|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
flame 1 [veire flèume nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘flame 1)] / flama (abs. Dicort) (subs.) : aplech de veterinari. flame 2, -ma (adj.) : flambant, -a (p.p. de flambar) / que flamba / nòu / en bona santat, « brillant de nouveauté, chaud de la forge, tout neuf ; dru, en parlant d’un oiseau prêt à s’envoler du nid » TdF ‘flame 2’. Flame nòu : tot nòu. - Flama nòva. (v. Ubaud Dicort) Flame fresc, tout frais. (v. Ubaud Dicort e TdF) flame 3 nm, cf Ubaud Dicort : « t. d’archéologie, flamine, prêtre païen » TdF ‘flame 1’ flamejada nf, cf Ubaud Dicort : « flamme passagère ; fusée ; mauvaise affaire » TdF flamejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui flamboie, v. flambant » (v. TdF). (v. flambejaire) flamejant, -a : que flameja. flamejar (v. intr.) : frequentatiu de flamar / flambar. flamenc 1, -a adj e nm : color de flama ; mena d'aucèl gròs (Phoenicopterus ruber) flamenc 2, -a [ ~ flamand, -a] adj e n, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a Flandes [v. Flandres] o als Flamencs de Belgica ; persona sortida de Flandes ; inchalhent, -a (v. TdF ‘flamen 2’) ; lenga germanica de Flandes ; flamenc 3, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la musica, al cant, a la dança dels Andaloses sonada per eles Flamenco. (v. flamenco) Cant flamenc. Dança flamenca. Flamenca : roman d'amor erotic roergàs del sègle XIII : òbra mèstra de literatura narrativa occitana (8095 vèrses) flamencariá : canha / inchalhença ; minhardatge. flamenco nm (cast.) : « adj e n, flamenco » (Laus), cant, musica e dança d'Andalosia, amb acompanhament de guitarra, de cliquetas, de trepejadisses, de clapaments de mans e d'encoratjaments del public. Cant flamenco. (v. flamenc 3) flamenquisme (abs. Dicort) : movement autonomista flamenc. (v. çai jos) flamenquista (m. e f.) (abs. Dicort) : « flamingant, -e » (Laus) ; persona autonomista flamenca. flament adv, cf Ubaud Dicort : « presque, v. quasiment » TdF ‘flamen’ flameta nf : v. flambeta. flaminadura : rabinada / rabastinada. flaminar / framinar [veire flaminar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : rabinar / rabastinar / gelar ; frostir / frostilhar / amochonir ; embrenicar ; polverizar ; secutar / molestar (R. IV, 247). flamissa [flamisa nf (v. Ubaud Dicort e Vayssier ‘flomiso’)] : galeta (R. III, 419) de farina de blat negre cuècha a la flama ; (arc.) pan o còca de farina de blat negre. flan ~ flau nm, cf Ubaud Dicort : « flan, sorte de tarte à la crème, v. flausona ; disque métallique à convertir en monnaie » (v. TdF jos ‘flan’). « flan » (fr.) : v. flauson. flanaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « flâneur, euse » TdF flanar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, flâner, ne rien faire, se promener par désoeuvrement, v. flandrinejar ; flagorner » (v. TdF) flanariá nf, cf Ubaud Dicort : « flânerie ; flagornerie, v. maneflariá » (v. TdF) flanatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de flâner, de flagorner » (v. TdF) flanc : costat. flanca nf, cf Ubaud Dicort : « lopin, tranche, v. lesca, tròç » (v. TdF) flancada nf : « flaquée, ce qu’on lance brusquement, v. esposcada » ; tustassada. (v. TdF) flancar (v. tr.) : defendre o fortificar los flancs de quicòm ; getar amb violéncia. flancar (se) v pron : « mettre les mains sur les flancs, se carrer, faire le pot à deux anses » ; se getar vivament endacòm. (v. TdF jos ‘flanca’) flancàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros lopin, grosse tranche » TdF flanconada nf, cf Ubaud Dicort : « t. d’escrime, flanconade » TdF flandòla nf, cf Ubaud Dicort : v. flausona. (v. TdF jos ‘flausouno’) Flandres ~ Flandra n pr f, cf Ubaud Dicort : « la Flandre, province des Pays-Bas » (v. TdF jos ‘Flandro’) flandrés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « des Flandres » (Alibert). « flandrés, -esa » (fr.) : v. flamenc, -a. « flandresa » (fr.) (flandresa nf (v. Ubaud Dicort e TdF)) : mena de dentèla flamenca ; botelha. flandrin, -a adj e n : lambiard, -a (persona que s'atardiva dins tot çò que fa) (v. TdF ‘flandrin’ e ‘flandrino’) flandrinaire, -aira [~ -airitz] n : lambiardejaire, -a. flandrinar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : s'atardivar dins tot çò que l'òm fa ; « dandiner » TdF ; flaunhar / tolhorar (gastar un mainatge) ; flacandejar (lausenjar excessivament) flandrinàs, -assa n : pejoratiu de flandrin, -a. (v. TdF) flandrinejar (v. intr.) : frequentatiu de flandrinar. (v. TdF jos ‘flandrina’) flandrinejatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. flandrinejar) flandrinós, -osa adj (v. Alibert) : flacandejaire, -a / lausenjaire, -a. flanejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, flâner de ci, de là, v. barrutlejar » (v. TdF) flanèla : estòfa leugièira de coton o de lana. flan-flan nm, cf Ubaud Dicort : « clinquant, colifichet » TdF flanquejar v, cf Ubaud Dicort : v. flancar. (v. Fettuciari e TdF jos ‘flanca’) flap 1, -a [ ~ flapi, flàpia, cf Ubaud Dicort] (adj.) : flac / mòl. flap 2 / flapa (subs.) (los 2, Alibert) [veire frap e frapa (v. Ubaud Dicort e TdF)] : taca ; marca ; tropelada / cordelada ; multitud ; colar de lana laissat a las fedas. flapar [veire frapar] (v. tr.) : tacar / marcar ; far de traucs dins la brodariá. flapar [veire frapar] (se) v pron : se tacar. flapir (v. intr.) : venir flac / venir mòl / molejar. flapissent, -a : que ven flac, -a / que ven mòl, -a / que moleja. flaquejar (v. intr.) : venir flac ; èsser flac. Ai las cambas que flaquejan. flaquesa / flaquièira nf / flaquetat (v. flaquetat) : flacunha / feblesa. flaquet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu flasque, un peu las, asse » TdF flaquetat nf : « flaccidité, faiblesse, v. flaquièira ; naïveté, propos naïf » (v. TdF) flaquièira nf : v. flaquesa. flaquiment nm, cf Ubaud Dicort : « fléchissement » (Laus) flaquir (v. intr. e tr.) : feblir ; flechir ; mancar de fòrça ; racar ; « plier, v. flacar, plegar ; flétrir, faner » (v. TdF) flaquit, -ida adj : flac, -a / aflaquit, -ida / afeblit, -ida ; « flétri, ie, fané, ée » TdF jos ‘flaqui’. flaquitge nm : v. flaquesa. flar nm, cf Ubaud Dicort : « éclat, coloris brillant, splendeur, flamme ; jet, grande quantité de sang ou d’autre liquide, flot » TdF A flar, à jet, à flocons, à foison. (v. Ubaud Dicort e TdF) flasca nf (del francic FLASKA) : « petite outre qui contient 2 ou 3 litres » ; botelha ventruda vestida ; « gourde, flasque ; poire à poudre, fourniment ; espèce de calebasse » TdF ‘flasco 2’. flascada nf : v. flascat. flascàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse bouteille clissée ; gros entonnoir de bois » (v. TdF) flascat nm [ / flascada nf] (v. Ubaud Dicort e TdF) : lo contengut d'una flasca. flàscol (m.) : flasca pichona « bouteille clissée ou garnie de sparterie, à goulot étroit et à gros ventre, v. damajaneta » (v. TdF jos ‘flasco 1’). flascolada nf, cf Ubaud Dicort : « méprise, bévue, plaisanterie » TdF flascolet nm / flasconèl / flasconelon (los 2, abs. Dicort) : flascon pichonèl. flascon nm ( Aquel mot, relevat per Rainoard, es estat datat per el de l'annada 507) : fiòla (flasca pichonèla)
