|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
fiulada : accion de fiular, de siblar. fiuladís nm / fiuladissa (abs. Dicort) : fiulada que s'esperlonga. fiulaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fiula, que sibla. fiular (v. intr. e tr.) : siular / siblar (emetre un son agut en expulsant d'aire amb los pòts, la lenga, la boca, o amb un siblet) (# fiolar) Qui fiula a taula e canta al
lièch es fat a mièg. fiularòl nm, cf Ubaud Dicort : (v. fiular e fiutaròl) fiulatejar v, cf Ubaud Dicort : « siffloter » (Rapin fiulejadís nm, cf Ubaud Dicort : « sifflotement » (Rapin) fiulèl nm : siblet (intrument per siblar, per
fiular). (v. TdF jos
‘fiulet’) fiulet nm :
còp de siblet (Alibert) ; « sifflet, appeau, pipeau,
flageolet ; caquet, babil » TdF. fiuleta nf, cf Ubaud Dicort :
« pipeau, fifre » (Carrasco) ; « terme d’enfant pour dire que tout
s’est évanoui » (Doujat) fiuletar (v. tr.) : atirar d'aucèls en fiulant coma eles ; « charmer » TdF. fiulon nm, cf Ubaud Dicort :
« sifflet, v. siblet » (v. TdF) fiuroncòl (plt.) : (Rhinanthus hirsutus) fiusa [veire fieusa nf, cf Ubaud Dicort] nf : lonja de lard que va de l'espatla a la cropa del pòrc ; lonja (benda) d'estòfa fiusada. fiusar (v. tr.) : estripar quicòm sus tota sa longor ; estripar en long una estòfa per n'utilizar un tròç. fiusòla
nf, cf Ubaud Dicort :
« sorte de mets ? dans l’Aude, v. fetjòlas ? » (v. TdF ‘fiéusolo’ fiussejar v, cf Ubaud Dicort :
v intr, « s’effilocher »
(Brun Glossari Oc-Fr) fiusson nm, cf Ubaud Dicort :
« filet, écoulement ténu » (Brun Glossari Oc-Fr) fiutaròl nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : siblet / fiulèl. fiv (una -) : acronim de « fecondacion in vitro ». fivèla : anèla de fèrre espintada dins una paret e que l'òm i estaca lo bestial ; redòrta (liga facha amb una brota fibladissa) ; brota ; rebrot ; bocla. fivelon nm, cf Ubaud Dicort :
« passe-lacet » TdF fiveta : diminutiu de fiv e transfèrt d'embrion. fivièira
nf, cf Ubaud Dicort :
« outil pour tarauder »
TdF fix [fixe], -a adj : plaçat a un endrech o a un moment determinat dins un estat determinat ; que pòt pas èsser desplaçat. Una persona sens domicili fix.
Una idèa fixa. Un banc fix. Veniá cada matin a ora fixa. fixable, -bla : que pòt èsser fixat, -ada. fixacion : accion o resulta de fixar o de se fixar. fixador 1, -airitz [, -doira] adj, cf Ubaud Dicort : que fixa,
« fixateur, -trice » (Laus). Una substància fixairitz. fixador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (produit pour fixer)
fixateur »
(Rapin) fixament (R. III, 320) : d'un biais fix. fixar (v. tr.) : plaçar d'un biais perdurable dins un airal
determinat o a un moment determinat ; determinar quicòm ; agachar
fixament. Cal pas jamai fixar lo solelh. Fixar un pal en tèrra. Fixar un clavèl per la
paret. Res es pas encara estat fixat per las vacanças. fixar (se) : s'establir d'un biais perdurable dins un endrech determinat o a un moment determinat. fixatge (abs. Dicort) : fixacion, « fixage » (Rapin). Fixatge (fixacion) d'un òli. fixatiu, -iva adj e nm : que servís per fixar. Preparacion fixativa. fixator 1,
-tritz adj,
cf Ubaud Dicort : « fixateur, -trice » (v. Rapin) (v. fixador) fixator 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« fixateur » (Fettuciari) fixe, -xa adj, cf Ubaud Dicort : v. fix. fixisme : teoria que pretend que las espècias viventas an pas jamai cambiat e cambiaràn pas. fixista (m. e f.) : persona que crei pas a l'evolucionisme. fixitat nf, cf Ubaud Dicort :
