|
||||
|
|
|
|
|
|
flotable, -bla : capable, -a de flotar. flotacion nf, cf Ubaud Dicort : « (minéralogie) flottation » (Rapin) flotador : aplech qu'empacha quicòm de se negar. flotaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que flòta. flotament [flòtament] nm : accion de flotar ; esitacion ; fluctuacion. flotant, -a : qu'es a flotar. flotar (v. intr.) : subrenadar (s'enfonzar pas dins l'aiga) flotariá nf, cf Ubaud Dicort : « t. de moulinier de soie » (v. TdF) flotason nf : accion de flotar. Linha de flotason : linha de carga. flotatge : carreg de rols sus las aigas. flotejar (v. intr.) : subrenadar ; ondejar ; fluctuar. floteta nf, cf Ubaud Dicort : « petite touffe, toupillon de cheveux, petit écheveau » TdF flotilha : flòta compausada de naus pichonas. flotilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit écheveau de soie » TdF floton nm : flòta pichonèla / tufet ; « liège ou bois flottant d’une ligne de pêche ; fanon, touffe de crins placée derrière le boulet de la jambe d’un cheval ; jointure, articulation, v. jogador » (v. TdF). flotós, -osa : que se presenta per tufas. flòu ! 1 interj, cf Ubaud Dicort : « pouf, onomatopée du bruit que fait un corps lourd qui tombe » TdF « flòu » 2 : v. flan e flau 2, cf Ubaud Dicort. fluctuacion nf (v. Ubaud Dicort-2022) : accion o resulta de fluctuar (de variar) (v. flotament) fluctuant, -a adj (v. Ubaud Dicort-2022) : que fluctúa / que trantalha / que balança. (v. ondejant) fluctuar (Laus, Basic ; abs. Dicort) (v. intr.) : ondejar (montar e davalar coma las aigas) ; balançar / esitar ; cambiar sovent d'idèa. fluïd 1 [fluïd(e) ~ fluid(e)], -da adj, cf Ubaud Dicort : que corrís / que fluís / que raja. L'estil fluïd de Joan Bodon. fluïd 2 [fluïd(e) ~ fluid(e)] nm, cf Ubaud Dicort : mena de corrent invisible. fluidament : d'un biais fluïd. fluidificacion : accion o resulta de fluidificar o de se fluidificar. fluidificant, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « fluidifiant, -e » (Per Noste) fluidificar (v. tr.) : far venir mai fluïd. fluidificar (se) : venir mai fluïd. fluiditat nf : qualitat de çò fluïd. fluidoterapia : metòde terapeutic per fluidificar lo sang. fluir (v. intr.) (R. III, 344) (abs. Dicort) : córrer / rajar. flum [ ~ flume] nm : v. fluvi. flumenet nm, cf Ubaud Dicort : « petit fleuve » TdF flumet nm, cf Ubaud Dicort : (v. flum e flumenet) FLUO- : forma prefixada de fluòr. fluòr : còrs simple gasós. fluoracion nf : fluorizacion v. pus bas. Fluoracion de l’aiga, fluoration de l’eau. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 360) fluorar (v. tr.) : fluorizar v. pus bas. fluorat, -ada adj : que conten de fluòr. Aiga fluorada, eau fluorée. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 360) fluoreceïna [fluoresceïna] nf, cf Ubaud Dicort : matèria coloranta jauna, de fluorescéncia verda. fluorescéncia : proprietat d'unes còrses d'emetre de lutz quand son expausats a d'unes rais de l'espèctre ; la lutz aital amodada. fluorescent, -a : capable, -a de fluorescéncia. fluoridric adj m, -a : format, -ada pel fluor amb l'idrogèn. Acid fluoridric. fluorifèr, -a : que conten de fluòr. fluorimetria : metòde de dosatge de quantitats minimas d'unas substàncias, basat sus la longor d'onda de la lutz emesa per elas quand òm las fa venir fluorescentas. fluorina / fluorita nf (los 2, v. Ubaud Dicc. scient. p. 360) : fluorur natural de calci. fluorizacion (abs. Dicort) : accion o resulta de fluorizar. (v. fluoracion) fluorizar (abs. Dicort) (v. tr.) : ajustar de fluorurs a l'aiga potabla. (v. fluorar) FLUORO- : forma prefixada de fluòr. fluorocròm : substància utilizada per fluorizar quicòm. fluorofòrm : mena de gas analòg al clorofòrm. fluorofotometria : metòde quantitatiu d'estudi de la fluorescéncia dels diferents teissuts oculars. fluorometria : utilizacion de la fluorescéncia per l'estudi d'unes teissuts, d'unes organs o d'unas fonccions. fluoròsi (f.) : intoxicacion cronica pel fluòr. fluorur : compausat de fluòr e d'un autre element. Fluorur de calci. Fluorur de potassi. flus 1, -ssa adj : flac, -a ; mòl, -a ; lasc, -a ; que tiba pas. *flus 2 (flòt) nm : v. flux. (v. Ubaud Dicort-2022) FLUVI- : forma prefixada del latin fluvius (fluvi) fluvi : ribièira que se gèta dirèctament dins la mar. Òrb es un fluvi costièr d'Erau (Occitània) fluvial, -a : relatiu, -iva a un fluvi. Carreg fluvial. Pesca fluviala. Plantas fluvialas. (v. fluviatil) fluviatil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fluviatile » (Rapin) FLUVIO- : forma prefixada del latin fluvius (fluvi)
|
|