|
|
flasconar (v. intr.) : pintonejar. flasconièr, -ièira adj e n : pintonejaire, -a / ibronha (m. e f.) flash nm (angl.) (flaʃ) : beleg / liuç / eslhauc (s.f.) / viva lusor ; brèu resumit ; còp d'uèlh de lèbre (s.f.) flashback nm (angl.) ('flaʃbak) : retorn enrè. flasque nm, cf Ubaud Dicort : v. flàscol. (v. TdF jos ‘flasco 1’). « flasque » : v. flasca. flasquejar (v. intr.) : beure a la flasca ; pintonejar. flasquet : flascolet (flascon pichon) flasqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite flasque, petite poire à poudre ; gourde, bouteille » TdF flasquina n, cf Ubaud Dicort : « freluquet » (v. TdF ‘flasquino’) flat nm, cf Ubaud Dicort (L. 191) : « haleine, souffle, respiration, vent, renom, v. alen, sofle ; air, aspect, v. èr » (v. TdF) flatacion nf, cf Ubaud Dicort : « action de flatter, de se flatter, vanterie, forfanterie, présomption, amour propre, amour de soi, vaine complaisance » TdF flatacomaire nm, cf Ubaud Dicort : « patelin, chien couchant » TdF ‘flato-coumaire’ flatador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « menteur, trompeur » (L. 191) flatador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : (v. flataire) flataire, -aira [~ -airitz] adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF) : « flatteur, euse », persona que lausenja excessivament (v. TdF). flatar (v. tr.) : lausenjar ; lausenjar excessivament ; « peindre en beau, déguiser, v. apolidir, encensar » (v. TdF). flatar (se) : se far fòrt de ; se far illusion. flatariá : accion de lausenjar excessivament. flatason nf : amor de se ; orgulh ; vana complasença. (v. TdF jos ‘flatacioun’) flatavièlhas nm, cf Ubaud Dicort : v. flatacomaire. (v. TdF jos ‘flato-coumaire’) flatejaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : « flatteur, cajoleur, euse » TdF flatejar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de flatar, « flatter avec caresses, cajoler, tapoter, v. amistosar » (v. TdF). flatèla nf, cf Ubaud Dicort : « cajolerie, caresse » TdF flatièr, -ièira adj : flataire, -a, « caressant, ante » (v. TdF). flatinga nf : flatariá. (v. flatèla) flatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « flatteur, euse » TdF flatonejar (v. tr.) : tolhorar / catimelejar. flatonièr, -ièira adj e n : tolhoraire, -a / catimelejaire, -a. flatós, -osa adj : que flata / que lausenja. flatosament : d'un biais flatós. flatuléncia : acomolòfi de gases dins lo còrs. flatulent, -a : que s'acompanha de gases gastrics o intestinals. flatum nm sing : flatariá, « manières flatteuses, caractère adulateur » TdF. flau 1 nm : flamenc (Phoenicopterus ruber) (v. Alibert) ; autre aucèl de maresca, « plongeon, v. cabusson » (v. TdF). flau 2 nm : v. flan. flaugièr 1 nm : arbre fruchièr que fa de bravas brotas. flaugièr 2, -ièira adj : vigorós, -a ; que fa de brotas o de rebrots. flauja [veire flaja nf, cf Ubaud Dicort] / flauge (abs. Dicort) : brota ; rebrot. flaujar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se boursoufler, devenir mou, en parlant des radis » TdF ‘flauja 2’ flaujòl / flaujolet nm : « flageolet » (Alibert), graile (mena de flaüta) flaujolar (v. intr.) : tocar (jogar) del flaujòl. flaujolet nm : v. flaujòl. « flauma » 1 (pituita) : v. flèuma 2. (v. TdF jos ‘flèumo 1’) flauma 2 (esplech de veterinari) nf : veire flèume. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘flèumo 2’) flaume nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘flèume’) : lanceta de cirurgian. (v. flèume) « flauna » : v. flausona. flaunhac, -aga / flaunhard, -a adj e n : « mignard avec niaiserie, qui se plaint pour peu de chose, douillet, ette, faible, indolent, ente ; boudeur, euse » TdF jos ‘flaugnard’ ; manèfle, -a / lausenjaire, -a ; patufèl, -a / ipocrita (m. e f.) / còltòrt, -a. (v. Alibert) flaunhagar / flaunhardar (v. tr.) : « mignarder, dorloter, ménager, excuser » TdF jos ‘flaugnarda’ ; lausenjar excessivament. (v. Alibert) flaunhagariá nf, cf Ubaud Dicort : v. flaunhardariá. (v. TdF jos ‘flaugnardarié’) flaunhar (v. tr. e intr.) : flatar ; flatar excessivament ; enjaular. flaunhard, -a adj e n : v. flaunhac. flaunharda nf, cf Ubaud Dicort : « tarte, v. flausona » (v. TdF) flaunhardar v : v. flaunhagar. flaunhardariá nf / flaunharditge nm : accion de tròp lausenjar. flaunhardejar (v. tr.) : frequentatiu de flaunhardar. flaunhardet, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. flaunhard) flaunharditge nm, cf Ubaud Dicort : « patelinage, caractère flagorneur » TdF ‘flaugnardige’ flaunhàs, -assa adj e n : minhard, -a, « douillet » (v. Alibert). Flaunhàs coma un manolh, inerte. (Brun Glossari Oc-Fr) flausina nf (v. Ubaud Dicort e TdF) (e non pas « cotil » (fr.)) : mena d'estòfa. flauson nm (R. III, 339) : crèma consistenta facha amb d'uòus. flausona : mena de crostada a la recuècha, a la crosta de lach, al formatge. La flausona es una especialitat de Roergue-Sud. flaüt nm : flaujòl. v. pus naut, « flageolet ; espèce d’oiseau ; nigaud, imbécile » (v. TdF ‘flahut’). flaüta nf / flaüita / flèita / floita [los 3, veire flaüta, cf Ubaud Dicort] : instrument de musica, « flûte ; jambe longue et mince ; espèce de pain allongé ; bâtiment de charge ; lamproie, poisson ; nigaude » (v. TdF ‘flahuto’). flaütada : aire de flaüta. flaütaire, -aira [~ -airitz] n : tocaire, -a de flaüta. flaütar (v. intr. e tr.) : musicar amb una flaüta ; beure « ... avec excès ; dire crûment » ; far pèrdre. (v. TdF ‘flahuta’) flaütar (se) v pron : se getar pel sòl ; se trufar. flaütejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que jòga de la flaüta. flaütejar (v. intr.) : frequentatiu de flaütar, « jouer de la flûte ou du flageolet, imiter la flûte » TdF ‘flahuteja’. flaütèl nm / flaütet (v. flaütet) : menas de flaütas, « fluteau, pipeau, flageolet, v. fifre ; béhen blanc, plante dont les calices servent de sifflets aux enfants ; plantain d’eau, autre plante » (v. TdF jos ‘flahutèu’). flaütet nm : « galoubet, petite flûte à trois trous dont on joue de la main gauche en s’accompagnant du tambourin ; flageolet, chalumeau » TdF ‘flahutet’ flaüteta nf, cf Ubaud Dicort : « petite flûte, v. flaütet » (v. TdF ‘flahuteto’) flaütista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « flûtiste » (Laus) flautre nm : placa de feutre « ... en usage chez les fabricants de papier » (Alibert). flautrir v, cf Ubaud Dicort : « (gall.) flétrir » (v. Alibert). « flautrir » (fr) : v. blasir / marcir / passir. flavescéncia nf, cf Ubaud Dicort : « flavescence » (v. flavescent) flavescent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « flavescent, -e » (Laus) Flavian - Flaviana : prenoms. flaviòl nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) flageolet » (Laus) FLEB- : forma prefixada del grèc phleps, phlebòs (vena) flebalgia : dolor sul trajècte de venas varicosas. |
|
|
|
|
|
|