I a entre eles dos una diferéncia fonzièira. Proprietari fonzièr. fonzièirament adv : prigondament. fonzilh : brossa / calhada ; grumèls de recuècha. fonzilhas nf pl : escorrilhas / sediments. fonzilhon nm : fons ; residú (v. TdF ‘founsihoun’) ; grumèls. fonzor nf : prigondor. fonzós, -osa : que fa bravament de depaus. fonzura nf, cf Ubaud Dicort : « enfonçure d’un tonneau, les pièces du fond ; mairain » TdF jos ‘founsuro’ fonzut, -uda : prigond, -a. football (angl.) (abs. Dicort) : fotbòl (espòrt collectiu que se jòga a onze contra onze, amb un balon redond butat amb los pès) (v. fotbòl) foquet nm : v. fuoquet. Foquet : nom de mai d'un trobador. |
|
|
|
|
|
|