« fixité » TdF jos ‘fisseta’ flac 1, -a : feble, -a ; mòl, -a ; qu'es pas tibat, -ada ; inchalhent, -a. Ai las cambas flacas. flac 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« pellicule qui se détache du corps des enfants
nouveau-nés ; maladie éruptive qui se manifeste par de
petites pustules remplies d’eau, espèce de petite vérole
volante » TdF ‘fla
2’ flac 3 (a -) loc adv (v. Ubaud Dicort e Alibert) : a profusion / a foison / a roncéncia / a bodre... flaca nf : inchalhença ; canha ; flaquièira ; « flache, partie d’aubier qui reste à une pièce de bois » ; airal de tèrra que la vianda i a pas butat ; manca ; maresca. (v. TdF ‘flaco’) flacada nf : clapa sul
tafanari, « v. flancada » (v. TdF). flaçada nf : cobèrta de lana ; « mante catalane ; personne flasque, faible, mollasse, poule mouillée ; raie flassade ; raie oxyrhynque ; raie batis » (v. TdF ‘flassado’). flaçadar (v. tr.) : cobrir d'una flaçada. (v. TdF ‘flassada’) flaçadèla : pastenaga / caròta. v. caròta. flaçadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite couverture de
laine » TdF flaçadièrnm, -ièira : persona que fa de cobèrtas. flaçadon : cobèrta pichona ; cobèrta de
brèç ; cobèrta de pès ; cobèrta de caval. flacalama nm, cf Ubaud Dicort :
« (dont la lame fléchit) poltron, blèche,
ouvrier lâche au travail »
(v. TdF ‘flaco-lamo’) flacament adv : feblament ; inchalhentament. flacand, -a adj e n : manefle, -a (persona que lausenja q.q. mai excessivament) flacandàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« grand patelineur, v. fals catàs » (v. TdF) flacandejar (v. intr.) : lausenjar q.q. excessivament. flacar / flaquir (v. flaquir) (v. intr.) : feblir ; mancar de fòrça ; « fléchir, lâcher, rater, ralentir » TdF ‘flaca’. flacariá nf, cf Ubaud Dicort : « flaccidité ;
diminution, v. flaquièira, flaquitge ; maladie des
vers à soie dans laquelle l’insecte devient flasque et noir
après la mort » (v. TdF ‘flacarié’) flacàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« très flasque, avachi, ie, indolent, ente » TdF flacason nf : feblesa ; primièr malaise de l'emprenhament. flacassejar v, cf Ubaud Dicort :
(v. flacassièr e flacandejar) flacassièr, -ièira adj e n : lausenjaire, -a. flacciditat nf, cf Ubaud Dicort :
« flaccidité » (Rapin) « flachin » : v. blachin. flacha nf, cf Ubaud Dicort :
v. flaca. (v. TdF jos ‘flaco’) flachon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite flache, face aplatie d’une pièce de bois,
dépression » TdF flacid (flaccid (v. flacciditat)), -a adj : qu'a perduda tota tonicitat. (t. tecn. de med.) flaciditat nf : natura de
çò flacid (abséncia de tota tonicitat). (v. flacciditat) flacir (v. intr.) , cf Ubaud Dicort : feblir / venir flac. flacir (se) : se marcir / se passir. Totas las flors se flacisson. flacolin, -a / flaconèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. flacòt.
(v. TdF
jos ‘flacot’) flacòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu flasque, faible, v. feblòt » (v. TdF) flacunha / flaquesa / flaquetat / flaquièira nf : feblesa. flage nm / flauge (abs. Dicort) / flaja nf / flauja (non preconizat Dicort) : rebrot ; brota d'arbre ; jòrg / juèrg ; gimbla ; còt / escòt. flagèl : prolongacion filifòrma mobila que servís de mejan de locomocion a d'unes protozoaris e d'unas bacterias ; ancian aplech per batre lo cerealum a braç ; calamitat. Lo flagèl dels aigats de l'annada 2001. |
|
flagelacion : accion de flagelar o de se flagelar. flagelada nf, cf Ubaud Dicort :
« flagellation » (Fettuciari) flagelaire, -aira (~ -airitz) adj e n :
« celui, celle qui flagelle ; batteur
en grange » TdF flagèlament nm, cf Ubaud Dicort : « flagellation » (v.
