|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
flebarteriti (f.) : complicacion d'una flebiti sus l'artèria vesina. flebectasi (f.) : dilatacion d'una vena. flebectomia : ablacion d'una vena. flebiti (f.) : inflamacion d'una vena. flebitic, -a : relatiu, -iva a una flebiti. FLEBO- : forma prefixada del grèc phlebs, phlebòs (vena) fleboclisi (f.) : injeccion dins una vena. flebografia : radiografia de las venas ; image radiografic d'una vena. flebograma : corba obtenguda per flebografia. flebolit : calcificacion de las parets d'una vena. flebologia : estudi de las malautiás de las venas. flebopatia : afeccions de las venas. fleborragia : emorragia d'una vena. fleboscleròsi (f.) : escleròsi de las venas. flebotomar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, phlébotomiser » (Honnorat) flebotòmi (m.) (R. III, 341)
: lanceta de cirurgian o de veterinari. (v. flèume) flebotomia : incision d'una vena. flebotonic, -a : qu'augmenta la tonicitat de las parets venosas. flebotrombòsi (f.) : calhàs de sang dins una vena. fleca [flèca (v. Ubaud Dicort p. 152 e TdF)] nf : paquet de cambe en cordèl ; manat de gavèla desapariat ; manat de cambe fin ; manat de fen acoquelat ; blesta (mata) de pel ; borrilh de lana. flecada : contengut d'un paquet. flech (per -) (adv.) : a pro penas. flècha (R. III, 339) : sageta (arma blanca lançada amb un arc) ; senhal per indicar una direccion ; poncha de cloquièr. flechada nf, cf Ubaud Dicort :
« coup de flèche » TdF flechesir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, fléchir [v. flechir] ;
accabler, affliger » (L. 191) flechièr nm, cf Ubaud Dicort : « fléchier, ouvrier qui
fabriquait des flèches » TdF flechiment : accion o resulta de flechir. flechir (v. intr. e tr.) (R. III, 339) : flaquir / feblir ; far plegar. flechir (se) : se plegar. flechon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite flèche, pointe de flèche, dard, v. dard » (v. TdF) flectàmus (faire -) loc v, cf Ubaud Dicort : « demander pardon, faire des
excuses, s’humilier » (v. TdF) « flegir » v : v. flechir - flagir. flègma (f.) (L. 191) (abs. Dicort) : temperament calm, mòl, molergue. (v. flèuma 2) Ai la flègma : ai la canha. flegmasia (abs. Dicort) : inflamacion. flegmatic, -a adj (R. III, 341) (abs. Dicort) : sangflac, -a. ; pissafreg (inv.) (l.p.). (v. fleumatic) flegmaticament adv (abs. Dicort) : d'un biais flegmatic. (v. fleumaticament) flegmon nm
(abs. Dicort): inflamacion
purulenta. (v. fleumon) fleis 1 (m.) (R. III, 340) (abs. Dicort) : somission. fleis 2 [flèis (v. Ubaud Dicort p. 152 e TdF)], -ssa adj : mòl, -a ; inconsistent,-a ; minhard, -a ; miste, -a / mistós, -osa. fleissar (v. intr. e tr.) : flaquir / feblir ; racar / cedir. fleissejar (v. tr.) : tolhorar / minhardar / calinar / costosir / poponejar. fleissisa nf, cf Ubaud Dicort :
« délicatesse ; mignardise
affectée » TdF « flèma » (fr.) : v. flègma (abs. Dicort) flèntis (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : v. flectàmus
(far -). (v. TdF jos ‘flectamus’) fleòla nf, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) fléole » (Laus) flequièira (arc.) : fornièira. v. fornièira. flesca : fendilha ; fenda ; fendascla. flestar (v. intr.) : cagar (anar del
còrs) flestejar (v. intr.) : freginar dins la
padena (peis, carn...) fleton : junctura (R. III, 598) dels membres ; articulacion del
genolh ; garron (partida opausada al genolh) fletrir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, traîner ; fléchir,
céder, se soumettre » TdF jos ‘flatri’ « flèu » : v. flan. « flèuma » 1 : v. flebotòmi. flèuma 2 nf (L. 191) : pituita (umor viscosa secretada per las
membranas del nas) ; glària ; umor ; doblet de flègma
/ lentor ; canha / inchalhença. fleumassa nf, cf Ubaud Dicort :
« flegme épais, flegme abondant [v. flèuma 2] ; grand flegme » (v. TdF) fleumatic, -a adj :
abondós, -osa en flèuma ;
tranquil, -a. fleumaticament adv : v. flegmaticament. flèume
nm, cf Ubaud Dicort : « flamme, phlébotome, lancette de
vétérinaire, couteau de châtreur » TdF. (v. flaume).