fluviograf : aparelh de mesurar los càmbiaments de nivèl. fluviomètre : aparelh d'enregistrar los càmbiaments de nivèl. fluviometric, -a : relatiu, -iva al nivèl e al flux d'un fluvi. Mesuras fluviometricas. flux (v. Ubaud Dicort-2022) nm : evacuacion abondosa ; granda quantitat ; corrent ; marèia alta. Flux del ventre. Flux de l'aiga. Flux de sang. fluxion nf, cf Ubaud Dicort : mena d'abscès ; inflamacion d'un organ. Fluxion de peitrina : inflamacion dels paumons. fluxmètre (v. flux) : galvanomètre de mesurar los fluxes magnetics. foal nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : balaja de fulham [v. escoba] ; cimèl de coa de caval, de buòu... foalhar (v. tr.) (abs. Dicort) : batre amb la coa. (v. TdF jos ‘foual’). (v. foetejar) L'èga foalha las moscas per se n'aparar. foart nm, cf Ubaud Dicort : v. feinard. (v. TdF jos ‘feinard’) -FÒB : forma sufixada del grèc phòbòs (crenta / paur) v. idrofòb. fobia nf (v. Ubaud Dicort 2022) : aversion granda mai que mai irracionala. v. idrofobia : aversion per l'aiga. fobic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « phobique » (Per Noste) fòc 1 (abs. Dicort) : mena de vela triangulara de l'avant d'un naviri. (v. defés) fòc 2 / fuòc nm : v. fuòc. « foca » : v. folca / fòuca (non preconizat Dicort). fòca (f.) : buòu marin. (Phoca) focal, -a : relatiu, -iva al fogal (centre, punt de convergéncia dels rais) d'un miralh, d'una lentilha... ; t. tecn. de medecina. Distància focala. Reaccion focala. focala (subs. f.) : t. tecn. de mat., d'optica. focalizable, -bla : que pòt èsser focalizat, -ada. focalizacion : accion de focalizar. focalizar (v. tr.) : concentrar sus un punt precís. Focalizar l'atencion dels auditors. focar (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. tr.) : empusar lo fuòc. focàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. fòc 2 e -ÀS) foceienc (pop.), -a adj e n, v. focèu, cf Ubaud Dicort : « phocéen, enne, de Phocée » TdF ‘fouceien’ focèu (de Focèa (sab.)), -èa adj e n, cf Ubaud Dicort :« phocéen, enne » (Sèrras-Ess.) focha ! / foches ! / fochis ! (interj.) : fotre ! / diantre ! / diable ! (v. TdF jos ‘fouche’) focharon, -a adj : bronc, -a / modorre, -a ; reguèrgue, -ga ; avar, -a ; capriciós, -a ; extravagant, -a. focharro (l.p.) (abs. Dicort) : doblet de focharon. foches ! / fochis ! interj : v. focha ! fochoirar [veire fichoirar (v. Ubaud Dicort e TdF)] (v. tr.) : petaçar. fochòla [veire folhòla, cf Ubaud Dicort] nf : botiòla ; folhòla ; pustula (R. IV, 673). fochon (m.) : femnòta. focomelia : monstruositat d'un novèl nascut que sos membres atrofiats semblan dirèctament inserits dins lo tronc coma los d'una fòca. fòcus nm, v. Ubaud Dicort Errata web : (matematica e fisica) « foyer » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 85 e 227) fodre nm, cf Ubaud Dicort : « foudre, grande tonne » TdF fodrièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant de foudres, tonnelier » TdF foet (L. 192) : aplech de carretièr per acometre un caval. foet de pastre (plt.) : grifol (Ilex aquifolium) foetaclocas nm, cf Ubaud Dicort : « (qui fouette les poules couveuses) câlin, v. manèfle » (v. TdF jos ‘fouito-clusso’) foetada : còps de foet. foetadissa nf, cf Ubaud Dicort : « coups de fouet répétés » TdF ‘fouitadisso’ foetafolheta nm, cf Ubaud Dicort : « homme qui fesse bien son vin, bon buveur » TdF ‘fouito-fuieto’ foetaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'utiliza un foet. foetamonina nm, cf Ubaud Dicort : « (qui fouette les guenons) godelureau » TdF ‘fouito-mounino’ foetant, -a : que foeta. foetapastre nm, cf Ubaud Dicort : « grand houx, v. agreu » TdF ‘fouito-pastre’ (v. foet de pastre) foetar (v. tr. e intr.) : tustar amb un foet, « fesser ; agiter, battre ; être rapide, en parlant d’un courant d’eau ; jeter, lancer » (v. TdF jos ‘fouita’). foetarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « flexible (v. fiblarèl) » (Brun Glossari Oc-Fr ‘foitarèl’) foetatge : accion de foetar. foetejaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fustige, qui s’agite comme un fouet » TdF ‘fouitejaire’ foetejar (v. intr. e tr.) : frequentatiu de foetar, « jouer du fouet, le faire claquer ; fustiger, fouailler » TdF jos ’fouiteja’. foetet nm, cf Ubaud Dicort : « petit fouet » TdF ‘fouitet’ fofa : vam / abeluc / ardor ; estrambòrd ; porrada / asenada / cagada. fofós, -osa : plen, -a d'abeluc ; plen, -a de fòga / afogat, -ada. fòga : afogament / ardor ; prèssa granda ; atropament ; arbre d'artimon (mar.) Dins la fòga de l'accion. fogaça (non preconizat Dicort) (del lat. focacia) : fogaça e derivats se deurián donc escriure aital, mas despuèi lo sègle X son estats escriches fogassa. Donc véser fogassa. fogada : granda prèssa momentanèa ; espet de colèra fogairon : fogal pichon ; lar (airal que i se fa fùoc) ; airal que i se cosina ; fuòc per Sant Joan. |
|
|
|
|
|
|