|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
flor nf : partida de la planta que conten los organs de reproduccion ; lustre / treslús ; virginitat ; figura de jòc de cartas ; çò melhor (t. a.) ; semblaposca que cobrís la frucha ; mosit ; part exteriora d'una pèl adobada ; canas (escuma d'unes liquids fermentats) ; sang que, cada mes, las femnas nubilas evacuan (R. V, 458) naturalament [v. flors]. Veirà pas la flor dels peses : passarà pas l'ivèrn. Los arbres en flor. Vailet de flor, valet de trèfle (v. Dicort
e TdF) La flor del joventum. Far una flor a q.q. : lo graciosar d'una favor. A flor de / flor de (loc. prep.) : al ras de. De flor : de primièira borra (de primièira qualitat) Flor de farina : farina de flor. Flor de vin : canas. flor caulièira : cardon d'ase (Carduus) flor d'amor (plt.) : (Delphinium Ajacis) flor d'ongleta (plt.) : (Tussilago vulgaris) flor d'ortic (plt.) : (Lamium album) flor daurada (plt.) : (Ranunculus repens) flor de capuchin (plt.) : (Delphinium elatum) flor de cocut (plt.) :(Lychnis flos-cuculli) ; (Primula officinalis) flor de gelosiá (plt.) : (Amarantus tricolor) flor de l'amor fèr (plt.) : (Delphinium consolida) flor de la passion (plt.) : (Passiflora caerulea) flor de la santa Verge (plt.) : (Ornithogalum umbellatum) flor de la Trinitat (plt.) : (Viola tricolor) flor de la veusa (plt.) : (Scabiosa Monspeliensis) flor de lop (plt.) : (Anemone alpina) flor de mai (plt.) : corbadòna (Narcissus poeticus) flor de maissa (plt.) : rosèla (Papaver Rhaeas) flor de març (plt.) : violeta (Viola odorata) flor de mèl (plt.) : (Cercis Siliquastrum) flor de Nòstra Dama (plt.) : pastèl (Isatis tinctoria) flor de onze oras (plt.) : (Ornithogalum
umbellatum) flor de París (plt.) : (Syringa vulgaris) flor de Pascas (plt.) : corbadòna (Narcissus poeticus) flor de pata (plt.) : (Tussilago Petasites) flor de pipa (plt.) : (Tussilago Alpina) ; (T. Farfara) flor de Sant-Joan (plt.) : (Hypericum) flor de semença (plt.) : brama vaca (Colchicum autumnale)
flor de sèrp (plt.) : (Lychnis flos-cuculli) flor del Bon Dieu (plt.) : (Gnaphalium Staechas) flor del masclum (plt.) : (Adonis) flor dels àngels (plt.) : rosèla (Papaver
Rhaeticum) flor reiala (plt.) : (Delphinium Ajacis) flor sanguina (plt.) : (Tropolum minus) Flor (f.) - Floreta – Florian - Floriana : prenoms. -FLÒR : forma sufixada del latin flos, -oris (flor) v. caliciflòr - multiflòr. flòra : totas las plantas que creisson endacòm ; libre que parla de las flors d'un país. florada : çò melhor / la flor / l'elèit. floradís, -issa : que florís. floral, -a : relatiu a la flor o a las flors. Organs florals. Exposicion florala. floralias nf pl, cf Ubaud Dicort :
« floralies » (Per Noste) florar (v. tr.) : balhar una cara florida ; metre de nivèl ; aflorir ; frelhar. florar (se) : florir. florassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grande fleur, vilaine fleur » TdF florat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« fleuri, ie, vermeil, eille ; velouté,
ée » (v. TdF jos ‘floura’) floratge : accion de florir ; ornamentacion florida ; arabesc (m.) florcurar (v. intr.) : desflorir ; començar de se formar (frucha) flordelisar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, fleurdeliser » TdF jos ‘flourdalisa’ flordelista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« partisan de la fleur de lis, royaliste » TdF ‘flourdalista’ floreal (mes) nm, cf Ubaud Dicort :
« floréal » (Rapin) florejar (v. intr. e tr.) : florir ; èsser en flor ; frelhar ; culhir de flors ; adornar amb de flors ; aver una cara florida. Al mes de mai tot floreja pertot. |
|
Florenç - Florença : prenoms. Floréncia [Florença, cf Ubaud Dicort] : vila d'Itàlia. florentina nf, cf Ubaud Dicort :
« florence, étoffe de soie ; fromage de cochon,
espèce de charcuterie » TdF florescéncia nf, cf Ubaud Dicort :
« efflorescence, v. florida » (v. TdF) « florèsi » (l.p.) : v. pleurèsi floret : mena d'arma blanca ; riban de fial ; pèça de sarralha ; lana corta ; borreta (pichona borra de seda) ; mena d'estòfa ; flor de farina. Floreta : prenom. floreta : flor pichona ; flor polida ; flor de frucha ; violeta ;
compliment ; cana (mosit de liquors) [v. floretas]
; farinal ; farineta ; narcís (plt.) (Narcissus) floreta d'ase (plt.) : pervenca (Vinca) floretar (v. intr. e tr.)
