fonduda : mena de recèpta culinària amb de formatge fondut ; uòus borrats ; vedelada de paret, de talús... (v. TdF)

fondut, -uda : p.p. de fondre, « fondu, ue ; défait, aite ; dissous, oute, démoli, ie » TdF jos ‘foundre’.

fonèma (m.) : son d'una lenga definit per las proprietats distinctivas que l'opausan als autres sons d'aquela lenga.

Las vocalas, las consonantas son de fonèmas.

fonematic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « phonématique » (Per Noste)

fonematica nf, cf Ubaud Dicort : « phonématique » (Per Noste)

fonetic, -a : relatiu, -iva a la fonetica ; relatiu, -iva al son e non pas a l'etimologia :

« cossí, distint, foncion » es un biais fonetic d'escriure « consí, distinct, fonccion »

Notacion fonetica internacionala. v. p. 13 e seguentas.

fonetica : ensemble dels sons d'un lengatge ; estudi dels sons d'una lenga.

foneticament : de mercé la notacion fonetica.

fonetician, -a : persona especializada en fonetica.

fonfònia nf, cf Ubaud Dicort : « cornemuse ; mandoline, vielle ; amusette d’enfant ; bruit vague, murmure, symphonie ; rabâchage ; nigaud, sot, ignorant ; genre de papillons, sésie, sphinx » TdF founfòni’

fonfoniaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « joueur de cornemuse, de vielle ou de mandoline » TdF

fonfoniar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jouer de la cornemuse ou de la vielle ; gratter la mandoline ; rendre un son monotone ; s’amuser à des riens, farfouiller » TdF

fonfonet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « grognon, onne » TdF

fonge nm, cf Ubaud Dicort (R. III, 358) : bolet comun / cep / campairòl / botairòl... (Boletus edulis) (v. TdF) ; natura de tot çò fongós (tumor microscopica en forma de campairòl)

FONGI- : forma prefixada del latin fungus (fonge)

fongibilitat nf : (t. tecn. de drech) qualitat de çò fongible.

fongible, -bla : (t. tecn. de drech) que se consoma per l'usatge.

-FONGIC : forma sufixada del latin fungus (fonge) v. antifongic.

fongic, -a : relatiu, -iva als fonges ; en forma de fongus.

fongicid, -a [fongicida 1 adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort] : que fa perir tot çò fongós.

fongicida 2 (m.) : substància per combatre las afeccions fongicas dels animals e de las plantas.

fongicòla (m. e f.) : que viu dins los fonges.

fongifòrme, -ma : en forma de fonge.

fongoïd, -a : que revèrta un fonge.

fongós, -osa : de la natura d'un fonge.

Ulcèra fongós.

fongositat nf : estat de çò fongós ; excrescéncia fongosa.

fongus nm (abs. Dicort) (lat. med.) : tumor en forma de fonge.

fonha nf : estat de q.q. que fonha (que bota, que fa lo morre)

fonhada : butada ; butassal ; secossa ; saquejadís.

fonhadissa : fonha que perdura.

fonhador nm : recanton per fonhar (per far lo morre) ; mòble en forma de taula amb miralh, tauleta e tirador ; cambra per s'adornar ; cambra de recepcion ; retira de naviris desarmats.

fonhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fonha (que fa lo morre)

fonhar 1 (v. tr.) : butar ; tustar ; soslevar ; cachar / quichar ; fosegar ; foire / fòser ; fotjar (trabalhar la tèrra a braç)

fonhar 2 (v. intr. e tr.) : botar (far lo morre)

fonhar (se) v pron : « se bouder » (v. TdF jos ‘fougna 1’)

fonhariá : fonha (estat de q.q. que fa lo morre)

fonhassariá nf, cf Ubaud Dicort : « chose méticuleuse, vétille ? » TdF

fonhatge : accion de fonhar (de far lo morre)

fonheta n (m. e f.) : pichon, -a fonhaire, -a ; pichon, -a rambalhaire, -a ; raportaire, -a ; maneflaire, -a.

Mesfisa-te, qu'a la tissa d'èsser fonheta !

fonhós, -osa adj : fonhaire, -a. v. pus naut.

FONIA- : forma prefixada del grèc phònè (son ; votz)

-FONIA : forma sufixada del grèc phònè (son ; votz) v. eufonia - polifonia - simfonia.

fonia nf, cf Ubaud Dicort : « phonie » (Rapin)

foniatre, -tra n : especialista (m. e f.) de foniatria.

foniatria : branca de la medecina qu'estúdia las afeccions e las perturbacions de la votz.

-FONIC : forma sufixada del grèc phònè (son ; votz)  v. eufonic - polifonic - simfonic.

fonic, -a : relatiu, -iva al son o a la votz.

fonilh : morre de pòrc ; embut (mena de còn invertit, amb un tub a sa basa per far dintrar un liquid dins un recipient)

fonilhar (v. tr.) : fòire / fòser ; fosegar ; soslevar.

FONO- : forma prefixada del grèc phònè (son ; votz)

fonocardiografia : enregistrament dels bruches del còr.

