fiulada : accion de fiular, de siblar.

fiuladís nm / fiuladissa (abs. Dicort) : fiulada que s'esperlonga.

fiulaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fiula, que sibla.

fiular (v. intr. e tr.) : siular / siblar (emetre un son agut en expulsant d'aire amb los pòts, la lenga, la boca, o amb un siblet) (# fiolar)

Qui fiula a taula e canta al lièch es fat a mièg.

fiularòl nm, cf Ubaud Dicort : (v. fiular  e fiutaròl)

fiulatejar v, cf Ubaud Dicort : « siffloter » (Rapin

fiulejadís nm, cf Ubaud Dicort : « sifflotement » (Rapin)

fiulèl nm : siblet (intrument per siblar, per fiular). (v. TdF jos ‘fiulet’)

fiulet nm : còp de siblet (Alibert) ; « sifflet, appeau, pipeau, flageolet ; caquet, babil » TdF.

fiuleta nf, cf Ubaud Dicort : « pipeau, fifre » (Carrasco) ; « terme d’enfant pour dire que tout s’est évanoui » (Doujat)

fiuletar (v. tr.) : atirar d'aucèls en fiulant coma eles ; « charmer » TdF.

fiulon nm, cf Ubaud Dicort : « sifflet, v. siblet » (v. TdF)

fiuroncòl (plt.) : (Rhinanthus hirsutus)

fiusa [veire fieusa nf, cf Ubaud Dicort] nf : lonja de lard que va de l'espatla a la cropa del pòrc ; lonja (benda) d'estòfa fiusada.

fiusar (v. tr.) : estripar quicòm sus tota sa longor ; estripar en long una estòfa per n'utilizar un tròç.

fiusòla nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de mets ? dans l’Aude, v. fetjòlas ? » (v. TdF ‘fiéusolo’

fiussejar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « s’effilocher » (Brun Glossari Oc-Fr)

fiusson nm, cf Ubaud Dicort : « filet, écoulement ténu » (Brun Glossari Oc-Fr)

fiutaròl nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : siblet / fiulèl.

fiv (una -) : acronim de « fecondacion in vitro ».

fivèla : anèla de fèrre espintada dins una paret e que l'òm i estaca lo bestial ; redòrta (liga facha amb una brota fibladissa) ; brota ; rebrot ; bocla.

fivelon nm, cf Ubaud Dicort : « passe-lacet » TdF

fiveta : diminutiu de fiv e transfèrt d'embrion.

fivièira nf, cf Ubaud Dicort : « outil pour tarauder » TdF

fix [fixe], -a adj : plaçat a un endrech o a un moment determinat dins un estat determinat ; que pòt pas èsser desplaçat.

Una persona sens domicili fix.

Una idèa fixa.

Un banc fix.

Veniá cada matin a ora fixa.

fixable, -bla : que pòt èsser fixat, -ada.

fixacion : accion o resulta de fixar o de se fixar.

fixador 1, -airitz [, -doira] adj, cf Ubaud Dicort : que fixa, « fixateur, -trice » (Laus).

Una substància fixairitz.

fixador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (produit pour fixer) fixateur » (Rapin)

fixament (R. III, 320) : d'un biais fix.

fixar (v. tr.) : plaçar d'un biais perdurable dins un airal determinat o a un moment determinat ; determinar quicòm ; agachar fixament.

Cal pas jamai fixar lo solelh.

Fixar un pal en tèrra.

Fixar un clavèl per la paret.

Res es pas encara estat fixat per las vacanças.

fixar (se) : s'establir d'un biais perdurable dins un endrech determinat o a un moment determinat.

fixatge (abs. Dicort) : fixacion, « fixage » (Rapin).

Fixatge (fixacion) d'un òli.

fixatiu, -iva adj e nm : que servís per fixar.

