flotable, -bla : capable, -a de flotar.

flotacion nf, cf Ubaud Dicort : « (minéralogie) flottation » (Rapin)

flotador : aplech qu'empacha quicòm de se negar.

flotaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que flòta.

flotament [flòtament] nm : accion de flotar ; esitacion ; fluctuacion.

flotant, -a : qu'es a flotar.

flotar (v. intr.) : subrenadar (s'enfonzar pas dins l'aiga)

flotariá nf, cf Ubaud Dicort : « t. de moulinier de soie » (v. TdF)

flotason nf : accion de flotar.

Linha de flotason : linha de carga.

flotatge : carreg de rols sus las aigas.

flotejar (v. intr.) : subrenadar ; ondejar ; fluctuar.

floteta nf, cf Ubaud Dicort : « petite touffe, toupillon de cheveux, petit écheveau » TdF

flotilha : flòta compausada de naus pichonas.

flotilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit écheveau de soie » TdF

floton nm : flòta pichonèla / tufet ; « liège ou bois flottant d’une ligne de pêche ; fanon, touffe de crins placée derrière le boulet de la jambe d’un cheval ; jointure, articulation, v. jogador » (v. TdF).

flotós, -osa : que se presenta per tufas.

flòu ! 1 interj, cf Ubaud Dicort : « pouf, onomatopée du bruit que fait un corps lourd qui tombe » TdF

« flòu » 2 : v. flan e flau 2, cf Ubaud Dicort.

fluctuacion nf (Laus, Basic ; abs. Dicort) : accion o resulta de fluctuar (de variar) (v. flotament)

fluctuant, -a adj (Laus ; abs. Dicort) : que fluctúa / que trantalha / que balança. (v. ondejant)

fluctuar (Laus, Basic ; abs. Dicort) (v. intr.) : ondejar (montar e davalar coma las aigas) ; balançar / esitar ; cambiar sovent d'idèa.

fluïd 1 [fluïd(e) ~ fluid(e)], -da adj, cf Ubaud Dicort : que corrís / que fluís / que raja.

L'estil fluïd de Joan Bodon.

fluïd 2 [fluïd(e) ~ fluid(e)] nm, cf Ubaud Dicort : mena de corrent invisible.

fluidament : d'un biais fluïd.

fluidificacion : accion o resulta de fluidificar o de se fluidificar.

fluidificant, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « fluidifiant, -e » (Per Noste)

fluidificar (v. tr.) : far venir mai fluïd.

fluidificar (se) : venir mai fluïd.

fluiditat nf : qualitat de çò fluïd.

fluidoterapia : metòde terapeutic per fluidificar lo sang.

fluir (v. intr.) (R. III, 344) (abs. Dicort) : córrer / rajar.

flum [ ~ flume] nm : v. fluvi.

flumenet nm, cf Ubaud Dicort : « petit fleuve » TdF

flumet nm, cf Ubaud Dicort : (v. flum e flumenet)

FLUO- : forma prefixada de fluòr.

fluòr : còrs simple gasós.

fluoracion nf : fluorizacion v. pus bas.

Fluoracion de l’aiga, fluoration de l’eau. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 360)

fluorar (v. tr.) : fluorizar v. pus bas.

fluorat, -ada adj  : que conten de fluòr.

Aiga fluorada, eau fluorée. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 360)

fluoreceïna [fluoresceïna] nf, cf Ubaud Dicort : matèria coloranta jauna, de fluorescéncia verda.

fluorescéncia : proprietat d'unes còrses d'emetre de lutz quand son expausats a d'unes rais de l'espèctre ; la lutz aital amodada.

fluorescent, -a : capable, -a de fluorescéncia.

fluoridric adj m, -a : format, -ada pel fluor amb l'idrogèn.