Fettuciari) flagelant nm,
-a / flagelaire, -aira (v. flagelaire) : persona que se flagèla per far
peniténcia. (v. TdF ‘flagelant’) flagelar (v. tr. arc.) (L. 190 - R.VI, 286) : tustar amb un flagèl ; batre lo cerealum amb un flagèl. flagelar (se) : se tustar amb un flagèl per far peniténcia. flagir (v. intr.) : feblir ; feblar / fiblar ; cedir / racar / renonciar ; se plegar pauc a pauc. flagivol, -a adj / flagívol adj (dels dos genres) (v. –ÍVOL) : fibladís, -issa ; « pliant, -e » (Alibert). flagornaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« flagorneur, euse, v. manèfle » TdF jos ‘flagougnaire’ flagornar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, flagorner, v. maneflar » (v. TdF jos ‘flagougna’) flagornariá nf, cf Ubaud Dicort :
« flagornerie, v. maneflariá » (v. TdF jos ‘flagougnarié’) flagrant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« flagrant, ante » TdF « flainar » e derivats : v. flairar. flaira : òlga / nolor / odor / sentor / redoléncia. flairable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « odorable » (L. 190) flairada nf, cf Ubaud Dicort :
« ce qu’on flaire en une fois, v. alenada » (v. TdF suppl) ;
« piste (que suivent les chiens de chasse) » (Carrasco) flairaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« flaireur, euse, parasite, v. cèrcadinnars » (v. TdF jos ‘fleiraire’) flairalofas n, cf Ubaud Dicort :
« fouille-merde » (v. Brun Glossari Oc-Fr) flairant nm, cf Ubaud Dicort :
« éranthis d’hiver, plante » TdF ‘fleirant’ flairar 1 (v. tr. e intr.) : sentir ; sentinar / nistassejar ; emetre una sentor. flairar 2 (v. intr.) : cremar / flamejar / flambar. flaire nm, cf Ubaud Dicort :
« flair, odorat ; odeur » TdF flairejar (v. intr.) : emetre una nolor, una sentor. flairiga nf, cf Ubaud Dicort :
« mets pour le flair, v. regardèlas » (v. TdF suppl) flairon nm, cf Ubaud Dicort (v. flairar 2) : « feu de
ramée » (Alibert) flaironassa nf, cf Ubaud Dicort (v. flairar 1) : « odeur
forte, odeur désagréable » TdF jos ‘fleirourasso’ flairor nf : odor / sentor ; joanada / flamada flairós, -osa : nolent, -a / redolent, -a. flairosament (abs. Dicort) : amb nolor, amb sentor. flaja nf : v. flage. flajar (v. intr.) : butar / brotar / créisser. flajàs : brota bèla. flajolar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, jouer du flageolet, flûter ;
flageoler, chanceler » TdF flajolet nm, cf Ubaud Dicort :
« flageolet, v. flaütet ; chalumeau, pipeau, v. calamèla » (v. TdF) flam nm, cf Ubaud Dicort : « flamme,
éclat, rayon ; langue de terre, de bois, d’eau ; jet, flaquée,
flot » TdF flama 1 nf / flamba nf /
flam (v. flam)
: lenga de fuòc ; ardor,
« passion ; banderole qu’on met au bout d’un
mât ; ruban de mer, poisson » (v. TdF jos
‘flamo’). flama 2 (abs. Dicort) / flame [veire flèume, cf Ubaud Dicort] (subs.) : aplech de veterinari. flamada / flamadèla / flambada : joanada (embrasament) Poiriam far una flamada, que fa pas caud. flamadura (plt.) : (Ranunculus flammula) (v. TdF) flamament adv, cf Ubaud Dicort :
« d’une façon flambante » TdF flamand, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : « flamand, ande ; indolent, ente,
lendore, calin, sainte-nitouche, v. flamenc