Preparacion fixativa.

fixator 1, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : « fixateur, -trice » (v. Rapin) (v. fixador)

fixator 2 nm, cf Ubaud Dicort : « fixateur » (Fettuciari)

fixe, -xa adj, cf Ubaud Dicort : v. fix.

fixisme : teoria que pretend que las espècias viventas an pas jamai cambiat e cambiaràn pas.

fixista (m. e f.) : persona que crei pas a l'evolucionisme.

fixitat nf, cf Ubaud Dicort : « fixité » TdF jos ‘fisseta’

flac 1, -a : feble, -a ; mòl, -a ; qu'es pas tibat, -ada ; inchalhent, -a.

Ai las cambas flacas.

flac 2 nm, cf Ubaud Dicort : « pellicule qui se détache du corps des enfants nouveau-nés ; maladie éruptive qui se manifeste par de petites pustules remplies d’eau, espèce de petite vérole volante » TdF ‘fla 2’

flac 3 (a -) loc adv (v. Ubaud Dicort e Alibert) : a profusion / a foison / a roncéncia / a bodre...

flaca nf : inchalhença ; canha ; flaquièira ; « flache, partie d’aubier qui reste à une pièce de bois » ; airal de tèrra que la vianda i a pas butat ; manca ; maresca. (v. TdF ‘flaco’)

flacada nf : clapa sul tafanari, « v. flancada » (v. TdF).

flaçada nf : cobèrta de lana ; « mante catalane ; personne flasque, faible, mollasse, poule mouillée ; raie flassade ; raie oxyrhynque ; raie batis » (v. TdF ‘flassado’).

flaçadar (v. tr.) : cobrir d'una flaçada. (v. TdF ‘flassada’)

flaçadèla : pastenaga / caròta. v. caròta.

flaçadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite couverture de laine » TdF

flaçadièrnm, -ièira : persona que fa de cobèrtas.

flaçadon : cobèrta pichona ; cobèrta de brèç ; cobèrta de pès ; cobèrta de caval.

flacalama nm, cf Ubaud Dicort : « (dont la lame fléchit) poltron, blèche, ouvrier lâche au travail » (v. TdF ‘flaco-lamo’)

flacament adv : feblament ; inchalhentament.

flacand, -a adj e n : manefle, -a (persona que lausenja q.q. mai excessivament)

flacandàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « grand patelineur, v. fals catàs » (v. TdF)

flacandejar (v. intr.) : lausenjar q.q. excessivament.

flacar / flaquir (v. flaquir) (v. intr.) : feblir ; mancar de fòrça ; « fléchir, lâcher, rater, ralentir » TdF ‘flaca’.

flacariá nf, cf Ubaud Dicort : « flaccidité ; diminution, v. flaquièira, flaquitge ; maladie des vers à soie dans laquelle l’insecte devient flasque et noir après la mort » (v. TdF ‘flacarié’)

flacàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « très flasque, avachi, ie, indolent, ente » TdF

flacason nf : feblesa ; primièr malaise de l'emprenhament.

flacassejar v, cf Ubaud Dicort : (v. flacassièr e flacandejar)

flacassièr, -ièira adj e n : lausenjaire, -a.

flacciditat nf, cf Ubaud Dicort : « flaccidité » (Rapin)

« flachin » : v. blachin.

flacha nf, cf Ubaud Dicort : v. flaca. (v. TdF jos ‘flaco’)

flachon nm, cf Ubaud Dicort : « petite flache, face aplatie d’une pièce de bois, dépression » TdF

flacid (flaccid (v. flacciditat)), -a adj : qu'a perduda tota tonicitat. (t. tecn. de med.)

flaciditat nf : natura de çò flacid (abséncia de tota tonicitat). (v. flacciditat)

flacir (v. intr.) , cf Ubaud Dicort : feblir / venir flac.

flacir (se) : se marcir / se passir.

Totas las flors se flacisson.

flacolin, -a / flaconèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. flacòt. (v. TdF jos ‘flacot’)

flacòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu flasque, faible, v. feblòt » (v. TdF)

flacunha / flaquesa / flaquetat / flaquièira nf : feblesa.

flage nm / flauge (abs. Dicort) / flaja nf / flauja (non preconizat Dicort) : rebrot ; brota d'arbre ; jòrg / juèrg ; gimbla ; còt / escòt.

flagèl : prolongacion filifòrma mobila que servís de mejan de locomocion a d'unes protozoaris e d'unas bacterias ; ancian aplech per batre lo cerealum a braç ; calamitat.