 

 

fonocardiograma nm : corba obtenguda per fonocardiografia.

fonofobia : crenta de parlar a nauta votz.

fonogenia : qualitat d'una votz o d'un instrument que se prèsta a de bravas reproduccions.

fonograf : ancian aparelh de reproduire de sons o la votz.

fonografic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « phonographique » (Per Noste)

fonograma nm, cf Ubaud Dicort : « phonogramme » (Rapin)

fonolita nf : ròca volcanica que se descaca en lausas sonòras a la percussion.

fonolitic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « phonolithique » (v. fonolita)

fonològ, -a : especialista (m. e f.) de fonologia.

fonologia : estudi dels fonèmas del punt de vista de lor fonccion lingüistica.

fonologic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « phonologique » (Rapin)

fonometria nf, cf Ubaud Dicort : « phonométrie » (Rapin)

fonotèca nf, cf Ubaud Dicort : « phonothèque » (Rapin)

fons 1, fonza (adj.) : prigond, -a.

fons 2 (adv.) : prigond (adv.)

Curar fons : curar prigond.

fons 3 nm (pl. fonzes) : partida inferiora de quicòm (t. a.) ; partida pus intèrna per oposicion a l'intrada ; ensemble de qualitats moralas de q.q. ; « somme, capital » (v. TdF founs 1’).

Al fin fons, au fin fond, au plus profond.

De fons en cima / de cap a fons, de fond en comble.

(v. Ubaud Dicort e TdF)

A fons / d'a fons : complètament.

Es una persona qu'a fòrça fons.

Donar son ben a fons perdut, donner son bien à fonds perdu, mettre son bien en viager. (v. Ubaud Dicort e TdF)

« fonsar » : v. fonzar.

font / fònt [veire font, cf Ubaud Dicort] (f.) : aiga viva que sortís de tèrra.

Las santas fonts : l'airal que i se bateja.

fontana : construccion per canalizar una font.

fontanal : airal enfangat per una font non canalizada.

fontanèla : font pichona ; epigastri (fontanèla de l'estomac) ; airal membranós entremièg los òsses de la clòsca d'un novel nascut.

Una fontanèla vinava al fons del prat.

Se tustar la fontanèla : se penedre.

fontaneta : fontana pichona.

fontanièr nm, -ièira : persona en carga de las fonts e de la distribucion de lor aiga ; persona que cèrca de fonts.

fontanilh nm / fontanilha nf : font pichonèla.

fontassa : font gròssa.

fonteta nf / fontilha (abs. Dicort) : font pichona.

fontona nf, cf Ubaud Dicort : « petite fontaine » TdF suppl

fonza / fonsa [veire fonza] nf : depression de terren mai que mai banhada (tomple / iga / baudraca / bolidor / molièira...)

fonzada nf, cf Ubaud Dicort : « partie basse ; fond de vallée, fond d’un champ, fond d’un arbre » TdF jos ‘founsado

fonzaire / fonsaire [veire fonzaire] nm : barricaire que met un fons a de fustalha.

fonzal / fonsal [veire fonzal] nm : depression de terren ; cordilh trenat de cima de foet.

fonzalhas / fonsalhas [veire fonzalhas] nf pl : escorrilhas / sediments / depaus ; borra / rausa / pautra.

fonzar / fonsar [e derivats veire fonzar, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : metre un fons ; cavar (curar) fons.

fonzaralha(s) nf (pl) , cf Ubaud Dicort : v. fonzalhas. (v. TdF jos ‘founsaio’)

fonzatge / fonsatge [veire fonzatge] nm : accion de metre un fons ; de cavar fons.

fonzèl / fonsèl [veire fonzèl] nm : pèça pichona d'un fons.

fonzelat, -ada (abs. Dicort, v. p. 152) : concau, -ava. (v. fonzelut)

fonzelut, -uda adj : doblet de fonzut, -uda, « concave, creux, euse, ventru, ue » TdF jos ‘founsaru’.

fonzièira nf, cf Ubaud Dicort : « charrue défonceuse » TdF founsiero’

fonzièr, -ièira adj : fondamental, -a ; relatiu, -iva a un fons de tèrra.

I a entre eles dos una diferéncia fonzièira.

Proprietari fonzièr.

fonzièirament adv : prigondament.

fonzilh : brossa / calhada ; grumèls de recuècha.

fonzilhas nf pl : escorrilhas / sediments.

fonzilhon nm : fons ; residú (v. TdF founsihoun’) ; grumèls.

fonzor nf : prigondor.

fonzós, -osa : que fa bravament de depaus.

fonzura nf, cf Ubaud Dicort : « enfonçure d’un tonneau, les pièces du fond ; mairain » TdF jos ‘founsuro’

fonzut, -uda : prigond, -a.

football (angl.) (abs. Dicort) : fotbòl (espòrt collectiu que se jòga a onze contra onze, amb un balon redond butat amb los pès) (v. fotbòl)

foquet nm : v. fuoquet.

Foquet : nom de mai d'un trobador.