« flèume » : v. flebotòmi. fleumièira nf, cf Ubaud Dicort : « rhume de
cerveau » TdF fleumièr : sidèrn (raumàs / reumàs de cervèl) fleumon nm, cf Ubaud Dicort :
« flegmon » (Laus) fleumonós,
-osa adj, cf Ubaud Dicort : « phlegmoneux,
-euse » (Laus) fleumós, -osa : abondós, -osa en flèuma. fleunhe, -a (v. TdF) [fleune, -na (v. Ubaud Dicort e Alibert)] adj : mòl, -a ; feble, -a ; tèunhe, -a
; plegadís, -issa. flexibilitat nf (R. III, 340) : qualitat
de çò flexible. flexibilizacion : accion o resulta de flexibilizar. flexibilizar (v. tr.): far venir flexible. flexible, -bla : plegadís, -issa. flexion : accion de flechir o de se flechir. flexional, -a : relatiu, -iva a la flexion. Lenga flexionala. Morfèma flexional. flexionar (v. tr.) : modificar un morfèma per flexion. flexionat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort :
« (gram.) flexionné, ée » (v.
çai sus) flexuós,
-osa adj, cf Ubaud Dicort :
« flexueux, -euse
[v. vimenc] » (Laus) flexuositat
nf, cf Ubaud Dicort :
« flexuosité » (Rapin) fli ! interj, cf Ubaud Dicort :
« fli ! fli ! : onomatopée du son du
fifre ou du chalumeau » TdF flic-flac !
/ flic-flòc ! interj e nm, cf Ubaud Dicort :
« flic-flac, onomatopée du bruit des vagues, du claquement
d’un fouet, d’un soufflet ; t. de danse,
jeté-battu » TdF jos ‘fli-fla’ flica-flaca
! interj e nm, cf Ubaud Dicort :
v. flisca-flasca. (v. TdF jos ‘flisco-flasco’ flicaflacar
v, cf Ubaud Dicort :
(v. flica-flaca) flictèna
nf, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) phlyctène » (Laus) |
|
flin-flan ! interj e nm, cf Ubaud Dicort : « vli-vlan, flic-flac,
onomatopée des soufflets qu’on applique ou des coups de
fouet » TdF jos
‘flin’ flin-flon nm, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée de certains instruments de
musique » TdF flinga : gimbla (bròca flexibla) flingar (v. tr.) : flagelar (tustar amb
una gimbla) flinja [veire flinga, cf Ubaud Dicort] nf : baston long e flexible. « flirt » (angl.) (flə:rt) (abs. Dicort) : calinhatge / fringa / amoreta. « flirtar » (angl.) (abs. Dicort) : v. floretar (abs. Dicort). flisc 1 (onom. e nm) : bruch de còp de foet, de gisclet, de cadaula...; cordèla de cima de foet. (v. TdF ‘flisc 2‘) flisc 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« loquet, v. cadaula »
(v. TdF ‘flisc 1’) flisca 1 nf : pesca a la linha de sus una nau ; flisca 2 nf : tròç / brigalh ; petaç ; « fissure » TdF suppl. fliscada nf, cf Ubaud Dicort :
« action de fermer au loquet, de faire jouer le loquet, de le
secouer » (Palay) flisca-flasca (onom.) interj e nm : bruch de còps de foet, « onomatopée
d’un soufflet, du cahotage d’un liquide, du clapotis des vagues »
TdF ‘flisco-flasco’. fliscar 1 (v. intr. e tr.) : petar (foet) ; donar un còp de foet ; flagelar ; giscletar ; fliscar 2 (v. intr. e tr.) : pescar a la linha de sus un batèu. flisquet : foet ; gisclet ; extremitat del sternum (lat), apendix sifoïde. flisquetar (v. tr.) : frequentatiu de fliscar, « fouetter, flageller » ; giscletar. (v. TdF) flist ! interj, cf Ubaud Dicort :
« zest ! bernique ! » (v. TdF) flist (faire -) loc v, cf Ubaud Dicort : « manquer de courage, manquer
de parole, saigner du nez, faire faillite » » TdF jos ‘flist’ flist ! flast ! interj, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du bruit
des coups donnés à quelqu’un » TdF jos ‘flist’ fliu-flau interj, cf Ubaud Dicort :
v. flin-flan. (v. TdF jos ‘flin’) fliu-fliu interj e nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du
sifflement des ailes » TdF ‘fliéu-fliéu’ fliussar v, cf Ubaud Dicort :
v. fliscar. (v. TdF jos ‘flisca’) fliutar (v. intr.) : s'entrerire. floc nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena d'aucèl (Numenius arquatus) flòc 1 nm :
tufa ; tufet ; borrilh ; mata ; cordèla de cima de foet ; ramelet de
flors ; agland de vestit ; tròç / bocin ; pichona porcion de