Lo flagèl dels aigats de l'annada 2001.

 

 

 

flagelacion : accion de flagelar o de se flagelar.

flagelada nf, cf Ubaud Dicort : « flagellation » (Fettuciari)

flagelaire, -aira (~ -airitz) adj e n : « celui, celle qui flagelle ; batteur en grange » TdF

flagèlament nm, cf Ubaud Dicort : « flagellation » (v. Fettuciari)

flagelant nm, -a / flagelaire, -aira  (v. flagelaire) : persona que se flagèla per far peniténcia. (v. TdF ‘flagelant’)

flagelar (v. tr. arc.) (L. 190 - R.VI, 286) : tustar amb un flagèl ; batre lo cerealum amb un flagèl.

flagelar (se) : se tustar amb un flagèl per far peniténcia.

flagir (v. intr.) : feblir ; feblar / fiblar ; cedir / racar / renonciar ; se plegar pauc a pauc.

flagivol, -a adj / flagívol adj (dels dos genres) (v. –ÍVOL) : fibladís, -issa ; « pliant,  -e » (Alibert).

flagornaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « flagorneur, euse, v. manèfle » TdF jos ‘flagougnaire’

flagornar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, flagorner, v. maneflar » (v. TdF jos ‘flagougna’)

flagornariá nf, cf Ubaud Dicort : « flagornerie, v. maneflariá » (v. TdF jos ‘flagougnarié’)

flagrant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « flagrant, ante » TdF

« flainar » e derivats : v. flairar.

flaira : òlga / nolor / odor / sentor / redoléncia.

flairable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « odorable » (L. 190)

flairada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on flaire en une fois, v. alenada » (v. TdF suppl) ; « piste (que suivent les chiens de chasse) » (Carrasco)

flairaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « flaireur, euse, parasite, v. cèrcadinnars » (v. TdF jos ‘fleiraire’)

flairalofas n, cf Ubaud Dicort : « fouille-merde » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

flairant nm, cf Ubaud Dicort : « éranthis d’hiver, plante » TdF ‘fleirant’

flairar 1 (v. tr. e intr.) : sentir ; sentinar / nistassejar ; emetre una sentor.

flairar 2 (v. intr.) : cremar / flamejar / flambar.

flaire nm, cf Ubaud Dicort : « flair, odorat ; odeur » TdF

flairejar (v. intr.) : emetre una nolor, una sentor.

flairiga nf, cf Ubaud Dicort : « mets pour le flair, v. regardèlas » (v. TdF suppl)

flairon nm, cf Ubaud Dicort (v. flairar 2) : « feu de ramée » (Alibert)

flaironassa nf, cf Ubaud Dicort (v. flairar 1) : « odeur forte, odeur désagréable » TdF jos ‘fleirourasso’

flairor nf : odor / sentor ; joanada / flamada

flairós, -osa : nolent, -a / redolent, -a.

flairosament (abs. Dicort) : amb nolor, amb sentor.

flaja nf : v. flage.

flajar (v. intr.) : butar / brotar / créisser.

flajàs : brota bèla.

flajolar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jouer du flageolet, flûter ; flageoler, chanceler » TdF

flajolet nm, cf Ubaud Dicort : « flageolet, v. flaütet ; chalumeau, pipeau, v. calamèla » (v. TdF)

flam nm, cf Ubaud Dicort : « flamme, éclat, rayon ; langue de terre, de bois, d’eau ; jet, flaquée, flot » TdF

flama 1 nf  / flamba nf / flam (v. flam) : lenga de fuòc ; ardor, « passion ; banderole qu’on met au bout d’un mât ; ruban de mer, poisson » (v. TdF jos ‘flamo’).

flama 2 (abs. Dicort) / flame [veire flèume, cf Ubaud Dicort] (subs.) : aplech de veterinari.

flamada / flamadèla / flambada : joanada (embrasament)

Poiriam far una flamada, que fa pas caud.