(abs. Dicort e TdF) : contar floreta,
« flirter » (Rapin) ; cortejar. (v. cafinar) floretas nf pl : (mosidura del vin), cf Ubaud Dicort.
(v.
floridum) floretejar (v. intr. e tr.) : aflorir, « se montrer à la surface, à fleur d’eau ; effleurer » (v. TdF). floretós, -osa adj : cobèrt, -a de flors, « qui est en fleur, en parlant du blé ou de la vigne » TdF. florfarin [flor-farin] nm : farinal / farina fòla. florfiga [flor-figa, cf Ubaud Dicort] nf : pus primièira frucha de junh d'unas figuièiras, abans la segonda frucha de setembre. FLORI- : forma prefixada del latin flos, -oris (flor) v. v. florifèr - floricultura - florilegi. flòri (adj. inv.) : florit, -ida ; florissent, -a ; confleta (m. e f.) Far flòri : far miranda. Caulet flòri : mena de caulet. flòri verd (abs. Dicort) : caulet verd. Florian - Floriana : prenoms. floricat, -ada : florit, -ida ; enribanat, -ada. floricòla adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« (didact.) floricole » floricultura : cultura de las flors. florida : florison / floriment (accion de florir) Una florida d'escrivans. Florida (f.) : un dels Estats dels Estats Units d'America. floridament (abs. Dicort) : en lengatge florit ; en estil florit. floridum nm sing : canas del vin. floridura : accion de florir ; ornament ; brodariá ; cara florida ; mosit. florièr : vas per las flors ; tèla que i se metián las cendres per far la bugada. florifèr, -a : que pòrta de flors. Branca florifèra. florilegi (e non pas « florilègi ») [florilègi (v. Ubaud Dicort e Basic)] nm : causida literària o autra. Un florilegi de musica anciana. florimand, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui porte avec orgueil de vieux habits, des vêtements usés
et démodés » TdF floriment nm / florison nf : accion de florir. florimont nm, cf Ubaud Dicort :
« mirliflore, petit-maître, freluquet » TdF florin : nom de divèrsas monedas ancianas de Floréncia (Itàlia), dels Païses-Basses nordics, de Surinam. florinada nf, cf Ubaud Dicort :
« valeur d’un florin » TdF florir (v. intr. e tr.) : far de flors ; prosperar ; « orner de fleurs ». (v. TdF) « Florir la maire » (desf. l.p.) : v. aflorir la maire. florir (se) : se mosir / se caumosir. Lo formatge vièlh se florís. florison nf / floriment nm : accion de florir. florissent, -a : que florís ; que prospèra ; en bona santat. Un comèrci florissent. Una mina florissenta. florista n (m. e f.) : persona que vend de flors. florit, -ida : en flors ; mosit, -ida / caumosit, -ida. florivol, -a adj / florívol adj m e f (v. -ÍVOL) : que quita pas de florir. floron : ornament en forma de flor ; çò melhor de quicòm ; caduna de las floretas que lor ensemble fan un flor compausada. La Mirelha de Mistral es un floron poetic. floronc : inflamacion de la pèl que ven tumor que fa de poire. floroncós, -osa : que patís de floroncs. flors nf pl, cf Ubaud Dicort : « menstrues » (Laus) flòt nm, cf Ubaud Dicort :
« flot, onde, vague, v. èrsa ; flux de la
marée, v. flus » (v.
TdF) flòta : mata / tufa / tufet ; escanha / madaissa (de cambe, de lin , de fial, de seda...) ; ensemble ; tropelada... Flòta de pel. Flòta de naviris. A flòta / en flòta : en tropa / en quantitat. flotabilitat nf : qualitat de çò que pòt flotar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|