Acid fluoridric.

fluorifèr, -a : que conten de fluòr.

fluorimetria : metòde de dosatge de quantitats minimas d'unas substàncias, basat sus la longor d'onda de la lutz emesa per elas quand òm las fa venir fluorescentas.

fluorina / fluorita nf (los 2, v. Ubaud Dicc. scient. p. 360)  : fluorur natural de calci.

fluorizacion (abs. Dicort) : accion o resulta de fluorizar. (v. fluoracion)

fluorizar (abs. Dicort) (v. tr.) : ajustar de fluorurs a l'aiga potabla. (v. fluorar)

FLUORO- : forma prefixada de fluòr.

fluorocròm : substància utilizada per fluorizar quicòm.

fluorofòrm : mena de gas analòg al clorofòrm.

fluorofotometria : metòde quantitatiu d'estudi de la fluorescéncia dels diferents teissuts oculars.

fluorometria : utilizacion de la fluorescéncia per l'estudi d'unes teissuts, d'unes organs o d'unas fonccions.

fluoròsi (f.) : intoxicacion cronica pel fluòr.

fluorur : compausat de fluòr e d'un autre element.

Fluorur de calci.

Fluorur de potassi.

flus 1, -ssa adj : flac, -a ; mòl, -a ; lasc, -a ; que tiba pas.

flus 2 nm : (fisica) « flux » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 225 e nota 104). (v. flux)

flusmètre nm : (fisica) « fluxmètre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 226) (v. fluxmètre).

FLUVI- : forma prefixada del latin fluvius (fluvi)

fluvi : ribièira que se gèta dirèctament dins la mar.

Òrb es un fluvi costièr d'Erau (Occitània)

fluvial, -a : relatiu, -iva a un fluvi.

Carreg fluvial.

Pesca fluviala.

Plantas fluvialas. (v. fluviatil)

fluviatil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fluviatile » (Rapin)

 

 

FLUVIO- : forma prefixada del latin fluvius (fluvi)

fluviograf : aparelh de mesurar los càmbiaments de nivèl.

fluviomètre : aparelh d'enregistrar los càmbiaments de nivèl.

fluviometric, -a : relatiu, -iva al nivèl e al flux d'un fluvi.

Mesuras fluviometricas.

flux nm (Basic ; abs. Dicort) : evacuacion abondosa ; granda quantitat ; corrent ; marèia alta. (v. flus 2)

Flux del ventre.

Flux de l'aiga.

Flux de sang.

fluxion nf, cf Ubaud Dicort : mena d'abscès ; inflamacion d'un organ.

Fluxion de peitrina : inflamacion dels paumons.

fluxmètre (abs. Dicort) : galvanomètre de mesurar los fluxes magnetics. (v. flusmètre)

foal nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : balaja de fulham [v. escoba] ; cimèl de coa de caval, de buòu...

foalhar (v. tr.) (abs. Dicort) : batre amb la coa. (v. TdF jos ‘foual’). (v. foetejar)

L'èga foalha las moscas per se n'aparar.

foart nm, cf Ubaud Dicort : v. feinard. (v. TdF jos ‘feinard’)

-FÒB : forma sufixada del grèc phòbòs (crenta / paur) v. idrofòb.

fobia nf (v. Ubaud Dicort 2022) : aversion granda mai que mai irracionala. v. idrofobia  : aversion per l'aiga.

fobic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « phobique » (Per Noste)

fòc 1 (abs. Dicort) : mena de vela triangulara de l'avant d'un naviri. (v. defés)

fòc 2 / fuòc nm :  v. fuòc.

« foca » : v. folca / fòuca (non preconizat Dicort).

fòca (f.) : buòu marin. (Phoca)

focal, -a : relatiu, -iva al fogal (centre, punt de convergéncia dels rais) d'un miralh, d'una lentilha... ; t. tecn. de medecina.

Distància focala.

Reaccion focala.

focala (subs. f.) : t. tecn. de mat., d'optica.

focalizable, -bla : que pòt èsser focalizat, -ada.

focalizacion : accion de focalizar.

focalizar (v. tr.) : concentrar sus un punt precís.

