flor nf : partida de la planta que conten los organs de reproduccion ; lustre / treslús ; virginitat ; figura de jòc de cartas ; çò melhor (t. a.) ; semblaposca que cobrís la frucha ; mosit ; part exteriora d'una pèl adobada ; canas (escuma d'unes liquids fermentats) ; sang que, cada mes, las femnas nubilas evacuan (R. V, 458) naturalament [v. flors].

Veirà pas la flor dels peses : passarà pas l'ivèrn.

Los arbres en flor.

Vailet de flor, valet de trèfle (v. Dicort e TdF)

La flor del joventum.

Far una flor a q.q. : lo graciosar d'una favor.

A flor de / flor de (loc. prep.) : al ras de.

De flor : de primièira borra (de primièira qualitat)

Flor de farina : farina de flor.

Flor de vin : canas.

flor caulièira : cardon d'ase (Carduus)

flor d'amor (plt.) : (Delphinium Ajacis)

flor d'ongleta (plt.) : (Tussilago vulgaris)

flor d'ortic (plt.) : (Lamium album)

flor daurada (plt.) : (Ranunculus repens)

flor de capuchin (plt.) : (Delphinium elatum)

flor de cocut (plt.) :(Lychnis flos-cuculli) ; (Primula officinalis)

flor de gelosiá (plt.) : (Amarantus tricolor)

flor de l'amor fèr (plt.) : (Delphinium consolida)

flor de la passion (plt.) : (Passiflora caerulea)

flor de la santa Verge (plt.) : (Ornithogalum umbellatum)

flor de la Trinitat (plt.) : (Viola tricolor)

flor de la veusa (plt.) : (Scabiosa Monspeliensis)

flor de lop (plt.) : (Anemone alpina)

flor de mai (plt.) : corbadòna (Narcissus poeticus)

flor de maissa (plt.) : rosèla (Papaver Rhaeas)

flor de març (plt.) : violeta (Viola odorata)

flor de mèl (plt.) : (Cercis Siliquastrum)

flor de Nòstra Dama (plt.) : pastèl (Isatis tinctoria)

flor de onze oras (plt.) : (Ornithogalum umbellatum)

flor de París (plt.) : (Syringa vulgaris)

flor de Pascas (plt.) : corbadòna (Narcissus poeticus)

flor de pata (plt.) : (Tussilago Petasites)

flor de pipa (plt.) : (Tussilago Alpina) ; (T. Farfara)

flor de Sant-Joan (plt.) : (Hypericum)

flor de semença (plt.) : brama vaca (Colchicum autumnale)

flor de sèrp (plt.) : (Lychnis flos-cuculli)

flor del Bon Dieu (plt.) : (Gnaphalium Staechas)

flor del masclum (plt.) : (Adonis)

flor dels àngels (plt.) : rosèla (Papaver Rhaeticum)

flor reiala (plt.) : (Delphinium Ajacis)

flor sanguina (plt.) : (Tropolum minus)

Flor (f.) - Floreta –

Florian - Floriana : prenoms.

-FLÒR : forma sufixada del latin flos, -oris (flor) v. caliciflòr - multiflòr.

flòra : totas las plantas que creisson endacòm ; libre que parla de las flors d'un país.

florada : çò melhor / la flor / l'elèit.

floradís, -issa : que florís.

floral, -a : relatiu a la flor o a las flors.

Organs florals.

Exposicion florala.

floralias nf pl, cf Ubaud Dicort : « floralies » (Per Noste)

florar (v. tr.) : balhar una cara florida ; metre de nivèl ; aflorir ; frelhar.

florar (se) : florir.

florassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande fleur, vilaine fleur » TdF

florat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « fleuri, ie, vermeil, eille ; velouté, ée » (v. TdF jos ‘floura’)

floratge : accion de florir ; ornamentacion florida ; arabesc (m.)

florcurar (v. intr.) : desflorir ; començar de se formar (frucha)

flordelisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fleurdeliser » TdF jos ‘flourdalisa’

flordelista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « partisan de la fleur de lis, royaliste » TdF ‘flourdalista’

floreal (mes) nm, cf Ubaud Dicort : « floréal » (Rapin)

florejar (v. intr. e tr.) : florir ; èsser en flor ; frelhar ; culhir de flors ; adornar amb de flors ; aver una cara florida.

Al mes de mai tot floreja pertot.

 

 

Florenç - Florença : prenoms.