flamadura (plt.) : (Ranunculus flammula) (v. TdF)

flamament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une façon flambante » TdF

flamand, -a adj e n (v. Ubaud Dicort: « flamand, ande ; indolent, ente, lendore, calin, sainte-nitouche, v. flamenc plus correct » (v. TdF)

flamandar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, fainéanter, paresser, v. flandrinejar » (v. TdF)

flamar v (non preconizat Dicort) : v. flambar.

flamarèl 1 nm : pastisson cuèch a boca de forn.

flamarèl 2, -a adj : que flamba plan.

flamaròta : flama pichona.

flamassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande flamme » TdF

flamb nm, cf Ubaud Dicort : v. flambe 2.

flamba nf¨: v. flama 1.

flambada nf : v. flamada.

flambador 1 nm : « partie flambante du foyer ; feu flambant, v. regalida » (v. TdF) ; aplech per flambar de cacilha, de caçum, de polalha [v. flambar], « ‘capucin’ (cornet métalique emmanché pour arroser de lard fondu) » (Sèrras-Ess.).

flambador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « flambant » (Alibert)

flambalh nm, cf Ubaud Dicort : v. flambador 1. (v. TdF jos ‘flambadou’)

flambant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « flambant, qui flambe, brillant, pimpant, ante, v. flame plus usité » TdF

flambar / flamar [veire flambar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : cremar en fasent de flamas ; acabar de far còire quicòm davant de brasa amb un flambador (Per aquò far, engulhar una lesca de lard dins lo flambador rosent : la lesca s'enflama e laissa tombar de lengas de fuòc sul caçum (sus la cacilha) o la polalha de flambar)

Flambar una lèbre, un pol, una perditz...

flambard nm, cf Ubaud Dicort : « homme fringant, lion, dandy, v. fendent, lec 3 » TdF

flambarda nf, cf Ubaud Dicort : « habit suranné et fripé » TdF

flambàs nm, cf Ubaud Dicort : « flambart, brandon, tison allumé, torche de paille ; chasse à la fouée » TdF

flambat, -ada : rostit, -ida al flambador ; arroïnat, -ada.

« flambe, -a » (l.p.) (flambe 1, -ba adj, cf Ubaud Dicort) : v. flame 2, -ma.

flambe 2 (flama) nm : v. flamb, cf Ubaud Dicort.

flambejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort  : v. flamejaire. (v. TdF jos ‘flamejaire’)

flambejar v, cf Ubaud Dicort : v. flamejar. (v. TdF jos ‘flameja’)

flambèl nm, cf Ubaud Dicort : « flambeau, torche de cire, gros cierge qu’on porte aux processions ; fleur de la massette d’eau » TdF jos ‘flambèu’

flambèrja nf, cf Ubaud Dicort : « cylindre creux, en forme de cierge, qu’on place sur les autels ; flamberge, rapière ; personne longue et mince, décontenancée » TdF

flambesa : rojor de la cara.

flambeta ~ flameta nf, cf Ubaud Dicort : « petite flamme » TdF jos ‘flameto’

flambetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, jeter une petite flamme ; passer par la flamme » TdF

flambissa 1 nf, cf Ubaud Dicort : v. flamissa.

flambissa 2 adj f, cf Ubaud Dicort : « Còca flambissa, gâteau cuit à la flamme » (v. TdF jos ‘flamisso’)

flambor nf, cf Ubaud Dicort : « flamboiement, réverbération » TdF

flambusca nf, cf Ubaud Dicort : « flammèche » (Alibert)

flambuscada : flamada (joanada que dura pas)

flambuscador nm, cf Ubaud Dicort : « ‘capucin’ [v. flambador 1] » (v.. Sèrras-Ess.)

flambuscal nm, cf Ubaud Dicort : v. flambuscada. (v. Alibert)

flambuscar (v. tr.) : acabar de far còire al flambador ; calfar quicòm a la flama del fuòc ; passar quicòm a la flama del fuòc.

Flambuscar una lèbre.

Flambuscar una camisa abans de la cargar.

Flambuscar un polet per ne cremar lo pel folet.

flambuscar (se) : se calfar a la flama del fuòc.

flambusquet nm, -a : persona pretenciosa e que fa pas lo pes.