Focalizar l'atencion dels auditors.

focar (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. tr.) : empusar lo fuòc.

focàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. fòc 2  e -ÀS)

foceienc (pop.), -a adj e n : v. focèu, cf Ubaud Dicort,  « phocéen, enne, de Phocée » TdF fouceien’

focèu (de Focèa (sab.)), -èa adj e :, cf Ubaud Dicort, « phocéen, enne » (Sèrras-Ess.)

focha ! / foches ! / fochis ! (interj.) : fotre ! / diantre ! / diable ! (v. TdF jos ‘fouche’)

focharon, -a adj : bronc, -a / modorre, -a ; reguèrgue, -ga ; avar, -a ; capriciós, -a ; extravagant, -a.

focharro (l.p.) (abs. Dicort) : doblet de focharon.

foches ! / fochis ! interj : v. focha !

fochoirar [veire fichoirar (v. Ubaud Dicort e TdF)] (v. tr.) : petaçar.

fochòla [veire folhòla, cf Ubaud Dicort] nf : botiòla ; folhòla ; pustula (R. IV, 673).  

fochon (m.) : femnòta.

focomelia : monstruositat d'un novèl nascut que sos membres atrofiats semblan dirèctament inserits dins lo tronc coma los d'una fòca.

fòcus nm, v. Ubaud Dicort Errata web : (matematica e fisica) «  foyer » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 85 e 227)

fodre nm, cf Ubaud Dicort : « foudre, grande tonne » TdF

fodrièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant de foudres, tonnelier » TdF

foet (L. 192) : aplech de carretièr per acometre un caval.

foet de pastre (plt.) : grifol (Ilex aquifolium)

foetaclocas nm, cf Ubaud Dicort : « (qui fouette les poules couveuses) câlin, v. manèfle » (v. TdF jos ‘fouito-clusso’)

foetada : còps de foet.

foetadissa nf, cf Ubaud Dicort : « coups de fouet répétés » TdF fouitadisso’

foetafolheta nm, cf Ubaud Dicort : « homme qui fesse bien son vin, bon buveur » TdF fouito-fuieto’

foetaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'utiliza un foet.

foetamonina nm, cf Ubaud Dicort : « (qui fouette les guenons) godelureau » TdF fouito-mounino’

foetant, -a : que foeta.

foetapastre nm, cf Ubaud Dicort : « grand houx, v. agreu » TdF fouito-pastre’ (v. foet de pastre)

foetar (v. tr. e intr.) : tustar amb un foet, « fesser ; agiter, battre ; être rapide, en parlant d’un courant d’eau ; jeter, lancer » (v. TdF jos ‘fouita’).

foetarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « flexible (v. fiblarèl) » (Brun Glossari Oc-Fr ‘foitarèl’)

foetatge : accion de foetar.

foetejaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fustige, qui s’agite comme un fouet » TdF fouitejaire’

foetejar (v. intr. e tr.) : frequentatiu de foetar, « jouer du fouet, le faire claquer ; fustiger, fouailler » TdF jos ’fouiteja’.

foetet nm, cf Ubaud Dicort : « petit fouet » TdF fouitet’

fofa : vam / abeluc / ardor ; estrambòrd ; porrada / asenada / cagada.

fofós, -osa : plen, -a d'abeluc ; plen, -a de fòga / afogat, -ada.

fòga : afogament / ardor ; prèssa granda ; atropament ; arbre d'artimon (mar.)

Dins la fòga de l'accion.

fogaça (non preconizat Dicort) (del lat. focacia) : fogaça e derivats se deurián donc escriure aital, mas despuèi lo sègle X son estats escriches fogassa. Donc véser fogassa.

fogada : granda prèssa momentanèa ; espet de colèra

fogairon : fogal pichon ; lar (airal que i se fa fùoc) ; airal que i se cosina ; fuòc per Sant Joan.