plus correct » (v. TdF) flamandar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, fainéanter, paresser, v. flandrinejar » (v. TdF) flamar v (non preconizat Dicort) : v. flambar. flamarèl 1 nm : pastisson cuèch a boca de forn. flamarèl 2, -a adj : que flamba plan. flamaròta : flama pichona. flamassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grande flamme » TdF flamb nm, cf Ubaud Dicort :
v. flambe 2. flamba nf¨: v. flama 1. flambada nf : v. flamada. flambador 1 nm : « partie flambante du foyer ; feu
flambant, v. regalida »
(v. TdF) ; aplech
per flambar de cacilha, de caçum, de polalha [v. flambar], « ‘capucin’ (cornet
métalique emmanché pour arroser de lard fondu) » (Sèrras-Ess.). flambador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « flambant » (Alibert) flambalh nm, cf Ubaud Dicort :
v. flambador 1. (v. TdF jos ‘flambadou’) flambant,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« flambant, qui flambe, brillant, pimpant, ante, v. flame plus
usité » TdF flambar / flamar [veire flambar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : cremar en fasent de flamas ; acabar de far còire quicòm davant de brasa amb un flambador (Per aquò far, engulhar una lesca de lard dins lo flambador rosent : la lesca s'enflama e laissa tombar de lengas de fuòc sul caçum (sus la cacilha) o la polalha de flambar) Flambar una lèbre, un pol, una perditz... flambard nm, cf Ubaud Dicort :
« homme fringant, lion, dandy, v. fendent, lec 3 » TdF flambarda nf, cf Ubaud Dicort : « habit suranné et
fripé » TdF flambàs nm, cf Ubaud Dicort :
« flambart, brandon, tison allumé, torche de paille ;
chasse à la fouée » TdF flambat, -ada : rostit, -ida al flambador ; arroïnat, -ada. « flambe, -a » (l.p.) (flambe 1, -ba adj, cf Ubaud Dicort) : v. flame 2, -ma. flambe 2 (flama) nm : v. flamb, cf Ubaud Dicort. flambejaire,
-aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. flamejaire.
(v. TdF jos ‘flamejaire’)
flambejar v, cf Ubaud Dicort :
v. flamejar. (v. TdF jos ‘flameja’) flambèl nm, cf Ubaud Dicort :
« flambeau, torche de cire, gros cierge qu’on porte aux
processions ; fleur de la massette d’eau » TdF jos ‘flambèu’ flambèrja nf, cf Ubaud Dicort : « cylindre creux, en forme de
cierge, qu’on place sur les autels ; flamberge,
rapière ; personne longue et mince,
décontenancée » TdF flambesa : rojor de la cara. flambeta ~ flameta nf, cf Ubaud Dicort : « petite flamme » TdF jos ‘flameto’ flambetar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, jeter une petite flamme ;
passer par la flamme » TdF flambissa 1 nf, cf Ubaud Dicort :
v. flamissa. flambissa 2 adj f, cf Ubaud Dicort :
« Còca flambissa, gâteau cuit à la
flamme » (v. TdF jos
‘flamisso’) flambor nf, cf Ubaud Dicort :
« flamboiement, réverbération » TdF flambusca nf, cf Ubaud Dicort :
« flammèche » (Alibert) flambuscada : flamada (joanada que dura pas) flambuscador nm, cf Ubaud Dicort :
« ‘capucin’ [v. flambador 1] » (v.. Sèrras-Ess.) flambuscal nm, cf Ubaud Dicort :
v. flambuscada. (v. Alibert) flambuscar (v. tr.) : acabar de far còire al flambador ; calfar quicòm a la flama del fuòc ; passar quicòm a la flama del fuòc. Flambuscar una lèbre. Flambuscar una camisa abans de
la cargar. Flambuscar un polet per ne cremar lo pel folet. flambuscar (se) : se calfar a la flama del fuòc. flambusquet nm, -a : persona pretenciosa e que fa pas lo pes. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|