Floréncia [Florença, cf Ubaud Dicort] : vila d'Itàlia.

florentina nf, cf Ubaud Dicort : « florence, étoffe de soie ; fromage de cochon, espèce de charcuterie » TdF

florescéncia nf, cf Ubaud Dicort : « efflorescence, v. florida » (v. TdF)

« florèsi » (l.p.) : v. pleurèsi

floret : mena d'arma blanca ; riban de fial ; pèça de sarralha ; lana corta ; borreta (pichona borra de seda) ; mena d'estòfa ; flor de farina.

Floreta : prenom.

floreta : flor pichona ; flor polida ; flor de frucha ; violeta ; compliment ; cana (mosit de liquors) [v. floretas] ; farinal ; farineta ; narcís (plt.) (Narcissus)

floreta d'ase (plt.) : pervenca (Vinca)

floretar (v. intr. e tr.) (abs. Dicort e TdF) : contar floreta, « flirter » (Rapin) ; cortejar. (v. cafinar)

floretas nf pl : (mosidura del vin), cf Ubaud Dicort. (v. floridum)

floretejar (v. intr. e tr.) : aflorir, « se montrer à la surface, à fleur d’eau ; effleurer » (v. TdF).

floretós, -osa adj : cobèrt, -a de flors, « qui est en fleur, en parlant du blé ou de la vigne » TdF.

florfarin [flor-farin] nm : farinal / farina fòla.

florfiga [flor-figa, cf Ubaud Dicort] nf : pus primièira frucha de junh d'unas figuièiras, abans la segonda frucha de setembre.

FLORI- : forma prefixada del latin flos, -oris (flor) v. v. florifèr - floricultura - florilegi.

flòri (adj. inv.) : florit, -ida ; florissent, -a ; confleta (m. e f.)

Far flòri : far miranda.

Caulet flòri : mena de caulet.

flòri verd (abs. Dicort) : caulet verd.

Florian - Floriana : prenoms.

floricat, -ada : florit, -ida ; enribanat, -ada.

floricòla adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (didact.) floricole »

floricultura : cultura de las flors.

florida : florison / floriment (accion de florir)

Una florida d'escrivans.

Florida (f.) : un dels Estats dels Estats Units d'America.

floridament (abs. Dicort) : en lengatge florit ; en estil florit.

floridum nm sing : canas del vin.

floridura : accion de florir ; ornament ; brodariá ; cara florida ; mosit.

florièr : vas per las flors ; tèla que i se metián las cendres per far la bugada.

florifèr, -a : que pòrta de flors.

Branca florifèra.

florilegi (e non pas « florilègi ») [florilègi (v. Ubaud Dicort e Basic)] nm : causida literària o autra.

Un florilegi de musica anciana.

florimand, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui porte avec orgueil de vieux habits, des vêtements usés et démodés » TdF

floriment nm / florison nf : accion de florir.

florimont nm, cf Ubaud Dicort : « mirliflore, petit-maître, freluquet » TdF

florin : nom de divèrsas monedas ancianas de Floréncia (Itàlia), dels Païses-Basses nordics, de Surinam.

florinada nf, cf Ubaud Dicort : « valeur d’un florin » TdF

florir (v. intr. e tr.) : far de flors ; prosperar ; « orner de fleurs ». (v. TdF)

« Florir la maire » (desf. l.p.) : v. aflorir la maire.

florir (se) : se mosir / se caumosir.

Lo formatge vièlh se florís.

florison nf / floriment nm : accion de florir.

florissent, -a : que florís ; que prospèra ; en bona santat.

Un comèrci florissent.

Una mina florissenta.

florista  n (m. e f.) : persona que vend de flors.

florit, -ida : en flors ; mosit, -ida / caumosit, -ida.

florivol, -a adj / florívol adj m e f (v. -ÍVOL) : que quita pas de florir.

floron : ornament en forma de flor ; çò melhor de quicòm ; caduna de las floretas que lor ensemble fan un flor compausada.

La Mirelha de Mistral es un floron poetic.

floronc : inflamacion de la pèl que ven tumor que fa de poire.

floroncós, -osa : que patís de floroncs.

flors nf pl, cf Ubaud Dicort : « menstrues » (Laus)

flòt nm, cf Ubaud Dicort : « flot, onde, vague, v. èrsa ; flux de la marée, v. flus » (v. TdF)

flòta : mata / tufa / tufet ; escanha / madaissa (de cambe, de lin , de fial, de seda...) ; ensemble ; tropelada...

Flòta de pel.

Flòta de naviris.

A flòta / en flòta : en tropa / en quantitat.

flotabilitat nf : qualitat de çò que pòt flotar.