quicòm. (v. TdF ‘flo’) Un flòc de croston de pas res de tot. A bèles flòcs, par loques, un morceau après l’autre. (v. Ubaud Dicort e TdF) Èsser a flòcs, tot a flòcs,
être en flocons, en touffes, à foison, pêle-mêle,
être agité, affairé, en fête. (v. Ubaud Dicort e TdF) Tot d’un flòc, tout d’une pièce, sans interruption, sans
arrière-pensée, franchement. (v. Ubaud Dicort e
TdF) flòc 2, -a adj : cloc, -a / carp, -a / blet, -a (tròp madur, -a) flòca nf : tufeton d'una boneta de coton ; nos de riban ; borrilh (t. a.) (Alibert) ; subrepelís (v. TdF) ; filha qu'aima de dançar o de s'amusar. flocada nf : garnitura de flòcas, « ornementation, contenu d’un flòc, bouquet, groupe, morceau, lopin » (v. TdF ‘floucado’) ; granda quantitat v. flòcas (a -). Una flocada de moscas. flocalha [flocalhas nf pl, cf Ubaud Dicort] : secossilhas / flocariá v. pus bas. flocalhar (se) v pron, cf Ubaud Dicort :
(v. flocalhat e flocar (se)) flocalhat, -ada adj : garnit, -ida de flòcas, « orné de bouffettes ou de fleurs » (Alibert). flocant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« qui orne comme un houppe » TdF flocar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, devenir mou, en parlant des
fruits, v. bletir (se) [v. flòc
2] ; manquer, rater, v. flacar »
(v. TdF ‘flouca 2’) flocar 2 (v. tr.) : garnir de flòcas ; adornar. flocar (se) : s'adornar, « se parer de fleurs, etc. » TdF jos ‘flouca’. flocariá : secossilhas (rafatum de lana) ; flòcas en general. (v. TdF) flocàs : flòca bèla. flòcas (a -) / flocadas (a -) loc adv (los 2, abs. Dicort e TdF) : a profusion / a roncéncia / a bodre. Nevava (la nèu tombava) a
flòcas aquel matin. flocassejar (v. intr.) : tombar a braves borrilhs (nèu) flocat, -ada adj : « houppé,
ée, qui porte des houppes ; auquel on a laissé des houppes
de laine, en parlant d’un mouton ; orné, paré,
ée » (v. TdF jos ‘flouca 1’) flocatge : accion de garnir de flòcas ; garnitura de flòcas. flocon : borrilh (t. a.) Borrilh de lana, borrilh de nèu, borrilh de coton... floconejar (v. intr.) : tombar a braves borrilhs (nèu) floconós, -osa
(abs. Dicort) : que
revèrta un borrilh (t. a.) (v. floquejant) floculacion : coagulacion d'unas solucions colloïdalas en forma de flocons ; biais d'esporgar las aigas usadas. floculador (abs. Dicort) : bacin circular per esporgar las aigas usadas. flocular (v. tr.) : precipitar en forma de flocons de solucions colloïdalas. flocular (se) : se precipitar en forma de flocons. floculós, -osa
(abs. Dicort) : en forma de
flocons. floculus (lat. med.) : flocon vascular del
glomerul renal. floflotament nm, cf Ubaud Dicort :
« froufroutement » (v. çai jos) floflotejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, froufrouter » (Per
Noste) flogistic nm, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) phlogistique » flòina nf, cf Ubaud Dicort :
« taie d’oreiller, housse ; personne molle et
flasque » (v. TdF jos
‘flùni’) « floita » : v. flaüta. flon nm : cordatge de marina « ... qui sert à hisser l’antenne et la voile, itague ». (v. TdF ‘floun 1’) flon-flon adv e nm, cf Ubaud Dicort : « à gros
bouillons ; flonflon, refrain de chanson » TdF floquejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui tombe en flocons, floconneux ;
clapoteur, euse » TdF floquejar (v. tr. e intr.) : espelhandrar (estripar / esquinçar) ; nevar / nevejar ; èsser floconós ; far un bruch de reclac d'aiga. La mar floqueja de contunh. floquet (R. III, 342) : flocon pichon. floqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« houpette » (Laus), « pompon »
(Basic) floquetar (v. tr.) : adornar amb de flòcas. floquetièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : persona que pòrta de flòcas, « qui porte des houppes, en parlant des moutons » TdF. floqueton : flòca pichona. floquinejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, tomber à flocons, neiger
abondamment » TdF |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|